Estudi comparatiu de sistemes operatius basats en GNU/Linux per a dispositius mòbils

Aquest treball exposa una comparativa de sistemes operatius basats en GNU/Linux dissenyats per dispositius mòbils. Descriu la situació actual d'aquests sistemes i les possibles tendències futures en el mercat. Així mateix, s'inclou una comparativa tècnica dels sistemes seleccionats i s'explica l'arquitectura de cadascun.

Aplicació e-comerç desenvolupada en especificació J2EE. Tenda on-line de llibres BookSector.

Tenda on-line de llibres nous i de segona mà. Aplicació web distribuïda client-servidor, basada en l'especificació J2EE de java, i desenvolupada amb els frameworks Struts2, Hibernate i JSP per a la part visual. Desenvolupada i provada sobre un servidor d'aplicacions Apache Tomcat 7.0 i un SGBD MySQL Server 5.1. Aplicació que permet la gestió d'una tenda on-line per part dels propietaris del negoci, i per part dels clients que hi accedeixen i es registrin, efectuar comandes de llibres mitjançant un carretó de compra, o fer donacions de llibres usats per tal d'obtenir punts que llavors podran utilitzar per a comprar altres llibres de segona mà.

Uso de tecnologías abiertas (Processing) en el desarrollo de interfaces avanzadas de visualización y acceso de datos : Estudio del caso Organic.Edunet

El artículo muestra, a través del estudio del caso del buscador semántico del portal Organic.Edunet, cómo el uso de tecnologías cerradas en la creación de interfaces avanzadas de visualización de datos impide su desarrollo y evolución. En el artículo se mostrará también cómo, combinado con técnicas para la medición y valoración de la usabilidad de las aplicaciones, el uso de tecnologías abiertas permite detectar los problemas del interface, proponer soluciones o alternativas, e implementarlas rápidamente.

Implantación de plataforma de visualización de Worldsensing en dispositivos con sistema operativo Android

El documento muestra el desarrollo de una aplicación para móviles con Sistema Operativo Android. Esta aplicación muestra, por medio de Google Maps, la localización de plazas de aparcamiento con ayuda del sistema de sensores instalado por Worldsensing.

Usos y formas de la biblioteca virtual en la educación a distancia

L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.

La organización de recursos digitales y la oferta de servicios documentales en un entorno virtual de aprendizaje

El creixement d'usuaris potencials i el de l'oferta de serveis per part de la Biblioteca Virtual de l'UOC, va generar un procés de reflexió estratègica per donar resposta a nou escenari de l'organització. El resultat ha estat tres eixos o línies d'actuació que permetin afrontar aquest canvi i creixement: organització dels recursos en una base de dades, el desenvolupament dels serveis "push" i el facilitar l'accés a la biblioteca des de qualsevol entorn i de forma personalitzada a aquest.

Repositorios en la nube

Las aplicaciones que se distribuyen a través de Internet como un servicio (Software as a service, SaaS) y el hardware y software de base de los centros de datos (Nube, Cloud) son los dos elementos de la ecuación llamada cloud computing. En este paradigma, se juegan tres roles principales: proveedor del cloud, usuario del cloud que a su vez es proveedor de servicio (como los repositorios) y los usuarios finales del servicio. Los primeros se benefician de la especialización y las economías de escala; mientras que los segundos de una mayor elasticidad en el aprovisionamiento. En este sentido, DuraSpace ha creado un piloto llamado DuraCloud para probar el uso de tecnologías de almacenamiento en la nube para la preservación de contenido digital. El taller pretende describir los conceptos básicos del cloud, con ejemplos de donde se está usando este tipo de tecnología; y el impacto que puede tener en los repositorios digitales.

Iniciativas de promoción del acceso abierto en RiuNet, Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

La comunicació tracta de les diferents iniciatives de promoció basades en adaptacions tècniques de la plataforma original realitzades des de la Biblioteca, amb el suport tècnic de l'Àrea de Sistemes d'Informació i Comunicació, per impulsar l'accés obert a la Universitat Politècnica de València, a través d' RiuNet, el seu dipòsit institucional. Per aconseguir promocionar l'accés obert s'han obert diverses vies de treball que permetin als membres de la comunitat universitària difondre la seva producció intel¿lectual de forma directa i senzilla. En primer lloc s'ha pretès fer de RiuNet una aplicació "pròpia" de la Universitat Politècnica de València, personalitzant la interfície per aconseguir una integració visual amb la web de la institució i permetent l'autenticació i l'accés a través de la Intranet. En segon lloc es faciliten al màxim les tasques de autoarxivament als autors de contingut, mitjançant la integració de l'aplicació de gestió de les tesis amb RiuNet, el foment, a través del programa Docència en xarxa, de la generació d'objectes d'aprenentatge, la personalització del formulari de autoarxivament, per facilitar als alumnes la càrrega dels seus projectes de fi de carrera i tesines de màster i l'elaboració de l'Acord marc, contracte únic mitjançant el qual els autors autoritzen a la Universitat a difondre tota la seva producció en RiuNet . En tercer lloc s'han realitzat les tasques tècniques necessàries per permetre la integració amb altres aplicacions per a la docència i la recerca (PoliBuscador, PoliformaT, Polimedia, Politube, l'aplicació de gestió de l'activitat de recerca). Finalment s'està posant en marxa un Bloc sobre accés obert que permet difondre aquest moviment a la Universitat. Totes aquestes "petites" accions estan aconseguint, a poc a poc, que RiuNet sigui reconegut com una eina de difusió de la producció científica i acadèmica pròpia i, per tant, que sigui utilitzat cada vegada més per la comunitat universitària.

