957 resultados para National Curriculum Guidelines for Public Administration
Resumo:
RESUM Actualment la majoria de nosaltres sabem de l’existència de molts programes lliures, però hem tenir clar que lliure no vol dir sempre programa gratuït. Tot i que a vegades sí que pot ser-ho, es té en compte molt més que això: és una manera de pensar i entendre el programari i al llarg dels anys ha generat tot un moviment social. Considerem que un programa lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el codi programat, com molt bé defineixen les seves llibertats bàsiques. El programari lliure el podem trobar funcionant en ordinadors personals, escoles, empreses diverses, administracions, etc. ja que la majoria de programes que utilitzen actualment, com hem vist, tenen el seu equivalent en lliure. El fet de si és viable que una empresa es passi a programari lliure, depèn ben bé del seu entorn, ja que en funció d’aquest li serà més o menys fàcil la migració. La finalitat d’aquest projecte és, primer de tot, fer un ampli estudi del món del programari lliure i del seu moviment social. S’ha fet una recerca de diferents aspectes dins del programari lliure per conèixer-lo a fons i després s’ha proposat una possible implantació d’aquest en un usuari domèstic i en una administració pública, tenint en compte tots els aspectes vistos en l’estudi, valorant si totes les idees que defensa i els beneficis que aporta són aplicables i viables en qualsevol persona i àmbit i el perquè. Com a conclusió principal en destacaria que tot i que el programa lliure disposa d’una ideologia que agrada i té uns programes tècnicament perfectes (sense que això sigui el seu objectiu principal), penso que encara hi ha molt camí per recórrer quant a una migració en grans entorns, ja que per exemple en un ajuntament una migració total és encara difícil (tot i que no impossible perquè n’hi ha que s’hi han migrat). A l’apartat d’annexos s’hi inclou un glossari amb un seguit de terminologies amb paraules que no tothom pot saber i s’ha cregut oportú incloure-les en aquest apartat. La primera vegada que apareix alguna d’aquestes paraules la podem trobar senyalitzada amb un *.
Resumo:
[eng] We describe the project for the organization of the documentary management system at the University of Barcelona, which is inspired by the opportunities presented by the introduction of electronic administration. We stress the function of the documentary management system as an agent for promoting continuous innovation and improvement. We illustrate this vision with a description of the process of introducing the documentary management system in the area of research.
Resumo:
[cat] Aquest article descriu el procés d'implantació d'un sistema de gestió de la documentació administrativa al Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (actualment Departament d'Innovació, Universitats i Empresa). El projecte, anomenat DursiGED, ha inclòs l'anàlisi, el desenvolupament i la implantació dels productes i serveis necessaris per gestionar la documentació electrònica i en suport paper de manera normalitzada i d'acord amb uns paràmetres de qualitat. L'article inclou la descripció de la planificació del projecte, el procés d'implantació i seguiment, i els productes i serveis que n'han resultat.
Resumo:
[eng] We describe the project for the organization of the documentary management system at the University of Barcelona, which is inspired by the opportunities presented by the introduction of electronic administration. We stress the function of the documentary management system as an agent for promoting continuous innovation and improvement. We illustrate this vision with a description of the process of introducing the documentary management system in the area of research.
Resumo:
Anàlisi, avaluació i estat de la qüestió de les pàgines web dels ajuntaments de les comarques de Girona. L'article realitza una anàlisi exhaustiva dels continguts, la gestió i el disseny dels 154 ajuntaments virtuals de la demarcació gironina, a gener de 2006. Partint de la revisió d'un article anterior dels mateixos autors (Ítem, 2001) es traça la comparativa a cinc anys vista i es reflexiona sobre les tendències identificades, així com sobre els reptes de futur.
Resumo:
Anàlisi dels continguts i de la gestió dels lloc web dels ajuntaments de les comarques de Girona. Els ajuntaments catalans s'estan fent visibles a Internet, amb l'oferta de serveis que els són propis. L'estudi té una doble vessant. D'una banda, s'ha confeccionatuna taula d'avaluació per a llocs web d'ajuntament, extrapolable a d'altres anàlisis, que es basa en les possibilitats de gestió de la web i l'interès que té per als ciutadans. De l'altra, es presenta l'estat de la qüestió a la província de Girona a 1 de gener de 2001. L'estudi destaca greus deficiències, com la falta de interactivitat amb els ciutadans, la manca d'un bon sistema de recuperació i difusió de les pàgines web i la gairebé inexistència d'ús dels llenguatges d'autodescripció estàndards. Finalment, l'article conclou amb un seguit de propostes que poden tenir presents els responsables dels ajuntaments electrònics per millorar-los.
Resumo:
A pesar de que todavía se suele identificar al archivero con el profesional que se dedica exclusivamente a la clasificación, descripción y difusión de los documentos históricos o, como mucho, de aquellos que ya han acabado su función administrativa, esta concepción no se corresponde con el trabajo que actualmente desarrolla un número cada vez mayor de expertos.
Resumo:
Se presenta una panorámica de las acciones de investigación y desarrollo en preservación digital en el ámbito internacional, incluyendo un apartado dedicado a la situación en España. La mayor atención se da en las aplicaciones de preservación digital en bibliotecas y archivos, pero también se presenta someramente la situación en otros entornos como los repositorios institucionales, los archivos administrativos, los archivos personales, la industria aeroespacial y los museos. El análisis de los protagonistas de la investigación lleva a destacar el papel preeminente de algunas bibliotecas y archivos nacionales, de determinados países y una incipiente entrada de empresas de software. En cuanto a las líneas de investigación destaca la integración de herramientas para generar sistemas de preservación integrados.
