La Importància de la competències emocionals en la gent gran

Aquesta Memòria recull les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu a dues institucions: al Casal de Gent Gran Mn. Guiteras de Vic i a l’Hospital sociosanitari Sant Jaume de Manlleu. A la primera institució, es va dissenyar, elaborar, aplicar i avaluar, de forma conjunta amb la M. Teresa Lladó (una altra psicòloga companya del Màster) una intervenció en l’àmbit de la gent gran. L’actuació consistia en un taller de deu sessions de competències socioemocionals adreçat a la gent gran. A la segona institució, l’Hospital de Manlleu, les pràctiques van ser de caràcter individual i van consistir en el seguiment de la figura del psicòleg del centre sociosanitari per copsar les diverses funcions que realitza.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p<0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.

Estudi del condicionament d’una vivenda prefabricada amb criteris de sostenibilitat i d’autosuficiència

Partint del projecte bàsic d’un habitatge unifamiliar aïllat, projectat amb sistema prefabricat, onhi ha definida l’arquitectura i de forma molt bàsica el sistema estructural, els tancaments, lesinstal•lacions i els acabats, es pretén realitzar un estudi que es basi en la millora de l’envoltantespaial i de les instal•lacions per tal d’aconseguir un habitatge energèticament més eficientrespecte a la proposada inicialment.Concretament, es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat, del model tipus “CUBIC EVOLUTION”,dissenyat pels arquitectes Joaquin Torres i Rafael Llamazares de l’estudi d’arquitectura A-Cero.Aquest model, presenta una superfície de 290,91m2 útils i de 342,76m2 construïts, distribuïtsd’una manera molt raonable al seu ús.Per tant, l’objectiu principal d’aquest projecte final de grau, és projectar el condicionament del’envoltant, de totes les instal•lacions amb sistemes renovables i sostenibles necessàries en lavivenda i de diferents sistemes passius d’estalvi energètic de la vivenda prefabricada de l’estildescrit anteriorment, tenint presents criteris de sostenibilitat i autosuficiència, sense deixar debanda la condició estètica de la vivenda proposada en el projecte bàsic, de manera que aquestaes pugui autosubministrar la major part de l’energia i aigua que necessita, i complint sempre lanormativa actual.També es tindran en compte aspectes bioclimàtics, tals com ubicació, orientació, il•luminaciónatural, ventilació natural, pluja, etc., per tal d’adaptar-se a les condicions climàtiques i de l’entornon està situada i permetre a l’edifici estalviar la major quantitat d’energia possible

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1830 (SER2,T1).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1829 (T16,VOL4).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1829 (T13,VOL1).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1830 (SER2,T2).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1827 (VOL4).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1828 (VOL10).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1828 (VOL11).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

Etat de collection : 1e vol. (1827)-t. 3 (1830, 2e sér.)

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1829 (T17,VOL5).

Journal des progrès des sciences et institutions médicales en Europe, en Amérique, etc : par une association de médecins

1828 (VOL07).