Proyecto de diseño de la totalidad de las instalaciones básicas de un local de restauración

La redacción del proyecto se centra en el diseño y dimensionado de las instalaciones básicas para el correcto funcionamiento de un restaurante. Como punto de partida se toma el diseño del local y sus respectivas zonas. A partir de este punto y con la normativa vigente, en concreto, el Código Técnico de la Edificación, procedemos al cálculo de las instalaciones que harán posible el servicio del local al público. Instalaciones como: eléctrica, climatización y ventilación, incendios, agua, saneamiento, gas, entre otras.

Disseny d'una instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa per a una vivenda familiar

A petició del promotor s'ha dissenyat una instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa per tal de transformar l'energia solar en energia elèctrica i vendre-la a la companyia elèctrica i així contribuir en la utilització d'energies renovables i reduir les emissions de CO2. Un dels objectius, ha estat aconseguir la màxima rendibilitat per tal de fer-la més atractiva des del punt de vista econòmic. Una de les principals dificultats és el reduït espai, per tant s'ha estudiat la configuració que major benefici obté tant des del punt de vista ecònomic com mediambiental.

Projecte de millora de les instal·lacions per optimitzar el consum energètic dels sistemes d'un edifici situat a la Pobleta de Belleveí com a residència rural

Millora de les instal·lacions, en concret la instal·lació elèctrica i al de calefacció per tal de reduir els consums d'una residència rural. A més s'apliquen energies renovables mitjançant plaques fotovoltaiques, d'aquesta manera part de les línies elèctriques estan subministrades per energia neta. Les instal·lacions millorades han estat dissenyades per un arquitecte tècnic de la Universitat de Lleida i formen part d'un projecte per la ONG Lleida Solidària de Lleida.

Disseny de les instal·lacions d'un taller mecànic de reparació de vehicles

Disseny de les instal·lacions de climatització i calefacció elèctrica, pneumàtica i de protecció contra incendis, necessàries per poder desenvolupar en el interior d'una nau industrial, l'activitat pròpia d'un taller mecànic de reparació de vehicles. El disseny de la nau industrial no formarà part del PFC, es parteix d'una nau ja existent la qual s'acondicionarà per poder-hi desenvolupar una activitat determinada.

Disseny de les instal·lacions d’un geriàtric

Aquest projecte té la finalitat de dissenyar les instal·lacions de climatització i ventilació, protecció contra incendis i evacuació, seguretat d'utilització i accessibilitat, la instal·lació solar tèrmica per a l'obtenció aigua calenta sanitària i la instal·lació elèctrica d’un geriàtric, per tal de obtenir el certificat de la llicència d’activitat.

Instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en una granja de ponedores a Castelldans

L'objecte del present projecte és la instal·lació d'un sistema fotovoltaic sobre la coberta d'una granja de ponedores. Es produirà energia elèctrica que serà consumida directament per l'activitat de la granja, i únicament s'injectarà a la xarxa l'excedents d'energia generada que no sigui consumida.

Projecte de disseny d'una instal·lació de climatització, mitjançant bomba calor geotèrmica, per un edifici d'oficines

Objectiu principal d'aquest projecte és el dissany d'una instal·lació de climatització per un edifici d'oficines, utilitzant com a principal font de producció l'energia geotèrmica extreta de l'aigua del subsòl. L'àmbit d'aplicació d'aquest projecte es centra en les noves instal·lacions de climatització d'unes oficines. L'edifici projectat està situat a la capital del Pla d'Urgell, Mollerussa (Lleida). El disseny contempla, única i exclusivament, el dimensionament dels elements de producció, acumulació, conducció, i difusió de la instal·lació de climatització. Queda fora d'aquest projecte la instal·lació elèctrica, de sanejament, i d'altres instal·lacions que puguin estar associades a la instal·lació de climatització.

