Perfil de sensibilització a diverses varietats d'enciam en pacients al·lèrgics i reactivitat encreuada

Introducció: Està descrit com a únic al•lergen de l’enciam una nsLTP:Lac s 1(9KDa). Objectius: Analitzar el perfil de sensibilització a varietats d’enciams ,la reactivitat encreuada i el perfil de reconeixement molecular. Mètodes: Proves cutànies a extractes d’enciams, immunodeteccions ,ImmunoCAP-ISAC i ISAC-Inhibició en pacients sensibilitzats. Resultats: No es va trobar associació entre la sensibilització a varietats d’enciam. A més de Lac s 1 es van reconèixer altres bandes fixadores d’IgE. Conclusions: Els perfils de sensibilització no suggereixen reactivitat encreuada. A més d’estar sensibilitzats a LTP, alguns pacients estan sensibilitzats a al•lèrgens menors. Un d’ells és, probablement, una profilina.

Evaluation de l'efficacité d'un entraînement métacognitif chez des adolescents souffrant de psychose

Contexte :¦La formation et le maintien d'idées délirantes et des hallucinations, qui sont des symptômes clé de la psychose, s'expliquent en partie par la présence de biais cognitifs. La faisabilité, l'adhérence au traitement, l'utilité subjective et également l'efficacité d'un entraînement métacognitif (EMC) permettant de corriger ces biais cognitifs ont été démontrées chez des adultes schizophrènes. Par contre, aucune étude ne s'est intéressée à ces aspects dans une population adolescente atteinte de psychose.¦Objectifs : Déterminer la faisabilité d'un EMC et son effet bénéfique présumé sur les symptômes psychotiques et dépressifs, le fonctionnement social et l'estime de soi chez des adolescents psychotiques.¦Méthode :¦La présente étude porte sur 5 adolescents fréquentant le Centre Thérapeutique de Jour pour Adolescents de Lausanne (CTJA), âgés de 16 à 18 ans, souffrant de psychose. L'intervention effectuée est un EMC correspondant à 2x8 modules en groupe, d'une durée de 45 à 60 minutes, à une fréquence d'une fois par semaine. La mesure de l'efficacité des modules emploie l'échelle Positive And Negative Syndrome Scale (PANSS), l'Echelle Globale de Fonctionnement Social (SOFAS), l'estime de soi de Rosenberg, l'échelle de dépression de Calgary et le Health of Nation Outcome Scale for Children and Adolescent (HoNOSCA). Le groupe contrôle (GC) est formé de 9 adolescents de 13 à 17 ans du CTJA atteints de psychose et ayant suivi un programme de remédiation cognitive sans participation à l'EMC.¦Résultats :¦L'EMC est praticable sur des adolescents atteints de psychose. L'adhérence est mitigée et mérite une souplesse dans l'adaptation du calendrier des séances selon la disponibilité des participants. L'EMC possède globalement la même efficacité que la remédiation cognitive dans le domaine des symptômes psychotiques et dépressifs, le fonctionnement social et l'estime de soi.¦Conclusions :¦L'EMC représente une alternative intéressante et/ou un bon complément de traitement, permettant de réduire les symptômes psychotiques et dépressifs et d'améliorer le fonctionnement social et l'estime de soi. De futures études à plus large échelle devraient être entreprises afin de confirmer cette conclusion et étoffer les données spécifiques à cette population.

Aplicació web per l'empresa Canals d'Urgell

El projecte que es presenta en aquest estudi és la realització d’una aplicació web , destinada a l’empresa Canals d’Urgell, situada a Mollerussa, Lleida. Aquesta aplicació tindrà com a objectiu principal la gestió , el disseny i la visualització dels continguts de l’empresa. Aquest projecte disposarà de dues parts: la part frontal destinada a la visualització dels continguts (front-end) i una administració per gestionar els continguts i interactuar amb la base de dades. (back – end).

Arthritis is linked to local and systemic activation of coagulation and fibrinolysis pathways.

