1000 resultados para 343.025 A662g
Resumo:
La grande prématurité, soit une naissance avant 32/40 semaines de gestation, concerne 1% des enfants en Suisse. L'avenir développemental de ces enfants prématurés est influencé pai" des facteurs présents avant la naissance, durant le séjour néonatal, puis par l'environnement. Certains enfants, à terme ou prématurés, naissent avec un poids trop petit pour l'âge gestationnel (Retard de Croissance Intra-utérin, RCIU). Chez les enfants nés à terme, les recherches montrent que cet élément est associé à des troubles du comportement, et notamment une hyperactivité. Chez l'enfant grand prématuré, les résultats sont plus mitigés, certaines études montrent plus de déficiences cognitives, d'autres plus d'hyperactivité, et finalement d'autres aucune séquelle. L'objectif de cette analyse rétrospective était donc d'évaluer l'impact, dans une cohorte d'enfants prématurés nés entre 2000 et 2005, du RCIU sur les scores cognitifs, le risque de déficience motrice, visuelle ou auditive, et le comportement. Durant cette période, 523 patients nés avant 32 semaines de gestation ont été hospitalisés dans notre centre tertiaire, dont 450 ont survécu et 343 (76%) ont été évalués à l'âge de 5 ans. L'évaluation à 5 ans comprenait une anamnèse, un examen neurologique détaillé, une évaluation cognitive au moyen d'un test standardisé, le K-ABC, et un questionnaire de dépistage des troubles du comportement (Strengths and Difficulties Questionnaire). Les analyses de régression ont montré l'absence d'association entre le petit poids de naissance et les score cognitifs, le risque de déficience neuro dé veloppementale (retard mental, paralysie cérébrale, cécité ou surdité), ou l'utilisation de thérapies. Par contre, comme chez les enfants nés à terme, cet élément était significativement associé au comportement hyperactif. Les facteurs néonataux associés au score cognitif dans l'analyse multi variée étaient l'âge gestationnel, le niveau socio-économique et les lésions cérébrales majeures. Le risque de déficience était influencé par l'âge gestationnel, les lésions cérébrales, la consommation de tabac durant la grossesse et l'asphyxie néonatale (pH< 7.0 et encéphalopathie). La présence de lésions cérébrales majeures était associée à l'utilisation de plusieurs thérapies, alors que 1 utilisation d'une seule thérapie était associée à l'âge gestationnel, à la présence d'une entérocolite nécrosante, ou d'une asphyxie néonatale. Conclusion : Dans notre cohorte, le petits poids de naissance chez les enfants grands prématurés n'était associé qu'au comportement hyperactif, et à aucune autre séquelle neurodeveloppementale. Pour mieux définir l'impact du RCIU chez les grands prématurés, des etudes complémentaires, permettant de distinguer les patients avec petit poids constitutionnel de ceux avec retard de croissance, sont nécessaires.
Resumo:
INTRODUCTION: Hyperglycemia is a metabolic alteration in major burn patients associated with complications. The study aimed at evaluating the safety of general ICU glucose control protocols applied in major burns receiving prolonged ICU treatment. METHODS: 15year retrospective analysis of consecutive, adult burn patients admitted to a single specialized centre. EXCLUSION CRITERIA: death or length of stay <10 days, age <16years. VARIABLES: demographic variables, burned surface (TBSA), severity scores, infections, ICU stay, outcome. Metabolic variables: total energy, carbohydrate and insulin delivery/24h, arterial blood glucose and CRP values. Analysis of 4 periods: 1, before protocol; 2, tight doctor driven; 3, tight nurse driven; 4, moderate nurse driven. RESULTS: 229 patients, aged 45±20 years (mean±SD), burned 32±20% TBSA were analyzed. SAPSII was 35±13. TBSA, Ryan and ABSI remained stable. Inhalation injury increased. A total of 28,690 blood glucose samples were analyzed: the median value remained unchanged with a narrower distribution over time. After the protocol initiation, the normoglycemic values increased from 34.7% to 65.9%, with a reduction of hypoglycaemic events (no extreme hypoglycemia in period 4). Severe hyperglycemia persisted throughout with a decrease in period 4 (9.25% in period 4). Energy and glucose deliveries decreased in periods 3 and 4 (p<0.0001). Infectious complications increased during the last 2 periods (p=0.01). CONCLUSION: A standardized ICU glucose control protocol improved the glycemic control in adult burn patients, reducing glucose variability. Moderate glycemic control in burns was safe specifically related to hypoglycemia, reducing the incidence of hypoglycaemic events compared to the period before. Hyperglycemia persisted at a lower level.
