1000 resultados para Música Aspectos religiosos
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball tracta sobre la petita memria histrica en la faceta de l'oci de la nostra societat , el ball i la música concretament, centrat en la memria de l'avi de l'autor, msic, arranjador i compositor. Es tracta doncs, d'una investigaci sobre la música de ball a Barcelona i a Catalunya, i en general tamb a Europa, ats que grcies a les vivncies d'en Vicen Sabater (l'avi), es relata com era la seva feina i el seu ofici, el de msic. La recerca est ordenada cronolgicament, comenant pel seu naixement (1930), la formaci i les primeres actuacions, passant per tota la seva vida personal, per sobretot professional, i conclou amb un epleg sense el qual el treball de recerca no tindria sentit, ja que aquest explica com el Vicen no s'ha jubilat mai, perqu sempre ha estat treballant amb la música, i perqu sempre que el seu fsic li permeti, ell s'hi seguir dedicant. El treball inclou un apartat destacat de la llarga etapa (30 anys) de Sabater amb el grup musical 'Rudy Ventura y su conjunto'. Molta d'aquesta informaci s'obt a travs d'entrevistes a dos dels cinc integrants del grup: el mateix Jaume Ventura, i en Joan Antoni Calvet, cantant i bateria, respectivament. Apartat que, dissortadament, s'ha convertit en el meu involuntari i modest homenatge a Jaume ('Rudy') Ventura , recentment traspassat.
Resumo:
En aquest treball analitzem el procs de formaci dels mestres de música de la UAB en lmbit de la direcci musical i avaluem si all que han aprs els serveix per donar resposta a les necessitats que tindran com a professionals de leducaci. Igualment deixem les portes obertes a possibles estudis en altres universitats.
Resumo:
Desenvolupament de cursos formatius i material elaborat per al suport docent. Mduls: UPC: Docncia mster universitari en Gesti I Valoraci Urbana i doctorat en Gesti I Valoraci Urbana i Arquitectnica, lnia d'intensificaci en Tecnologies de la informaci aplicades a l'anlisi territorial i urb. UVA : Docncia Accessibilitat al Patrimoni orientada cap a la documentaci, anlisi i visualitzaci avanada del patrimoni. Tcniques de Modelatge i Visualitzaci 3D en el Mster Interuniversitari de Postgrau: *Geotecnologas Cartogrfiques en Enginyeria i Arquitectura. UPM: Docncia en Mster en Patologia de l'Edificaci, Mdul 11 Eliminaci de barreres fsiques, XXII Curs de Patologia de l'Edificaci i Tcniques d'Intervenci, i Curs d'estiu: L'Accessibilitat al Patrimoni Monumental. IBV: Docncia en accessibilitat integral, legislaci i normativa, metodologia i criteris de disseny adequats a l'hora de projectar entorns per a totes les persones en tots els mbits. UAB Plataforma d'E-learning, collecci de sistemes d'informaci integrats basats en Web, que permet una interacci i proporciona un suport per a activitats on-line d'un grup de persones implicades en un procs d'ensenyament i aprenentatge, i desenvolupament d'un programari SIG 3D per a consultar accessibilitat en elements de patrimoni histric.
Resumo:
Este trabajo tiene como objetivo revelar significados del cuerpo humano en la obra del cronista de Indias Bartolom de Las Casas, especficamente en tres de sus libros ms representativos: Historia de las Indias, Apologtica Historia Sumaria y Brevsima relacin de la destruicin de las Indias. Despus de una lectura detallada y de un riguroso anlisis se seleccionaron tres cuerpos temticos que definen a su vez la estructura con la cual se presenta el trabajo: Conocer, Destruir y Venerar. En Conocer se identifica el conocimiento que sobre el cuerpo humano tuvo Bartolom de Las Casas a partir de las tradiciones escolstica y enciclopdica. Se describen y explican tres temas fundamentales del dominio del fraile: en un primer apartado la relacin del cuerpo y el alma y la teora de los humores o temperamentos; en el siguiente, lo que se entenda por los rganos exteriores e interiores; y en el ltimo, algunos aspectos exteriores (influencia del cielo y de la tierra, alimentacin, afecciones temporales y sexuales, edad de los padres a la hora de engendrar, etc.) que se crea influan en la complexin del cuerpo humano. En la descripcin de estas temticas se analiza la forma cmo Bartolom de Las Casas intent aplicar este conocimiento a la corporalidad de los indios; ello a su vez se explica en el afn del fraile por defender con los argumentos europeos conocidos y legitimados, a los indios que estaban siendo explotados y destruidos en el proceso de descubrimiento y conquista del Nuevo Mundo. En el captulo se puede observar cmo en algunas ocasiones los argumentos de Las Casas no se ajustan muy bien a la descripcin de la corporalidad del indio. En Destruir los significados del cuerpo que resultan se derivan de dos tipos de de discurso diferentes. El primero es de carcter denunciador identificado en Brevsima relacin de la destruicin de las Indias, en donde sobresale la eleccin del lxico, el uso de sinnimos, reiteraciones e hiprboles, para enunciar el cuerpo del indio que est siendo destruido. En este apartado se analizan algunas caractersticas estilsticas que permiten observar un sentido diferente del cuerpo del indio y del cuerpo humano en general. El segundo tipo de discurso identificado es de carcter histrico y proviene de un anlisis de Historia de las Indias. A travs del seguimiento a la descripcin del cuerpo del personaje Alonso de Ojeda, se observa cmo Bartolom de Las Casas construy un hroe dentro del relato a partir de la invulnerabilidad que le otorga al cuerpo del personaje. El anlisis que se propone en Venerar, tiene en cuenta el carcter religioso con que Bartolom de Las Casas sign el cuerpo humano en gran parte de su obra. El primer apartado es un anlisis del cuerpo que profana; siguiendo tres temas fundamentales (la condena que Las Casas hace de la adoracin a Prapo en la Antigedad, la exposicin de la sodoma y la antropofagia) se observa diferentes formas de profanar con el cuerpo condenadas por Bartolom de Las Casas. El segundo apartado es un anlisis de la forma cmo Bartolom de Las Casas cristianiz en el relato algunos rituales religiosos de los indios, con el fin de acortar la distancia entre stos y sus lectores (la cultura europea en general), para proponer su aceptacin y sugerir a la vez la predisposicin natural que tenan para ser cristianizados.
