The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: Anàlisi de l'evolució (1956-2003), diagnosi de l'estat actual i prognosi de futur

En la tesi es presenta una anàlisi de l'evolució dels canvis succeïts en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgística, actual i passada, amb una especial èmfasi en la diagnosi de les conseqüències geoambientals de l'esclat urbanístic iniciat a la dècada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendència de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinàmica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables. A les Bases teòriques s'exposa en quina parcel·la del coneixement científic es situa aquesta recerca i es repassa l'evolució dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Ciència Geogràfica, els estudis sobre transformació del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anàlisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodològica per a l'anàlisi paisatgística d'un territori a diferents escales: des de l'àmbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendències generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a àrea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts són els següents: Una cartografia d'usos i cobertes del sòl de tres períodes temporals i la conseqüent interpretació espacial per a cada etapa: 1957 (situació preturística), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democràtics) i 2003 (actualitat). Una anàlisi quantitativa de la transformació del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sòl dels tres períodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinàmica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gairebé cinquanta anys. Una anàlisi de l'estructura del mosaic paisatgístic de cadascun dels talls temporals per mitjà de l'aplicació dels principals índexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversió dels usos del sòl i s'han posat de manifest les repercussions ecològiques i paisatgístiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del càlcul i interpretació dels índexos esmentats s'ha analitzat l'evolució de la morfologia i la distribució territorial dels quatre principals usos i cobertes del sòl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb més pressió antròpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anàlisi de l'evolució del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'àmbit urbanístic municipal i les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals. A partir de la informació ja processada, s'han detectat les tendències de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sòl. S'han incorporat també els factors biofísics i antròpics, socials i econòmics, condicionants i responsables d'una determinada utilització del territori en cadascun dels tres períodes. Mitjançant l'anàlisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patró espacial de canvi d'usos i les seves conseqüències territorials. Finalment s'ha aplicat un model de simulació, basat en els automatismes cel·lulars de Markov, per tal de projectar les tendències de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bàsica per a la planificació futura del territori i per al control de les problemàtiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patró espacial dels canvis d'usos del sòl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjançant models de simulació quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes.

Procesos: revista ecuatoriana de historia. 29 (S0LO LIBROS/Reseñas)

Presenta la reseña de los siguientes libros: JUAN MARCHENA y MANUEL CHUST, EDITS., POR LA FUERZA DE LAS ARMAS, EJÉRCITO E INDEPENDENCIA EN IBEROAMÉRICA, CASTELLÓ DE LA PLANA, PUBLICACIONES DE LA UNIVERSITAT JAUME 1, COLECCIÓN AMÉRICA No. 12, 2008, 424 PP. -- CARMEN FERNÁNDEZ-SALVADOR y ALFREDO COSTALES SAMANIEGO, ARTE COLONIAL QUITEÑO. RENOVADO ENFOQUE Y NUEVOS ACTORES, QUITO, FONSAL, 2007, 320 PP. -- ENRIQUE AYALA MORA, SEGUNDO MORENO YÁNEZ, GUILLERMO BUSTOS, ROSEMARIE TERÁN NAJAS, CARLOS LANDÁZURI, MANUAL DE HISTORIA DEL ECUAJX)R, 2 VOlS., QUITO, UNIVERSIDAD ANDINA SI!v1ÓN BOLÍVAR, SEDE ECUADOR/CORPORACIÓN EDITORA NACIONAL, 2008, 136 y 144 PP.

