The effects of agglomeration on wages: evidence from the micro-level

This paper estimates individual wage equations in order to test two rival non-nested theories of economic agglomeration, namely New Economic Geography (NEG), as represented by the NEG wage equation and urban economic (UE) theory , in which wages relate to employment density. The paper makes an original contribution by evidently being the first empirical paper to examine the issue of agglomeration processes associated with contemporary theory working with micro-level data, highlighting the role of gender and other individual-level characteristics. For male respondents, there is no significant evidence that wage levels are an outcome of the mechanisms suggested by NEG or UE theory, but this is not the case for female respondents. We speculate on the reasons for the gender difference.

Social capital formation across space: proximity and trust in European regions

An extensive economics and regional science literature has discussed the importance of social capital for economic growth and development. Yet, what social capital is and how it is formed are elusive issues, which require further investigation. Here, we refer to social capital in terms of civic capital and good culture , as rephrased by Guiso, Sapienza and Zingales (2010) and Tabellini (2010). The accumulation of this kind of capital allows the emerging of regional informal institutions, which may help explaining diff erences in regional development. In this paper, we take a regional perspective and use exploratory space and space-time methods to assess whether geography, via proximity, contributes to the formation of social capital across European regions. In particular, we ask whether generalized trust, a fundamental constituent of social capital and an ingredient of economic development, tends to be clustered across space and over time. From the policy standpoint, the spatial hysteresis of regional trust may contribute to the formation of spatial traps of social capital and act as a further barrier to regional economic development and convergence.

Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London

La localització de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distància no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relació amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. És inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a l’economia creativa de forma similar amb que el començament del segle vint estava íntimament lligat a l’economia industrial i la invenció del sistema de producció en massa. La ciutat també va jugar un dels papers més importants per al desenvolupament de “la nova economia industrial” a les albors del segle vint, com ho és la ciutat del coneixement que acull “la nova economia creativa” al segle vint-i-un. És evident que els resultats morfològics, socials, econòmics i urbans són ben diferents en ambdós fenòmens, però l’impacte a les ciutats és molt gran. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els mecanismes d’aglomeració (clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. L’esforç que han posat les autoritats locals en crear l’entorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament d’algunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creació de coneixement (“Urban Knowledge Hubs”), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest és el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).

FDI, Trade Costs and Regional Asymmetries

We set up a trade model where three countries compete for an exogenous number of firms. Our innovation lies in the geography of the model. Of the three countries, one is the hub through which all trade takes place. First, we establish the natural geography of the region, which is given by the equilibrium distribution of industrial activity in the absence of taxes or subsidies. We then examine the implications for corporate taxes when the countries compete with each other to attract firms. We find that, even when all countries are the same size, the centrality of the hub gives it an advantage in tax setting, such that its equilibrium tax can be larger than that of the spokes and yet it still attracts a disproportionate share of industry. Thus geographic advantage in tax competition has a second dimension, centrality in addition to size.

Spatial Takeoff in the First Industrial Revolution

Using the framework of Desmet and Rossi-Hansberg (forthcoming), we present a model of spatial takeoff that is calibrated using spatially-disaggregated occupational data for England in c.1710. The model predicts changes in the spatial distribution of agricultural and manufacturing employment which match data for c.1817 and 1861. The model also matches a number of aggregate changes that characterise the first industrial revolution. Using counterfactual geographical distributions, we show that the initial concentration of productivity can matter for whether and when an industrial takeoff occurs. Subsidies to innovation in either sector can bring forward the date of takeoff while subsidies to the use of land by manufacturing firms can significantly delay a takeoff because it decreases spatial concentration of activity.