Disseny d'un cronòmetre i d'un freqüencímetre integrats en un NIOS controlats sobre μClinux

El projecte que es presenta permet analitzar els avantatges i inconvenients d’una programació orientada a hardware i d’una programació orientada a software a partir del desenvolupament de dos dissenys, un cronòmetre i un freqüencímetre en cadascun dels modes de programació. Donat que en les dues aplicacions es requereix alta precisió de temps (μs) i flexibilitat en el control, la solució final que es proposa és un disseny “mixt” amb dos mòduls hardware específics (cronòmetre i freqüencímetre) integrats en un NIOS/CPU sobre una FPGA. Els dos mòduls es controlen per software sobre un sistema Linux empotrat (μCLinux).

Marco de trabajo de presentación para aplicaciones J2EE : MTP

Diseño e implementación de un marco de trabajo de presentación para aplicaciones J2EE. Análisis de los frameworks de mercado Struts 2, JavaServer Faces y Spring MVC. Patrones de diseño MVC, Core J2EE Patterns y patrones de diseño para programación orientada a objetos (Design Patterns, Elements of Reusable Object-Oriented Software). Aplicación de autoservicio de socios para una asociación de padres y madres de alumnos para demostración de uso del framework MTP y de la definición de una arquitectura en tres capas: presentación, negocio y persistencia basada en Hibernate.

gvSIG en España Virtual

España Virtual es un proyecto de I+D, subvencionado por el [CDTI] dentro del programa Ingenio 2010, orientado a la definición de la arquitectura, protocolos y estándares de la futura Internet 3D, con un foco especial en lo relativo a visualización 3D, inmersión en mundos virtuales, interacción entre usuarios y a la introducción de aspectos semánticos, sin dejar de lado el estudio y maduración de las tecnologías para el procesamiento masivo y almacenamiento de datos geográficos. Con una duración de cuatro años, el proyecto está liderado por Elecnor DEIMOS y cuenta con la participación del Centro Nacional de Información Geográfica (IGN/CNIG), Indra Espacio, Androme Ibérica, GeoSpatiumLab, DNX, [Prodevelop], Telefónica I+D y una decena de prestigiosos centros de investigación y universidades nacionales. En este contexto Prodevelop y el Ai2 (Instituto de Automática e Informática Industrial) entran a participar en el proyecto gracias a la Asociación gvSIG con el objetivo de impulsar el desarrollo de la visualización 3D , incorporación de nuevos estándares y mejoras en los ya existentes, así como la evolución de funcionalidades, sobre todo en el ámbito de los servicios remotos y mejoras del rendimiento a través de sistemas de cacheado de datos. También se pretende servir como plataforma para el volcado de resultados en los diferentes activos experimentales realizados por otros socios del proyecto. Para la consecución de objetivos se definen diferentes paquetes de trabajo que va a trabajar sobre nuevos tipos de datos, acceso a datos 3D multirresolución, integración de datos geográficos al vuelo, componentes de visualización 2D, 3D y 4D, algoritmia multirresolución y efectos audiovisuales inmersivos. Concretamente y dentro de estos paquetes de trabajo se presentarán los avances realizados e integrados dentro de gvSIG Desktop v2.0, y otras funcionalidades gvSIG sobre dispositivos móviles

Gestió dels processos de treball

En aquest projecte es pretén solucionar el problema d'accés als processos de treball de les normes ISO mitjançant una aplicació per a dispositius mòbils (telèfons i tabletes) que suporten HTML5 i CSS3. Aquesta aplicació de funcionament molt intuïtiu és accessible per a qualsevol empleat d'una empresa determinada, i li permet consultar els processos de treball que li apliquen.

Integració de notificacions a empreses de serveis

Aquest projecte s'ha desenvolupat amb la finalitat d¿establir nous canals de comunicació del clients amb les empreses de serveis tant del sector públic com del sector privat. En aquest projecte s'intenta millorar la comunicació amb els usuaris clients augmentant els canals de comunicació proveint d'una aplicació disponible des de diferents plataformes: a) Dispositius mòbils. Sistema operatiu Android. b) Portal Web. Aplicació web que tingui les mateixes funcionalitats bàsiques que el dispositius mòbils.

Estudio del servidor de aplicaciones Glassfish y de las aplicaciones J2EE

El objetivo principal del proyecto consiste en realizar un estudio sobrel J2EE y Glassfish. Realizar un análisis de sus componentes así como de sus posibles alternativas tanto de aplicaciones como de servidores. Además realizar un estudio completo sobre EJB. Y finalmente, realizar una comparativa entre las diferentes posibilidades de interfaces de presentación que se se pueden utilizar según las diferentes tecnologías existentes. El último objetivo es la realización de un prototipo de una aplicación empresarial utilizando las herramientas explicadas en el proyecto consistente en un administrador de los recursos humanos de la empresa para la gestión interna de los trabajadores.

Dipolo impreso para aplicaciones Wi-fi y caracterización de la ganancia por medio de la celda TEM

Este trabajo recoge el estudio, diseño, fabricación y análisis de dos dipolos de media onda para aplicaciones Wi-fi, con objeto de caracterizar sus respectivas ganancias mediante el uso de dos sistemas de medida distintos, el primero basado en el análisis del balance de enlace entre antenas mediante un analizador de redes y el segundo mediante una celda TEM. Para obtener un correcto funcionamiento de los dipolos, resulta de vital importancia conseguir un buen ajuste de las dimensiones de los mismos durante el desarrollo práctico del proyecto, consiguiendo una máxima transferencia de potencia y un ancho de banda suficientemente amplio para asegurar que las antenas presenten una buena adaptación en la banda de los 2.4 GHz – 2.5 GHz.