The main contours of Richard S. Peters's concept of moral education.

Exponer de modo sistemático las ideas que la autora considera imprescindibles para comprender el concepto de la educación moral de Richard Stanley Peters . En el primer capítulo se ofrece el perfil de Peters y una visión general sobre la educación moral y sus obras. Los tres capítulos siguientes presentan 'el mapa' de su pensamiento. Concretamente, la exposición se desarrolla en torno a cuatro aspectos o utilizando la terminología de Peters, se refiere a estos aspectos como 'signposts'. El capítulo segundo está dedicado a la finalidad de la educación moral y el tercero al educando y su desarrollo. Los otros dos aspectos, -el contenido y los procesos, están tratados en el capítulo cuatro. Al final de la exposición y a modo de conclusión, la autora ofrece algunas valoraciones de las contribuciones de Peters. Una síntesis de las conclusiones se puede expresar en la siguiente fórmula: los aspectos que Peters cuestiona respecto a algunos planteamientos más influenciados por Kant tienen validez. Sin embargo, la solución que propone se puede decir que queda a 'mitad del camino' porque al final, Peters no consiguió superar del todo los reduccionismos que caracterizan los puntos de vista que él pretendió armonizar. Este fracaso está vinculado al método de la filosofía analítica.

Molecular genetics of cork formation

La peridermis és una estructura complexa que protegeix els òrgans vegetals madurs (secundaris) i les zones que han sofert ferides de la pèrdua d'aigua i dels patògens. Aquesta funció barrera és deguda al fel·lema o súber, un teixit format per cèl·lules suberificades. Tant el fel·lema com la suberina són crucials per la vida de les plantes terrestres, però pràcticament no es coneix res dels processos moleculars que regulen la seva formació, probablement degut a la manca de models adequats. En aquesta tesi s'han identificat i caracteritzat gens induïts al fel·lema mitjançant la combinació de dues plantes models. L'escorça d'alzina surera (Quercus suber) s'ha utilitzat per aïllar gens candidats de la formació del fel·lema i per investigar el comportament d'alguns d'aquests gens durant l'estació de creixement, mentre que la pela de la patata (Solanum tuberosum) s'ha utilitzat en estudis de genètica reversa per demostrar la funció d'alguns gens reguladors al fel·lema.

Carbon monoxide induces cardiac arrhythmia via induction of the late Na+ current

Our data indicate that the proarrhythmic effects of CO arise from activation of NO synthase, leading to NO-mediated nitrosylation of Na(V)1.5 and to induction of the late Na(+) current. We also show that the antianginal drug ranolazine can abolish CO-induced early after-depolarizations, highlighting a novel approach to the treatment of CO-induced arrhythmias.

Modelling spectral reflectance of open cork oak woodland: a simulation analysis of the effects of vegetation structure and background

This study analyses the influence of vegetation structure (i.e. leaf area index and canopy cover) and seasonal background changes on moderate-resolution imaging spectrometer (MODIS)-simulated reflectance data in open woodland. Approximately monthly spectral reflectance and transmittance field measurements (May 2011 to October 2013) of cork oak tree leaves (Quercus suber) and of the herbaceous understorey were recorded in the region of Ribatejo, Portugal. The geometric-optical and radiative transfer (GORT) model was used to simulate MODIS response (red, near-infrared) and to calculate vegetation indices, investigating their response to changes in the structure of the overstorey vegetation and to seasonal changes in the understorey using scenarios corresponding to contrasting phenological status (dry season vs. wet season). The performance of normalized difference vegetation index (NDVI), soil-adjusted vegetation index (SAVI), and enhanced vegetation index (EVI) is discussed. Results showed that SAVI and EVI were very sensitive to the emergence of background vegetation in the wet season compared to NDVI and that shading effects lead to an opposing trend in the vegetation indices. The information provided by this research can be useful to improve our understanding of the temporal dynamic of vegetation, monitored by vegetation indices.