Límites del ordenamiento ambiental del territorio al turismo: el caso del Aeropuerto Internacional en la Isla de Providencia

El presente trabajo comenzará por abordar los antecedentes históricos y la caracterización del grupo étnico raizal desde una perspectiva jurídica enfocada en el turismo, el medio ambiente y la especial protección nacional e internacional del grupo étnico para el caso de la isla de Providencia, Colombia. A continuación se realizará un análisis del fenómeno turístico, incluyendo aspectos relacionados con los estudios del turismo y el desarrollo sostenible de esta actividad. A partir de este análisis, se examinarán los antecedentes y las características del modelo actual de desarrollo turístico en el municipio de Providencia y Santa Catalina. En el marco de los resultados del análisis anterior, se realizará una exposición de los aspectos jurídicos relacionados con el ordenamiento ambiental del territorio en el caso de la ampliación y remodelación del Aeropuerto el Embrujo en zona amortiguadora del Parque Nacional Natural Old Providence and Mc Bean Lagoon. Por último se expondrán las conclusiones y algunas recomendaciones.

Factores asociados con la duración del circuito extracorpóreo en terapias continúas de reemplazo renal en la Fundación Cardioinfantil

Introducción: las terapias continuas de reemplazo renal son una importante medida a utilizar en los pacientes con lesión renal aguda que ingresan a la unidad de cuidado intensivo, la pérdida temprana del circuito por coagulación del mismo es una situación que afecta a este grupo de pacientes. Materiales y métodos: se realizo un estudio de casos y controles de una duración de tres meses tomando los pacientes que eran sometidos a terapia continua de reemplazo renal en la fundación Cardioinfantil, se eligieron como casos aquellos pacientes que no lograban completar 72 horas de terapia por perdida del circuito relacionada con coagulación, y aquellos que si se tomaron como controles, se analizaron ambos grupos en función de diferentes variables demográficas, clínicas y del circuito, tomando como análisis primario el primer filtro utilizado y haciendo un análisis secundario incluyendo todos los filtros. Resultados: se recolectaron 24 pacientes para el análisis primario y 101 filtros para el análisis secundario, el 37,5% de los filtros duró > 72 horas y 62,5%, menos de este tiempo. El puntaje APACHE II (OR: 0,76, p 0.003) y sitio de inserción femoral derecho (OR: 0.14, p 0.007) se encontraron protectoras para la disfunción temprana. Discusión: aunque no se alcanzó la muestra total, se encontró asociación protectora del acceso femoral derecho, que fue novedosa, pero requiere confirmación. El APACHE II, también protector, puede corresponder a un sesgo, se necesitan más estudios para aclarar estos hallazgos y determinar la presencia de otras variables que intervengan.

Factors influencing zooplankton size structure at contrasting temperatures in coastal shallow lakes: Implications for effects of climate change

We assessed the importance of temperature, salinity, and predation for the size structure of zooplankton and provided insight into the future ecological structure and function of shallow lakes in a warmer climate. Artificial plants were introduced in eight comparable coastal shallow brackish lakes located at two contrasting temperatures: cold-temperate and Mediterranean climate region. Zooplankton, fish, and macroinvertebrates were sampled within the plants and at open-water habitats. The fish communities of these brackish lakes were characterized by small-sized individuals, highly associated with submerged plants. Overall, higher densities of small planktivorous fish were recorded in the Mediterranean compared to the cold-temperate region, likely reflecting temperature-related differences as have been observed in freshwater lakes. Our results suggest that fish predation is the major control of zooplankton size structure in brackish lakes, since fish density was related to a decrease in mean body size and density of zooplankton and this was reflected in a unimodal shaped biomass-size spectrum with dominance of small sizes and low size diversity. Salinity might play a more indirect role by shaping zooplankton communities toward more salt-tolerant species. In a global-warming perspective, these results suggest that changes in the trophic structure of shallow lakes in temperate regions might be expected as a result of the warmer temperatures and the potentially associated increases in salinity. The decrease in the density of largebodied zooplankton might reduce the grazing on phytoplankton and thus the chances of maintaining the clear water state in these ecosystems