Spatial Takeoff in the First Industrial Revolution

Using the framework of Desmet and Rossi-Hansberg (forthcoming), we present a model of spatial takeoff that is calibrated using spatially-disaggregated occupational data for England in c.1710. The model predicts changes in the spatial distribution of agricultural and manufacturing employment which match data for c.1817 and 1861. The model also matches a number of aggregate changes that characterise the first industrial revolution. Using counterfactual geographical distributions, we show that the initial concentration of productivity can matter for whether and when an industrial takeoff occurs. Subsidies to innovation in either sector can bring forward the date of takeoff while subsidies to the use of land by manufacturing firms can significantly delay a takeoff because it decreases spatial concentration of activity.

Biogeographic origin and radiation of the Old World crocidurine shrews (Mammalia: Soricidae) inferred from mitochondrial and nuclear genes.

The crocidurine shrews include the most speciose genus of mammals, Crocidura. The origin and evolution of their radiation is, however, poorly understood because of very scant fossil records and a rather conservative external morphology between species. Here, we use an alignment of 3560 base pairs of mitochondrial and nuclear DNA to generate a phylogenetic hypothesis for the evolution of Old World shrews of the subfamily Crocidurinae. These molecular data confirm the monophyly of the speciose African and Eurasian Crocidura, which also includes the fossorial, monotypic genus Diplomesodon. The phylogenetic reconstructions give further credit to a paraphyletic position of Suncus shrews, which are placed into at least two independent clades (one in Africa and sister to Sylvisorex and one in Eurasia), at the base of the Crocidura radiation. Therefore, we recommend restricting the genus Suncus to the Palaearctic and Oriental taxa, and to consider all the African Suncus as Sylvisorex. Using molecular dating and biogeographic reconstruction analyses, we suggest a Palaearctic-Oriental origin for Crocidura dating back to the Upper Miocene (6.8 million years ago) and several subsequent colonisations of the Afrotropical region by independent lineages of Crocidura.

De la Tartarie à l'Asie centrale : le coeur d'un continent dans l'histoire des idées entre la cartographie et la géopolitique

Résumé: Relevant du domaine des représentations, cette thèse porte sur la reconstitution du processus relatif à l'invention des notions liées au «coeur du continent » asiatique, distinguant deux phases: avant et après l'apparition de la dénomination Asie centrale. Partant de l'idée que dans le processus de création de cet objet d'investigation deux actes restent primordiaux - le découpage d'un continuum géographique et culturel et la nomination des parties extraites cette étude cherche à reconstituer selon quels critères et en fonction de quelles justifications et de quels arguments, il a été possible de parvenir, via des mots, à créer les notions centre-asiatiques, afin de faire valoir des «choses» en les représentant verbalement ou graphiquement comme réelles. Cette optique invite, dans une perspective d'histoire des sciences, à travers des images changeantes, à interroger l'Asie centrale en tant qu'objet d'étude, tel qu'il a été historiquement inventé, construit et représenté par les voyageurs et les scientifiques, sans négliger l'analyse du processus politique qui a réussi à insérer des lignes-frontières dans cet espace. Cette investigation aidera à mieux comprendre le sens épistémologique des expressions relatives à l'Asie centrale, souvent imprégnées d'une vision eurocentriste, lors de la progression des connaissances sur la région, en faisant revivre des courants de pensées multiples afin de pouvoir saisir la logique du développement des idées et comprendre quel rôle ces limites centre-asiatiques inventées, qui ne sont que la codification temporelle de certaines données, jouent dans les investigations scientifiques. Abstract: This dissertation proposes a reconstitution of the process of construction of the concepts relating to the Asia's «Heart of the Continent». It is divided into two parts: I: before the invention of the Central. Asia concept, from Antiquity until nineteenth century; II: the notion after this event. The study is mainly devoted to an epistemologic analysis of the arguments used during the delineation and the designation of this space

Genetic analysis of the breeding system of an invasive subterranean termite, Reticulitermes santonensis, in urban and natural habitats.

