Implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial i permanent dels mestres

La recerca formativa que es presenta a continuació s'ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2008-2009 i 2009-2010, en l'àmbit de la formació de mestres, amb grups d'estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didàctica i Organització Educativa del nou grau d'Educació Infantil. Per dur-la a terme s'ha disposat de la col·laboració de mestres en actiu de l'etapa d'educació infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporació d'estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d'aprenentatge propis de l'exercici docent: les aules d'educació infantil. La intervenció dels estudiants ha estat possible gràcies a l'organització i la planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d'aprenentatge, que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d'aquesta recerca han estat la implementació de metodologies de formació de pràctica reflexiva (millora personal i professional), la relació entre l'ensenyament universitari i el món laboral (teoria i pràctica) i l¿adquisició d'habilitats i competències dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l'acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola.

Assessorar o dirigir. El paper de l'assessor col·laboratiu en una formació permanent centrada en el professorat i en el context

En el artículo se realiza un análisis del campo de la formación del profesorado y del modelo de formación permanente de los últimos tiempos, atendiendo los nuevos elementos que actuaron como fuerzas ocultas e impulsoras de un pensamiento formativo innovador. Se analizan también las condiciones para un cambio en la manera de ver la formación permanente del profesorado que, progresivamente, ha pasado de una visión de producto formativo que el profesorado debía asimilar acríticamente, a otra etapa con visiones diversificadas. A continuación, se profundiza la función asesora y los modelos que esta nueva concepción de la formación exigen. Se necesitan asesores, formadores que de manera colaborativa ayuden a reconstruir la práctica educativa.

Conocimiento, aprendizaje y capital social como motor de desarrollo

Este paper analiza la aparición de la Sociedad del Conocimiento como una consecuencia del doble impacto del gran avanzo científico que caracteriza esta virada de siglo, el reciente surgimiento de tecnologías de información y comunicación, y el proceso de globalización que está transformando los mercados de producción y finanzas, y causando profundos cambios en los ambientes institucionales de la generación del concocimiento y su utilización. Se analiza también la importancia de redes y procesos de aprendizaje; la sinergia y tensiones que son simultáneamente generadas por la dinámica interacción que está ocurriendo entre la "apropiación social y privada del conocimiento"; y los retos en la formación de nueva estructura normativa para la generación y utilización del conocimiento en la solución de cuestiones de política de derechos de propiedad intelectual. Se hace referencia también a casos innovadores de promoción de redes de aprendizaje y desarrollo de diálogo entre depositarios. Se relatan también experiencias en foros sobre cuestiones estratégicas y otros mecanismos relacionados a la apropiación social del conocimiento, así como el surgimiento del Global Forum on Agricultural Research (GFAR), como una nueva expresión de globalización de la ciencia.

Claus per als itineraris de formació permanent del professorat de secundària

La formación permanente del profesorado (FPP) de Secundaria debería concebirse y llevarse a cabo considerando no sólo las prioridades de las políticas educativas sino también, y sobre todo, los escenarios laborales y las circunstancias peculiares en las que trabaja ese colectivo profesional. Los itinerarios constituyen una herramienta adecuada para ofrecer un dispositivo ordenado de oportunidades de formación que concilia las necesidades de los docentes y directivos, de los centros y de la Administración Educativa. Diseñar e implementar itinerarios comporta algunas consecuencias para las instituciones de FPP y los profesionales que trabajan en ellas, respecto a los recursos que se precisan y en relación con los sistemas y métodos de trabajo.

La Formació permanent del professorat a Catalunya. Una visió a través del tractament de la formació de formadors i formadores en els plans institucionals.

L'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.

L'educació permanent: la història d'una idea

El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.

Treatment of ruptured abdominal aortic aneurysm, a permanent challenge or a waste of resources? Prediction of outcome using a multi-organ-dysfunction score.

OBJECTIVES: in a retrospective study, attempts have been made to identify individual organ-dysfunction risk profiles influencing the outcome after surgery for ruptured abdominal aortic aneurysms. METHODS: out of 235 patients undergoing graft replacement for abdominal aortic aneurysms, 57 (53 men, four women, mean age 72 years [s.d. 8.8]) were treated for ruptured aneurysms in a 3-year period. Forty-eight preoperative, 13 intraoperative and 34 postoperative variables were evaluated statistically. A simple multi-organ dysfunction (MOD) score was adopted. RESULTS: the perioperative mortality was 32%. Three patients died intraoperatively, four within 48 h and 11 died later. A significant influence for pre-existing risk factors was identified only for cardiovascular diseases. Multiple linear-regression analysis indicated that a haemoglobin <90 g/l, systolic blood pressure <80 mmHg and ECG signs of ischaemia at admission were highly significant risk factors. The cause of death for patients, who died more than 48 h postoperatively, was mainly MOD. All patients with a MOD score >/=4 died (n=7). These patients required 27% of the intensive-care unit (ICU) days of all patients and 72% of the ICU days of the non-survivors. CONCLUSION: patients with ruptured aortic aneurysms from treatment should not be excluded. However, a physiological scoring system after 48 h appears justifiable in order to decide on the appropriateness of continual ICU support.