Projecte d’urbanització del sector 22 – Polígon industrial de Can Sunyer

L’objecte del projecte és la renovació de les infraestructures i serveis d’un polígon industrial de 28, 5 hectàrees situat al municipi de Sant Andreu de la Barca. Amb les millores es preveu millorar la qualitat de vida dels principals usuaris i la integració del polígon dins la xarxa de polígons de la resta del municipi, per altra banda, es planteja que determinades zones del polígon puguin ser utilitzades com a zones de lleure. La millora de les infraestructures comprén: Xarxa de sanejament, xarxa d’aigua potable, xarxa elèctrica , xarxa d’enllumenat públic, millora del ferm i projecció d’un espai verd públic.

Les possibilitats de valorització energètica de la biomassa forestal

La viabilitat econòmica de l’aprofitament energètic de la biomassa forestal ha estat una qüestió controvertida i recurrent durant els darrers anys. Si la generació d’energia amb aquest tipus de biomassa fos competitiva, la demanda s’incrementaria, la rendibilitat econòmica de l’activitat forestal augmentaria i el bosc es revaloraria. Però aquests anhels, compartits per tots, no s’han traduït fins ara en una realitat palpable. Actualment a Catalunya no hi ha cap planta, ni d’energia elèctrica ni tèrmica, que consumeixi prioritàriament biomassa forestal; ans al contrari, la biomassa forestal es va acumulant al bosc any rere any. Aquest estudi ha volgut contribuir a identificar els factors que dificulten l’aprofitament energètic d’aquestabiomassa i suggerir possibles vies de solució.

Televisión digital: aspectos generales

Análisis sobre la televisión digital, sus ventajas e inconvenientes. La Recomendación 601 del CCIRR (conversión analógica-digital). Cronología de los acontecimientos más interesantes ocurridos entre 1862 a 1988 que contribuyeron al desarrollo e implantación de la televisión.

Optimización de un nuevo método de preparación de óxidos mixtos tipo perovskita con vacantes de oxígeno.

Se han optimizado las condiciones para la deslitiación de compuestos de fórmula general La2/3-xLi3xTiO3 así como las de la posterior termólisis de compuestos de fórmula general La2/3-xTiO3-3x(OH)3x. En ambos procesos se mantiene la estructura perovskita cúbica Pm3m. Estudios preliminares de conductividad eléctrica indican que los compuestos La2/3-xTiO3-3x/2 obtenidos mediante química suave a partir de la perovskita de lantano y litio se comportan como semiconductores.

Hardness of FRHC-Cu determined by statistical analysis

A statistical indentation method has been employed to study the hardness value of fire-refined high conductivity copper, using nanoindentation technique. The Joslin and Oliver approach was used with the aim to separate the hardness (H) influence of copper matrix, from that of inclusions and grain boundaries. This approach relies on a large array of imprints (around 400 indentations), performed at 150 nm of indentation depth. A statistical study using a cumulative distribution function fit and Gaussian simulated distributions, exhibits that H for each phase can be extracted when the indentation depth is much lower than the size of the secondary phases. It is found that the thermal treatment produces a hardness increase, due to the partly re-dissolution of the inclusions (mainly Pb and Sn) in the matrix.

Digitalización del sistema de control de nivel en calentadores y tanques de drenaje de una Central Nuclear

