Distribució de bases de dades en el web amb Knosys Internet

No hi ha dubte que actualment el web és el sistema de distribució de bases de dades documentals que més s'està utilitzant i el que té majors perspectives de futur. El motiu és senzill: l'usuari que consulta la base de dades només cal que disposi d'un navegador i, aleshores, pot accedir als registres de forma actualitzada disposant pràcticament de totes les prestacions de consulta que tenen els sistemes de gestió documental, no necessita instal·lar al seu ordinador cap versió client del programa que gestiona la base de dades, sinó que tan sols ha d'indicar la seva petició dins d'un formulari html per tal de rebre les respostes també en aquest format.

Eines per a la creació d'exercicis al web

The article describes the structure, characteristics and features of programmes used to create teaching exercises, also known as "exercise generators". A description and an analysis are given of the main commercial programmes with these characteristics.

Escriure (correctament) per al web

The article presents the requirements of written text to be read on the web, as well as the general recommendations for editing text aimed at facilitating its reading. After introducing the overview of reading of written text, techniques, and strategies, the author turns to factors that condition reading on the web, as well as other specifics. Based on these elements, a series of recommendations is offered for good practices for writing correctly for the web, organised by the three basic components of written text: style or tone, structure, and presentation (orthographic and typographic corrections). Also introduced are tools that can be useful for improving text editing in a corporate environment

Bitácoras y sindicación de contenidos: dos herramientas para difundir información

The article describes blogs and content syndication as tools for disseminating information in libraries and other information centres, as well as in educational and research environments. The authors begin by defining each of these tools, followed by a review of their history and a discussion of how they have been used. Finally, possible applications are suggested for library environments and research spaces, while offering considerations about what activities the library community might carry out in order to convert these tools into an effective means of communication

Web content accessibility guidelines: from 1.0 to 2.0

This poster explains the changes introduced in the Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.0 from WCAG 1.0 and proposes a checklist for adapting existing websites. Finally, it describes the most common criticisms of the WCAG and places them in the context of its origin and initial aims.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones ambdiscapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) ia creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat.Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin siguil'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar lesmans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'unamanera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinóque expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes deles estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés desde terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament delsaspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeuconsultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3CInternationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i perprioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temesrecollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis iels scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

La Universidad española en la web: pautas para una comunicación más efectiva

Estudio del grado de accesibilidad de las webs corporativas de las universidades españolas, según el cumplimiento de las Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) y otros indicadores.

The International LAM Registry: a component of an innovative web-based clinician, researcher, and patient-driven rare disease research platform.

BACKGROUND: A relative inability to capture a sufficiently large patient population in any one geographic location has traditionally limited research into rare diseases. METHODS AND RESULTS: Clinicians interested in the rare disease lymphangioleiomyomatosis (LAM) have worked with the LAM Treatment Alliance, the MIT Media Lab, and Clozure Associates to cooperate in the design of a state-of-the-art data coordination platform that can be used for clinical trials and other research focused on the global LAM patient population. This platform is a component of a set of web-based resources, including a patient self-report data portal, aimed at accelerating research in rare diseases in a rigorous fashion. CONCLUSIONS: Collaboration between clinicians, researchers, advocacy groups, and patients can create essential community resource infrastructure to accelerate rare disease research. The International LAM Registry is an example of such an effort. 82.

Herramientas estadísticas para el estudio de perfiles de riesgo

En este documento se ilustra de un modo práctico, el empleo de tres instrumentos que permiten al actuario definir grupos arancelarios y estimar premios de riesgo en el proceso que tasa la clase para el seguro de no vida. El primero es el análisis de segmentación (CHAID y XAID) usado en primer lugar en 1997 por UNESPA en su cartera común de coches. El segundo es un proceso de selección gradual con el modelo de regresión a base de distancia. Y el tercero es un proceso con el modelo conocido y generalizado de regresión linear, que representa la técnica más moderna en la bibliografía actuarial. De estos últimos, si combinamos funciones de eslabón diferentes y distribuciones de error, podemos obtener el aditivo clásico y modelos multiplicativos

Topology of the world trade web

Economy, and consequently trade, is a fundamental part of human social organization which, until now, has not been studied within the network modeling framework. Here we present the first, to the best of our knowledge, empirical characterization of the world trade web, that is, the network built upon the trade relationships between different countries in the world. This network displays the typical properties of complex networks, namely, scale-free degree distribution, the small-world property, a high clustering coefficient, and, in addition, degree-degree correlation between different vertices. All these properties make the world trade web a complex network, which is far from being well described through a classical random network description.