Resumo:
Species may cope with rapid habitat changes by distribution shifts or adaptation to new conditions. A common feature of these responses is that they depend on how the process of dispersal connects populations, both demographically and genetically. We analyzed the genetic structure of a near-threatened high-Arctic seabird, the ivory gull (Pagophila eburnea) in order to infer the connectivity among gull colonies. We analyzed 343 individuals sampled from 16 localities across the circumpolar breeding range of ivory gulls, from northern Russia to the Canadian Arctic. To explore the roles of natal and breeding dispersal, we developed a population genetic model to relate dispersal behavior to the observed genetic structure of worldwide ivory gull populations. Our key finding is the striking genetic homogeneity of ivory gulls across their entire distribution range. The lack of population genetic structure found among colonies, in tandem with independent evidence of movement among colonies, suggests that ongoing effective dispersal is occurring across the Arctic Region. Our results contradict the dispersal patterns generally observed in seabirds where species movement capabilities are often not indicative of dispersal patterns. Model predictions show how natal and breeding dispersal may combine to shape the genetic homogeneity among ivory gull colonies separated by up to 2800 km. Although field data will be key to determine the role of dispersal for the demography of local colonies and refine the respective impacts of natal versus breeding dispersal, conservation planning needs to consider ivory gulls as a genetically homogeneous, Arctic-wide metapopulation effectively connected through dispersal.
Resumo:
High-resolution mass spectrometry (HRMS) has been associated with qualitative and research analysis and QQQ-MS with quantitative and routine analysis. This view is now challenged and for this reason, we have evaluated the quantitative LC-MS performance of a new high-resolution mass spectrometer (HRMS), a Q-orbitrap-MS, and compared the results obtained with a recent triple-quadrupole MS (QQQ-MS). High-resolution full-scan (HR-FS) and MS/MS acquisitions have been tested with real plasma extracts or pure standards. Limits of detection, dynamic range, mass accuracy and false positive or false negative detections have been determined or investigated with protease inhibitors, tyrosine kinase inhibitors, steroids and metanephrines. Our quantitative results show that today's available HRMS are reliable and sensitive quantitative instruments and comparable to QQQ-MS quantitative performance. Taking into account their versatility, user-friendliness and robustness, we believe that HRMS should be seen more and more as key instruments in quantitative LC-MS analyses. In this scenario, most targeted LC-HRMS analyses should be performed by HR-FS recording virtually "all" ions. In addition to absolute quantifications, HR-FS will allow the relative quantifications of hundreds of metabolites in plasma revealing individual's metabolome and exposome. This phenotyping of known metabolites should promote HRMS in clinical environment. A few other LC-HRMS analyses should be performed in single-ion-monitoring or MS/MS mode when increased sensitivity and/or detection selectivity will be necessary.
Resumo:
Kirjastotila, yleisakustiikkaa, merkkiääni 0’25 alusta, etäinen ääni. Tampere.
