985 resultados para Historical sense
Resumo:
La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.
Resumo:
Dubai International Airport... a historical voyage - Opened on September 30, 1960 - 1,800 meters of compacted runway - Capacity to handle aircraft the size up to DC-3 - Handled 10,000 passengers and 772 scheduled flights
Resumo:
Há uma gota de sangue em cada museu: a ótica museológica de Mário Andrade (M.A.) é uma dissertação de mestrado que aborda o pensamento museológico do autor de Macunaíma através da análise de seus escritos, de sua coleção particular e de suas práticas à frente do Departamento de Cultura da cidade de São Paulo e do Serviço do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional. Três questões orientam a presente dissertação: 1a. Até que ponto as propostas museológicas de M.A. representam consolidação ou rompimento com o pensamento modernista? 2a. Como se colocam na obra de M.A. as questões referentes à identidade nacional e cultura popular? 3a. Sendo o museu um lugar privilegiado de construção de memória, não seria também um baluarte da tradição? Em que sentido um museu pode ser ruptura? Como são tratadas as idéias de coleção e museu pelo poeta modernista? O enfrentamento destas questões, aliado ao entendimento de que a gota de sangue é gota de humanidade e sinal de historicidade presente nos museus, constitui a base desse estudo.
Resumo:
This paper reviews the history of articulation testing and presents a revision of a standard articulation test.
Resumo:
El autor estudia La hoguera bárbara como texto inscrito en una doble tradición de la literatura latinoamericana, vigente hasta los años 60: reconstruye la vida de un caudillo, aspirando a refundar el sentido de lo nacional, y, por otro lado, problematiza los límites entre historia y literatura, en tanto el texto es alegoría de lo nacional y narrativa biográfica. La hoguera bárbara plantea una visión histórica en la que el héroe ocupa el lugar central, tiene un claro carácter nacionalista, lo que permite comprender la recuperación de este personaje histórico después del conflicto con el Perú de 1941. Más allá de su valor literario, el autor propone que La hoguera bárbara sea leída como un texto histórico.
Resumo:
La autora revisa tres novelas que leen la Historia bajo nuevos planteamientos y que proponen otro sentido de heroicidad. La tragedia del Generalísimo, de Denzil Romero, evoca al criollo ilustrado Francisco de Miranda, teórico de los procesos de Independencia. Riera enfatiza las cualidades casi divinas del héroe, sus dudas y excentricidades, su paso de la defensa del realismo al de la causa americana. Mientras llega el día, de Juan Valdano, mira a la Independencia desde una visión contrahegemónica. Riera rescata la noción de que los eventos de 1810, en Quito, no fueron manifestación del nacionalismo criollo, sino de un heterogéneo colectivo social y cultural, el mestizo, que buscaba superar viejos agravios. La biografía Bolívar. Delirio y epopeya, de Víctor Paz, juega con el mito sin alejarse de las fuentes historiográficas. La autora reflexiona sobre los rasgos que definirían al Libertador: cordura-delirio, lucidez-locura, sobre la idea de la emancipación como deseo de posesión de tierras, otorgado por el derecho de nacimiento y negado por la herencia de la sangre. El protagonismo entonces no sería exclusivo de Bolívar, aunque este perviva como paradigma cultural, capaz de legitimar actuales presupuestos de de-colonialidad.
Resumo:
El ensayo explora tres posibles lecturas del concepto de verdad en Respiración artificial, de Ricardo Piglia, mediante el análisis de tres personajes: el novelista Renzi, el historiador Maggi y el filósofo Tardewski. Cada uno constituye, según su oficio, una representación de la verdad. La verdad histórica es relativizada por la verdad de la ficción personificada por Renzi, y esta encuentra un fundamento narrativo en la investigación histórica que Maggi desarrolla. La verdad filosófica de Tardewski permanece aislada e íntegra. La clave del texto es el descubrimiento de que la verdad de la razón filosófica es el villano de la novela, pues constituye una fuerza tiránica, totalitaria y devastadora, cuya lejanía de los hechos reales le impide explicarlos y darles sentido.
