Remodelació del Mercat Municipal de la Vall d’Hebron: Transformem el mercat en una massa vegetal habitada

Postprint (published version)

MultiSAAC : Sistema alternatiu i augmentatiu de comunicació dinàmic, multiusuari, multiplataforma i de perfil autònom

Definició i prototip d'un sistema de comunicació multiplataforma i multiusuari basat en HTML5 per a dispositius mòbils i entorns d'escriptori.

Llengua al límit. Una llengua, dos camins. L'encontre necessari.

En el treball es realitza una transcripció de dos programes de televisió, amb la idea de saber quin és el tipus de llenguatge que usen aquests mitjans per adreçar-se al seu públic. Però seria absurd ignorar altres canals per als quals la llengua és imprescindible. Em refereixo al cinema, sobretot. I malgrat que no es considera un mitjà de comunicació, també és un element importantíssim pel que fa al tractament i transmissió lingüístics. I molts productes del cinema acaben sortint per televisió. La premsa escrita i, com a cas especial, Internet, també hi tenen força a dir.

Reptes ètics de l’atenció a la gent gran

El notable augment de la longevitat en la nostra societat és una bona notícia: vivim més i possiblement millor. Però a la vegada planteja nous reptes, també ètics. És en aquesta òrbita que presentem aquestes reflexions que pretenen aportar una visió en termes de coresponsabilitat. El marc conceptual de partença és el que anomenem “La quadratura circumscrita de l’ètica aplicada” (Nello 2001): la necessària articulació de les responsabilitats que pertoquen a totes les parts implicades en un determinat fenomen social, en el nostre cas l’atenció a la gent gran, sense que aquestes restin delegades exclusivament als professionals. Així, caldrà incorporar també les responsabilitats dels familiars de la gent gran i de les persones cuidadores que sovint els ajuden, sense excloure, en la mesura del possible, la responsabilitat de la mateixa persona gran. Afegir les responsabilitats de les institucions sanitàries o socials que embolcallen l’atenció a la gent gran. Considerar les responsabilitats que recauen en diversos estaments polítics, legislatius o executius. Sense menystenir la responsabilitat del gruix de la societat que, com a organisme viu i articulat del conjunt de la ciutadania, marca el llistó ètic de l’expectativa davant d’un fenomen com és el de la gent gran i del seu abordatge responsable.

Envelliment i comunicació : interrelació entre els factors auditius, cognitius i emocionals

La pèrdua auditiva és una de les condicions de salut cròniques més comuns en els adults grans, amb importants implicacions per a la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Interfereix en la comunicació i dificulta les relacions amb els altres, la qual cosa pot generar un cert desajustament social i emocional, afectant la seva qualitat de vida i la participació en activitats comunitàries. Tot i així, no sempre sol estar diagnosticada durant les primeres manifestacions i la seva rehabilitació sol encara considerar-se poc freqüent. En el present article, s’aporten evidències científiques sobre l’impacte negatiu de la presbiacúsia tant en l’esfera comunicativa com en l’àmbit cognitiu de les persones grans. Finalment, s’aborda la necessitat d’enfocar la seva rehabilitació des d’una perspectiva interdisciplinària, atorgant a l’acompanyament psicològic de la persona afectada i a la rehabilitació logopèdia tanta o més importància que l’ús d’unes pròtesis auditives perfectament adaptades a les necessitats del pacient.

Alegria o patiment?

Imaginem que veiem una instantània de la cara de dos polítics, caps dels seus respectius grups parlamentaris, just després d'una votació decisiva en què han defensat postures contraposades, però no sabem quina de les dues alternatives ha estat l'escollida per la majoria del Parlament. Ho podríem deduir pels seus rostres?

La representació fílmica de la intimitat

Aquest treball versa sobre la intimitat i el cinema. S'estructura entres actes. En el primer, explico la meva experiència com a directora d'unapel·lícula que protagonitzo i que vaig censurar per massa impúdica. En elsegon, reflexiono sobre les pel·lícules autobiogràfiques i el concepted'intimitat, per plantejar alguns dels dilemes sobre la seva representaciófílmica. Analitzo i comparo les imatges de pel·lícules de dos directors, NaomiKawase i Jonathan Caouette, qui també s'hi han encarat, buscant l'efectemirall. En el tercer, considero les motivacions, les compensacions, la reacciódels espectadors i les conseqüències d'arriscar-se a exposar la intimitat, lapròpia i la dels qui ens envolten.