Metric Training for the Transportation Industry Module V - Motor Vehicle Licensing and Enforcement, HR-376

"Metric Training For The Highway Industry", HR-376 was designed to produce training materials for the various divisions of the Iowa DOT, local government and the highway construction industry. The project materials were to be used to introduce the highway industry in Iowa to metric measurements in their daily activities. Five modules were developed and used in training over 1,000 DOT, county, city, consultant and contractor staff in the use of metric measurements. The training modules developed deal with the planning through operation areas of highway transportation. The materials and selection of modules were developed with the aid of an advisory personnel from the highway industry. Each module is design as a four hour block of instruction and a stand along module for specific types of personnel. Each module is subdivided into four chapters with chapter one and four covering general topics common to all subjects. Chapters two and three are aimed at hands on experience for a specific group and subject. This module includes: Module 5 - Motor Vehicle Enforcement. Examples from Iowa and Federal Motor Vehicle Codes are used as examples for hands on training for the vehicle enforcement type personnel using this module.

Vitamin D deficiency: A forgotten treatable cause of motor delay and proximal myopathy.

We report a four-year-old African boy referred for proximal muscle weakness, fatigability and episodic limb pain. Classical causes of structural and metabolic myopathy were initially considered before clinical and biological features of vitamin D deficiency rickets were identified. Prompt treatment with vitamin D and calcium supplementation led to a complete reversal of the muscle symptoms. Rickets-associated myopathy should be included in the differential diagnosis of proximal myopathy, especially in at-risk individuals. Vitamin D deficiency and its prevention remain important health issues in industrialized countries.

The value of adding mirror therapy for upper limb motor recovery of subacute stroke patients: a randomized controlled trial.

BACKGROUND: Upper limb paresis remains a relevant challenge in stroke rehabilitation. AIM: To evaluate if adding mirror therapy (MT) to conventional therapy (CT) can improve motor recovery of the upper limb in subacute stroke patients. DESIGN: Prospective, single-center, single-blind, randomised, controlled trial. SETTING: Subacute stroke patients referred to a Physical and Rehabilitation Medicine Unit between October 2009 and August 2011. POPULATION: Twenty-six subacute stroke patients (time from stroke <4 weeks) with upper limb paresis (Motricity Index â0/00¤ 77). METHODS: Patients were randomly allocated to the MT (N.=13) or to the CT group (N.=13). Both followed a comprehensive rehabilitative treatment. In addition, MT Group had 30 minutes of MT while the CT group had 30 minutes of sham therapy. Action Research Arm Test (ARAT) was the primary outcome measures. Motricity Index (MI) and the Functional Independence Measure (FIM) were the secondary outcome measures. RESULTS: After one month of treatment patients of both groups showed statistically significant improvements in all the variables measured (P<0.05). Moreover patients of the MT group had greater improvements in the ARAT, MI and FIM values compared to CT group (P<0.01, Glass's Î" Effect Size: 1.18). No relevant adverse event was recorded during the study. CONCLUSION: MT is a promising and easy method to improve motor recovery of the upper limb in subacute stroke patients. CLINICAL REHABILITATION IMPACT: While MT use has been advocated for acute patients with no or negligible motor function, it can be usefully extended to patients who show partial motor recovery. The easiness of implementation, the low cost and the acceptability makes this therapy an useful tool in stroke rehabilitation.

Renovació pedagógica i formació permanent

En dues ocasions anteriors i en circumstancies ben diferents per alguns de nosaltres, hem opinat o escrit sobre la formació permanent del professorat des d'aquesta "Tribuna» de Tempsd'Educació, per descriure les previsions del Pla de Formació del Departament d'Ensenyament (núm. 2, 1990) o per opinar i comentar les orientacions de la Comunitat Europea sobre la materia (núm. 5, 1991). En aquesta ocasió intentem aproximar-nos al tema des de la perspectiva de la Renovació Pedagógica i reflexionar sobre la marxa i la situació actual del Pla de Formació.

Functional compensation of motor function in pre-symptomatic Huntington's disease.

Involuntary choreiform movements are a clinical hallmark of Huntington's disease. Studies in clinically affected patients suggest a shift of motor activations to parietal cortices in response to progressive neurodegeneration. Here, we studied pre-symptomatic gene carriers to examine the compensatory mechanisms that underlie the phenomenon of retained motor function in the presence of degenerative change. Fifteen pre-symptomatic gene carriers and 12 matched controls performed button presses paced by a metronome at either 0.5 or 2 Hz with four fingers of the right hand whilst being scanned with functional magnetic resonance imaging. Subjects pressed buttons either in the order of a previously learnt 10-item finger sequence, from left to right, or kept still. Error rates ranged from 2% to 7% in the pre-symptomatic gene carriers and from 0.5% to 4% in controls, depending on the condition. No significant difference in task performance was found between groups for any of the conditions. Activations in the supplementary motor area (SMA) and superior parietal lobe differed with gene status. Compared with healthy controls, gene carriers showed greater activations of left caudal SMA with all movement conditions. Activations correlated with increasing speed of movement were greater the closer the gene carriers were to estimated clinical diagnosis, defined by the onset of unequivocal motor signs. Activations associated with increased movement complexity (i.e. with the pre-learnt 10-item sequence) decreased in the rostral SMA with nearing diagnostic onset. The left superior parietal lobe showed reduced activation with increased movement complexity in gene carriers compared with controls, and in the right superior parietal lobe showed greater activations with all but the most demanding movements. We identified a complex pattern of motor compensation in pre-symptomatic gene carriers. The results show that preclinical compensation goes beyond a simple shift of activity from premotor to parietal regions involving multiple compensatory mechanisms in executive and cognitive motor areas. Critically, the pattern of motor compensation is flexible depending on the actual task demands on motor control.