New mono- and dinuclear ruthenium complexes containing the 3,5-bis(2-pyridyl)pyrazole ligand. Synthesis, characterization and applications

Se han sintetizado dos nuevos complejos mononucleares de Ru, con formula [RuCl2(Hbpp)(dmso)2], a partir de la reacción entre [RuCl2(dmso)4] y Hbpp (3,5-bis(2-piridil)pirazola). El hecho que sólo tres de los seis posibles estereoisómeros se obtengan a partir de esta reacción, se ha racionalizado en base a factores estructurales y electrónicos. Estos complejos se han caracterizado de forma estructural, espectroscópica y electroquímica. En acetonitrilo en medio básico, el isómero trans,cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] da lugar a procesos de isomerización de enlace de un ligando dmso cuando el Ru(II) se oxida a Ru(III). Las constantes termodinámicas y cinéticas para el proceso se han determinado por voltametria cíclica. La irradiación de trans,cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] y cis(out),cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] con luz UV o solar da lugar a reacciones de fotosustitución de un ligando dmso por una molécula de acetonitrilo para dar un nuevo compuesto el cual ha sido caracterizado en solución por técnicas espectroscópicas y electroquímicas. Ambos complejos resultan catalizadores útiles en la transferencia de hidrógeno de isopropanol a acetofenona, obteniéndose 1-feniletanol como único producto y un 42.1% de conversión (36.1 ciclos metálicos) a 80ºC con el isómero trans,cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2], que resulta significativamente más eficaz que el complejo cis(out),cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2]. La reacción de cis(out),cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] con trpy (2,2':6',2"-terpiridina) da lugar a los dos isómeros geométricos del complejo [Ru(Hbpp)(trpy)(Cl)]+, el in y el out. Estos complejos se han aislado y caracterizado por técnicas estructurales, espectroscópicas y electroquímicas. Estos cloro complejos han sido utilizados como precursores para la síntesis de los complejos análogos con ligandos aqua (in,out-[Ru(Hbpp)(trpy)(H2O)]2+) y piridina (in,out-[Ru(Hbpp)(trpy)(py)]2+), los cuales también han sido aislados y caracterizados. Las propiedades ácido-base de los aqua complejos, y del complejo out-py se han estudiado detalladamente por voltametria cíclica y mediante valoraciones espectrofotométricas ácido-base. El tratamiento matemático de los datos así obtenidos nos ha permitido determinar los valores de pKa para los distintos equilibrios de protonación de los complejos en los estados de oxidación II y III. El complejo out-aqua ha demostrado ser un buen catalizador para la oxidación electroquímica del alcohol benzílico, presumiblemente a benzaldehido. La constante de velocidad de segundo orden para el proceso ha sido determinada como 17.1 M-1 s-1, por simulación matemática. El dímero con un puente cloro, [Ru2Cl(bpp)(trpy)2]2+ ha sido preparado por dos rutas sintéticas diferentes. El dímero análogo con un puente acetato se ha obtenido por reacción del cloro dímero con un exceso de acetato sódico. El dímero con dos ligandos aqua [Ru2(bpp)(trpy)2(OH2)2]3+ puede obtenerse por hidrólisis ácida del complejo con un acetato puente o por hidrólisis básica del complejo con un puente cloro. Estos complejos han sido caracterizados por técnicas estructurales, espectroscópicas y electroquímicas. Las soluciones del dímero con dos ligandos aqua en medio ácido resultan inestables a la coordinación de aniones de la solución con el tiempo. Las propiedades ácido-base del dímero con dos aguas coordinadas han sido estudiadas por voltametria cíclica y mediante experimentos de electrólisis a potencial controlado. El pKa para la desprotonación de uno de los ligandos aqua ha sido determinado mediante una valoración espectrofotométrica ácido-base como 6.7. Este valor tan bajo de pKa se atribuye a la formación de la entidad {Ru2O2H3}, favorable termodinámicamente. Los espectros UV-vis para los distintos estados de oxidación del aqua dímero, de RuIIRuII a RuIIIRuIV, han sido obtenidos por oxidación química y electroquímica del complejo. Se han llevado a cabo estudios cinéticos de la oxidación, paso a paso, de RuII,II a RuIV,IV , y se han determinado las constantes de oxidación de segundo orden para los distintos procesos de oxidación. La capacidad del aqua dímero en la oxidación del agua a oxígeno molecular ha sido investigada en solución homogénea utilizando CeIV como oxidante. La evolución de oxígeno se ha demostrado por cromatografia de gases. Se ha obtenido una eficiencia del 73% y 18.6 ciclos catalíticos, cuando 1.83 x 10-6 moles de dímero se han mezclado con un exceso de 100 equivalentes de cerio. El dímero con dos aguas cataliza también la oxidación del agua de forma heterogénea, con el complejo adsorbido sobre una membrana de nafion, aunque la eficiencia es menor. Se ha propuesto un mecanismo intramolecular para la reacción de oxidación del agua. Consiste en la oxidación a 4 electrones del dímero, de RuII,II a RuIV,IV, el cual reacciona con el agua para formar oxígeno y revierte nuevamente al estado de oxidación II,II. Este modelo es consistente con estudios catalíticos de la evolución de oxígeno en función de las concentraciones de cerio y catalizador, llevados a cabo en solución ácida homogénea, que demuestran que la oxidación a 4 electrones del agua se encuentra catalizada por una sola molécula de complejo bajo concentraciones elevadas de cerio. La constante de pseudo-primer-orden para la evolución de oxígeno tiene un valor de 1.4 x 10-2 s-1, que es uno de los valores de constante más elevados obtenidos hasta la fecha. Desafortunadamente, el aqua dímero se desactiva durante el proceso de catálisis dando lugar a una especie naranja, la cual estamos actualmente tratando de caracterizar.