Resumo:
El present treball pretén oferir al lector un estudi sobre el nou Codi Processal Penal com esborrany d'avantprojecte de Llei, realitzant un anàlisis dels aspectes més rellevants i innovadors que introdueix el citat Codi així com l’adaptació d’aquests a les realitats socials de cada temps. A més, la idea per la qual neix el treball és analitzar les raons per les quals s’ha vist necessari i important realitzar una modificació total de la actual LECrim, estudiant la forma en què el legislador enfoca el nou Codi així com el seu contingut, destacant les principals diferències que conté l’actual LECrim amb aquelles que el nou Codi pretén instaurar.
Resumo:
Mitjançant la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal duta a terme l’any 2002, per la Llei Orgànica 38/2002, de 24 d'octubre, de reforma parcial de la Llei d'enjudiciament criminal, per a l'enjudiciament ràpid i immediat de determinats delictes i faltes, i de modificació del procediment abreujat, es va reformar un procés especial per a l'enjudiciament de determinats delictes, mitjançant el qual es va dotar d'una major celeritat i agilització al procés penal, a causa del col·lapse de causes pendents, en els Jutjat d'Instrucció Penals. Reformant així, una nova institució dins del procés penal, els Judicis Ràpids, els quals havien estat instaurats com "Judicis Immediats" a Espanya per la Llei Orgànica 10/1992 de Mesures Urgents de Reforma Processal. Mitjançant aquesta reforma, se'ls atorga una regulació pròpia i per tant un àmbit d'aplicació propi i en els quals hauran d'estar garantits els principis d'oralitat, concentració i immediació. Mitjançant el present treball, desenvolupat a continuació podrem endinsar-nos davant aquesta qüestió de manera més profunda i compondre així una anàlisi extens sobre la reforma efectuada l’any 2002 en matèria de regulació del nou procediment per a enjudiciament ràpid de determinats delictes. Així com també, incidirem en les fases processals integrants del mateix, realitzant un estudi de les similituds i diferències d'aquest nou procediment penal confrontant amb els ja existents, i especialment atenció al procediment abreujat.
Resumo:
Soitinnus: piano.
Resumo:
Aquesta recerca té per finalitat aproximar-se a la percepció que tenen les víctimes de violència masclista del tracte que reben dels diferents operadors en seu judicial, i mostrar com aquestes actuacions les han afectat no només a nivell personal, sinó també a nivell processal. L’objectiu principal és copsar l’experiència de les dones víctimes de violència de gènere en referència al seu pas pels jutjats especialitzats de Catalunya. Per la consecució de l’objectiu s’ha treballat, d’una banda, amb la revisió i actualització teòrica i contextual del tema d’investigació i, per l’altra i principalment, amb la realització de més de 40 entrevistes als diferents operadors judicials i a dones víctimes de violència masclista i a entitats que treballen amb elles. Els resultats ens demostren que existeixen múltiples mancances en l’abordatge de la violència masclista als jutjats, que es reflecteixen en temes com: la manca d’informació, la valoració del risc, l’existència de mites i prejudicis vers les dones, la manca de formació, ... Aquestes mancances són generadores de l’anomenada victimització secundària. La situació descrita posa de manifest la necessitat de fer un veritable abordatge dels problemes detectats per tal de fer realment efectiva i eficient la lluita contra la violència masclista sobre les dones a seu judicial.
Resumo:
Per diferents motius, l'acció de la justícia es troba permanentment d'actualitat. Una de les causes és la contínua novetat que prové de les propostes de modernització en els diversos àmbits, que tracten de pal·liar els dèficits amb els quals s'enfronta cada dia l'acció judicial. El debat és ja antic i permanent, sent que, simultàniament un ventall de projectes ha aparegut amb la intenció de dur a terme un canvi profund i determinant en la visió de l'estructura del Poder Judicial i dels serveis associats. En particular, la proposta de reforma de Llei Orgànica del Poder Judicial i de Demarcació i Planta, suposa la concentració de tots els jutjats a les capitals de província, amb el risc d'allunyament enfront dels ciutadans i problemes associats. L'esborrany de Codi Processal Penal aposta per un nou sistema de recerca a càrrec del Ministeri Fiscal, amb curts terminis taxats per a la finalització del procediment, promoció de la mediació i augment de les possibilitats de no continuació de la causa, a més una concentració i simplificació de totes les fases del procediment penal. D'altra banda, el Registre Civil ha estat retirat dels jutjats però, malgrat el transcurs del temps, no s'és capaç d'identificar a quin col·lectiu li correspondrà aquesta funció, amb la conseqüent generació d'una important inquietud social. Aquestes i altres novetats seran analitzades en profunditat, amb especial perspectiva des de l'àmbit de Catalunya, tractant d'aportar solucions i propostes de millora.