Participació de les aigües subterrànies en la gènesi d'ambients palustres continentals: el cas dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella, Girona)

The area known as 'prats de Sant Sebastià' is in Caldes de Malavella. It is part of the wetlands located in the south-eastern end of the Selva Basin. Several areas with unusually high conductivity (EC up to 24,500 uS/cm) have been identified in this place. This fact allows highly specialised and comparatively rare botanical species to grow in this area. These saline soils follow a north-south line-up. The geophysical data, obtained with a field conductivemeter (EM 31), show that this superficial line-up continues in the subsoil. In addition to this, the conductivity cartography, made for an electromagnetic exploration depth of 6 meters, shows that the width of the region where these salinity anomalies take place increases in depth. When included in the hidrogeological context of this sector of the Selva Basin, these data bring new elements for the study of the genesis and working of these marshy environments. The model that future research will have to confirm, maintains that the groundwater discharges coming from the underlying hydrogeothermal aquifer are a conditioning factor of the aforementioned phenomenon. This ascending flow of highly mineralised waters (TDS of about 3,500 mg/l) can produce and keep stable the soil salinity

Diversity, dynamics and activity of mesophilic Archaea in stratified feshwater lakes. Implications in biogeochemical cycles

Aquesta tesi doctoral va estudiar la diversitat (riquesa i abundància), la distribució i la dinàmica de les comunitats planctòniques d'Archaea presents a diferents llacs estratificats temperats d'aigua dolça per aportar evidencies sobre la seva distribució i la seva possible activitat en aquests ecosistemes en relació als cicles biogeoquímics presents en els mateixos. Es varen estudiar dos estanyols d'origen càrstic (l'Estanyol del Vilar durant cinc anys consecutius (2001-2005) i l'Estanyol de Can Coromina) i un llac d'origen volcànic (Llac Kivu) analitzant, per una banda, la seva comunitat planctònica d'Archaea mitjançant una aproximació molecular i, per una altra, la seva possible activitat en aquests ambients (p.e., la nitrificació i la fixació de carboni). Per contextualitzar els resultats, es va realitzar un anàlisi in silico dels patrons de distribució global dels Archaea mesòfils mitjançant un anàlisi a nivell de llinatge combinant seqüències del gen 16S rRNA amb diferents eines estadístiques i d'ecologia general.

Estudi de la mobilitat i biodisponibilitat de pol·luents en la zona minera del camp de Cartagena

Gran part del districte miner Cartagena-La Unión es troba ocupat per residus provinents d'activitats mineres actualment abandonades. Aquestes activitats, desenvolupades històricament en les muntanyes situades en la costa sud de la llacuna costanera del mar Menor, han provocat la contaminació per metalls dels sediments d'aquesta llacuna. La investigació que es presenta en aquesta tesi es centra en l'avaluació de la contaminació i disponibilitat metàl·lica deguda a diferents activitats antropogèniques dutes a terme en l'entorn del mar Menor. Amb aquest objectiu s'han investigat diferents matrius ambientals en la zona d'estudi.

Diversitat de Bacteris Verds del Sofre en llacunes salines i osmoadaptació amb N(epsilon)-acetil-ß-lisina

L'objectiu principal del treball de recerca és aprofundir en el coneixement del grup de Bacteris Verds del Sofre (BVS) des del punt de vista de la relació amb la salinitat. L'estudi s'ha restringit als representants halotolerants o halòfils del grup amb tres línies de treball que corresponen a diferents àmbits de coneixement, com són la descripció del biòtop i la riquesa específica de les comunitats de BVS en els ambients naturals, l'avaluació de la significació taxonòmica de la capacitat de desenvolupament en ambients salins en el marc de discussió de la taxonomia-filogenètica del grup, i l'anàlisi de les estratègies fisiològiques desenvolupades per a l'osmoadaptació en medi salí.