Síntesi, caracterització química i estudi de l'activitat biològica de nous complexos de Pt(II) amb lligands de tipus diaminocarboxílic i els respectius ésters i derivats peptídics

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.

Mechanism of action of cyclic antimicrobial peptides

This PhD thesis is the result of the combination of experimental and computational techniques with the aim of understanding the mechanism of action of de novo cyclic decapeptides with high antimicrobial activity. By experimental techniques the influence of the replacement of the phenylalanine for tryptophan residue in their antimicrobial activity was tested and the stability in human serum was also analyzed, in order to evaluate their potential therapeutic application as antitumor agents. On the other hand, the interaction amongst the peptide BPC194 c(KKLKKFKKLQ), the best candidate from the whole library of cyclic peptides, and a model anionic membrane was simulated. The results showed a structure-function relationship derived from the stable conformation of the peptides involved in the membrane permeabilization. As a result, a rational design was performed being BPC490 the peptide with best antimicrobial activity compared with the best active peptide from the original library.

Mecanismos de resistência a antibióticos

Os antibióticos são usados com o intuíto de prevenir ou tratar uma infeção bacteriana. No entanto, o seu uso abusivo favorece a seleção de estirpes resistentes, contribuindo para o aumento das populações resistentes. Os mecanismos de resistência bacterianos são geralmente adquiridos, por transferência de genes entre estirpes bacterianas promovida por plasmídeos, fagos ou elementos transponíveis. Também podem ocorrer por mutação do ADN, no entanto este mecanismo genético é pouco representativo. A aquisição de novos mecanismos de resistência diminui ou inibe a acção do antibiótico. Por outro lado a bactéria também apresenta uma resistência intrínseca a algumas bacterias ou seja uma resistência natural, onde os genes de resistência existem no genoma da estirpe selvagem e são transmitidos às gerações seguintes no código genético. São exemplos destas resistências a alteração da permeabilidade na membrana da bactéria, as bombas de efluxo, a produção enzimática e a alteração do local de acção na bactéria. A resistência das bactérias aos antibioticos é um problema mundial sério, que coloca em risco a saúde pública. Organizações internacionais como a OMS têm criado nos últimos anos guidelines com o objectivo de diminuir as resistências das bactérias aos antibióticos. É fundamental uma participação activa de todos os profissionais de saúde no sentido de melhorar a prescrição e dispensa de antibióticos.