Resumo:
A reconstruction of the Atlantic Meridional Overturning Circulation (MOC) for the period 1959–2006 has been derived from the ECMWF operational ocean reanalysis. The reconstruction shows a wide range of time-variability, including a downward trend. At 26N, both the MOC intensity and changes in its vertical structure are in good agreement with previous estimates based on trans-Atlantic surveys. At 50N, the MOC and strength of the subpolar gyre are correlated at interannual time scales, but show opposite secular trends. Heat transport variability is highly correlated with the MOC but shows a smaller trend due to the warming of the upper ocean, which partially compensates for the weakening of the circulation. Results from sensitivity experiments show that although the time-varying upper boundary forcing provides useful MOC information, the sequential assimilation of ocean data further improves the MOC estimation by increasing both the mean and the time variability.
Resumo:
The freshwaters of the Mersey Basin have been seriously polluted for over 200 years. Anecdotal evidence suggests that the water quality was relatively clean before the start of the Industrial Revolution. The development of the cotton and chemical industries increased the pollution load to rivers, and consequently a decline in biota supported by the water was observed. Industrial prosperity led to a rapid population increase and an increase in domestic effluent. Poor treatment of this waste meant that it was a significant pollutant. As industry intensified during the 19th century, the mix of pollutants grew more complex. Eventually, in the 1980s, the government acknowledged the problem and more effort was made to improve the water quality. Knowledge of social and economic history, as well as anecdotal evidence, has been used in this paper to extrapolate the changes in water quality that occurred. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.
Resumo:
The Mersey Basin has been significantly polluted for over 200 years. However, there is a lack of quantitative historical water quality data as effective water quality monitoring and data recording only began 30-40 years ago. This paper assesses water pollution in the Mersey Basin using a Water Pollution Index constructed from social and economic data. Methodology, output and the difficulties involved with validation are discussed. With the limited data input available the index approximately reproduces historical water quality. The paper illustrates how historical studies of environmental water quality may provide valuable identification of factors responsible for pollution and a marker set for contemporary and future water quality issues in the context of the past. This is an issue of growing research interest.
Resumo:
This paper briefly sets the scene for the articles that follow, introducing some key debates that have characterized the recent practice of historical archaeology. The definition of historical archaeology is explored according to parameters of chronology and methodology, drawing a distinction between New World traditions that define the subject as 'post-Columbian' and Old World approaches that establish broader connections with the 'documentary archaeology' of all literate societies. Current issues in European and American historical archaeology are highlighted, including the gradual breakdown of the medieval/post-medieval divide and the call for a global 'modern-world archaeology' to address the 'grand historical narratives' of the period, such as capitalism, economic improvement, and consumerism. The resistance to this global research agenda is explored with reference to archaeologies of diaspora and postcolonialism, which demand local perspectives to explore diversity and meaning. Finally, the innovative use of community archaeology and multi-vocality is introduced, with particular reference to the experimental narratives pursued by American historical archaeologists, in their new role as 'storytellers'.
Resumo:
This paper briefly sets the scene for the articles that follow, introducing some key debates that have characterized the recent practice of historical archaeology. The definition of historical archaeology is explored according to parameters of chronology and methodology, drawing a distinction between New World traditions that define the subject as 'post-Columbian' and Old World approaches that establish broader connections with the 'documentary archaeology' of all literate societies. Current issues in European and American historical archaeology are highlighted, including the gradual breakdown of the medieval/post-medieval divide and the call for a global 'modern-world archaeology' to address the 'grand historical narratives' of the period, such as capitalism, economic improvement, and consumerism. The resistance to this global research agenda is explored with reference to archaeologies of diaspora and postcolonialism, which demand local perspectives to explore diversity and meaning. Finally, the innovative use of community archaeology and multi-vocality is introduced, with particular reference to the experimental narratives pursued by American historical archaeologists, in their new role as 'storytellers'.