Serviços de referência virtual

Analisar os serviços de referência virtual, seus padrões e novas tecnologias que têm modificado a prática tradicional realizada no balcão de referência das bibliotecas. São descritas as principais iniciativas norte-americanas e as características de seu funcionamento.

El entorno virtual de la Universitat d'Andorra: la visión del profesorado

En los últimos años las Universidades tradicionalmente presenciales han apostado por la incorporación de la tecnología en los procesos académicos, muestra de ello es la proliferación de campus virtuales que acogen entornos virtuales de aprendizaje. La Universitat d"Andorra utiliza un entorno virtual de aprendizaje desde hace 8 años. El presente trabajo analiza los usos del entorno por parte del profesorado con el objetivo de proponer mejoras que reviertan en la mejora del aprendizaje por parte de los estudiantes. Se ha seguido una metodología descriptiva que combina técnicas cuantitativas y técnicas cualitativas, se ha distribuido un cuestionario dirigido al profesorado y se han realizado dos grupos de discusión dirigidos a profesores y estudiantes respectivamente. Los resultados de este estudio han permitido identificar las necesidades de formación del profesorado de la Universitat d"Andorra y realizar un plan de acciones para la mejora del uso del entorno virtual que en el momento de hacer el estudio prácticamente se reducía a una herramienta de compartición de documentación.

Expression quantitative trait locus mapping across water availability environments reveals contrasting associations with genomic features in Arabidopsis.

The regulation of gene expression is crucial for an organism's development and response to stress, and an understanding of the evolution of gene expression is of fundamental importance to basic and applied biology. To improve this understanding, we conducted expression quantitative trait locus (eQTL) mapping in the Tsu-1 (Tsushima, Japan) × Kas-1 (Kashmir, India) recombinant inbred line population of Arabidopsis thaliana across soil drying treatments. We then used genome resequencing data to evaluate whether genomic features (promoter polymorphism, recombination rate, gene length, and gene density) are associated with genes responding to the environment (E) or with genes with genetic variation (G) in gene expression in the form of eQTLs. We identified thousands of genes that responded to soil drying and hundreds of main-effect eQTLs. However, we identified very few statistically significant eQTLs that interacted with the soil drying treatment (GxE eQTL). Analysis of genome resequencing data revealed associations of several genomic features with G and E genes. In general, E genes had lower promoter diversity and local recombination rates. By contrast, genes with eQTLs (G) had significantly greater promoter diversity and were located in genomic regions with higher recombination. These results suggest that genomic architecture may play an important a role in the evolution of gene expression.

El espacio virtual de intercambio de información sobre recursos humanos en Ciencia y Tecnología de América Latina y el Caribe Del CV Lattes al CvLAC

Se describen los principales problemas de los diferentes sistemas de información para la gestión de la ciencia y tecnología de los países de América Latina y el Caribe y se identifican los retos y las alternativas para promover un mayor intercambio entre países del continente. La creación de un espacio de intercambio de información de los recursos humanos que participan en los sistemas de ciencia y tecnología, a través de una metodología común denominada el CvLAC, se constituye en una respuesta a los problemas identificados. El CvLAC parte de la experiencia brasileña del CvLattes. Se describen los objetivos y resultados esperados del Proyecto del CvLAC, ejecutado con la participación de Brasil, Colombia, Cuba, Chile, México y Venezuela. Se describen los desarrollos y alternativas a partir de los datos existentes en los países participantes en el proyecto, iniciando con Colombia y Chile, destacándose las infinitas posibilidades que las nuevas tecnologías de información digital y los nuevos desarrollos, logrados en este campo, hacen posible en términos de intercambio de datos.

Aspectos filosóficos do virtual e as obras simbólicas no ciberespaço

Discute os aspectos filosóficos do virtual e relaciona-os com o ciberespaço. Assim, o virtual é capaz de explicar um novo modelo de realização das formas simbólicas, ou seja, aquela tomada no pólo do virtual onde a conjunção e... e... constitui-se em aliança desenhando o conhecimento sob a forma de rede e explicando a desmaterialização das obras, contra a realidade tomada no pólo da "reificação", cujo paradigma é o da materialidade. A virtualização no ciberespaço potencializa a virtualidade da linguagem produzindo formas simbólicas que são, em essência, metamórficas. O virtual opera, ainda, a desterritorialização dos signos, portanto a desmaterialização das obras, produzindo uma complexidade na representação humana, em vez de uma substituição completa das obras.

Plenária Virtual Permanente: em busca da interlocução entre os conselhos de saúde

A Plenária Virtual Permanente é um sistema de áudio e vídeo para redes digitais desenvolvido para conselhos de saúde do Brasil. O artigo aborda as discussões que subsidiaram a criação do dispositivo, a descrição do mesmo e os desafios para a inclusão digital no âmbito dessas instâncias de participação.