Characteristics of silica-rich pedofeatures in a buried paleosol

Whitish and whitish-light brown milky-like textural pedofeatures and impregnations were found in the voids and the matrix of buried paleosols older than 2.7 million years in a site in Sardinia, Italy. The pedofeatures were described and analysed using micromorphology, X-ray diffraction and microprobe techniques, and their spatial distribution correlated with field evidence. The suite of analyses showed that the main components of the pedofeatures were more or less ordered silica phases. As well as forming a matrix cement, these pedofeatures also occurred as coatings and infillings in pores. Significant amounts of alumina and, less, Mg, Ca and Fe were also present in the pedofeatures, possibly in the form of silicate coatings and inclusions/impurities, or alumino-silicates of the adjacent soil matrix. A number of hypotheses are drawn on the possible mechanisms of formation of these silica-rich pedofeatures, including the possibility of prolonged weathering of volcanic materials and the resulting formation of colloids and more or less ordered silica phases, with successive dehydration and progressive ordering of phases during the at least 2.5 million years. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

Characteristics of silica-rich pedofeatures in a buried paleosol

Whitish and whitish-light brown milky-like textural pedofeatures and impregnations were found in the voids and the matrix of buried paleosols older than 2.7 million years in a site in Sardinia, Italy. The pedofeatures were described and analysed using micromorphology, X-ray diffraction and microprobe techniques, and their spatial distribution correlated with field evidence. The suite of analyses showed that the main components of the pedofeatures were more or less ordered silica phases. As well as forming a matrix cement, these pedofeatures also occurred as coatings and infillings in pores. Significant amounts of alumina and, less, Mg, Ca and Fe were also present in the pedofeatures, possibly in the form of silicate coatings and inclusions/impurities, or alumino-silicates of the adjacent soil matrix. A number of hypotheses are drawn on the possible mechanisms of formation of these silica-rich pedofeatures, including the possibility of prolonged weathering of volcanic materials and the resulting formation of colloids and more or less ordered silica phases, with successive dehydration and progressive ordering of phases during the at least 2.5 million years. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

Microfabrication of high-performance aromatic polymers as nanotubes or fibrils by in situ ring-opening polymerisation of macrocyclic precursors

Melt-phase nucleophilic ring-opening polymerisation of macrocyclic aromatic ethers and thioethers at high temperatures within the cylindrical pores of an anodic-alumina membrane, followed by dissolution of the template, enables replication of the membrane's internal pore structure and so affords high-performance aromatic polymers with well-defined fibrillar or tubular morphologies.

Silica coated noble metal nanoparticle hydrosols as supported catalyst precursors

Synthesis of well-defined nanoparticles has been intensively pursued not only for their fundamental scientific interest, but also for many technological applications. One important development of the nanomaterial is in the area of chemical catalysis. We have now developed a new aqueous-based method for the synthesis of silica encapsulated noble metal nanoparticles in controlled dimensions. Thus, colloid stable silica encapsulated similar to 5 nm platinum nanoparticle is synthesized by a multi-step method. The thickness of the silica coating could be controlled using a different amount of silica precursor. These particles supported on a high surface area alumina are also demonstrated to display a superior hydrogenation activity and stability against metal sintering after thermal activation.