BACKGROUND: Activation of coagulation and fibrinolysis play a role in the pathophysiology of experimental arthritis. Objective: To determine the extent of activation of the coagulation and fibrinolytic pathways in different joint diseases in humans and to ascertain the factors that may influence fibrin deposition within the joint. METHODS: Plasma from normal subjects (controls, n= 21) and plasma and synovial fluid samples from patients with rheumatoid arthritis (RA; n = 64), osteoarthritis (OA; n = 29), spondyloarthropathy (SpA; n = 22) and crystal arthritis (CA; n = 25) were analyzed for the levels of TF (tissue factor) and tissue factor pathway inhibitor (TFPI) activities, thrombin-antithrombin III (TAT) complexes, and F1 + 2 (thrombin fragment), fibrin d-dimer and thrombin-activated fibrinolysis inhibitor (TAFI) antigenic levels. The measurements were analyzed by pairwise correlation with each other as well as with standard parameters of inflammation [C-reactive protein (CRP), joint leukocyte count]. Inter-group comparisons were performed to look for disease-specific differences. RESULTS: Compared with healthy controls, patients with joint diseases had higher levels of TAT, F1 + 2 and d-dimers in their plasma. In the synovial fluid, TF activity, TAT, d-dimers, and TAFI were significantly higher in inflammatory arthritides than in OA. The levels were highest in RA patients. In the plasma, TF activity was correlated with TAT and d-dimer levels with CRP, TFPI, and TAT. In the synovial fluid, TF activity correlated with plasma CRP levels, synovial fluid leukocyte count, and synovial TAT and TAFI levels. In addition, synovial d-dimers correlated with CRP, and synovial TAFI levels were correlated with synovial F1 + 2 and TAT. CONCLUSIONS: Activation of the coagulation and fibrinolytic cascades in the joint and in the circulation is evident in both inflammatory and degenerative joint diseases. Within the joint, inflammatory mechanisms leading to TF-mediated activation of the coagulation pathway and subsequent fibrin deposition is the most likely explanation for the observed findings. In the plasma, the link between inflammation (CRP increase) and TF activation is weak, and a non-TF-mediated mechanism of coagulation activation could explain these findings. RA is characterized by significantly higher levels of TAT in the synovial fluid and plasma than other arthritides. Although fibrinolytic activity is linked to inflammation, the increased amounts of TAFI in the joint, particularly in RA, may explain why fibrin formation is so prominent in this condition compared with other joint diseases.

Oxytocin response to an experimental psychosocial challenge in adults exposed to traumatic experiences during childhood or adolescence.

Long-term implications of the exposure to traumatizing experiences during childhood or adolescence, such as sexual abuse, or cancer, have been documented, namely the subjects' response to an acute stress in adulthood. Several indicators of the stress response have been considered (e.g. cortisol, heart rate). Oxytocin (OT) response to an acute stress of individuals exposed to trauma has not been documented. Eighty subjects (n=26 women who had experienced episodes of child abuse, n=25 men and women healthy survivors of cancer in childhood or adolescence, and 29 controls) have been submitted to a laboratory session involving an experimental stress challenge, the Trier social stress test. Overall, there was a clear OT response to the psychosocial challenge. Subjects having experienced a childhood/adolescence life-threatening illness had higher mean levels of OT than both abused and control subjects. There was a moderate negative relationship between OT and salivary cortisol. It is suggested that an acute stress stimulates OT secretion, and that the exposure to enduring life-threatening experiences in childhood/adolescence has long-lasting consequences regarding the stress system and connected functions, namely the activation of OT secretion. Better knowledge of such long-term implications is important so that to prevent dysregulations of the stress responses, which have been shown to be associated to the individual's mental health.

Supervisió i control de la lectura: anàlisi de procediments, judicis metacognitius i resultats de comprensió en estudiants d'Educació Secundària Obligatòria

Els processos de comprensió lectora són complexes, i requereixen de l’ús autorregulat, conscient i deliberat de la metacognició en les seves dues vessants: supervisió i control. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar les relacions entre aquests dos components, i la seva repercussió en la comprensió lectora que finalment s’assoleix. Per tal de tractar aquesta qüestió s’han analitzat els processos de lectura seguits per 60 alumnes d’Educació Secundària Obligatòria. La presència i el tipus de relectura ha estat considerada com a mesura de control (estratègia emprada per millorar la pròpia comprensió), mentre que els judicis metacognitius són considerats com a mesura de supervisió. També es va elaborar una prova de comprensió lectora incloent preguntes que requerissin diferents nivells de processament cognitiu, de més superficial a més profund. Els nostres resultats preliminars mostren una relació entre l’ajust dels judicis metacognitius i la comprensió lectora assolida; els lectors que millor entenen el text tendeixen a ser els que millor supervisen la seva comprensió. La relectura també s’ha mostrat útil per millorar la comprensió, ja que els participants obtenen millors resultats després de rellegir. Per últim, s’ha trobat una relació significativa entre l’ajust dels judicis metacognitius i la relectura. D’una banda, aquests resultats subratllen la importància de la supervisió i el control en la comprensió lectora, i ofereixen evidències per explicar les complexes relacions entre supervisió, control, i resultats de comprensió. A més, els processos de lectura i els objectius amb què hom rellegeix apareixen com a temes rellevants que requereixen ser investigats per comprendre millor la interacció entre els processos de supervisió i control en la comprensió lectora. D’altra banda, els resultats tenen valuoses implicacions educatives, ja que proporcionen evidències de la importància d’ensenyar processos metacognitius des d’un punt de vista estratègic, en contraposició a les “tècniques”, per tal de millorar la comprensió lectora.

