1000 resultados para ossidazione parziale catalitica del metano rodio ceria allumina coprecipitazione
Resumo:
Aquest Projecte Final s una prolongaci daltres Projectes Finals i dun Projecte realitzat pel Laboratori dInformaci Geogrfica I Teledetecci per al Departament de Cadastre de lAjuntament de Cerdanyola del Valls. El seu objectiu s la millora i lampliaci de les funcionalitats duna barra deines dArcMap anomenada GCad Cerdanyola, mitjanant VBA i les llibreries dArcObjects. Amb aquesta barra deines es podran fer seleccions alfanumriques i cartogrfiques manualment o amb lajuda dun constructor de consultes personalitzat, realitzar exportacions de les dades amb una fitxa cadastral en format Word o de la cartografia en dxf, a ms duna actualitzaci de la cartografia.
Resumo:
San Juan de la Cruz utiliza imgenes alegricas en la prosa de Cntico para transmitirnos su experiencia mstica, este recurso ha propiciado su lectura en diferentes culturas y pocas. En las explicaciones en prosa retoma ideas anteriores, profundiza y enlaza con nuevas; por ello hablamos de una alegora de conjunto con influencia de los textos bblicos, la teologa vigente y las corrientes de su poca. Las imgenes alegricas recrean el espacio del encuentro entre el Amado (Jesucristo) y la amada (el alma); la transformacin de la persona en todas sus dimensiones, los impedimentos y cmo es el matrimonio espiritual.
Resumo:
L'extensi de l'aplicaci de les tecnologies digitals a les comunicacions acadmiques ha estat tal que ha alterat el model de servei que les biblioteques acadmiques havien estat oferint durant el darrer segle. Tenint en compte el creixement explosiu del contingut digital en el web, avui en dia no est gaire clar el que hauria de ser una biblioteca acadmica. Aquest article s un intent de proporcionar a les biblioteques acadmiques una estratgia per el que queda del primer quart de segle XXI. El model t cinc elements: 1) completar el pas de les colleccions en paper a les colleccions en format electrnic; 2) retirar colleccions patrimonials ("legacy")impreses; 3) redistribuir l'espai de la biblioteca; 4) modificar lorientaci dels instruments, els recursos i els coneixements tcnics de la biblioteca i la informaci; 5) traslladar el focus de les colleccions de l'adquisici de fons a la gesti del contingut. Es tindran en compte cadascun dels elements de l'estratgia i les seves interaccions. Es d'esperar que el resultat proporcioni un mapa til per les biblioteques acadmiques i els campus als quals donen servei.
Resumo:
La manufactura y uso de herramientas elaboradas con huesos de animales fue una parte importante de la economa tlatilquense de la Cuenca de Mxico. Este estudio est enfocado al anlisis tipolgico de los tiles seos, as como al registro macroscpico preliminar de marcas de fabricacin y uso en superficie que, en base tambin al estudio del contexto y materiales arqueolgicos asociados se pudieron concretar algunas hiptesis concernientes al uso en bienes tejidos, tallado de ltica y elaboracin de artculos de piel, lo que permiti comprender con bastante proximidad la importancia socioeconmica que tuvo esta industria para la Cultura Tlatilco.
Resumo:
Per tal de fer front al deteriorament i la destrucci de lnica infraestructura comuna per a joves existent al barri de Har (Mlomp), lassociaci de joves Les Criquets de Har ha dut a terme un projecte de construcci dun Casal de Joves, el qual pretn fer front no noms a la manca dinfraestructures sin tamb a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i despai agrcola. Amb lobjectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Har com daltres poblacions properes, sha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construir el complex. La informaci obtinguda en aquesta diagnosi ha perms determinar els possibles impactes que la construcci del casal pot suposar per al medi i, a partir daqu, elaborar un pla de gesti ambiental dissenyant les mesures correctores ms adequades per a la mitigaci dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gesti ambiental shan dissenyat tenint en compte el context social i econmic en el qual es desenvolupen les obres, aix com tamb la predisposici de la poblaci per a dur-les a terme i garantir-ne la continutat.
