Caracterització de l'avifauna de la conca del riu Quiroz: identificació de les zones amb potencial aviturístic i d'interès per a la conservació

La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones d’endemisme d’aus i conté quatre àrees importants per a la conservació d’aus. Malgrat això, la informació sobre l’avifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de l’aviturisme i la seva importància per a la conservació de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar l’aviturisme i la conservació conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endèmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitològica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservació. Yanta, destaca en ambdós sentits sent el desenvolupament de l’aviturisme la millor alternativa per garantir la conservació de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.

Reconstrucció de les temperatures superficials marines dels últims dos milions d'anys al Corrent de Benguela utilitzant l'índex TEX86

Per tal de reconstruir i obtenir una evolució climàtica a partir de les temperatures superficials marines dels últims dos milions d’anys al Corrent de Benguela (costa oest sud-africana) s’han analitzat 60 mostres del testimoni amb ODP 175-1084. Per fer-ho, s’ha utilitzat la nova calibració de l’índex TEX86 (Kim et al., 2007) i s’han representat els resultats juntament amb els valors obtinguts amb altres índexs referents a les temperatures mitjanes anuals de l’aire (MAAT) i el grau d’aportació sedimentària d’origen continental als sediments marins (BIT). També s’han comparat amb els registres de temperatura d’altres estudis en la mateixa àrea obtinguts a partir de proxies diferents. Els resultats del TEX86 mostren certa concordança amb alguns dels valors obtinguts en altres estudis i proposen hipòtesis que relacionen de manera directa els tres índexs calculats.

El rol de Cyrtograpsus angulatus (Crustacea; Brachyura) en los ciclos de vida de Microphallus szidati (Digenea; Microphallidae) y Falsifilicollis chasmagnathi (Acanthocephala; Filicollidae): algunos aspectos de su ecologia parasitaria

Basándose en el estudio de los helmintos larvales parásitos del cangrejo Cyrtograpsus angulatus Dana, 1851 (Microphallus szidati Martorelli, 1986 (Digenea; Microphallidae) y Falsifilicollis chasmagnathi Holcman-Spector et al., 1977 (Acathocephala; Fillicollidae) conjuntamente con el análisis de sus ciclos biológicos y el estudio de la prevalencia, intensidad y de los índices de asociación (comparados entre los hospedadores intermediarios y definitivos) se pudo concluir que: a) C. angulatus parece ser un excelente hospedador intermediario en los ciclos de vida de los helmintos estudiados; b) el tamaño de los cangrejos y la ocurrencia de amputaciones naturales en las hembras de mayor tamaño Spivak & Politis (en prensa) aparecen correlacionadas con la prevalencia; c) en los cangrejos estudiados la prevalencia para F. chasmagnathi fue mayor en los machos que en las hembras; d) la intensidad no apareció correlacionada con el tamño y el sexo de los hospedadores intermediarios; e) M. szidati y F. chasmagnathi estan fuertemente asociados en el hospedador intermediario; f) C. angulatus e Himantopus melanurus Vieilot, 1817 (Aves; Recurvirostridae) son citados como nuevos hospedadores, intermediario y denitivo respectivamente, para F. chasmagnathi; g) Chasmagnathus granulata Dana, 1851 es citado como un nuevo hospedador intermediario para M. szidati.

Observations on some Avian Coccidia (Apicomplexa: Eimeriidae) in Amazonian Brazil

