1000 resultados para Dades -- Recuperació (Informàtica)
Resumo:
Amb aquest treball de final de carrera de la titulaci d'enginyeria tcnica en informàtica de gesti es pretn fer una primera aproximaci al mn de l'anlisi semntic de webs. Consisteix, per una banda, en la creaci d'una ontologia per emmagatzemar informaci provinent de la web de LinkedIn de manera que desprs pugui ser analitzada i permeti filtrar les dades de manera prctica evitant l'excs d'informaci no til. Per altra banda, el treball inclou el desenvolupament d'una aplicaci per a l'obtenci de la informaci de la web de LinkedIn de manera automtica, i un mtode per a la importaci a l'ontologia creada.
Resumo:
El projecte que s trobar a continuaci consisteix en lanlisi i desenvolupament duna aplicaci web orientada al comer electrnic per un client que distribueix productes relacionats amb lagricultura catalana. Aquest client ens planteja una idea respecte al model de negoci, i ens demana la realitzaci tant de la part de Programaci, com la part de documentaci necessria per que pugui ser fcil de mantenir en futures versions del software i tindre un bon punt de partida per a futures versions.
Resumo:
Al TFC es desenvolupar un magatzem de dades per tal d'explotar unes dades provinents de Twitter sobre un determinat esdeveniment collectiu.
Resumo:
Un sistema ERP s una aplicaci que ens permet fer la gesti dels processos de negoci de una forma gil. Aquest projecte tracta sobre lestudi per a la implantaci dun ERP en una empresa de fabricaci de material per a minusvlids. Inicialment es far una part terica sobre el que sn els sistemes ERP. A continuaci, sanalitza el funcionament de lempresa on es realitzar lestudi. Finalment, sestudien tres solucions ERP del mercat actual i es selecciona la que millor sadapta a les necessitats i requeriments en vistes a una possible implantaci.
Resumo:
Este proyecto, tiene como objetivo proporcionar los pilares de la seleccin e implementacin de un ERP en una PYME destinada a la industria qumica. Se analizan todos los pasos previos necesarios para la correcta eleccin del sistema de gestin deseado. De cara al cliente, se realiza un estudio del funcionamiento y necesidades de la empresa, con una posterior propuesta de ERP segn sus necesidades. Esta, ya aceptada, se encuentra en proceso de instalacin. Personalmente, me ha ofrecido la posibilidad de entender todo el entramado de una empresa y como puede ser potenciado de una manera sencilla y efectiva mediante software.
Resumo:
Aquest projecte tracta la implementaci duna aplicaci capa de simular el comportament duns individus que segueixen el seu propi algorisme en un entorn que planteja certes dificultat per a la supervivncia: hi ha obstacles i fonts que proveeixen energia que els individus necessiten per existir. Shan desenvolupat les eines necessries perqu lusuari pugui visualitzar, recollir dades i interactuar amb lentorn duna forma cmoda i intutiva. Sobre aquesta base, sha implementat un videojoc que planteja reptes a lusuari que es poden resoldre a travs de ledici dels algorismes dun o ms individus, s a dir, a travs de la programaci. Daquesta manera sintrodueix a lusuari en els principis de lalgorismia duna forma ldica i molt visual.
Resumo:
Este proyecto tiene como finalidad el anlisis, diseo y desarrollo de una aplicacin web en base a una revista cientfica. La mecnica de la revista consiste en la propia revisin y edicin de los artculos por parte de los usuarios dados de alta en el aplicativo. Los usuarios que componen la web, puede tener diferentes perfiles: autor, editor, revisor, tcnico editor y administrador. Cada usuario tiene unas tareas especficas en el flujo de revisin y edicin. El proyecto se ha desarrollado sobre la plataforma ASP.NET y SQL para el diseo de la base de datos.
Resumo:
Aquest projecte t com a finalitat desenvolupar un sistema no destructiu per a la caracteritzaci de les plantacions de vinya i darbres fruiters mitjanant la utilitzaci dun sensor lser (LiDAR - Light Detection and Ranging). La informaci obtinguda ha de permetre estudiar la resposta del cultiu a determinades accions (poda, reg, adobs, etc.); i tamb realitzar tractaments fitosanitaris adaptats a la densitat foliar del cultiu. La posada a punt del sistema (software i hardware) es va realitzar a escala reduda mitjanant proves de laboratori sobre un arbre ornamental. Obtenint la configuraci del sensor LiDAR ms adequada i la calibraci de tot el sistema. Lany 2004 van realitzar assajos en plantacions de pomera, perera, ctrics i vinya. Lobjectiu era posar a prova el sistema i obtenir dades dels cultius. Amb la introducci de canvis i millores en el sistema i en la metodologia de treball, lany 2005 es van realitzar nous assajos, per noms en perera Blanquilla i en vinya Merlot. En tots els assajos sescanejaven unes franges de vegetaci concretes i posteriorment es desfullaven manualment per a calcular-ne lndex drea Foliar (IAF). Les dades obtingudes amb el sensor LiDAR shan analitzat mitjanant laplicaci de la metodologia desenvolupada per Walklate et al.(2002) i shan obtingut determinats parmetres vegetatius de cultiu, que posteriorment shan correlacionat amb lndex drea Foliar (IAF) obtingut de forma experimental. La capacitat de predicci de lndex drea Foliar (IAF) per part dels diferents parmetres calculats es diferent en cada cultiu, essent necessries ms proves i major nombre de dades a fi dobtenir un model fiable per a lestimaci de lIAF a partir de les lectures del sensor LiDAR. Lestudi de la variabilitat de la vegetaci mitjanant lanlisi de la variabilitat del Tree Area Index (TAI) al llarg de la fila ha perms determinar el nombre mnim necessari descanejades acumulades per a lestimaci fiable de lndex drea Foliar. Finalment sha estudiat la incidncia de lalada de collocaci del sensor LiDAR respecte la vegetaci.