Decomposição de NO em cobre suportado sobre zeólitas

No presente trabalho visou-se o estudo da eliminação dos compostos de nitrogênio, NOx, usando a decomposição direta sobre catalisadores de cobre suportado em zeólitas (ZSM-5, MCM-22 e Seta). Os catalisadores foram preparados pelo método de troca iônica com o meio básico obtendose catalisadores com teores de cobre variando entre 0,21% a 3,3% em peso. Os mesmo foram caracterizados através de análise química pela técnica absorção atômica (AA), área superficial (SET), isotermas de adsorção de nitrogênio, difração de Raios-X (DRX) e redução a temperatura programada (TPR). Os testes de atividade catalítica foram realizados através da reação de decomposição do NO em um reator tubular com leito fixo e fluxo contínuo. A mistura reacional era composta por 500 ppm de NO em hélio. Os produtos da reação foram analisados por espectrometria de infravermelho com transformada de fourier (do inglês, Fourier Transformed Infrared, FTIR), usando célula de gás. As medidas de absorção atômica permitiram calcular um nível de troca em relação a CU2+variando entre 7 e 46% nos catalisadores CuZSM-5, CuMCM-22 e CuSeta. As análises de DRX e das isotermas de adsorção de nitrogênio mostraram que a incorporação de cobre não alterou de forma significativa as estruturas das zeólitas. A análise de redução a temperatura programa (TPR) apresentou duas espécias de cobre presente nos catalisadores, Cu2+e Cu+ Na reação de decomposição dos compostos de nitrogênio, a atividade e a seletividade dos catalisadores é influenciada pela temperatura e pela acessibilidade do metal nas cavidades e nos poros das zeólitas. A partir dos testes de atividade catalítica provou-se que os suportes zeolíticos (MCM-22 e Seta) conduziram a valores de conversão de NO comparáveis ou melhores aos do suporte zeolítico ZSM-5, citado como sendo o melhor, até hoje, estudado para tal reação.

A eliminação do mosquito do dengue em ambientes residenciais: uma questão de cuidado ambiental?

Dengue is currently considered one of the most relevant public health problems worldwide. Studies indicate the surroundings of the houses as the preferred sites for the proliferation of Aedes aegypti. The residential areas are privileged environments for human development and contribute to the formation of the individual s identity and for the establishment of affective, social and cultural bonds. The purpose of this study was to investigate possible links between psychological indicators of pro-environmentalism and conservation status of residential backyards. Data collection was performed in 147 homes and methodological strategy involved the use of interview, the Scale of Ecocentric and Anthropocentric Environmentalism, Scale of Consideration of Future Consequences and a tool for environmental evaluation. It was found that the participants expressed as environmental practices the garbage recycling, besides they had the knowledge of how the transmission of dengue occurs. These residents showed ecofriendly motivated commitment: pro-environmentalist ecocentric and anthropocentric. In evaluating the backyard it was verified that the conservation conditions, in almost half of the homes, appeared as carelessness on the part of residents and those conditions are conducive to the proliferation of Aedes aegypti. The pro-environmentalists and guidance for the future identified by the scales were not associated with the conservation status of the backyards. However, it was found that the trends of reduction and stability of infestation levels are associated with self-reported environmental care. These results can contribute to the discussion and design of new mosquito control actions and practices of education and health information among the population

Cuidado ambiental em tempos de sustentabilidade: explorando dimensões da conduta sustentável com estudantes universitários

The pro-ecological commitment (CPE) constitutes an important topic within Person- Environment Studies, here seen as a predisposition to practices that result in environmental protection. Under the framework of sustainability, the concept of sustainable behavior emerges, covering, in addition to CPE, new psychological dimensions such as: the future time perspective (PTF) and the ecological worldviews (VEM). The current study intended to explore the concept of sustainable behavior of university students, by means of the association among some of its dimensions: CPE, PTF and VEM. For this purpose, 380 undergraduate students of biology, ecology, nursing, geography, and social service answered a form containing: socio-demographic questionnaire, a question on self-assessment of environmental care, the Scale of Ecocentric and Anthropocentric Environmentalisms, the Scale Consideration of Future Consequences, and the Scale Ecological Worldviews. Based on descriptive and correlational procedures, it was found that 78% of the participants practice or have practiced environmental care (caregivers) and the spread of information has been the practice more frequently reported, and the source of influence for such practices were the school, social networks, and the contact with nature It was also observed the association between practice of environmental care and ecocentric environmentalism, consideration of future consequences and egalitarian worldview (worldview of fragile nature). The lack of environmental care was associated with anthropocentric environmentalism, apathy, and individualistic worldview (worldview of passivity). As expected, and suggested by the literature, positive association were found between the sustainable behavior dimensions investigated in this study and the practice of environmental care

