985 resultados para Java GUI
Resumo:
TFC d'una aplicació J2EE per a la gestió d'un programa de "frequent flyer" d'una aerolínia.
Resumo:
Proyecto para la gestión de motas COU2_4 a través de panel en Java y visionado de datos en el panel así como generación de XML con ejemplo de visionado en HTML5.
Resumo:
Gestor de continguts per a comerços electrònics desenvolupat en Java EE.
Resumo:
Aquest treball es centra en l'estudi del programari del portal Liferay i en la creació d'un prototipus sobre aquest programari 100% Java. A partir d'un llistat d'objectius, el treball ha aprofundit en diferents tecnologies, generant diversos mòduls.
Resumo:
Disseny d'un framework per a la capa de presentació en projectes Java Empresarials J2EE.
Resumo:
El present PFC requereix l'anàlisi i desenvolupament d'un conjunt de components que simplifiquin i agilitzin el desenvolupament de la capa de persistència en aplicacions multicapa en entorn JEE.
Resumo:
El projecte que es presenta en aquest document és el d'una aplicació per a dispositius Android. Mitjançant la connexió a la xarxa d'una banda i el sistema de posicionament global que aporten els mòduls de GPS és possible rebre notificacions d'avís dels esdeveniments culturals del temes d'interès de l'usuari i propers geogràficament a la seva posició.
Resumo:
El projecte es basa en un aplicatiu web de gestió de tornejos, combats i cursos de diferents modalitats d'arts marcials, principalment de MMA (Mixed Martial Arts). L'aplicació està desenvolupada en J2EE, Java Server Faces, Prime Faces, Spring, Hibernate i utilitzant PostreSQL.
Resumo:
Compuesto por tres partes principales (el análisis, el diseño y la implementación), con este proyecto pretendo desarrollar una aplicación web que permita un intercambio de peticiones y/o mensajes entre diferentes usuarios de un mismo grupo.
Resumo:
Portal col·laboratiu basat en Liferay per a un centre educatiu en què, com a desenvolupament principal, hi ha un gestor de fitxes d'activitat.
Resumo:
L'aprenentatge basat en jocs facilita el millor enteniment de conceptes, aportant entorns estimulants on poder aprendre d'una manera diferent a l'actual. Alguns dels avantatges més destacables són, per exemple, que els jocs fomenten la capacitat dels jugadors per comunicar-se i interactuar entre si. D'altra banda també poden ajudar a pensar de manera critica quan tenenque establir vincles entre la vida virtual i la real, estimulant-los a intentar trobar la solució diferents maneres. Malgrat això, hi ha una escassetat d'eines que permetin als professors poder crear els seus propis jocs educatius.Per donar solució a aquest problema s'ha dissenyat un model conceptual que defineix els elements necessaris perquè professors puguin dissenyar els seus propis jocs educatius basats en puzles. En aquest PFC ens centrarem en el disseny i implementació d'una eina d'autoria que generi els documents d'acord amb aquest model conceptual. En concret, aquesta eina d'autorias'encarregarà de demanar la informació necessària per poder realitzar la creació del joc, de manera que qualsevol persona que tingui o no habilitats de programació, tingui una petita eina que li guiï pas a pas i li generi els arxius necessaris per a la creació d'aquests jocs. D'altra banda, donada els avantatges de l'ús d'estàndards educatius en sistemes d'e-learning, destacar queaquesta eina d'autoria és conforme a l'especificació d'IMS Learning Design (IMS LD). És per això que, com a resultat, l'eina s'encarrega d'emmagatzemar la informació necessària per després processar-la i generar els arxius corresponents a IMS LD per definir el flux d'activitats dels jocs, i els arxius corresponents al model conceptual que defineix els mecanismes de comportamentdels puzles associats a les activitats.