Oocysts of Eimeria porphyrulae n. sp. are described in faeces of Porphyrula martinica (Aves: Gruiformes: Rallidae). They are ellipsoidal to oval, 22.4 x 17.7 (20.0-23.7 x 16.2-18.7) µm, shape-index (length/width) 1.3. Oocyst wall about 1.25 µm thick, colourless, with two layers: inner one prominently striated. Micropyle and sub-micropylar granule present: no oocyst residuum. Sporocysts 17.5 x 9.0 (17.0-19.0 x 8.0-10.0) µm, shape-index 1.9, with inconspicuous Stieda/sub-Stieda bodies. Sporocyst residuum of scattered granules, sometimes a compact mass: sporozoites with two refractile bodies. Eimeria crypturelli n. sp. is described in faeces of Crypturellus soiu (Tinamiformes: Tinamidae). Oocysts ellipsoidal-oval, 20.75 x 14.5 (17.5-25.0 x 11.25-21.25) µm, shape-index 1.4. Oocysts wall about 1.25 µm thick and bi-layered: inner layer faintly striated. Micropyle present, with oocyst residuum immediately below: single polar body rarely present. Sporocysts 13.0 x 7.5 (12.5-13.75 x 7,5-8.1) µm, shape-index 1.7, with a Stieda body but seemingly no sub-Stieda. Sporocyst residuum compact: sporozoites with two refractile bodies. Isospora cacici n. sp. is recorded from faeces of Cacicus cela cela (Passeriformes: Icteridae). Oocysts subspherical-spherical, 26.5 x 23.7 (22.5-27.5 x 20.0-26.2) µm, shape-index 1.1. Wall a single, colourless layer about 1.5 µm thick. No micropyle or oocyst residuum: 1-2 polar bodies. Sporocysts ellipsoidal, 17.7 x 12.5 (17.5-18.75 x 11.25-13.75) µm, shape-index 1.4, with pronounced Stieda/sub-Stieda bodies: residuum compact and sporozoites with two refractile bodies. Isospora thraupis n. sp. is described from faeces of Thraupis palmarum melanoptera (Passeriformes: Thraupidae). Oocysts subspherial-spherical, 19.9 x 19.0 (18.7-21.2 x 18.75-20.0) µm, shape-index 1.0. Wall about 0.6 µm thick, smooth, colourless and a single layer: no micropyle, oocyst residuum or polar bodies. Sporocysts 14.2 x 9.2 (13.7-16.2 x 8.7-10.0) µm, shape-index 1.5: Stied/sub-Stieda bodies inconspicuous. Residuum compact: sporozoites with two refractile bodies.

Fauna silvestre del Parc del Garraf. Afectacions al sector primari

El Parc del Garraf (PG) ha estat tradicionalment una important zona agrícola, encara que actualment és molt reduïda (representa el 3% del total de la superfície del parc) i està repartida entre unes poques masies. Aquesta activitat humana conviu amb la fauna silvestre de la zona, que en alimentar-se parcialment dels cultius (cereal, vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), hi causa diversos impactes. És el cas de diverses aus, com ara la garsa (Pica Pica) i el pardal (Passer domesticus), i també d’alguns mamífers com el porc senglar (Sus scrofa). Hem observat que l’impacte produït per les aus i el porc senglar (Sus scrofa) és molt petit, el que pot ser degut a dos motius principals: possiblement per una elevada producció de fruits salvatges, esdevenint aquest aliment suficient per a les aus; i la baixa densitat poblacional de porc senglar (Sus scrofa) al parc. Els impactes observats presenten una alta variabilitat i depenen de l’època de l’any en que ens trobem. Per tant, cal fer-ne un seguiment més acurat on s’impliquin administració i pagesos per a millorar el coneixement de l’impacte de la fauna salvatge.

Impacte ambiental dels iots en els ports de Sitges: anàlisi comparativa

Els ports esportius a nivell català han augmentat considerablement a causa de la creixent afició a la navegació i els esports nàutics. L’increment de la demanda d’amarratges al port i la conseqüent concentració d’iots, ha implicat la necessitat d’un estudi dels seus impactes potencials. El Port Garraf té un impacte més reduït degut a que prioritzen les embarcacions de vela, en canvi pel que fa al Port d’Aiguadolç i Port Ginesta la proporció d’embarcacions a motor és superior, per tant tindran un consum més elevat de combustible. Pel que fa a residus especials, concretament olis, els tres ports tenen un impacte sever per la difícil recuperació del medi en cas d’accident, encara que hi ha una bona gestió en els ports. Per acabar el Port d’Aiguadolç és el que té un consum d’aigua superior. Segons la comparació que s’ha realitzat dels diferents fluxos, es pot concloure que el port Ginesta és el més sostenible. Gràcies a la bona gestió portuària i a la sensibilització dels usuaris del port, tot i tenir major superfície i més quantitat d’embarcacions, aquest port és el que té menors impactes potencials.