Virtual screening and computational optimization for the discovery of covalent prolyl oligopeptidase inhibitors with activity in human cells.

Our docking program, Fitted, implemented in our computational platform, Forecaster, has been modified to carry out automated virtual screening of covalent inhibitors. With this modified version of the program, virtual screening and further docking-based optimization of a selected hit led to the identification of potential covalent reversible inhibitors of prolyl oligopeptidase activity. After visual inspection, a virtual hit molecule together with four analogues were selected for synthesis and made in one-five chemical steps. Biological evaluations on recombinant POP and FAPα enzymes, cell extracts, and living cells demonstrated high potency and selectivity for POP over FAPα and DPPIV. Three compounds even exhibited high nanomolar inhibitory activities in intact living human cells and acceptable metabolic stability. This small set of molecules also demonstrated that covalent binding and/or geometrical constraints to the ligand/protein complex may lead to an increase in bioactivity.

Matrizes da linguagem e a organização virtual do conhecimento

Os signos e as linguagens foram investigados para a organização virtual do conhecimento por meio dos mecanismos de busca. Fundamentou-se na teoria das matrizes da linguagem-pensamento, postuladas por Santaella (2005), na qual se perscrutou as linguagens sonora, visual e verbal. O objetivo da investigação foi estabelecer uma categorização dos mecanismos de busca a partir da correspondência dessas matrizes da linguagem com a indexação virtual e o modus análogo de busca. Os resultados da investigação indicam ser adequada a categorização dos mecanismos de busca sob o critério dos paradigmas semiótico da linguagem em três matrizes, dado o seu modo de ser e sua operacionalidade, sendo eles baseados em conteúdos sonoros, visuais e verbais. Sinteticamente, a sintaxe é a representação do sonoro, a forma é a representação do visível e o discurso é a representação do conhecimento verbal.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

IMRT credentialing for prospective trials using institutional virtual phantoms: results of a joint European Organization for the Research and Treatment of Cancer and Radiological Physics Center project.

BACKGROUND AND PURPOSE: Intensity-modulated radiotherapy (IMRT) credentialing for a EORTC study was performed using an anthropomorphic head phantom from the Radiological Physics Center (RPC; RPCPH). Institutions were retrospectively requested to irradiate their institutional phantom (INSTPH) using the same treatment plan in the framework of a Virtual Phantom Project (VPP) for IMRT credentialing. MATERIALS AND METHODS: CT data set of the institutional phantom and measured 2D dose matrices were requested from centers and sent to a dedicated secure EORTC uploader. Data from the RPCPH and INSTPH were thereafter centrally analyzed and inter-compared by the QA team using commercially available software (RIT; ver.5.2; Colorado Springs, USA). RESULTS: Eighteen institutions participated to the VPP. The measurements of 6 (33%) institutions could not be analyzed centrally. All other centers passed both the VPP and the RPC ±7%/4 mm credentialing criteria. At the 5%/5 mm gamma criteria (90% of pixels passing), 11(92%) as compared to 12 (100%) centers pass the credentialing process with RPCPH and INSTPH (p = 0.29), respectively. The corresponding pass rate for the 3%/3 mm gamma criteria (90% of pixels passing) was 2 (17%) and 9 (75%; p = 0.01), respectively. CONCLUSIONS: IMRT dosimetry gamma evaluations in a single plane for a H&N prospective trial using the INSTPH measurements showed agreement at the gamma index criteria of ±5%/5 mm (90% of pixels passing) for a small number of VPP measurements. Using more stringent, criteria, the RPCPH and INSTPH comparison showed disagreement. More data is warranted and urgently required within the framework of prospective studies.

The future of patient safety: Surgical trainees accept virtual reality as a new training tool.

BACKGROUND: The use of virtual reality (VR) has gained increasing interest to acquire laparoscopic skills outside the operating theatre and thus increasing patients' safety. The aim of this study was to evaluate trainees' acceptance of VR for assessment and training during a skills course and at their institution. METHODS: All 735 surgical trainees of the International Gastrointestinal Surgery Workshop 2006-2008, held in Davos, Switzerland, were given a minimum of 45 minutes for VR training during the course. Participants' opinion on VR was analyzed with a standardized questionnaire. RESULTS: Fivehundred-twenty-seven participants (72%) from 28 countries attended the VR sessions and answered the questionnaires. The possibility of using VR at the course was estimated as excellent or good in 68%, useful in 21%, reasonable in 9% and unsuitable or useless in 2%. If such VR simulators were available at their institution, most course participants would train at least one hour per week (46%), two or more hours (42%) and only 12% wouldn't use VR. Similarly, 63% of the participants would accept to operate on patients only after VR training and 55% to have VR as part of their assessment. CONCLUSION: Residents accept and appreciate VR simulation for surgical assessment and training. The majority of the trainees are motivated to regularly spend time for VR training if accessible.