Contexto Una central nuclear, al igual que cualquier otro tipo de central generadora de energía eléctrica, mediante turbinas de vapor, está basada en un proceso termodinámico. El rendimiento de las mismas es función del salto entálpico del vapor, para mejorarlo las centrales están constituidas por un ciclo compound formado por turbina de alta presión y turbinas de baja presión, y un ciclo regenerativo consistente en calentar el agua de alimentación antes de su introducción a los generadores de vapor. Un ciclo regenerativo está basado en etapas de calentadores o cambiadores de calor para aprovechar al máximo la energía térmica del vapor, este proyecto está basado en la mejora y optimización del proceso de control de estos para contribuir a mejorar el rendimiento de la central. Objetivo Implementar un sistema de control que nos permita modernizar los clásicos sistemas basados en controles locales y comunicaciones analógicas. Mejorar el rendimiento del ciclo regenerativo de la central, aprovechando las mejoras tecnológicas que ofrece el mercado, tanto en el hardware como en el software de los sistemas de instrumentación y control. Optimizar el rendimiento de los lazos de control de cada uno de los elementos del ciclo regenerativo mediante estrategias de control. Procedimiento Desarrollo de un sistema de control actualizado considerando, como premisa principal, la fiabilidad del sistema, el análisis de fallos y la jerarquización del riesgo. Análisis y cálculo de los lazos de control considerando las premisas establecidas. Configuración de los lazos mediante estrategias de control que nos permitan optimizar y minimizar los efectos del fallo. Para ello se han utilizado parámetros y datos extraídos de la Central Nuclear de Ascó. Conclusiones Se ha modernizado y optimizado el sistema de control mejorando el rendimiento del ciclo regenerativo. Se ha conseguido un sistema más fiable, reduciendo el riesgo del fallo y disminuyendo los efectos de los mismos. El coste de un proyecto de estas características es inferior al de un sistema convencional y ofrece más posibilidades. Es un sistema abierto que permite utilizar e interconectar equipos de diferentes fabricantes, lo que favorece tanto el mantenimiento como las posibles ampliaciones futuras del sistema.

Geometria y depositos de las cubetas glaciolacustres del Pirineo

Mediante la combinación de métodos geomorfológicos y sondeos eléctricos, se han estudiado 6 cubetas lacustres cuaternarias de origen glacial en el Pirineo. Esterri d'Aneu, Benasque y Bono son unos claros ejemplos de cubetas de sobreexcavación glacial. El Seminari de Vilaller constituye un ambiente lacustre proglacial debido a un cierre morrénico. El lago de Taüll como ejemplo de un ambiente lacustre yuxtaglacial debido también a una obturación morrénica y la laguna de Les Basses d'Ules, en el valle de Arán, formada a partir de procesos de fracturación del substrato rocoso después de la retirada del glaciar del Garona. Debido al elevado contraste entre la resistividad de los diferentes materiales cuaternarios de recubrimiento y el substrato rocoso, se ha podido determinar mediante sondeos eléctricos el espesor del cuaternario y diferenciar las diversas formaciones que lo constituyen. En general, aparecen 3 formaciones cuaternarias sobre el substrato rocoso paleowico: una unidad glaciolacustre que es relativamente conductora, una unidad fluviodeltaica de resistividad variable pero con valores más elevados que la anterior, y una unidad superior de resistividades muy variables según la cubeta y que, en general, es más resistente. La potencia del relleno cuaternario es muy variable según la cubeta. Así encontramos espesores de más de 300 metros de media en la cubeta de Esterri d'Aneu y de tan solo unos pocos metros en Les Basses d'Ules.

Estudio Mediante Tecnicas Interferometricas de las Propiedades Tribologicas de la ZrO2 Obtenida por Proyeccion Termica

Las barreras térmicas poseen unas propiedades mecánicas y tribológicas limitadas. Los tratamientos térmicos de sintetizado pueden utilizarse como una posible solución para su mejora. En el presente trabajo se evalúa la evolución de diversas propiedades tribológicas y mecánicas, a diferentes tiempos de sinterización, a temperatura de 1.000 °C. Se observa que el sintetizado produce un aumento de la resistencia al desgaste, de la dureza y del módulo de Young. A partir de los ensayos ball-on-disk, realizados utilizando un par friccionante de ZrO2 y de acero, se han estudiado los mecanismos de desgaste dominantes para cada uno de los pares friccionantes. Se ha observado que la delaminación entre partículas y la fractura frágil durante el proceso de desgaste son los mecanismos principales que controlan el proceso. Los caminos de desgaste estudiados mediante microscopía electrónica de barrido (SEM) e interferometría de barrido de luz blanca (SWLI) han permitido cuantificar el desgaste en cada uno de los casos. A fin de poder estudiar los recubrimientos de ZrO2 mediante SEM y SWLI ha sido necesario realizar una metalización con oro para así aumentar la conductividad eléctrica y reflectividad de las muestras.