Reticulitermes santonensis is a subterranean termite that invades urban areas in France and elsewhere where it causes damage to human-built structures. We investigated the breeding system, colony and population genetic structure, and mode of dispersal of two French populations of R. santonensis. Termite workers were sampled from 43 and 31 collection points, respectively, from a natural population in west-central France (in and around the island of Oleron) and an urban population (Paris). Ten to 20 workers per collection point were genotyped at nine variable microsatellite loci to determine colony identity and to infer colony breeding structure. There was a total of 26 colonies, some of which were spatially expansive, extending up to 320 linear metres. Altogether, the analysis of genotype distribution, F-statistics and relatedness coefficients suggested that all colonies were extended families headed by numerous neotenics (nonwinged precocious reproductives) probably descended from pairs of primary (winged) reproductives. Isolation by distance among collection points within two large colonies from both populations suggested spatially separated reproductive centres with restricted movement of workers and neotenics. There was a moderate level of genetic differentiation (F(ST) = 0.10) between the Oleron and Paris populations, and the number of alleles was significantly higher in Oleron than in Paris, as expected if the Paris population went through bottlenecks when it was introduced from western France. We hypothesize that the diverse and flexible breeding systems found in subterranean termites pre-adapt them to invade new or marginal habitats. Considering that R. santonensis may be an introduced population of the North American species R. flavipes, a breeding system consisting primarily of extended family colonies containing many neotenic reproductives may facilitate human-mediated spread and establishment of R. santonensis in urban areas with harsh climates.

Unusual spread of a penicillin-susceptible methicillin-resistant Staphylococcus aureus clone in a geographic area of low incidence.

We describe the unusual spread of a penicillin-susceptible methicillin-resistant Staphylococcus aureus (MRSA) clone in hospitals in western Switzerland, where the incidence of MRSA is usually low. During a 2-year period, this clone had been responsible for several outbreaks and had been isolated from >156 persons in 21 institutions. Molecular typing by pulsed-field gel electrophoresis (PFGE) demonstrated that all of these isolates belonged to the same clone. In 1 of the outbreaks, involving 30 cases, the clone was responsible for at least 17 secondary cases. In contrast, during the period of the latter outbreak, 9 other patients harboring different MRSA strains, as assessed by PFGE, were hospitalized in the same wards, but no secondary cases occurred. These observations suggest that this clone, compared with other MRSA strains, had some intrinsic factor(s) that contributed to its ability to disseminate and could thus be considered epidemic.

Why do creative industries cluster? An analysis of the determinants of clustering of creative industries

Creative industries tend to concentrate mainly around large- and medium-sized cities, forming creative local production systems. The text analyses the forces behind clustering of creative industries to provide the first empirical explanation of the determinants of creative employment clustering following a multidisciplinary approach based on cultural and creative economics, evolutionary geography and urban economics. A comparative analysis has been performed for Italy and Spain. The results show different patterns of creative employment clustering in both countries. The small role of historical and cultural endowments, the size of the place, the average size of creative industries, the productive diversity and the concentration of human capital and creative class have been found as common factors of clustering in both countries.

Avaluació alternativa de l'assignatura "Geografia Humana" en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior

Aquest projecte ha aplicat algunes noves metodologies docents que seran imprescindibles per a la integració en l'EEES i, en particular, sistemes d'avaluació alternatius que puguin formar la base d'un sistema d'avaluació continuada per als continguts i adquisició d'habilitats que fins ara s'han aplegat en l'assignatura "Geografia Humana" de la llicenciatura de Geografia de la Universitat de Barcelona. A partir de la reflexió conjunta entre els membres de l’equip integrant del projecte sobre les competències i continguts que es desitja que adquireixi l'estudiant s'han dissenyat un conjunt de recursos per a l’avaluació: 1. exercicis individuals, destinats a valorar la capacitat d’estructurar idees, expressió escrita i gràfica, presentació etc. 2. treballs en equip, destinats a fomentar l’esperit de divisió del treball i de cooperació entre els estudiants i a mostrar el guany individual del treball col·lectiu. 3. proves objectives (tipus test), destinades a valorar l’adquisició de conceptes i de continguts bàsics. 4. preguntes d'autoavaluació, amb la finalitat que l’estudiant pugui fer el seu propi seguiment de l’adquisició de Coneixements. 5. qüestionaris d’autovaloració dels exercicis individuals i dels treballs en equip, amb l’objectiu que els alumnes reflexionin sobre el treball realitzat i que serveixin de base per a contrastar amb la valoració del professor. L’objectiu final és que l’estudiant pugui ser avaluat de manera contínua en el portafoli que recull el treball acumulat al llarg del curs. Tot i que el projecte s’ha basat en l’ús de l’eina dels “dossiers electrònics” de la UB, en el futur immediat els resultats obtinguts passaran a integrar-se en el Campus Virtual de la UB que utilitza la plataforma Moodle, les posibilitats tècniques de la qual permetran afegir una dimensió cooperativa més gran al treball avaluable (accés al treball dels grups, cooperació en la construcció de bases de dades, wikis editades pel conjunt de la classe etc.)

Disseny i optimització metològica de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària : l'entorn BSCW i nous recursos docents

Aquest projecte de dos anys de durada, ha tingut com a objectius: el disseny i la creació de recursos multimèdia, així com, l’optimització de metodologies d'aplicació de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària. Com a entorn telemàtic s’ha utilitzat la plataforma de treball cooperatiu BSCW (Basic Support for Cooperative Work). S'ha dissenyat i produït un recurs multimèdia enfocat a l'alumnat de l'assignatura troncal Ciències naturals i la seva didàctica de la diplomatura de Mestre d'Educació Primària, que porta per títol 'Alimentació i nutrició humanes i la seva didàctica’ i es pot consultar a: http://www.ub.edu/didactica_ciencies/mqd06/. Aquest material està format per dues unitats: a) Alimentació i nutrició; b) L'ensenyament-aprenentatge de la digestió humana des d'una perspectiva constructivista. Les unitats s'han orientat a la millora de la formació inicial dels futurs mestres i tenen un enfocament de clar caire constructivista, amb exercicis interactius de detecció de concepcions alternatives, així com organitzadors previs, posteriors nodes expositius i d'obtenció d'informació, exercicis interactius destinats al canvi conceptual i una interactivitat d'avaluació final amb un cert caràcter sumatiu. Cada unitat es tanca amb un mapa conceptual dels continguts tractats. La metodologia emprada en la seva elaboració és una evolució de la que l'equip de la Universitat Pompeu Fabra va encetar en la web ‘Aracné. Ciència en xarxa’: http://www.edu365.com/aulanet/aracne/ (usuari i contrasenya: guest100), i va perfeccionar a 'Idees i vincles en el segle XX. La ciència': http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/ (cal permetre que s'obrin finestres emergents), en ambdós casos hi ha col·laborat professorat del nostre grup d'innovació docent de la UB.

La implementació dels ECTS a la titulació de Formació del Professorat : fomentant l'aprenentatge significatiu mitjançant b-learning, metodologies didàctiques innovadores i l'avaluació contínua

Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball col·laboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didàctica general i atenció a la diversitat i Organització del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experiències docents fent formació entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didàctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posició respecte a l'elaboració dels nous graus de Formació del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competències, l’EEES ens ha obligat a fer una reflexió sobre la nostra docència, l’educació superior i la formació dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientació concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores així com d’alumnes perquè s’ha implementat en els 13 grups d’alumnes de Formació del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatòries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes d’aprenentatges, els espais moodle, així mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qüestionaris i grups de discussió. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que també es destaquen en l’informe: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat d’incorporar tècniques especialistes en el disseny d’entorns virtuals d’aprenentatge en els equips docents, entre d’altres. D’altra banda amb l’elaboració dels nous plans d’estudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut l’entitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avançant d’altres maneres, per tant finalitzem un projecte, però es necessari replantejar-se un altre.