Food webs of Mediterranean coastal wetlands

En aquesta tesi doctoral s'han estudiat els efectes directes i indirectes de dos tipus d'espècies claus de la comunitat aquàtica dels aiguamolls de l'Empordà (aiguamolls costaners mediterranis amb una xarxa tròfica senzilla). S'han realitzat experiments al camp utilitzant microcosmos i mesocosmos i els resultats han estat analitzats mitjançant tres aproximacions: la taxonòmica, la funcional i la de mides. S'ha comprovat que en situacions amb absència de predadors i dominància d'una única espècie en el zooplàncton (en aquest cas Calanipeda aquaedulcis i Daphnia magna), la segregació del recurs entre els diferents estadis de desenvolupament de la mateixa espècie zooplanctònica és una estratègia per evitar la competència intraespecífica en condicions de limitació de recurs. Per altra banda, la presència de diferents top-predators a la comunitat aquàtica (en aquest cas la medusa Odessia maeotica i el peix Aphanius iberus) desencadena una cascada tròfica en el plàncton però amb efectes top-down diferents segons el top-predator.

Limnological characteristics and zooplankton community structure of Mediterranean coastal lagoons undergoing restoration

Entre 1999 i 2003 es va desenvolupar un projecte Life de restauració a la maresma de La Pletera, afectada per un pla urbanització, i a la llacuna del Ter Vell, amb un elevat grau d'eutròfia (aiguamolls del Baix Ter, NE Península Ibèrica). L'objectiu d'aquesta tesi és establir el funcionament d'ambdós ecosistemes, analitzar-ne la problemàtica ambiental i avaluar els efectes de la restauració. A la maresma de la Pletera, es va analitzar el paper de la hidrologia en la composició i dinàmica dels nutrients i del zooplàncton en cinc llacunes, tres de les quals havien estat creades dins el projecte de restauració com a nous refugis per una espècie de peix amenaçada (Aphanius iberus). La hidrologia es va caracteritzar per un llarg període de confinament sense entrades d'aigua, interromput de manera irregular per inundacions puntuals. La dinàmica del nitrogen inorgànic es va relacionar amb les entrades d'aigua, mentre que la del fòsfor, del nitrogen total i de la matèria orgànica es va relacionar amb els processos d'acumulació i reciclatge intern durant el confinament. El zooplàncton es va analitzar mitjançant la combinació d'aproximacions taxonòmiques i de mides. L'estructura de mides de la comunitat es va veure més afectada per les interaccions tròfiques (depredació i competència) mentre que l'estructura taxonòmica va ser més sensible a factors abiòtics (nutrients). El ràpid creixement de la població A. iberus en les noves llacunes va suggerir que aquestes havien proporcionat l'hàbitat adequat per a l'espècie, almenys a curt termini. Les actuacions de restauració a la llacuna del Ter Vell es van centrar en la millora de la qualitat de l'aigua mitjançant (1) la construcció d'uns aiguamolls per depurar l'aigua d'entrada i (2) el dragat del sediment en diversos punts. Simultàniament a la restauració, però de forma independent, la gestió agrícola de l'aigua va reduir dràsticament el cabal d'entrada d'aigua dolça a la llacuna, provocant un canvi en el règim hídric. Es van analitzar els efectes a curt termini d'aquest canvi sobre la limnologia i el zooplàncton de la llacuna. Abans del canvi, la hidrologia era artificial ja que s'havia prolongat l'entrada d'aigua dolça d'acord amb la demanda agrícola, i per tant la llacuna presentava una elevada taxa de renovació de l'aigua i majors concentracions de nutrients. Després del canvi, la hidrologia va dependre més del clima, es van reduir les entrades d'aigua i es va allargar el període de confinament. La composició y dinàmica dels nutrients va tendir a assemblar-se a l'observada a les llacunes de la maresma, mentre que la comunitat del zooplàncton no ho va fer. L'estat ecològic de la llacuna va millorar després del canvi en el règim hídric.

Cochlear protein expression in kanamycin treated mice

Experiments evaluated cochlear expression of key stress proteins in kanamycin and saline treated C57BL/6J and CBA/J mice using immunocytochemistry. A qualitative approach was used to assess immunoreactivity for HSP70, HSF-1, HO-1, and TNF-α as a function of strain and treatment.