Resumo:
El text que es mostra a continuaci resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre lric a la can popular: construcci social a partir de la música en Valncia (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretn dibuixar les lnies que uneixen teatre lric i can popular fent especial mfasi en els mecanismes de creaci d'identitat de gnere, que va envoltar tot aquest procs. Per aquests motius, la recerca estconstruda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrfics per a l'estudi de les fonts primries i secundries del primer perode analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de Valncia. Les conclusions apunten cap a una clara vinculaci entre teatre lric i can popular, aix com la utilitzaci dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopoltiques. Les diferncies entre fonts primries i fonts orals assenyalen una naturalitzaci de la desigualtat de gnere a travs de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa s necessari l'estudi i anlisi de la memria musical.
Resumo:
Prenent com a referncia les aportacions de diversos estudis i codificacions que han tractat sobre la performance i el teatre com a acte poltic i manera d'intervenci cultural, sense perdre de vista possibles generadors d'acci com la fantasia i la memria creadora, analitzarem una manera concreta de fer teatre que es va donar a Barcelona entre els anys 1965 i 1973: el teatre de guerrilles, ms concretament, el teatre de guerrilles de Jordi Dodero. Des de el seu context context, social i teatral, i amb aquest marc teric de referncia, atenent a la forma d'organitzaci i de relaci donarem compte d'una hipottica possibilitat del teatre practicada a Barcelona durant els ltims anys del franquisme en el si d'una forta convulsi social: el teatre com a vehicle de trobada.
Resumo:
Experiments with Squamatoides trivitattus were carried out in two different controlled temperatures (161C/50-60% RH and 271C/70-80% RH). The viability of larvae and pupae at 27C was 89.82% and 92.75% respectively. Larvae did not develop at 16C. Larval development lasted for 204 hr, 168 hr and 607 hr for the first, second and third instars, respectively, completing a total of 966 hr. The mean pupal period lasted for 15.71.6 days. In longevity tables for the adults, life-expectancy for 50% of the colony submitted to 16C was of 1.78 weeks for males and 2.42 for females. At 27C a life-expectancy of 1.15 weeks for males and 0.78 week for females was recorded. The average life-spans for males and females at 16C were 3.52.0 and 3.82.6 weeks, respectively, and 1.91.2 weeks for both sexes. At 27C, the longevity recorded was of 2.11.3 weeks for males and 1.71.1 week for females.