Resumo:
El TFC s'ha basat en la creaci d'una aplicaci basada en tecnologia J2EE que permet obtenir informaci burstil a travs de la font d'informaci de Yahoo Finances. La informaci obtinguda a travs d'aquesta font s de dos tipus: en forma de dades incloses en un arxiu descarregable o en forma de grfica que el client pot veure directament a l'aplicaci. Aix doncs, l'aplicaci permet mostrar grfiques de preus d'accions burstils i tamb descarregar-ne arxius amb dades.
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s crear un Sistema dInformaci Geogrfica (SIG) amb PostgreSQL per tal demmagatzemar les dades recollides a una finca situada al Parc Natural de la Serra Collserola, ja que all el museu desenvolupa un programa de recerca en ecologia evolutiva. A ms del SIG, sha desenvolupat una aplicaci Android per a un dispositiu mbil per tal de poder consultar i recollir dades de camp. I per ltim, shaur de dissenyar, mitjanant llenguatge Python, una petita aplicaci que permetr portar a terme una transmissi bidireccional de dades entre el SIG i laplicaci mbil.
Resumo:
Les revistes, els peridics, els gravats i altres impresos que van sortir de les impremtes dels grups escolars del Patronat Escolar sn el testimoni directe dels nens i les nenes que van viure una revoluci pedaggica molt intensa en un perode de temps molt redut, ja que la guerra va estroncar el projecte educatiu. Concretament, analitzarem dues fonts documentals procedents del Grup Escolar Llus Vives: d"una banda, el primer i nic nmero de la revista Vives, publicat el maig del 1936, i de l"altra, la carpeta de linogravats titulada Llibre de la natura. Ambdues publicacions permeten fer-nos una idea bastant ajustada de com era l"escola, quins eren els mtodes d"aprenentatge que se seguien i quins valors s"hi fomentaven. En definitiva, constitueixen un testimoni del dietari pedaggic de l"escola i ens permeten ratificar els idearis dels grups escolars del Patronat Escolar i de les escoles municipals de Barcelona durant la II Repblica.
Resumo:
Aquest document s un resum de l'estudi elaborat per l'ngel Borrego sobre el comportament informatiu del personal docent i investigaci de les universitats catalanes que presenta els resultats obtinguts a partir de les respostes contestades exclusivament pel professorat de la UPC.
Resumo:
La gesti de les dades de recerca s un gran repte per a les organitzacions de recerca. Grans quantitats de dades nascudes en entorns digitals estant essent produdes en una vasta quantitat de formats a un ritme molt accelerat en lmbit universitari. Aquest document analitza la contribuci de les biblioteques universitries a la gesti de dades de recerca (RDM) en el context institucional ms ampli. En particular: sexaminen els rols i les relacions implicades en la RDM, sidentifiquen els principals components dun programa de RDM, savaluen els principals motors per a les activitats de la RDM i sanalitzen els factors clau que influeixen en la forma que adopten els desenvolupaments que es porten a terme en la RDM. Lestudi est escrit des de la perspectiva de professionals de les biblioteques, tot analitzant dades provinents de 26 entrevistes semiestructurades a personal bibliotecari de diferents institucions del Regne Unit. s una primera contribuci qualitativa al tema que complementa altres enfocaments quantitatius i estudis de casos. Els resultats mostren que encara que les biblioteques estan jugant un rol significatiu en la RDM, hi ha incertesa i variacions en les relacions amb altres actors com els serveis de tecnologia de la informaci i les oficines de suport a la recerca. Lmfasi actual en els programes de RDM est en el desenvolupament de poltiques i directrius, amb algun incipient treball sobre infraestructures tecnolgiques i serveis de suport. Els motors per al desenvolupament inclouen lemmagatzematge, la seguretat, la qualitat, el compliment, la preservaci i el compartiment, amb les biblioteques associades ms estretament als tres darrers. Larticle tamb destaca un motor jurisdiccional en el qual les biblioteques reclamen un rol en aquest espai. Un ampli ventall de factors, incloent el govern, la dotaci de recursos i les habilitats, sn identificats com influents en els desenvolupaments en curs. A partir de lanlisi, es construeix un model dissenyat per capturar els aspectes principals dun programa institucional de RDM. Aquest model ajuda a esclarir els diferents temes implicats en la RDM, tot identificant capes dactivitat, mltiples actors i motors i un gran nombre de factors que influeixen en la implementaci de qualsevol iniciativa. A les institucions els pot ser til comparar les seves activitats amb les dades i el model de cara a informar sobre les activitats de RDM en curs.