Mallard Use of Hen HousesTM in Eastern Ontario

Nesting structures for ground-nesting waterfowl may be an effective technique for increasing nesting success in regions in which nest success is below the 15% threshold needed to maintain a stable population. We studied the occupancy rate of artificial nesting structures called hen housesTM by Mallards (Anas platyrhynchos) nesting in two different wetland habitats, beaver ponds and sewage lagoons, in eastern Ontario during 1999–2001. We hypothesized that, because natural cover was sparse on sewage lagoons, Mallards would occupy hen houses at a higher rate on sewage lagoons than on beaver ponds. However, of the 248 hen houses distributed between beaver ponds and sewage lagoons, none was occupied by waterfowl. Common Grackles (Quiscalus quiscula) were the only avian species that nested in hen houses. However, Mallards successfully nested directly under several structures (n = 6) when water levels were low enough to expose the ground beneath them. Mayfield daily nest survival estimates for Mallards nesting in natural cover were similar on sewage lagoons and beaver ponds for all years (mean = 0.99) and were higher than most published estimates. Factors such as nesting cover, predation pressures, and structure design and material may influence the use of artificial hen houses and should be considered when planning a hen house program outside of the Prairie Pothole Region.

The role of calcite and gypsum in the leaching of potassium in a sandy soil

Pulses of potassium (K+) applied to columns of repacked calcium (Ca2+) saturated soil were leached with distilled water or calcium chloride (CaCl2) solutions of various concentrations at a rate of 12 mm h(-1). With increased Ca2+ concentration, the rate of movement of K+ increased, as did the concentration of K+ in the displaced pulse, which was less dispersed. The movement of K+ in calcite-amended soil leached with water was at a similar rate to that of the untreated soil leached with 1 mM CaCl2, and in soil containing gypsum, movement was similar to that leached with 15 mM CaCl2. The Ca2+ concentrations in the leachates were about 0.4 and 15 mM respectively the expected values for the dissolution of the two amendments. Soil containing native K+ was leached with distilled water or CaCl2 solutions. The amount of K+ leached increased as Ca2+ concentration increased, with up to 34% of the exchangeable K+ being removed in five pore volumes of 15 mM CaCl2. Soil amended with calcite and leached with water lost K+ at a rate between that for leaching the unamended soil with 1 mM CaCl2 and that with water. Soil containing gypsum and leached with water lost K+ at a similar rate to unamended soil leached with 15 mM CaCl2. The presence of Ca2+ in irrigation water and of soil minerals able to release Ca2+ are of importance in determining the amounts of K+ leached from soils. The LEACHM model predicted approximately the displacement of K+, and was more accurate with higher concentrations of displacing solution. The shortcomings of this model are its inability to account for rate-controlled processes and the assumption that K+:Ca2+ exchange during leaching can be described using a constant adsorption coefficient. As a result, the pulse is predicted to appear a little earlier and the following edge has less of a tail than chat measured. In practical agriculture, the model will be more useful in soils containing gypsum or leached with saline water than in either calcareous or non-calcareous soils leached with rainwater.

Elevated marine deposits in Bermuda record a late Quaternary megatsunami

Deposits of coral-bearing, marine shell conglomerate exposed at elevations higher than 20 m above present-day mean sea level (MSL) in Bermuda and the Bahamas have previously been interpreted as relict intertidal deposits formed during marine isotope stage (MIS) I I, ca. 360-420 ka before present. On the strength of this evidence, a sea level highstand more than 20 m higher than present-day MSL was inferred for the MIS I I interglacial, despite a lack of clear supporting evidence in the oxygen-isotope records of deep-sea sediment cores. We have critically re-examined the elevated marine deposits in Bermuda, and find their geological setting, sedimentary relations, and microfaunal assemblages to be inconsistent with intertidal deposition over an extended period. Rather, these deposits, which comprise a poorly sorted mixture of reef, lagoon and shoreline sediments, appear to have been carried tens of meters inside karst caves, presumably by large waves, at some time earlier than ca. 310-360 ka before present (MIS 9-11). We hypothesize that these deposits are the result of a large tsunami during the mid-Pleistocene, in which Bermuda was impacted by a wave set that carried sediments from the surrounding reef platform and nearshore waters over the eolianite atoll. Likely causes for such a megatsunami are the flank collapse of an Atlantic island volcano, such as the roughly synchronous Julan or Orotava submarine landslides in the Canary Islands, or a giant submarine landslide on the Atlantic continental margin. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