Aerogel-coated metal nanoparticle colloids as novel entities for the synthesis of defined supported metal catalysts

Nanometer metal particles of tailored size (3-5 nm) and composition prepared via inverse microemulsion were encapsulated by ultrathin coatings (<2.5 nm) of inorganic porous aerogels covered with surface -OH groups. These composite materials formed metastable colloids in solvent(s), and the organic surfactant molecules were subsequently removed without leading to aggregation (the ethanolic colloid solution was shown to be stable against flocculation for at least weeks). We demonstrate that the totally inorganic-based composite colloids, after the removal of surfactant, can be anchored to conventional solid supports (gamma-alumina, carbons) upon mixing. Application of a high temperature resulted in the formation of strong covalent linkages between the colloids and the support because of the condensation of surface groups at the interface. Detailed characterizations (X-ray diffraction (XRD), pore analysis, transmission electron microscopy (TEM), CO chemisorption) and catalytic testing (butane combustion) showed that there was no significant metal aggregation from the fine metal particles individually coated with porous aerogel oxide. Most of these metal sites on the coated nanoparticles with and without support are fully accessible by small molecules hence giving extremely active metal catalysts. Thus, the product and technology described may be suitable to synthesize these precursor entities of defined metal sizes (as inks) for wash coat/impregnation applications in catalysis. The advantages of developing inorganic nanocomposite chemical precursors are also discussed.

Avaliação da expressão do gene MDR1 (Glicoproteína-P) e atividade de efluxo em células do sangue periférico de pacientes sob tratamento da tuberculose multirresistente

O regime de tratamento com múltiplas drogas é correspondente a uma interação de drogas que pode causar efeitos adversos e falha no tratamento. Essa interação pode gerar modificações funcionais dos transportadores de membrana e por consequência a biodisponibilidade das drogas durante o tratamento. Dentre os transportadores de drogas transmembranares está a glicoproteína-P (P-gp), uma proteína de 170KD, produto do gene MDR1, caracterizada como uma \201CATP Binding cassete\201D (ABC). Seu papel está muito bem definido nas células neoplásicas multirresistentes a drogas, assim como sua relação com as drogas para o tratamento da infecção pelo HIV. Entretanto, pouco tem sido estudado sobre esta bomba de efluxo na tuberculose multirresistente (TBMR). Neste estudo analisamos por citometria de fluxo sua expressão e atividade de efluxo nos monócitos, principal célula relacionada com a tuberculose e também em linfócitos e granulócitos do sangue periférico por meio da citometria de fluxo. A taxa de efluxo foi medida através do uso da Rodamina 123 (Rho123) e a expressão da P-gp através do anticorpo monoclonal anti-CD243 (clone UIC2). A utilização direta do sangue total para a determinação da atividade de efluxo por citometria de fluxo caracterizou a implantação de uma nova ferramenta de análise para a pesquisa A análise contemplou 52% do total de pacientes em tratamento de TBMR no ambulatório do Laboratório de Pesquisa em Micobacterioses do Instituto de Pesquisa Clínica Evandro Chagas (IPEC). Para as análises foram levadas em consideração a idade, cor da pele, o tempo de tratamento e a quantidade de drogas administradas. O estudo revelou que há correlação entre a expressão da P-gp nos monócitos e a idade dos pacientes (P<0,01). Diferenças entre pacientes brancos e não brancos também foram observadas. Em linfócitos a expressão de P-gp quando aumentada foi diretamente proporcional à atividade de efluxo observada nos monócitos (P< 0,05). Além disso, pacientes submetidos ao tratamento para TBMR por até seis meses apresentaram uma maior expressão de P-gp e, linfócitos quando comparados àqueles que receberam o tratamento por mais de seis meses (P<0,01)

Specific surface area and structures of aluminas from fibrillar pseudoboehmite

By heating powders of the aluminum monohydroxide fibrillar pseudoboehmite from 200 degrees C to 1400 degrees C several high surface area aluminas are prepared and characterized by X-ray diffraction and electron optical methods. Aqueous sols with pseudoboehmite fibrils of different lengths were dried by two methods: at room temperature and spray-dried. The following aluminas were obtained after treatment of the powders at increasing temperatures and having a range of specific surface areas: gamma-Al(2)O(3) (470 degrees C - 770 degrees C; 179 m(2)/g 497 m(2)/g); delta-Al(2)O(3) (770 degrees C - 930 degrees C; 156 m(2)/g - 230 m(2)/g); theta-Al(2)O(3) (930 degrees C - 1050 degrees C; 11 m(2)/g - 200 m(2)/g); alpha-Al(2)O(3) (1050 degrees C - 1400 degrees C; 2 m(2)/g - 17 m(2)/g). Spray-dried powders, fired at the same temperature than the ground powders, showed higher specific surface areas. The higher surface area alumina have values of the same order of magnitude of the commercial ""ad-cat"" aluminas.