Mudanças climáticas globais e o compromisso pró-ecológico de adolescentes natalenses

In recent years, much has been discussed about global climate changes (GCCs), popularly known as global warming. The scientific evidences point out to the influence of human actions for its drastic intensification. Therefore, studies of the psychological aspects involved become relevant. This study aimed at the investigation of the views of adolescents concerning GCCs, and the possible relations between those views and their pro-ecological commitment. Such commitment is measured by willingness for engagement in pro-environmental behaviors; environmentalism attitudes, like ecocentric and anthropocentric; consideration of future consequences; and ecological worldviews. Participants were 348 adolescents who answered a questionnaire containing questions about socio-demographic data, open questions about the practice of environmental care, and about GCCs, and the scales of Ecocentric and Anthropocentric Environmentalism, the Consideration of Future Consequences and the Ecological Worldviews assessment scale. From the inter-relationships between variables, procedures carried out by means of descriptive and correlacional statistics, it was observed that 55% of teenagers said that they did not engage in actions of environmental care, which was associated with apathyanthropocentric, immediatism, and individualism. The consideration of future consequences joined the practice of environmental care, corroborating evidence from the literature. It was evident that views concerning GCCs were superficial; adolescents perceive it as a generic environmental problem, and are confused with other problems such as pollution. This study found no association between views about GCCs and the indicators of pro-ecological commitment, perhaps due to the conceptual confusion about the subject. However, the lack of environmental care actions and other indicators of non-commitment (apathy-anthropocentric, individualism and immediatism) were associated with conceptually poor or incomplete responses (with no indication of cause, consequence or responsibility for the problem), demonstrating diminished knowledge and the failure to consider these issues

De vilarejo a cidade: identidade de lugar de moradores nativos de Tibau do Sul-RN

This study aimed to analyze some indicators of the restructuring process of place identity of natives resident in Tibau do Sul, a coastal town in the state of Rio Grande do Norte state, in relation to changes occurring in this locale in the last few decades. The concept of place identity a complex psychological structure in constant process of restructuring stresses the focus of this analysis on the aspects referring to the relationships of people with their physical and social environment throughout the transition process from the former village of fishermen and peasant farmers to the current growing town. Interviews with insider informants on local history were carried out as a preliminary step to getting in touch with the native participants. In total, 29 native local residents were interviewed, according to a wide range of personal and professional roles, focusing on their cognitions in regard to their past and present relationships with this context, as well as those related to expectancy for the future. The analysis focused both on the elements of distinctiveness, continuity, self-esteem and self-efficacy, and on how each of them have been valued (positive or negative). The participants evaluations of themselves and of the locale, as well as their distinctions in relation to others (people and places) were, in general, very positive. Many elements of group and place continuity, and the possibility of the satisfaction of their needs were highlighted positively, especially comparing to similar situations in the past. The development of the town, related to tourism as well as to other former economic activities, seemed to contribute to the restructuring process of place identity in a way of achieving desirable states for its structure. The broadening of the analysis to consider a wider spatial and temporal context, however, shows that such positive evaluation can be said to hinder some coping strategies of local residents faced with unsustainable economic activities, oftentimes handled to favor a minority of the population

Humanização hospitalar, ambiente físico e relações assistenciais :a percepção de arquitetos especialistas

