Euglossine bee communities in small forest fragments of the Atlantic Forest, Rio de Janeiro state, southeastern Brazil (Hymenoptera, Apidae)

Euglossine bee communities in small forest fragments of the Atlantic Forest, Rio de Janeiro state, southeastern Brazil (Hymenoptera, Apidae). Euglossine bees are important pollinators in forests and agricultural areas. Although the structure of their communities is critically affected by anthropogenic disturbances, little is known about these bees in small forest fragments. The objectives of this study were to analyze the composition, abundance, and diversity of euglossine bee species in nine small fragments of different phytophysiognomies of the Atlantic Forest in southeastern Brazil, and to identify the environmental variables that may be related to the species composition of these communities. Males were sampled quarterly from May 2007 to May 2009 with aromatic traps containing methyl cinnamate, vanillin, eucalyptol, benzyl acetate, and methyl salicylate. A total of 1558 males, belonging to 10 species and three genera of Euglossina were collected. The richness ranged from five to seven species per fragment. Euglossa cordata, E. securigera, Eulaema nigrita e E. cingulata were common to all fragments studied. The diversity differed significantly among areas, ranging from H' = 1.04 to H' = 1.65. The precipitation, phytophysiognomy, and altitude had the highest relative importance over the species composition variation. The results presented in this study demonstrate that small forest fragments are able to support populations of euglossine bee species, most of which are widely distributed and reportedly tolerant to open and/or disturbed areas and suggest that the conservation of such areas is important, particularly in areas that are regenerating and in regions with agricultural matrices where these bees can act as important pollinators

Carabid beetle assemblages in three environments in the Araucaria humid forest of southern Brazil

Carabid beetle assemblages in three environments in the Araucaria humid forest of southern Brazil. Carabidae is composed mainly by ground-dwelling predator beetles. It is the fourth most diverse group within Coleoptera, but its diversity in the Neotropical region is understudied. Here we describe and analyze the diversity of carabid beetles in a region of subtropical rain forest dominated by Araucaria angustifolia with different landscapes. Three areas were chosen in an environmental integrity gradient: primary forests, secondary forests and old Pinus plantations. Pitfall traps were taken monthly, in a total of 14 samples per area. 1733 adult carabid beetles, belonging to 18 species, were sampled. There were differences in richness and abundance between the sampled areas. The total scores followed the same tendency: primary forests (14 species/747 individuals), secondary forests (13/631) and Pinus forests (10/355). An analysis of similarity shows differences in species composition, for both areas and seasons. Galerita lacordarei was the most abundant species for all samples and seasons. Carabid species show similar responses in accordance with habitat heterogeneity and disturbance. The abundance of Galerita lacordarei was influenced by temperature, for all sampled sites. Environmental changes affect the carabid assemblages and decrease diversity, possibly interfering in local dynamics. Seasonality patterns seem to indicate an increase in individual movement during summer, probably in search of resources. It is suggested that microhabitat patchiness is probably an important factor affecting carabid beetle diversity at small spatial scales.

2

The driving force behind arbuscular mycorrhizal (AM) interactions is an exchange of nutrients between fungus and plant. Glomeromycotan fungi are obligate symbionts and rely on the carbon provided by their plant hosts to complete their life cycle. In return, the fungus provides nutritional benefits to the plant, notably by delivering minerals. The majority of the nutrient exchange is thought to occur in root cortical cells containing the highly-branched fungal arbuscules. In this chapter, we describe the molecular components of the arbusculated cell and the proteins involved in the transfer of nutrients between fungus and plants. We consider, in detail, the passage of phosphorous and nitrogen from the soil to the arbusculated cell and the concomitant delivery of carbon to the fungal symbiont. In natural conditions, the exchange of nutrients does not need to be completely equitable and selective pressure may act on both partners to push the balance in their favour. In cultivated plants, the artificial environment may further distort the balance. We discuss how a better understanding of the molecular regulation of nutrient transfer benefits attempts to optimise AM associations for agriculture use.

Patrimonis fràgils: sèquies i recs

El petit però ric patrimoni hidràulic (preses, rescloses, sèquies, recs...) del país testimonia l’intens aprofitament que han tingut els nostres rius al llarg de la història. Però aquest patrimoni encara no gaudeix del reconeixement i la valoració que comencen a tenir els grans edificis o conjunts del patrimoni industrial vinculat a l’aigua

Representativeness of terrestrial ecosystems in Chile's protected area system

Because protected areas are a major means of conservation, the extent to which ecosystems are represented under different protection regimes needs to be ascertained. A gap analysis approach was used to assess the representativeness of Chile's terrestrial ecosystems in differing kinds of protected areas. Terrestrial ecosystems were described in terms of potential vegetation, employing three protection scenarios. Scenario 1 was based exclusively on the Chilean National System of Protected Wild Areas (SNASPE). Scenario 2 included all types of public protected areas, namely SNASPE, nature sanctuaries and Ministry of National Heritage lands. Scenario 3 included all items in Scenario 2, but also included private protected areas and biodiversity priority sites. There is insufficient protection of terrestrial ecosystems under the Scenario 2. In addition to the low level of ecosystem protection provided by state protected areas (only 42 of the 127 terrestrial ecosystems had >10% of their area protected), 23 terrestrial ecosystems were identified as having no protection at the national level. Gaps in protection were concentrated in the North (both coastal and inland desertic scrub), Central (thorny scrub, thorny forests, sclerophyllous forests and deciduous coastal forests) and Austral (steppe ecosystems) regions of Chile. These gaps include ecosystems that are of global conservation importance.