Béns i serveis associats als ecosistemes de fanerògames marines i estimacions de pèrdues causades per la seva degradació

Les praderies de posidònia de la costa catalana són ecosistemes d’alta importància, ja que tenint en compte la seva poca extensió, ens aporten una gran multiplicitat de béns i serveis ecosistèmics. No obstant, els danys observats en els prats en les últimes dècades, tant pel que fa a la regressió en superfície com a la pèrdua d’integritat ecològica, ens indiquen que aquests ecosistemes s’estan enfrontant a una crisi causada principalment per les pressions de les activitats antròpiques a les zones costaneres. En aquest projecte es pretenen identificar tots els béns i serveis que ens proporcionen aquests herbeis, així com també dictaminar quina és la importància de cada un d’ells en el context de la costa catalana. D’altra banda, es pretenen avaluar els impactes i conseqüències de la seva degradació i també quantificar, de manera relativa, la pèrdua d’aquests béns i serveis a la costa catalana, partint de la base que, segons els resultats obtinguts, la pèrdua d’abundància en els prats ha estat d’aproximadament el 60% des d’un hipotètic estat “pre-industrial” fins l’actualitat.

Helminth parasites in six species of shorebirds (Charadrii) from the Coast of Belize

Thirteen species of helminth parasites were recovered from six species of charadriid shorebirds (Aves: Charadriiformes) from Belize: the ruddy turnstone, Arenaria interpres, the snowy plover, Charadrius alexandrinus, the semipalmated plover, C. semipalmatus, the killdeer, C. vociferus, the white-rumped sandpiper, Calidris fuscicollis, and the black-bellied plover, Pluvialis squatarola. Cestode species were predominant (N = 8), followed by trematode species (N = 3) and acanthocephala (N = 2). The trematode, Paramaritremopsis solielangi infected four of the six species of hosts. The cestodes, Nadejdolepis litoralis and N. paranitidulans infected three and two host species respectively. Helminth parasite species were contagious (clumped) and not evenly distributed among hosts. Twelve of the 13 species were generalists. The one specialist Microphallus kinsellae was recovered from one C. fuscicollis. Three of the four types of feeding guilds were present and in approximately the same number. All but M. kinsellae have been reported from other species of hosts, mostly from Eurasia and North America.

Els ocellaires de la Catalunya Central

El TFC està pensat per a emmarcar en l'actualitat una tradició centenària portada a terme pels ocellaires de la Catalunya Central, concretament a les comarques d'Osona i el Ripollès.

DESARROLLO DE UNA BASE DE DATOS Y UNA APLICACIÓN WEB DE ACCESO A LA MISMA PARA UN GRUPO DE INVESTIGACIÓN MARINA DE ORGANISMOS DE PROFUNDIDAD (DEEP-SEA)