The creation of the Humanization Program of Hospital Care and the increasing number of academic works and journal articles that discuss more humane practices in the health care services express the emphasis given to the theme in Brazil. In these discussions, however, it is not usual to find reference to architecture as a relevant factor in the humanization of hospitals, even though it is known that the physical structure of the building may help the recovering of the patients; elements such as gardens, the use of colors and open spaces may soften the impact caused by the hospital routine on patients. Considering the contribution the architectural project may bring to the humanization of hospitals, the aim of this study was to verify how the architects perceive the hospital humanization process. Besides having searched for subsides in informal interviews with health professionals, in visits to hospitals and in related seminars, the study was based on semi-structured interviews with architects of Natal, Rio Grande do Norte, who are specialists in this kind of projects. The content analysis of the interviews showed that physical space and attendance are essential to the humanization process. Those professionals see two humanization tendencies: while private hospitals have the structural physical appearance considered as humanized, public hospitals emphasize the humanization in attendance, fact that illustrates the contradictions in Brazilian health system. The interviewees consider the post-occupancy evaluation of the building as a learning exercise that contributes to new projects, but surprisingly they do not mention the patients opinion as part of it. Two annoying facts have emerged from the interviews, as also seen in preliminary stages of the study: rare are the works that focus on the person-environment relationship, and the definition of humanized hospital environments is still broad and inaccurate. This suggests the need of new studies in order to better understand how the two factors shown in this study attendance and physical space interact towards a true hospital humanization

Os novos quixotes da psicologia e a prática social no âmbito do terceiro setor

A pesar del cuadro crítico de la pobreza y desigualdad social en que vivimos en el país, las perspectivas actuales apuntan para el fin del Estado Interventor y para la reducción del gasto público destinado a las políticas sociales. Con el enjugamiento del estado, el Tercer sector está encargado de pacificar la cuestión social, reduciéndola al ámbito del deber moral. Convocado al compromiso social, el psicólogo también empieza a trabajar en la frontera de la exclusión, sin cuestionar la finalidad y las implicaciones políticas del nuevo escenario. El objetivo de este trabajo es investigar la práctica social del psicólogo, en el ámbito del tercer sector , buscando el análisis que hace del nuevo campo de trabajo, así como las estrategias utilizadas en el enfrentamiento de la pobreza. Para la investigación, fueron realizadas 20 (veinte) encuestas semiestructuradas con psicólogos que actúan en instituciones del tercer sector . Las encuestas fueron analizadas cualitativamente, a la luz de la perspectiva gramsciana de sociedad civil y emancipación humana, bien como de los preceptos de la Psicología Comunitaria y Intervención Psicosocial. Utilizamos como base de análisis, todavía, el Método Comparativo Constante. Los resultados fueron agrupados en tres ejes: quien son los nuevos quijotes de la Psicología, las demandas del Tercer Sector y las estrategias utilizadas por el psicólogo en el Tercer Sector . La perspectiva defendida en este trabajo es la de que en el campo de las intervenciones sociales, y más acentuadamente en el Tercer Sector , los psicólogos serían nuevos quijotes , actuando con buena voluntad, con grandes sueños de transformación, pero realizando acciones que no parten de una lectura crítica y adecuada de la realidad, no percibiendo sus posibilidades reales y sus límites de actuación. Finalmente, defendemos que se debe buscar, con la inserción profesional; mejorar la calidad de vida y el bienestar, a través de una intervención proactiva, buscando el desarrollo, la organización y la emancipación de las personas, grupos y comunidades

Proxy-reported health-related quality of life of patients with juvenile idiopathic arthritis: Pediatric rheumatology international trials organization multinational quality of life cohort study