Resumo:
Dado que el debate acadmico actual exige del hallazgo de nuevas guas con las que poder reconsiderar la permanencia de la cultura de clases en las sociedades tardo-modernas, el anlisis aqu presentado podra perfectamente adquirir preeminencia en tanto ambiciona poner de relieve las relaciones existentes entre la estructura social y las prcticas de consumo. En este sentido, el examen terico es utilizado para recordar la trascendencia de la diferenciacin y jerarquizacin de usos y significados que se aplican a los bienes de moda como resultado de las correspondencias entre determinadas condiciones sociales, ciertas normas situacionales y sistemas estructurados. En este sentido, las categoras operativas sobre las que se sustenta la tesina y que han de servir para la elaboracin de una futura tesis, son el gnero y la clase social. Por lo que para el enjuiciamiento de la perspectiva adoptada ha de estimarse la voluntad de oponerse a los enfoques que anuncian las prcticas de consumo como realidades democratizadoras que igualan y liberan del contexto y la historia. Ya que en este caso, lo que precisamente no es pretendido, es la inobservancia de que los consumos de bienes simblicos, como son los de moda, se realizan a partir de valores consensuados a travs de relaciones interpersonales.
Resumo:
Al present article shan sintetitzat els resultats principals del projecte. Savalua la biomassa forestal disponible al Parc Natural de lAlt Pirineu, a partir dun conjunt de mtodes destimaci que pretenen veure la diferncia de biomassa disponible segons una srie de restriccions que es tenen en compte en cada cas. Lestudi t com a objectiu principal lestimaci de la biomassa forestal aprofitable que s susceptible de ser utilitzada per a labastament de la demanda denergia calorfica pels habitatges de la zona. Sha realitzat per a tres mbits destudi diferents: Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP), Vall de Cards i el municipi dEsterri de Cards. Per a cadascun dells sha analitzat la demanda total denergia calorfica dels habitatges, aix com les seves emissions en Kg de CO2 i lenergia obtinguda a partir de la biomassa disponible. Finalment, com a escenari daprofitament, sha proposat fer una substituci daquells habitatges que utilitzen gasoil per la biomassa, amb la finalitat de comprovar les reduccions en emissions de CO2 i en els costos econmics que tindrien lloc.
Resumo:
Aquest estudi consisteix en laugment de la resoluci en la reconstrucci de la temperatura de laigua i laire del llac Baikal durant els ltims 60.000 anys mitjanant ls de les proxies de reconstrucci de la temperatura TEX86 i MAAT, i la daportaci de matria orgnica dorigen terrestre, el BIT. Lobjectiu general daquesta investigaci s incrementar la resoluci temporal en el mostreig del testimoni CON-01-603-02 per tal de millorar el registre de dades obtingudes i daquesta manera poder contrastar la hiptesi de la interconnexi climtica global, aix com identificar esdeveniments climtics sobtats, tals com els Heinrich events i els esdeveniments D-O. Un cop obtinguts els resultats sha realitzat lanlisi de la qualitat i fiabilitat de les dades a les resolucions de 5, 10 i 20 Kanys, i es conclou que existeixen diferncies globals estadsticament significatives amb els resultats realitzats per Escala et al., (r.n.p [resultats no publicats]), la resoluci dels quals es volia augmentar. Shan tractat danular aquestes diferncies restant o b sumant la diferncia mitjana obtinguda entre les dues mostres en cada un dels intervals de 5 Kanys en qu shan donat aquestes. Els resultats integrats dEscala et al.,(r.n.p) i els daquest estudi, aporten dades que recolzen lhiptesi de la interconnexi climtica global, ja que al comparar-los amb els registres climtics de Grenlndia (GRIP2) i lAntrtica (Vostok) mostren respostes similars tant per les forces de Milankovitch com per les de subMilankovitch.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest estudi es determinar les concentracions de Rn i dels quatre istops de Ra al llarg de la Marjal de Penscola, per tal de determinar els processos geoqumics principals responsables de les altes concentracions observades.