Herramientas estadísticas para el estudio de perfiles de riesgo

En este documento se ilustra de un modo práctico, el empleo de tres instrumentos que permiten al actuario definir grupos arancelarios y estimar premios de riesgo en el proceso que tasa la clase para el seguro de no vida. El primero es el análisis de segmentación (CHAID y XAID) usado en primer lugar en 1997 por UNESPA en su cartera común de coches. El segundo es un proceso de selección gradual con el modelo de regresión a base de distancia. Y el tercero es un proceso con el modelo conocido y generalizado de regresión linear, que representa la técnica más moderna en la bibliografía actuarial. De estos últimos, si combinamos funciones de eslabón diferentes y distribuciones de error, podemos obtener el aditivo clásico y modelos multiplicativos

Medication use in pregnancy: a cross-sectional, multinational web-based study.

OBJECTIVES: Intercountry comparability between studies on medication use in pregnancy is difficult due to dissimilarities in study design and methodology. This study aimed to examine patterns and factors associated with medications use in pregnancy from a multinational perspective, with emphasis on type of medication utilised and indication for use. DESIGN: Cross-sectional, web-based study performed within the period from 1 October 2011 to 29 February 2012. Uniform collection of drug utilisation data was performed via an anonymous online questionnaire. SETTING: Multinational study in Europe (Western, Northern and Eastern), North and South America and Australia. PARTICIPANTS: Pregnant women and new mothers with children less than 1 year of age. PRIMARY AND SECONDARY OUTCOME MEASURES: Prevalence of and factors associated with medication use for acute/short-term illnesses, chronic/long-term disorders and over-the-counter (OTC) medication use. RESULTS: The study population included 9459 women, of which 81.2% reported use of at least one medication (prescribed or OTC) during pregnancy. Overall, OTC medication use occurred in 66.9% of the pregnancies, whereas 68.4% and 17% of women reported use of at least one medication for treatment of acute/short-term illnesses and chronic/long-term disorders, respectively. The extent of self-reported medicated illnesses and types of medication used by indication varied across regions, especially in relation to urinary tract infections, depression or OTC nasal sprays. Women with higher age or lower educational level, housewives or women with an unplanned pregnancy were those most often reporting use of medication for chronic/long-term disorders. Immigrant women in Western (adjusted OR (aOR): 0.55, 95% CI 0.34 to 0.87) and Northern Europe (aOR: 0.50, 95% CI 0.31 to 0.83) were less likely to report use of medication for chronic/long-term disorders during pregnancy than non-immigrants. CONCLUSIONS: In this study, the majority of women in Europe, North America, South America and Australia used at least one medication during pregnancy. There was a substantial inter-region variability in the types of medication used.

The development of a web page for lipid science and research. Main web sites of interest

En internet encontramos gran cantidad de información científico-técnica cuya validez no suele estar controlada por comités correctores. Para aprovechar estos recursos es necesario filtrar y facilitar el acceso del usuario a la información. En este artículo se expone la experiencia práctica en el desarrollo de una página WEB centrada en las actividades del grupo de investigación «Calidad Nutricional y Tecnología de los Lípidos». Los objetivos de esta página WEB fueron los siguientes: difusión de las actividades del grupo de investigación, aprovechar los recursos que ofrece internet y fomentar y facilitar su uso. Esta experiencia permitió presentar una metodología de trabajo eficaz para conseguir estos objetivos. Finalmente, se presentan un gran número de direcciones WEB agrupadas por apartados en el ámbito de los lípidos. Estas direcciones han sido rigurosamente seleccionadas, entre un gran número de referencias consultadas, siguiendo una serie de criterios que se discuten en este trabajo, para ofrecer aquellas que presentan un mayor interés práctico.