Objective. To investigate the proxy-reported health-related quality of life (HRQOL) and its determinants in patients with juvenile idiopathic arthritis (JIA).Methods. In this multinational, multicenter, cross-sectional study, HRQOL of patients with JIA was assessed through the Child Health Questionnaire (CHQ) and was compared with that of healthy children of similar age from the same geographic area. of joint inflammation, Childhood Health Assessment Questionnaire (CHAQ), and erythrocyte sedimentation rate.Results. A total of 6,639 participants (3,324 with JIA and 3,315 healthy) were enrolled from 32 countries. The mean SD physical and psychosocial summary scores of the CHQ were significantly lower in patients with JIA than in healthy children (physical: 44.5 +/- 10.6 versus 54.6 +/- 4.0, P < 0.0001; psychosocial: 47.6 +/- 8.7 versus 51.9 +/- 7.59 P < 0.0001), with the physical well-being domain being most impaired. Patients with persistent oligoarthritis had better HRQOL compared with other subtypes, whereas HRQOL was similar across patients with systemic arthritis, polyarthritis, and extended oligoarthritis. A CHAQ score > 1 and a pain intensity rating > 3.4 cm on a 10-cm visual analog scale were the strongest determinants of poorer HRQOL in the physical and psychosocial domains, respectively.Conclusion. We found that patients with JIA have a significant impairment of their HRQOL compared with healthy peers, particularly in the physical domain. Physical well-being was mostly affected by the level of functional impairment, whereas the intensity of pain had the greatest influence on psychosocial health.

Color and shade parameters of ultramarine zeolitic pigments synthesized from kaolin waste

Ultramarine pigments were successful synthesized from zeolite A obtained from kaolin waste. This waste has been used as an excellent source of silicon and aluminum for zeolite synthesis because of its high kaolinite concentrations and low contents of other accessory minerals. The cost is naturally less than the industrialized product. Color additives (Sulfur and Sodium Carbonate) were mixed with different proportions of zeolite A and further calcined for 5 h at 500 °C. They were characterized by XRD and XRF in addition to visual classification by color and shade. These products show colors from blue to green at different shades, both influenced by the amount of additives and cooling rate after calcination. Thus, a different quantity of the same additives in the same zeolitic matrix provides an increase in the color intensity. Cooling rate after calcination induces the color change which is substantially important in the pigments production.

Síntese de pigmentos zeolíticos a partir de zeólita A derivada de rejeito de caulim da Amazônia

Pigmentos tipo ultramar foram sintetizados com sucesso a partir de zeólita NaA derivada de caulim e rejeito de caulim. Tal rejeito tem sido uma excelente fonte de silício e alumínio na síntese de zeólitas, por ser uma matéria-prima “natural” com alta concentração de caulinita e baixos teores de impurezas, além do menor custo em comparação àquelas matérias-primas industrializadas. A zeólita NaA derivada de tal rejeito apresenta características estruturais favoráveis a síntese de pigmentos ultramar, sua estrutura encapsula as espécies de enxofre formadas, que agem como cromóforos, e impedem que essas espécies se oxidem e seja liberado elevados teores de gases tóxicos durante a reação. Zeólita NaA foi misturada com enxofre e carbonato de sódio em diferentes proporções com o objetivo de verificar a influência dessa variação na cor e na tonalidade dos pigmentos. Após calcinação a 500 °C por 5 horas os produtos foram caracterizados por DRX, FRX e Raman, além da classificação visual por cor e tonalidade por meio de fotografias. O resultado foi produtos com coloração que variaram do azul ao verde com diferentes tonalidades, ambas influenciadas pela quantidade de aditivos, pela taxa de resfriamento após calcinação e pela granulometria. Assim, pode-se dizer que quantidades diferentes dos mesmos aditivos na mesma matriz zeolítica proporcionam aumento de intensidade da cor, que a taxa de resfriamento após calcinação e granulometria da matriz zeolítica provoca mudança da cor. A partir de DRX foi observado que a estrutura da zeólita NaA não é transformada para o tipo sodalita, como normalmente observado na literatura. Por espectroscopia Raman foram identificadas as espécies de enxofre responsáveis pela coloração no pigmento zeolítico, sendo: S₆ ^2- o responsável pela cor amarela e o S₃^- pela cor azul, e que a mistura dos dois resultou na cor verde, que predominou nesse trabalho. Por fim, o aproveitamento de rejeito de caulim na produção de pigmentos zeolíticos parece ser uma boa proposta de produção sustentável.

A influência da Segunda Guerra Mundial na produção literária de Saint- Exupéry

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)