Documento sobre las voluntades anticipadas

El grupo presenta un Documento que pretende aportar pautas útiles a los ciudadanos, a los centros asistenciales y a la administración,al proporcionar un modelo de Documento de voluntades anticipadas, en el que cada uno pueda redactar las propias previsionesrespecto a las actuaciones sanitarias que desee recibir, si se presentandeterminadas circunstancias y se carece de conciencia para manifestarpersonalmente la propia voluntad; se aspira a facilitar la tarea de quienesdecidan hacer uso de las nuevas posibilidades de ejercicio de la autonomíaque la ley reconoce.

L'herència insolvent

La insolvència de l'herència o del causant ha estat afrontada amb tècniques diverses en tots els ordenaments jurídics. La Llei concursal (Llei 22/2003, de 9 de juliol, a partir d'ara, LCon) es refereix en alguns articles al que s'ha anomenat concurs de l'herència, la qual cosa no vol dir que solucioni, ni de bon tros, els problemes que sorgeixen de la insolvència. En aquest treball només intento identificar alguns dels problemes que la Llei concursal deixa sense resoldre i el que succeeix quan es posen en relació les normes concursals amb el Codi de successions i molt especialment, amb la institució del benefici d¿inventari, així com les regles de la LEC, ja complexes per elles mateixes. Aquest treball, per tant, s¿ha de considerar un working paper en sentit estricte: sempre resulta molt difícil iniciar una matèria en la qual la bibliografia és pràcticament inexistent.

Les mesures tradicionals catalanes: un garbuix racional

La complexitat de les mesures tradicionals no exclou que hi hagi una racionalitat subjacent, basada en l'ús del cos humà o de la força de treball necessària o dels rendiments de la terra, en l'existència de mesures petites iguals o fàcilment reductibles i de relacions clares entre mesures amb noms diferents i pertanyents a sistemes diferents.

Sobre el robledal del llano de Olot (Isopyreto-Quercetum roboris)

La cubeta en cuyo fondo está situada la ciudad de Olot constituye, junto con las montañas que la circundan, uno de los territorios en que la vegetación mesófila medioeuropea se puede desarrollar en mejores condiciones al sur de los Pirineos orientales. Los principales datos referentes a su clima y fisiografía han sido indicados anteriormente1 por uno de nosotros. El clima de Olot es templado, húmedo y, aun en verano, relativamente pluvioso. Se separa, pues, bastante del que reina en los países típicamente mediterráneos.

Plant Trees with help from CRP, February 4, 2010

It's a fact. Landowners like the five couples featured in the publication have helped replant Iowa. In fact, Iowa's forests and dwindled from an original 7 million acres to only 1.4 million acres in 1974. The state now has 2.8 million acres, surpassing the acreage of woodlands more than a century ago.

Playas fósiles sumergidas en la Costa Brava Meridional (Girona)

This paper describes petrologic and morphologic characteristics of fossil beaches submerged in the sector of the Costa Brava located between the Pals Beach and Blanes (Girona). These submerged beaches are composed of large-grain sandstone andconglomerate platforms, situated at a depth between 0.5 and 2.5 meters. These platforms are slightly inclinated towards the open sea. These deposits have been formed very recently, and date from Holocene, as noted by the presence of fragments of roman ceramics inside sandstone

Proposta de turisme gastronòmic a la província de Girona

S’intueix que a la Província de Girona existeix una important oferta de recursos gastronòmics, però es percep una manca de coordinació entre els diversos agents que ho gestionen i de jerarquia sobre quins són els elements que s’han de potenciar. L’objectiu general d’aquest treball és desenvolupar una proposta de Turisme Gastronòmic a la Província de Girona a partir de la recerca dels principals atractius i d’ un anàlisis dels punts forts i dels punts febles observats

07039-014 Miners Creek Final Report

This project brings together rural and urban partners to address the impairment of Miners Creek, a cold water trout stream in Northeast Iowa. It eliminates point source pollution contributions from the City of Guttenberg, decreases non-point source pollution and increases in-stream and near stream habitat in the Miners Creek Watershed. It specifically eliminates sewage and storm water runoff from the City of Guttenberg into Miners Creek; it develops, enhances and preserves wetlands; reduces direct livestock access to the. stream through rotational grazing systems; completes stream bank stabilizatio11 and in-stream habitat creation; targets upland land treatment; and promotes targeted application of continuous CRP and forestry practices. This project recognizes that non-point source pollution improvements could be hampered by point source pollutants ihat inhibit biologic reproduction and survival. It takes appropliate measures to improve all aspects of the stream ecosystem.

Associacionisme juvenil a l'Alt Empordà: 20 anys de joves compromesos

L’associacionisme juvenil es manifesta com un dels contextos socials per excel•lència, on el jove pot assolir un rol social, amb capacitat crítica i protagonisme en la presa de decisions. Uns espais que són necessaris per anar configurant la experiència cívica dels joves i que atresoren un potencial molt gran per a la democratització i la construcció de societats més fortes i cohesionades. Analitzar l'evolució de l'associacionisme juvenil al llarg dels darrers 20 anys i el perfil dels joves que hi han pres part durant aquest període, juntament amb el de conèixer el valor i el conjunt d’aportacions que aquest genera pels associats, i de quina forma incideixen aquestes en el seu itinerari personal i professional, configuren els interessos del present treball, contextualitzat a l’Alt Empordà i basat en bona mesura, en l’experiència vital de joves compromesos en el moviment associatiu de la comarca

Pla de màrqueting de Barcelona is golf

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf