A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, October 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Percepció de dificultat i esforç en la mobilització de persones dependents, en el seu entorn domiciliari, per part dels seus cuidadors, abans i després de la utilització de llençols lliscants

Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p & 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.

Understanding informal payments in health care: motivation of health workers in Tanzania

BACKGROUND: There is growing evidence that informal payments for health care are fairly common in many low- and middle-income countries. Informal payments are reported to have a negative consequence on equity and quality of care; it has been suggested, however, that they may contribute to health worker motivation and retention. Given the significance of motivation and retention issues in human resources for health, a better understanding of the relationships between the two phenomena is needed. This study attempts to assess whether and in what ways informal payments occur in Kibaha, Tanzania. Moreover, it aims to assess how informal earnings might help boost health worker motivation and retention. METHODS: Nine focus groups were conducted in three health facilities of different levels in the health system. In total, 64 health workers participated in the focus group discussions (81% female, 19% male) and where possible, focus groups were divided by cadre. All data were processed and analysed by means of the NVivo software package. RESULTS: The use of informal payments in the study area was confirmed by this study. Furthermore, a negative relationship between informal payments and job satisfaction and better motivation is suggested. Participants mentioned that they felt enslaved by patients as a result of being bribed and this resulted in loss of self-esteem. Furthermore, fear of detection was a main demotivating factor. These factors seem to counterbalance the positive effect of financial incentives. Moreover, informal payments were not found to be related to retention of health workers in the public health system. Other factors such as job security seemed to be more relevant for retention. CONCLUSION: This study suggests that the practice of informal payments contributes to the general demotivation of health workers and negatively affects access to health care services and quality of the health system. Policy action is needed that not only provides better financial incentives for individuals but also tackles an environment in which corruption is endemic.

Bringing Funds of Family Knowledge to school. The Living Morocco Project (“برغملا شيعلا”)

The purpose of the study, grounded in sociocultural theory, is to describe the funds of knowledge of a Moroccan family living in Catalonia (Spain) in order to document how teachers can use these funds of knowledge to make direct links between students' lives and classroom teaching. The funds of knowledge approach is based on a simple premise: regardless of any socio-economical and sociocultural "deficit" that people may or may not have all families accumulate bodies of beliefs, ideas, skills and abilities based on their experiences (in areas such as their occupation or their religion). The challenge consists in connecting these bodies of educational resources with teaching practice in order to connect the curriculum with students' lives. In doing so, qualitative research can be carried out using several techniques such as self portraits, self-definition tasks, assessment of family artefacts, documenting routines through photographs, or the analysis of a person's significant circle. The results in terms of teaching practices illustrate the variety of ways teachers can make connections between home and school in ways that assist learners in their academic development. In this article, we propose using the term funds of identity to complement the concept of funds of knowledge

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, November 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, December 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

The development of family alliance from pregnancy to toddlerhood and child outcomes at 5 years.

This article presents a longitudinal study of the development of "family alliance" from pregnancy to toddlerhood in a community sample, as well as its links with the emotional and cognitive development of the child at age 5 years. Family alliance is defined as the quality of the interactive coordination between family members. We consider that the alliance constitutes a context for the child to learn emotion regulation and to develop an understanding of inner states. Family interactions (N = 38) were observed at the 5th month of pregnancy and at 3, 9, and 18 months after birth in a standardized situation of observation (Lausanne Trilogue Play). Marital satisfaction and child temperament were assessed through self-reported questionnaires. Several outcomes of the child at age 5 years were measured: theory of mind performances, predominant emotional themes in pretend play, internalized and externalized symptoms. Results show that (a) three patterns of evolution of family alliance occur: "high stable" (n = 19), "high to low" (n = 10), and "low stable" (n = 9); (b) a high stable alliance is predictive of better outcomes in children at age 5 years, especially regarding theory of mind; (c) the temperament of the child is predictive of child outcomes; and (d) an interaction effect occurs between family alliance and temperament. These results highlight the importance of both family-level and individual-level variables for understanding individual differences in the social and cognitive development of children.

CCAAT/enhancer-binding protein family members recruit the coactivator CREB-binding protein and trigger its phosphorylation.

CCAAT/enhancer-binding protein (C/EBP) family members are transcription factors involved in important physiological processes, such as cellular proliferation and differentiation, regulation of energy homeostasis, inflammation, and hematopoiesis. Transcriptional activation by C/EBPalpha and C/EBPbeta involves the coactivators CREB-binding protein (CBP) and p300, which promote transcription by acetylating histones and recruiting basal transcription factors. In this study, we show that C/EBPdelta is also using CBP as a coactivator. Based on sequence homology with C/EBPalpha and -beta, we identify in C/EBPdelta two conserved amino acid segments that are necessary for the physical interaction with CBP. Using reporter gene assays, we demonstrate that mutation of these residues prevents CBP recruitment and diminishes the transactivating potential of C/EBPdelta. In addition, our results indicate that C/EBP family members not only recruit CBP but specifically induce its phosphorylation. We provide evidence that CBP phosphorylation depends on its interaction with C/EBPdelta and define point mutations within one of the two conserved amino acid segments of C/EBPdelta that abolish CBP phosphorylation as well as transcriptional activation, suggesting that this new mechanism could be important for C/EBP-mediated transcription.

The young infant's triangular communication in the family : access to threesome intersubjectivity ? Conceptual considerations and case illustrations

During these last decades, the notion of primary intersubjectivity has gained acceptance among developmentalists and clinicians. But a new challenge is put out to our models by recent findings on the triangular competence of the very young infant, or her capacity to simultaneously communicate with two partners at a time. This discovery raises the question of a collective form of intersubjectivity. Findings on the triangular competence of the 3- to 4-month-old interactions with father and mother in different contexts of the Lausanne trilogue play situation are reviewed and illustrated, with a view to examine whether it is based on a dyadic or triangular program and whether conditions for a threesome form of primary intersubjectivity are fulfilled. The discussion focuses on the revisions of the theory of intersubjectivity, of developmental theory, and of clinical practice these findings call for, pointing toward a three -person psychology too.

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, January 2010

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

PH01 gene family in Arabidopsis thaliana and Physcomitrella patens

Summary Inorganic phosphate (Pi) is a main limiting nutrient to the growth and production yield of plants in many agro-ecosystems. Plants have evolved a series of metabolic and developmental adaptations to cope with low Pi availability. PH01 has been identified as a protein involved in the loading of Pi into the xylem of roots in Arabidopsis. In this study, the PHO1 gene family in both higher plant Arabidopsis and lower plant Physcomitrella was characterized. Additional ten PHO1 homologues in Arabidopsis and three homologues in Physcomitrella were identified. All proteins harbor a SPX tripartite domain in the N-terminal hydrophilic portion and an EXS domain in the highly conserved C-terminal hydrophobic portion. RT-PCR analysis of the Arabidopsis PHO1 genes revealed a broad pattern of expression in leaves, roots, stems, and flowers for most genes, although two genes are expressed exclusively in flowers, indicating their potential roles not only in Pi transport but also in Pi homeostasis within the Arabidopsis plant. The regulation of gene expression by different nutrient-starvations showed that some genes are strongly up-regulated by elements other than Pi, e.g. by NO3, Mg, and Zn starvation. Northern blot and RT-PCR analysis showed distinct expression patterns of the three Physcomitrella PHO1 genes. The investigation of Pi starvation effects on some Pi-deprivation responsive genes demonstrates that Physcomitrella has evolved a similar mechanism as higher plants to respond to Pi deficiency. Promoter activity analysis for the Physcomitrella PHO1 family genes using promoter-GUS fusions revealed their expression in protonemata and gametophores but at different levels and with different patterns, suggesting these genes may play distinct roles in Pi transport and/or Pi homeostasis in the moss plant. Single knockout mutants of the three genes were generated by gene targeting and one of them displayed a reduced Pi content in the protonemata under Pi starvation. The evolution of the PHO1 family in land plants was also discussed. Together, these findings indicate that the PHO1 family genes, present in a broad range of plant species from lower plants to flowering plants, play important roles in Pi transport and homeostasis. Résumé Le phosphate inorganique (Pi) est un nutriment essentiel à la croissance des plantes et au rendement de la production végétale. Dans beaucoup d'agro-écosystèmes, ce nutriment est limitant. Les plantes ont développé des adaptations métaboliques et développementales pour palier à la faible disponibilité du Pi. Il a été démontré que la protéine PHOI est indispensable au transfert du Pi dans le xylème des racines d' Arabidopsis. Cette étude porte sur la famille de gènes définie par PHO1 ; ceci, dans deux organismes modèles : la plante Arabidopsis pour les végétaux supérieurs, et la mousse Physcomitrella pour les végétaux inférieurs. Dix homologues à PHOI dans Arabidopsis et trois homologues dans Physcomitrella ont été identifiés. Toutes les protéines encodées présentent un domaine tripartite SPX dans leur partie N terminale hydrophile et un domaine EXS dans la partie C terminale hydrophobe hautement conservée d'entre eux. L'analyse par RT-PCR de l'expression des gènes PHO1 dans Arabidopsis révèle une expression ectopique pour la plupart, à l'exception de deux gènes dont l'expression est uniquement florale ; ceci suggère l'implication de cette famille non seulement dans le transport mais aussi dans l'homéostasie du Pi dans Arabidopsis. L'observation de l'expression de ces gènes en fonction de l'absence de différents nutriments montre que certains gènes sont fortement régulés lors de carences en NO3, Mg et Zn. L'analyse par northern blot et RT-PCR met en évidence des profils d'expression distincts pour les trois gènes de Physcomitrella. Les effets de la carence en Pi sur Physcomitrella ont été étudiés par le biais de gènes dépendants connus pour Arabidopsis, les résultats suggèrent un mode de réponse à cette carence conservé entre les végétaux inférieurs et supérieurs. La localisation tissulaire de l'expression de la famille PHO1 dans la mousse a été étudiée au moyen du gène rapporteur GUS fusionné aux différents promoteurs. Ceci a révélé leur expression dans les protonemata et les gametophores, mais à des intensités et avec des profils différents, ce qui suggère des implications distinctes dans le transport et/ou l'homéostasie du Pi dans la mousse. Des simples mutants knockout ont été générés pour chaque gène de mousse ; l'un d'eux présente une diminution du contenu protonemal en Pi lorsque soumis à une carence en Pi. L'évolution de la famille PHO1 dans les plantes terrestres est également discutée. Ensemble, ces résultats indiquent que les gènes de la famille PHO1 sont présents dans une large gamme de plantes allant des végétaux inférieurs aux supérieurs, et cette étude démontre que leur conservation se justifie potentiellement par le fait qu'ils sont probablement impliqués dans des mécanismes conservés de transport et d'homéostasie du Pi.

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, February 2010

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program