Resumo:
Contient : Extrait des Annales S. Dionysii ad cyclos paschales [cf. E. Berger, dans Bibl. de l'Ecole des chartes, t. XL, p. 270] ; Extrait de la chronologie des rois de France, de Bernard Gui, d'après un ms. de Petau, communiqué par Camuzat ; Fragment sur Philippe le Bel, par un moine de Saint-Denis (Frère Ives) [cf. Molinier, Sources, n° 2847] ; Extrait du Chronicon Colmariense [Mon. Germ., SS., t. XVII, p. 240] ; Lettre de Philippe IV relative à la bataille de Mons-en-Pévèle, septembre 1304 ; Fragment (1285-1343) de la chronique de l'Anonyme de Caen [Molinier, n° 1163] ; Extraits historiques relatifs aux fils de Philippe le Bel ; Chartes de Guillaume le Conquérant et d'Henri Ier pour l'abbaye de Montebourg ; Notice de la fondation de ladite abbaye ; Gesta abbatum Fontanellensium, rédaction abrégée. Incipit : « Wandregisilus qui et Wando... » [cf. Archiv, VIII, 373] ; Gesta abbatum Fontanellensium, précédés de la Commemoratio Ansberti [cf. éd. Loewenfeld, Hanovre, 1888, in-8°, et D'Achery, Spicil., éd. in-fol., t. II, p. 263] ; Chartes de l'abbaye de Saint-Wandrille (1024-1177) et extraits de pièces des XIIIe et XIVe siècles relatives à la même abbaye ; Extraits de la chronique de Robert de Thorigny, d'après un ms. du Mont-Saint-Michel ; Extraits d'Annales de Rouen, d'après un ms. de Bigot [ms. lat. 5530 ; cf. L. Delisle, dans Hist. littér., t. XXXII, p. 196] ; Chronologia urbis Rothomagensis (94-1549), composée par M. de La Mare ; Chron. Nortmannorum [cf. Duchesne, Rer. Franc. scriptores, t. II, p. 524, et L. Delisle, dans Notices et extraits, t. XXXVIII, p. 697] ; Annales de Saint-Wandrille, dites Chronicon Thosanum, [cf. Hist. littér., t. XXXII, p. 204] ; Eloge en vers de Lanfranc [Mabillon, AA. SS. Ben., t. VI, II, p. 659], d'après un ms. de Saint-Florent-lès-Saumur ; Trêve de Dieu pour la Normandie, du temps de Gullaume le Conquérant ; Extrait d'un ms. intitulé « Cursus Normanniae », communiqué par J. Sirmond ; Notice sur les abbés de Fécamp, jusqu'à Henri de Lorraine (1613-1642), d'après un ms. de M. de la Meschinière ; Catalogue des abbés du même monastère jusqu'à François de Joyeuse (1600-1613) ; Extraits d'un cartulaire de Saint-Michel du Tréport ; Extraits d'un calendrier de la même abbaye ; Extraits de la vie de saint Exupère, évêque de Bayeux ; Vers sur l'abbaye de Jumièges, attribués au moine Adrien (cf. Frère, Bibliogr. normand, t. I, p. 154) ; Extraits d'un calendrier des chanoines d'Eu ; Liste des évêques de Lisieux jusqu'à Guillaume Du Vair (1618-1621) ; Evêques de Bayeux jusqu'à Jacques d'Angennes (1606-1647) ; Evêques de Coutances jusqu'à Nicolas de Briroi (1589-1620) ; Evêques d'Evreux jusqu'à François de Péricard (1613-1646) ; Notes sur les chartes de l'abbaye de Savigny ; Chartes du Breuil-Benoît ; Catalogue des abbés de Jumièges ; Fondation de l'abbaye de Blanchelande (1154), et extraits des chartes de ce monastère ; Notes sur le fouage à lever en Normandie et sur les forteresses occupées par le roi, d'après les registres du Trésor des chartes ; Extraits des archives de Notre-Dame d'Ardenne ; Extraits des archives de Saint-Etienne de Caen ; Chartes diverses relatives à la Normandie (1217-1262) ; Annales d'Avranches, 837-1359 [cf. Hist. de Fr., t. XXIII, p. 568] ; Extraits de deux rédactions de la Vita Vanengi [Bibl. hag. lat., 8811 et 8813] ; Traité entre Abu-Issac et Vibaldus, envoyé de l'empereur Frédéric II (1231), traduction latine par M. Obelius Cicero [Mon. Germ., Const., t. II, p. 187] ; Extraits de chroniques arabes relatifs à l'histoire de Sicile, traduits par le même
Resumo:
Tässä insinöörityössä selvitettiin mahdollisuuksia parantaa Tapiola-ryhmän Yhtiökokousjärjestelmä-ohjelmiston ominaisuuksia ja tietoturvallisuutta. Järjestelmää käytetään Tapiola-ryhmän vakuutusyhtiöiden yhtiökokouksiin osallistuvien osakkaiden kirjaamiseen ja heidän äänten laskentaan. Tutkimuksen perusteella tehtiin järjestelmän määrittely ja suunnittelu, joiden tuloksena syntyivät toiminnallinen ja tekninen määrittelydokumentaatio, jotka toimivat pohjana uuden Yhtiökokousjärjestelmän toteutukselle. Työ tehtiin Tapiola-ryhmälle Tieto-Tapiola Oy:n tilauksesta. Työn alussa tutkittiin erilaisia mahdollisuuksia toteuttaa järjestelmän ohjelmisto- ja tietokanta-arkkitehtuuri, joiden perusteella määrittelyä ja suunnittelua alettiin toteuttaa. Tutkimuksen perusteella päädyttiin käyttämään Java SE -arkkitehtuuria sovelluksen toteutukseen ja SQL Server -tietokantaa järjestelmän tietovarastona. Valittuihin ratkaisuihin päädyttiin niiden hyvien tietoturvallisuus- ja kertakirjausominaisuuksien takia. Toiminnallisessa määrittelydokumentissa käydään läpi järjestelmälle asetettuja vaatimuksia ja kuvataan sen toiminnot, liiketoimintaluokkamalli, käyttöliittymä ja tulosteet. Lisäksi siinä otetaan kantaa järjestelmän käyttöympäristöön, ulkoisiin tietokantaliittymiin, käyttäjän tunnistautumiseen ja tietoturvallisuuteen sekä käydään läpi sen toiminta käyttäjien näkökulmasta. Toiminnallisen määrittelydokumentin pohjalta luotiin tekninen määrittelydokumentti. Siinä kuvataan järjestelmän ympäristö ja ohjelmisto- sekä tietokanta-arkkitehtuuri yleisellä tasolla. Tämän lisäksi järjestelmän arkkitehtuuria käydään myös tarkemmin läpi sekä kuvataan moduulit ja toiminnot niin tarkasti, että niiden perusteella voidaan toteuttaa koko järjestelmä. Työn tuloksena syntyivät kattava toiminnallinen ja tekninen määrittelydokumentaatio, joissa käydään läpi kaikki järjestelmän toteuttamiseen tarvittavat elementit sillä tarkkuudella, että järjestelmän toteuttaminen voidaan aloittaa.
Resumo:
‘España es uno de los seis países de la Unión Europea cuyas cuentas van a sufrir un mayor empeoramiento debido al efecto envejecimiento de su población. Y la población parece ser muy consciente de ello, puesto que el 49% de los españoles dudan de la viabilidad del sistema de pensiones’ (Extracto de artículo publicado el 24 de abril de 2009 en El Periódico.)Dos fueron los motivos para decantarnos en la elección de este tema: por un lado, el año pasadovimos cómo en nuestra Universidad se desarrollaban esquemas de Ponzi a pequeña escala entre los estudiantes; y por otro, paralelamente asistíamos al descubrimiento del ‘Caso Madoff’, uno de los mayores y más escandalosos fraudes financieros de la historia, con el que se puso en evidencia el definitivo resquebrajamiento del actual sistema económico internacional.Desde el primer momento del trabajo, nos interesó tanto la estructuración y funcionamiento de este tipo de esquemas, como su aplicación en determinados ámbitos de la vida real. Pero, una vez introducidas en este complejo entramado, lo que más nos sorprendió fue la ambigüedad y controversia a la que están sujetos, ya que mientras en su mayoría son considerados estafas y están condenados por la ley, también observamos contrariamente una clara aceptación de parecidas manifestaciones respaldadas legalmente por ser consideradas socialmente beneficiosas.Queríamos huir de la mera representación teórica del tema de las pirámides y dotar de un tinte distinto a este trabajo, por lo que decidimos enfocarlo hacia ese tipo de construcciones que, pese a ser legítimas, no dejan de tratarse de estructuras supuestamente piramidales, por las grandes similitudes que tienen.La búsqueda de tales evidencias en el marco de nuestra sociedad actual guió nuestros primeros pasos. Surgieron diversas ideas que poco a poco fuimos descartando, perfilando y orientando hasta dar con lo que constituye, hoy por hoy, el objetivo de nuestro trabajo: establecer un paralelismo entre el sistema de pensiones de la Seguridad Social Española y un esquemapiramidal, así como, si fuera válida tal relación, reflexionar sobre las repercusiones de toda índole que puede traer consigo a corto y a largo plazo.Empezamos introduciendo al lector inevitablemente en el marco teórico e histórico de los esquemas piramidales, presentando una idea general de su naturaleza y tipología y comentando el tratamiento legal que les corresponde.A continuación, analizamos las similitudes existentes entre un esquema piramidal abierto y el sistema de pensiones de la Seguridad Social Española, estableciendo en realidad una ecuación de identidad entre ambas. Una parte sustancial de este análisis se destina a la reflexión acerca de los elementos clave que determinan tanto la creación, mantenimiento y desmoronamiento de ambos sistemas: la confianza de los agentes y los recursos disponibles -dinero o personas-.Sabemos que en un esquema piramidal abierto, la pérdida de confianza le precipita inevitablemente a su fin, mientras que en el caso de la Seguridad Social tal amenaza queda neutralizada por la Ley. Por ello y aceptando tal teoría como cierta, la falta de recursos, contribuyentes en este caso, se erige como el principal problema de los sistemas de pensiones alargo plazo. Una vez alertado este hecho, decidimos centrarnos en el cambio sufrido en las pautas demográficas, tanto españolas, como europeas. Más concretamente, hemos examinado los factores que contribuyen al creciente proceso de envejecimiento de ambas sociedades, así como su relación con el potencial colapso del sistema -previsto por los más reputados especialistas y corroborado en la mayoría de los medios de comunicación para dentro de unos treinta años.Por último, plantemos las posibles soluciones o alternativas al problema, recordando previamente los motivos o justificaciones para la existencia de la Seguridad Social en la Conclusión reflexionamos sobre las repercusiones éticas y morales que podría tener un conflicto de tal envergadura.
Resumo:
Desarrollo de aplicación para dispositivo móvil en plataforma Android de gestión básica de servicios médicos.