Univers de Comunicació Audiovisual: un projecte transversal de socialització

L’Univers de la Comunicació Audiovisual és el primer projecte d’innovació docent realitzat pels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra que incideix en les possibilitats transversals de les xarxes virtuals. Contemplant aquestes xarxes com entorns on també es poden definir i treballar competències generals, l’Univers... es defineix com un espai on l’alumnat i professorat comparteixen i poden visualitzar aquells referents –autors, obres i conceptes- que els propis estudiants i professors han considerat imprescindibles per definir l’àmbit referencial dels Estudis, i per extensió, del propi camp de coneixement. L’Univers... es presenta als usuaris en dos nivells de profunditat clarament diferenciats; un primer, el mapa de l’Univers, on es mostren de forma visual els ítems que conformen la constel·lació d’autors, obres i conceptes que professorat i alumnat han proposat. I un segon nivell format per fitxes dinàmiques que amplien les dades dels ítems més significatius del mapa. Aquestes fitxes dinàmiques recuperen i ordenen la informació que d’aquell ítem concret es pot resseguir en els materials i Guies Docents de totes les assignatures dels Estudis.

Els orígens del llenguatge en l'evolució humana

Qualsevol reflexió sobre els orígens i el desenvolupament del llenguatge no està lliure d’especulació. Malgrat les dificultats d’investigar des d’una perspectiva psicològica l’evolució humana, creiem que és necessari que les ciències del comportament contribueixin amb la seva mirada a la comprensió dels esdeveniments que ens van convertir en humans. L’objectiu d’aquest article ha estat revisar i analitzar les publicacions més significatives en matèria de filogènesi del llenguatge i de la comunicació. Després d’una introducció bàsica a conceptes claus d’antropologia evolutiva, iniciem una primera part en la qual es destrien i s’examinen meticulosament els elements més significatius que fonamenten les hipòtesis sobre els orígens del llenguatge. En un segon apartat, un cop interrelacionades i interpretades conjuntament totes les dades, es planteja una explicació sobre els orígens del llenguatge tot destacant els aspectes que ens assemblen particularment interessants com és l’emergència dels signes i el paper que ha tingut el gest com a embrió del llenguatge oral.

QuesTInSitu: mejora del sistema de autoría y móvil para la creación, realización y monitorización de rutas abiertas de preguntas geolocalizadas

Aquest projecte te com a objectiu estendre el treball realitzat amb l‟eina QuesTInSitu, ques‟emmarca dins del món de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) iconcretament en l‟àrea d‟E-Learning. Es presenta una aplicació Web, QuesTInSitu, la qual ésuna eina d‟autoria que permet crear preguntes geolocalitzades a sobre de mapes de GoogleMaps. Aquestes preguntes segueixen l‟especificació IMS Question & Test Interporability (QTI)i són gestionades pel motor de QTI NewApis.L‟usuari pot crear preguntes geolocalitzades i organitzar-les com a rutes (qüestionaris) sobre unmapa de qualsevol punt del món. Per una altre banda, s‟ofereix la possibilitat de respondre a lespreguntes geolocalitzades mitjançant mòbils 3G gràcies a una aplicació especialmentdissenyada per a dispositius mòbils on els usuaris poden respondre les preguntes i veure lapuntuació.Aquest PFC presenta nous aspectes de millora sobre l‟eina ja existent, com per exemple: un nousistema de monitorització, un nou sistema de rutes, noves funcionalitats tant de l‟aplicaciómòbil com de l‟aplicació web entre d‟altres. Aquests nous aspectes s‟han avaluat dins de nousescenaris educatius.

Les claus persuasives en la comunicació web de les destinacions enoturístiques

El següent projecte presenta una proposta de recerca per a una futura tesi doctoral. Aquest, pretén estudiar quins són els factors clau que s‟han de contemplar en la comunicació web de les destinacions enoturístiques per tal d‟establir una comunicació eficaç, persuasiva i atractiva per als seus públics. També pretén contribuir a establir uns principis comunicatius que afavoreixin la creació de sinèrgies entre les destinacions enoturístiques europees. L‟estudi es planteja la recerca de la comunicació web a tres nivells: la font, el missatge i la recepció d‟aquest. Amb aquesta finalitat, es proposa una triangulació de mètodes qualitatius i quantitatius basada en la utilització de les tècniques de revisió documental, d‟anàlisi de contingut web, entrevistes en profunditat, enquestes i l‟experimentació. L‟estudi permetrà obtenir un recull de bones pràctiques per a optimitzar la comunicació enoturística a través del web; una contribució teòrica des d‟una perspectiva comunicativa útil per a l‟evolució del sector

Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV)

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV)

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV)

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352