Resumo:
Se introduce la necesidad de evaluar y comparar el desarrollo del e-gobierno y se analizan los instrumentos existentes. En primer lugar se presentan los modelos de evolución del e-gobierno actualmente en uso y se discuten sus características y utilidad. Un análisis de los estudios comparativos muestra el interés que despierta el área de administración electrónica. Seguidamente se analizan los estudios comparativos más relevantes sobre provisión electrónica de servicios públicos en la administración local. Ambos análisis ponen de manifiesto las limitaciones de los estudios existentes en su aplicabilidad en el ámbito local. Algunas son: la escasez de trabajos sobre administración local, la medida de la adopción de los servicios públicos, y el uso de modelos de evolución de e-gobierno que no reflejan las nuevas tendencias en prestación de servicios. Finalmente se señalan mejoras a realizar en futuras evaluaciones comparativas de servicios electrónicos para incrementar su aplicabilidad en la administración local.
Resumo:
The projects dealing with e-government are currently the principal factor in instigating the changes taking place within the public administration. This change, which is considered unstoppable, has important implications regarding the management and conservation of administrative documents generated by electronic transactions. This article analyses the methodological, legal and cultural challenges that come about when the archives paradigm is included within e-government projects and also the consequences that this may have on the archives themselves. In conclusion the author proposes a set of methodological solutions for identifying those electronic documents with evidential value, determining their life cycle, defining a preservation policy and creating a digital archive.
Resumo:
BACKGROUND: The treatment of status epilepticus (SE) is based on relatively little evidence although several guidelines have been published. A recent study reported a worse SE prognosis in a large urban setting as compared to a peripheral hospital, postulating better management in the latter. The aim of this study was to analyse SE episodes occurring in different settings and address possible explanatory variables regarding outcome, including treatment quality. METHODS: Over six months we prospectively recorded consecutive adults with SE (fit lasting five or more minutes) at the Centre Hospitalier Universitaire Vaudois (CHUV) and in six peripheral hospitals (PH) in the same region. Demographical, historical and clinical variables were collected, including SE severity estimation (STESS score) and adherence to Swiss SE treatment guidelines. Outcome at discharge was categorised as "good" (return to baseline), or "poor" (persistent neurological sequelae or death). RESULTS: Of 54 patients (CHUV: 36; PH 18), 33% had a poor outcome. Whilst age, SE severity, percentage of SE episodes lasting less than 30 minutes and total SE duration were similar, fewer patients had a good outcome at the CHUV (61% vs 83%; OR 3.57; 95% CI 0.8-22.1). Mortality was 14% at the CHUV and 5% at the PH. Most treatments were in agreement with national guidelines, although less often in PH (78% vs 97%, P = 0.04). CONCLUSION: Although not statistically significant, we observed a slightly worse SE prognosis in a large academic centre as compared to smaller hospitals. Since SE severity was similar in the two settings but adherence to national treatment guidelines was higher in the academic centre, further investigation on the prognostic role of SE treatment and outcome determinants is required.
Resumo:
Due to the existence of free software and pedagogical guides, the use of data envelopment analysis (DEA) has been further democratized in recent years. Nowadays, it is quite usual for practitioners and decision makers with no or little knowledge in operational research to run themselves their own efficiency analysis. Within DEA, several alternative models allow for an environment adjustment. Five alternative models, each of them easily accessible to and achievable by practitioners and decision makers, are performed using the empirical case of the 90 primary schools of the State of Geneva, Switzerland. As the State of Geneva practices an upstream positive discrimination policy towards schools, this empirical case is particularly appropriate for an environment adjustment. The alternative of the majority of DEA models deliver divergent results. It is a matter of concern for applied researchers and a matter of confusion for practitioners and decision makers. From a political standpoint, these diverging results could lead to potentially opposite decisions. Grâce à l'existence de logiciels en libre accès et de guides pédagogiques, la méthode data envelopment analysis (DEA) s'est démocratisée ces dernières années. Aujourd'hui, il n'est pas rare que les décideurs avec peu ou pas de connaissances en recherche opérationnelle réalisent eux-mêmes leur propre analyse d'efficience. A l'intérieur de la méthode DEA, plusieurs modèles permettent de tenir compte des conditions plus ou moins favorables de l'environnement. Cinq de ces modèles, facilement accessibles et applicables par les décideurs, sont utilisés pour mesurer l'efficience des 90 écoles primaires du canton de Genève, Suisse. Le canton de Genève pratiquant une politique de discrimination positive envers les écoles défavorisées, ce cas pratique est particulièrement adapté pour un ajustement à l'environnement. La majorité des modèles DEA génèrent des résultats divergents. Ce constat est préoccupant pour les chercheurs appliqués et perturbant pour les décideurs. D'un point de vue politique, ces résultats divergents conduisent à des prises de décision différentes selon le modèle sur lequel elles sont fondées.
Resumo:
Les relacions entre les institucions d'ensenyament superior i els poders públics (estatals, nacionals/regionals o local s) són cada vegada més importants. A diferencia d'epoques preterites on segurament podria trobar-se justificació a una certa ignorancia mútua o a trajectories no sempre convergents, a hores d'ara, les exigencies de la vida social reclamen unes relacions noves, conseqüencia d'un conjunt d'implicacions recíproques. Unes relacions que haurien de tenir com a objectiu afavorir l'articulació satisfactoria entre els sistemes social, educatiu i escolar, i, alhora, possibilitar la congruencia necessaria per garantir l'equilibri entre aquests sistemes.