Este proyecto se fraguó previamente a la elección de un trabajo final de carrera. Para poder entenderlo debo mencionar que trabajo como titulado superior de investigación y laboratorio en el Instituto de Ciencias del Mar (ICM)del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), dentro de un grupo de investigación en oceanografía biológica, concretamente en recursos marinos renovables. En base a mi experiencia con este tipo de entorno de investigación, observe que existían una serie de mejoras de carácter técnico que se podrían introducir, y que ha la larga iban a facilitar mucho más el trabajo científico del grupo.Este grupo durante muchos años se ha dedicado a la obtención de datos de dos especies marinas de interés comercial del mar Mediterráneo que tienen su hábitat en aguas profundas: la gamba rosada (Aristeus antennatus) y la cigala (Nephrops norvegicus). Por ende, de manera colateral, datos de las especies que interaccionan con ellas, y que por este hecho se ven influenciadas al ser pescadas las anteriores. En estos años ha ido en aumento la evidencia de que ecosistemas más someros de nuestros mares tienen una relación mucho mayor de lo que se suponía con los ecosistemas profundos de los mismos. Además estos ecosistemas profundos influyen en los someros, también más de lo que cabía esperar, actuando de refugio de larvas y especies que tienen capacidad de sobrevivir en rangos batimétricos amplios. Si desean tener una visión más profunda al respecto pueden ver algunas de las últimas referencias bibliográficas a las que hago referencia en este párrafo acerca de este hecho, así como del incremento de la importancia de los grupos de investigación en el mundo dedicados a este tipo de investigación. En algunas de estas publicaciones han participado miembros del grupo al cual va dirigido el trabajo que aquí expongo.A medida que crecía el número de miembros del grupo, la importancia del mismo, la mejora tecnológica empleada en los muestreos, las colaboraciones internacionales con otras instituciones y la cantidad de proyectos en el grupo de investigación, crecía a su vez proporcionalmente, la cantidad de datos y la disparidad en formatos y sistemas de almacenaje (Hojas MS Excel o bases de datos MS Access, archivos de texto, etc.). Se ha hecho necesaria entonces la creación de una herramienta que los gestione de una forma común, y una base de datos para el almacenaje de los mismos de una forma coherente y robusta. Así mismo el hecho de tener los datos en una fuente común, posibilitará su distribución a otras bases de datos mundiales sobre la materia con las cuales se colabora, dependientes de organismos tan en la cresta a de la ola, como el Census of marine life (COML), el Alfred Wegener Institute (AWI) y el Center for Marine Environmental Sciences (MARUM)de Alemania. Estos a su vez carecen de datos de las zonas geográficas pertenecientes al mar Mediterráneo foco de la investigación del grupo.

Vertebrates Limb Geometry in the Simplex space

A novel metric comparison of the appendicular skeleton (fore and hind limb) ofdifferent vertebrates using the Compositional Data Analysis (CDA) methodologicalapproach it’s presented.355 specimens belonging in various taxa of Dinosauria (Sauropodomorpha, Theropoda,Ornithischia and Aves) and Mammalia (Prothotheria, Metatheria and Eutheria) wereanalyzed with CDA.A special focus has been put on Sauropodomorpha dinosaurs and the Aitchinsondistance has been used as a measure of disparity in limb elements proportions to infersome aspects of functional morphology

Effects of Crypthecodiniumcohnii, Chlorela spp. e Isochrysisgalbana addition to milk replacer on goat kids and lamb growth.

The effects of Crypthecodinium cohnii (Cryp.), Chlorela spp. (Chlo.) and Isochrysis galbana (Iso.) addition to milk replacer on goat kids and lambs growth were evaluated. About 80 Majorera goat kids (males and females) and 80 Canarian sheep lambs were randomly assigned into four different groups (by specie) according to diet. Control groups were fed with a commercial milk replacer at 16% (w/w); Cryp. groups received a commercial milk replacer (15.1% w/w) supplemented with 9 g of a paste of C. cohnii; Chlo. groups received a commercial milk replacer (15.1% w/w) supplemented with 9 g of a paste of Chlorela spp.; Iso. groups received a commercial milk replacer (15.1% w/w) supplemented with 9 g of a paste of I. galbana. After colostrum period, animals were individually bottle-fed twice daily (8 am and 8 pm) ad libitum with the corresponding diet until day 60 of life. Animals were weighted every week at 8 am and liquid diet intake was recorded weekly. No effects of microseaweed addition were observed, neither growth nor milk replacer intake.