Resumo:
Aquest projecte t per objectiu avaluar lexistncia, la composici, el paper i levoluci duna comunitat epistmica en les poltiques contra el canvi climtic a Espanya. Ms concretament, els objectius principals sn explicar la seva influncia sobre aquest procs aix com quins han estat els resultats de la seva actuaci, tant sobre les poltiques domstiques del govern espanyol com de la seva postura adoptada a larena europea i internacional.
Resumo:
Aquest projecte semmarca dins del projecte europeu CENSOR, que pretn fer una detecci, recopilaci i comprensi dels efectes de El Nio i La Nia als ecosistemes marins costaners i als seus recursos. Lestudi es basa en ls de biomarcadors de producci fitoplanctnica en una zona de surgncia (Iquique, Xile) per a conixer el desenvolupament duna marea roja txica de Protoceratium reticulatum, mitjanant lanlisi de les mostres corresponents a un cicle intensiu a la columna daigua. Tamb sestudia com aquesta pot influir en la disponibilitat daliment i en la comercialitzaci dels organismes bentnics filtradors daquesta zona est del Pacfic, i quins efectes potencials t el fenomen de El Nio sobre els blooms algals.
Resumo:
En el present projecte sanalitza el turisme i la seva relaci amb la figura del Parc Natural de lAlt Pirineu (a partir dara PNAP). A la zona destudi el turisme s una de les principals activitats econmiques, donat el notable valor ecologico-cultural de lindret. Lactivitat turstica al PNAP s molt diversa, s per aquest motiu que sobserven diverses repercussions en lentorn segons la tipologia de turisme que es doni. Donada aquesta realitat, lestudi que es presenta est centrat en el sector hoteler de lmbit dinfluncia del PNAP. Daquesta forma, sanalitza i diagnostica lestat de qualitat ambiental dels hotels i pensions que componen el sector. Les eines emprades en aquest estudi han estat dues. Primerament, savalua la implantaci del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (a partir dara DGQA). El DGQA s una ecoetiqueta de serveis, de recent creaci, que atorga la Generalitat de Catalunya a partir de la revisi de lestabliment per mitj dun tcnic autoritzat. En segon terme, sha creat i emprat un producte anomenat Enquesta Bsica dAuto-xequeig de Qualitat Ambiental (a partir dara EBAQA). LEBAQA t una doble finalitat. Per una banda respon a la necessitat dautodiagnosi que tenen els propietaris, al ser aquests qui realitzen lenquesta. Per altra banda, permet determinar quin s lestat de qualitat ambiental del sector hoteler a la zona destudi a partir de lavaluaci de 35 dels 67 establiments existents a lmbit dinfluncia del PNAP, el qual representa una mostra del 61%.
Resumo:
Els paisatges agraris al llarg del temps shan transformat i han evolucionat segons les necessitats de la societat daquell moment. Laigua ha estat el principal element transformador en lagricultura del segle XX, i el cas de lhorta de Lleida, s un clar exemple de com laigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc sha caracteritzat per tenir majoritriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones ms rides i amb menys precipitacions de Catalunya, a diferncia de les zones de sec, que han anat desapareixen. Quantificar i analitzar els canvis que influeixen en la dinmica del territori, han estat possibles a partir de lestudi de fonts documentals histriques, tant escrites com grfiques, com sn els cadastres de rstica, les imatges aries i els ortofotomapes. Mitjanant aquest valus recurs histric sha pogut detectar i analitzar els principals canvis en els usos del sl esdevinguts durant el perode de 1956 a 2003 en determinades zones de lhorta de Lleida, a ms ha servit per estimar les repercussions en el paisatge del consum daigua.