Resumo:
En aquesta investigaci qualitativa sanalitza com es desenvolupava un projecte de treball a partir de lescolta duna música del mn i sen concreten les caracterstiques i potencialitats. Dels resultats sen desprn que el binomi msiques del mn i projectes de treball esdev una forma idnia pel tractament daquesta tipologia de msiques a les aules: Els projectes de treball propicien lesperit investigador de lalumne i lescolta duna música del mn genera interessos multidisciplinars. Aquests diferents sabers sn fonamentals per poder contextualitzar aquest tipus de música, cosa que reverteix a que la seva escolta i comprensi esdevingui ms significativa
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Música a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
Biology of Triatoma pseudomaculata Corra & Espnola, 1964, under Laboratory Conditions (Hemiptera:Reduviidae:Triatominae) - Observations were made on the evolutive cycle of Triatoma pseudomaculata, held under laboratory conditions, fed weekly on bird (pigeon). Of 60 eggs obtained, only 34 nymphs reached the adult stage in a period of X(S)=39876 days. The following parameters were observed: the time immature stages took to develop from egg to adult emergence; the occurrence of the first meal; the time-lapse between the presenting of the blood-meal and the begining of feeding; time of feeding; amount of blood ingested; variation of weight 24 hr after the blood-meal and until the next blood-meal; and the defecation pattern. The experiment was carried out for 20 months, held in BOD incubator with the average of temperature and humidity of 281C and 805% RU, respectively
Resumo:
Estudi doctrinal i jurisprudencial sobre la naturalesa i el tractament del fenomen del patrocini en el seu vessant jurdic. Per aix, tamb, s'aprofundeix en la cessi del dret a la prpia imatge des de la perspectiva civil i Constitucional, igualment es realitza una aproximaci al seu tractament fiscal. El dret a la prpia imatge, s un dret fonamental en el marc de la protecci constitucional de la vida privada i recollit en el article 18 de la CE. Si b la Llei Orgnica 1/1982, de 5 de maig de Protecci Civil del Dret a l'Honor, la Intimitat i la Imatge, pretn concretar la regulaci dels referits drets constitucionals, el cert s que la seva configuraci gens pacfica- s bsicament jurisprudencial. En el present estudi es sost que el dret a la prpia imatge presenta un doble vessant, d'una banda, com a dret personalssim, manifestaci del dret a la intimitat i, daltra, com a dret autnom de contingut patrimonial. La possibilitat de tractar aquest dret de forma autnoma permet sotmetre-ho al trfic comercial i, per tant, la possibilitat que un tercer exerciti dret daquestes caracterstiques. Aquest fet, permet es pugui parlar de la cessi dels drets de la personalitat com a font de finanament pblic i privat. El contracte de patrocini s el negoci jurdic ms significatiu i ms rentable en seu de cessi dels drets d'imatge. Habitualment, un empresari, amb la finalitat d'augmentar la notorietat dels seus signes distintius, lliura una quantitat de diners o bns i serveis a l'organitzador o participant en algun tipus d'activitat perqu aquest realitzi una publicitat dels productes o l'activitat de l'empresari. Com qualsevol negoci jurdic bilateral, presenta tot un seguit de drets i obligacions recproques que es desenvolupen al llarg del present estudi. D'altra banda, la cessi dels drets d'imatge vinculada a l'esport, en la mesura que constitueix una activitat d'inters general, el foment del qual constitueix un imperatiu constitucional i, d'altra banda, genera quantitats econmiques importants; presenta tot un seguit de peculiaritats tributries, com ara, incentius fiscals: exempcions i, tamb, obligacions fiscals per a ambdues parts.
Resumo:
L'objectiu de l'aquest treball s definir el fenomen de la violncia de gnere i la situaci de la dona enfront del mateix. En primer lloc, es defineix la violncia de gnere i s'expliquen els diferents tipus de violncia. En segon lloc es defineixen diferents teories que expliquen aquest tipus de conductes. A continuaci s'esmenten alguns mites o estereotips que existeixen en la nostra societat i s'expliquen possibles perfils de la vctima i de l'agressor. En tercer lloc veurem els factors de risc de patir aquest tipus de violncia. Desprs ens centrarem en les repercussions ms significatives que pateixen les dones a causa d'aquest fenomen, i intentarem pensar en els motius que t la dona per seguir en aquesta situaci i seguir aguantant aquest tipus de conductes. En cinqu lloc esmentarem algunes pautes per al tractament i la prevenci d'aquesta situaci, i finalment esmentarem la llei de violncia de gnere per la qual ens regim actualment i els recursos que t la vctima.
Resumo:
Aquest treball s el resultat d'una investigaci sobre com la música ajuda a la publicitat com a eina de memoritzaci. Sha exposat com ha estat la influncia psicolgica i social de la música al llarg de la histria, la funci que exerceix en el marc de les cincies de la comunicaci i la seva implementaci en les accions de mrqueting actuals. Les entrevistes finals ens aporten la visi de dos creatius sobre quina ha estat la funci de la música en la seva campanya, quin s el seu paper en el context publicitari actual i quin s el futur que li auguren a la música publicitria dels propers anys.
Resumo:
Aquest projecte presenta una investigaci de la veu de mezzo soprano dins la música religiosa cristiana occidental, incorporant elements danlisi de gnere, histrics i estilstics. Aix es planteja que lestudi de la veu de la mezzo dins aquesta tradici sha de contextualitzar en levoluci del paper de la dona en aquesta música. Aix mateix tamb planteja un anlisi de la relaci entre la música i els propsits de la seva creaci i interpretaci.
Resumo:
Lria amb diverses variacions BWV 988, quarta part dels Clavier-bung, de Johann Sebastian Bach, s una obra que ha estat objecte de molts estudis. La seva extrema bellesa, el sobrenom amb qu avui la coneixem, Variacions Goldberg -a partir de la llegenda que explica Forkel sobre un comte que patia insomni i el seu clavecinista Goldberg- i la seva estructura interna tan perfectament calculada, alhora que generadora de grans preguntes complexes de respondre, fan daquesta obra un mite indiscutible de la literatura per a teclat que, des de fa ms 250 anys, ens continua fascinant i la fa immortal. Aquest treball s una humil aproximaci a aquests aspectes, que ens faran acostar-nos al mn interior daquesta obra.