Resumo:
Sweet, sour and bitter tasting fruits, vegetables and medicinal plants are an important component of human diet. The role of chromium and zinc in carbohydrate metabolism for control of diabetes is highlighted in selected commodities. Average levels of chromium and zinc in sweet taste were 0.69 ± 0.48 mg kg-1 and 4.81 ± 4.31 mg kg-1 respectively with correlation of 0.545, while in sour taste the values were 22.5 ± 22.0 mg kg-1 and 24.5 ± 11.8 mg kg-1 respectively with the correlation of 0.239 and in bitter taste, 0.61 ± 0.33 mg kg-1 and 4.70 ± 3.54 mg kg-1 respectively with correlation of 0.343. Overall, sour tasting commodities were found higher in levels of chromium and zinc and are recommended as food supplement for diabeties. None of these species contain metals above the toxic level.
Resumo:
El present estudi té com a objectiu principal conèixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. També pretén explorar i descriure les característiques sociodemogràfiques i criminològiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mòduls residencials, així com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament d’Atenció Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la d’altres interns amb DID que es troben complint condemna a d’altres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals s’intervé de forma menys intensiva. També s’analitzaran les diferències en la qualitat de vida dels DID que estan a presó i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre l’Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Les diferències trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es té sospita de presència de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als d’aquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la línia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si s’ubiquen en mòduls específics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat això, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no és superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons és superior al d’aquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitària. En l’estudi s’apunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.
Resumo:
El presente estudio tiene como objetivo principal conocer la calidad de vida que presentan las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DID) que están cumpliendo condena en los centros penitenciarios de Cataluña. También se han explorado y descrito las características socio demográficas y criminológicas de los internos con DID que se hallan ubicados en los diferentes centros penitenciarios y en diferentes unidades o módulos residenciales, así como comparado la calidad de vida de los internos que están en el Departamento de Atención Especializada para la DID (DAE-DID) del Centro Penitenciario de Quatre Camins, en funcionamiento desde junio de 2013, con la de otros internos con DID que están cumpliendo condena en otros centros penitenciarios de Cataluña, y con los que se interviene de forma menos intensiva. También se han analizado las diferencias en la calidad de vida de los DID que están en prisión y los DID con trastornos de conducta que se hallan ingresados en centros residenciales del medio comunitario. La muestra se compuso de 185 sujetos. Los profesionales que tienen contacto con ellos respondieron la Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Las diferencias halladas en este estudio indican que los internos con DID que residen en el DAE y aquellos internos de los que se sospecha presencia de discapacidad y que no son atendidos por el programa Accepta presentan unos niveles de calidad de vida similares y significativamente superiores a los internos con DID atendidos por el programa Accepta, apuntando en la línea de que los internos ya diagnosticados con DID están mejor si se ubican en módulos específicos, al margen del funcionamiento ordinario del centro. Sin embargo, el nivel de calidad de vida que presentan estos dos grupos no es superior a aquellos que presentan los internos sin discapacidad. A pesar de ello, el nivel de calidad de vida de los discapacitados en prisiones es superior al de aquellas personas discapacitadas que se hallan ingresadas en centros de la red comunitaria. En el estudio se apuntan algunos posibles factores que pueden estar influenciando este resultado.
Resumo:
Invocatio: I.J.N.