The origin of brines underlying Lake Kinneret

Lake Kinneret (LK) is a relatively fresh water take situated in the Dead Sea Rift (DSR) Valley. The pore water (PW) in the sediments underlying LK pelagic zone have significantly higher salinity than that of the lake. The concentrations of major ion solutes (Cl, Br, Na, K, Mg) in PW from six 2.4 m to 5.1 m long sediment cores increase linearly with depth, indicating the occurrence of saline, deep seated brines. The upper part of the PW column is affected by the much fresher boundary with LK water and in most cores is characterized by gradually increasing Br/Cl and decreasing Na, Mg, K/Cl molar ratios, which tend to stabilize at about 2.0 m below the sediment surface. The 'stable' molar ratios in the deeper PW vary spatially and are supposed to represent the ratios in the deep underlying brines at each site. When plotted as Na/Cl vs. Br/Cl, the stable ratios of the northern and central part of the lake fall close to a straight line which characterizes many of the brines in the DSR Valley. However, the respective ratios in the southern part of the lake fall markedly off the DSR line. Moreover, Na/Cl and K/Cl molar ratios in the south are significantly higher than in the central and northern parts. delta Cl-37 measured in present LK water is ca. 0.0 parts per thousand. Along the PW column at the lake center, delta Cl-37 is becoming more positive with depth, reaching values of about +0.5 parts per thousand to +0.6 parts per thousand at 3 m depth. Even more positive values (+0.7 parts per thousand to +0.8 parts per thousand) are detected further north, in PW from deeper sediment layers. In contrast, in PW from the southeastern part of the lake, delta Cl-37 is becoming more negative with depth (-1.0 parts per thousand at similar to 2.6 m). It is suggested that these isotopic differences are also indicative of spatial variability in the PW brine sources. O-18 and D values in the PW of all 3 m long cores are similar and resemble the respective levels in LK. The source of H2O in 3 m deep, bed sediments is claimed to be the overlying lake water, and therefore water isotopes do not provide a clue regarding the original water isotopic composition in the underlying brines. PW from the southeast with higher K/Cl and Na/Cl but lower concentrations of these solutes, suggest leaching by meteoric water of sub-surface halite and post-halite salt formations, while the more saline PW from the northern and central parts, that have lower K/Cl and Na/Cl, and higher Br/Cl, are similar to DSR brines and represent underlying residual brines. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Remote sensing of tidal networks and their relation to vegetation

The study of the morphology of tidal networks and their relation to salt marsh vegetation is currently an active area of research, and a number of theories have been developed which require validation using extensive observations. Conventional methods of measuring networks and associated vegetation can be cumbersome and subjective. Recent advances in remote sensing techniques mean that these can now often reduce measurement effort whilst at the same time increasing measurement scale. The status of remote sensing of tidal networks and their relation to vegetation is reviewed. The measurement of network planforms and their associated variables is possible to sufficient resolution using digital aerial photography and airborne scanning laser altimetry (LiDAR), with LiDAR also being able to measure channel depths. A multi-level knowledge-based technique is described to extract networks from LiDAR in a semi-automated fashion. This allows objective and detailed geomorphological information on networks to be obtained over large areas of the inter-tidal zone. It is illustrated using LIDAR data of the River Ems, Germany, the Venice lagoon, and Carnforth Marsh, Morecambe Bay, UK. Examples of geomorphological variables of networks extracted from LiDAR data are given. Associated marsh vegetation can be classified into its component species using airborne hyperspectral and satellite multispectral data. Other potential applications of remote sensing for network studies include determining spatial relationships between networks and vegetation, measuring marsh platform vegetation roughness, in-channel velocities and sediment processes, studying salt pans, and for marsh restoration schemes.