Behavioural Flexibility: evolutionary past and its role in a changing world

A través de la historia de la vida, gran parte de los organismos han desarrollado estrategias para responder a un mundo en constante cambio. Hoy en día, las actividades humanas producen cambios ambientales a una velocidad sin precedentes, lo cual se traduce en grandes desafíos para la persistencia de biodiversidad. Esta investigación evalúa las respuesta de los animales a los cambios ambientales enfocándose en la flexibilidad del comportamiento como estrategia adaptativa. En una primera aproximación a una escala evolutiva, se otorgan evidencias del vínculo hasta ahora tenue entre la cognición e historias de vida, entregando un claro apoyo a la relación entre longevidad, vida reproductiva y el tamaño del cerebro en mamíferos. La longevidad es el centro de muchas hipótesis respecto a las ventajas de desarrollar un cerebro grande, como por ejemplo en la hipótesis del buffer cognitivo y las respuestas flexibles frente a nuevos ambientes. En un segundo nivel, se abordan factores extrínsecos e intrínsecos que podrían explicar las diferencias individuales en innovación, un componente clave en la flexibilidad del comportamiento. Por medio de una aproximación experimental, se evalúan potenciales escenarios que podrían conducir a consistentes diferencias individuales en uno de los principales factores subyacentes a la innovación (i.e. la motivación), y el potencial control endocrino sobre estos escenarios. Posteriormente, con el objetivo de evaluar la respuesta de los animales frente a los cambios ambientales actuales, se explora la respuesta de los animales frente a una de las actividades humanas mas disruptivas sobre los ecosistemas, la urbanización. Por medio de un analisis filogenetico comparativo a nivel global en aves se abordan los mecanismos implicados en la perdida de biodiversidad observada en ambientes urbanos. Los resultados entregan evidencias sobre la importancia de procesos de dispersión local junto con el papel clave de los rasgos de historia de vida, pero en un sentido diferente al clasicamente pensado. Finalmente por medio de una revisión bibliográfica se entregan evidencias teóricas y empíricas que respaldan el rol clave de la flexibilidad del comportamiento en confrontar los desafíos de una vida urbana. La integración de estos resultados muestra cómo el pasado evolutivo contribuye a hacer frente a los retos ambientales actuales, y pone de relieve posibles consecuencias ante un planeta más cambiante que nunca.

Use of microseaweeds (Chlorella pyrenoidosa) as a probiotic in dairy goats feeding

Ten Majorera dairy goats were divided in two groups in order to observe the effects of the Chlorella pyrenoidosaoral administration on the colostrum and milk quality and on the animals’ immune status. Treated animals received 5g/d of seaweed from 40 days before partum to 40 days after partum, and blood, colostrum and milk samples were obtained during the experimental period. No effects of the seaweed addition were observed on blood plasma IgG or Chitotriosidase activity, neither on colostrum/milk IgG, Chitotriosidase activity or fatty acid profile.

Estudi del contingut de 210Pb en plomes d'Apus apus

A l’atmosfera hi trobem radionúclids de la sèrie del 238U com el 222Rn, 210Pb i 210Po. L’objectiu principal d’aquest estudi és determinar el contingut i distribució de 210Pb en plomes d’aus migratòries i estudiar el seu potencial ús com a traçador de corrents migratòries, gràcies a que les plomes són estructures útils per a realitzar estudis de biomonitorització. Per a realitzar l’estudi s’ha escollit com a espècie migratòria el falciot comú (Apus apus). Els resultats mostren que el 210Pb no es distribueix uniformement entre individus adults i joves, ni entre les diferents plomes de l’ala dels ocells. La major concentració de 210Pb es troba en les plomes primàries dels individus adults i en l’hemibandera externa de la ploma. Les concentracions de 210Pb oscil·len entre els 43 i 1065 Bq·kg-1, amb una concentració mitjana de 586 Bq·kg-1. El fet de detectar 210Pb només en les plomes primàries de l’ala implica que la incorporació de 210Pb a l’ocell és via adsorció del 210Pb present a l’atmosfera. Es pot afirmar que el 210Pb present a l’atmosfera és arrossegat per les ales de les aus i queda adsorbit a les plomes.