Reversible and irreversible magnetization components behavior in Ni nanowires

Polycrystalline Ni nanowires were electrodeposited in nanoporous anodized alumina membranes with mean diameter of approximately 42 nm. Their magnetic properties were studied at 300 K, by measurements of recoil curves from demagnetized state and also from saturated state. M(rev) and M(irr) components were obtained and M(rev)(M(irr)) H curves were constructed from the experimental data. These curves showed a behavior that suggests a non-uniform reversal mode influenced by the presence of dipolar interactions in the system. A qualitative approach to this behavior is obtained using a Stoner-Wohlfarth model modified by a mean field term and local interaction fields. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Characterizing magnetic interactions in Ni nanowires by FORC analysis

Polycrystalline Ni nanowires with different diameters were electrodeposited in nanoporous anodized alumina membranes. First-Order Reversal Curves (FORCs) were measured and FORC distributions were calculated. They clearly showed an asymmetric behavior with a strong maximum at negative interaction fields, evidencing the dominant demagnetizing interactions which depend on the geometry of the nanowires. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Effect of pH on the production of dispersed Bi4Ge3O12 nanoparticles by combustion synthesis

This paper reports the production of bismuth germanate ceramic scintillator (Bi4Ge3O12) by combustion synthesis (SHS) method, focusing on the influence of the synthesis parameters on the crystalline phases and agglomeration of the nanoparticles. The synthesis and sintering conditions were investigated through thermal analysis, X-ray diffraction as function of temperature, dilatometry and scanning electron microscopy. Well-dispersed Bi4Ge3O12 powder was accomplished by the combustion of the initial solution at pH 9, followed by low temperature calcination and milling. Sintered ceramics presented relative density of 98% and single crystalline Bi4Ge3O12 phase. The luminescent properties of the ceramics were investigated by photo- and radio- luminescence measurements and reproduced the typical Bi4Ge3O12 single-crystal spectra when excited with UV, beta and X-rays. The sintered ceramics presented light output of 4.4 x 10(3) photons/McV. (c) 2008 Published by Elsevier Ltd.

Structural Characterization of Rare-Earth Doped Yttrium Aluminoborate Laser Glasses Using Solid State NMR

The structure of laser glasses in the system (B(2)O(3))(0.6){(Al(2)O(3))(0.4-x)(Y(2)O(3))(x)} (0.1 <= x <= 0.25) has been investigated by means of (11)B, (27)Al, and (89)Y solid state NMR as well as Y-3d core-level X-ray photoelectron spectroscopy, (11)B magic-angle spinning (MAS) NMR spectra reveal that the majority of the boron atoms are three-coordinated, and a slight increase of four-coordinated boron content with increasing x can be noticed. (27)Al MAS NMR spectra show that the alumina species are present in the coordination states four, five and six. All of them are in intimate contact with both the three- and the four-coordinate boron species and vice versa, as indicated by (11)B/(27)Al rotational echo double resonance (REDOR) data. These results are consistent with the formation of a homogeneous, nonsegregated glass structure. For the first time, (89)Y solid state NMR has been used to probe the local environment of Y(3+) ions in a glass-forming system. The intrinsic sensitivity problem associated with (89)Y NMR has been overcome by combining the benefits of paramagnetic doping with those of signal accumulation via Carr-Purcell spin echo trains. Both the (89)Y chemical shifts and the Y-3d core level binding energies are found to be rather sensitive to the yttrium bonding state and reveal that the bonding properties of the yttrium atoms in these glasses are similar to those found in the model compounds YBO(3) and YAl(3)(BO(3))(4), Based on charge balance considerations as well as (11)B NMR line shape analyses, the dominant borate species are concluded to be meta- and pyroborate anions.