Post-adopció i resiliència: l'ajust psicosocial i vivència de l'adopció en infants adoptats internacionalment

Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopció en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptació personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparació amb els estàndards de la població normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopció en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepció que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visió de l’experiència adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminació percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relació i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experiència adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condició adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.

¿Qué ocurre con el déficit de vitamina d en la población general mayor de 65 años después del verano?

Estudi d’una cohort de persones majors de 64 anys ateses en 5 Àrees Bàsiques de Salut del Vallès Occidental, a les que es van determinar els nivells de vitamina D desprès de l’estiu, per analitzar la possible existència d’una variació estacional en el seu estat vitamínic, i els factors associats. Es van comparar els resultats amb les dades obtingudes en un estudi previ realitzat desprès de l’hivern. Es manté una elevada prevalença d’hipovitaminosi D en aquesta població desprès de l’estiu. Els factors associats amb la deficiència vitamínica van ser els nivells basals previs de 25(OH)D3 i la menor exposició solar.

Enhanced Proinflammatory Cytokine Response to Bacterial Lipopolysaccharide in the Adult Male Rat after either Neonatal or Prepubertal Ablation of Biological Testosterone Activity.

A sex steroid-dependent modulation of the immune function in mammals is accepted, and evidence suggests that while estrogens enhance, androgens inhibit the immune response. The aim of this study was to explore in the adult male rat the effect of either neonatal flutamide (FTM) treatment or prepubertal orchidectomy (ODX) on endocrine markers in the basal condition and peripheral tumor necrosis factor alpha (TNFα) levels during inflammatory stress. For these purposes, (1) 5-day-old male rats were subcutaneously injected with either sterile vehicle alone or containing 1.75 mg FTM, and (2) 25-day-old male rats were sham operated or had ODX. Rats were sacrificed (at 100 days of age) in the basal condition for determination of peripheral metabolite levels. Additional rats were intravenously injected with bacterial lipopolysaccharide (LPS; 25 μg/kg body weight, i.v.) and bled for up to 4 h. Data indicate that (1) ODX increased peripheral glucocorticoid levels and reduced those of testosterone, whereas FTM-treated rats displayed low circulating leptin concentrations, and (2) LPS-induced TNFα secretion in plasma was significantly enhanced in the FTM and ODX groups. Our study supports that neonatal FTM treatment affected adiposity function, and adds data maintaining that androgens have a suppressive role in proinflammatory cytokine release in plasma during inflammation.

Josep Llacuna el poeta d'Igualada

La intenció d'aquest treball és aplegar el material dispers de Llacuna i sobre Llacuna, per tal de tenir-ne una visió el màxim de completa possible, que permeti als estudiosos i als interessats, aprofundir en el seu coneixement.

efundació.org : projecte d'organització, difusió i promoció de les activitats d'una fundació cultural d'abast comarcal a través de l'aplicació de les TIC

Aquest projecte parteix de la hipòtesi inicial que és possible tipificar un model d'organització, difusió i promoció de les activitats culturals, específic per a les fundacions i de possible generalització a altres entitats del sector, amb l'objectiu d'afavorir la creació d'un sistema de comunicació estructurat que faciliti aquesta tasca per mitjà de l'aplicació de les TIC.

Argon@uta : Les TIC a les webs dels museus d'història i arqueologia

En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gestió del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els àmbits que conformen la gestió patrimonial: la difusió, la conservació, la gestió d'equipaments, la restauració, la investigació... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creació d'una pàgina de recursos virtuals per a la gestió del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experiències en l'àmbit virtual d'arreu del món -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gestió patrimonial i als estudiants d'aquest àmbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anàlisi crítica i comentari dels recursos seleccionats.

Obesity markers and blood pressure in a sample of Portuguese children and adolescents.

Little information exists regarding the effect of several obesity markers on blood pressure (BP) levels in youth. Transverse study including 2494 boys and 2589 girls. Height, weight and waist were measured according to the international criteria and body fat (BF) by bioimpedance. BP was measured by an automated device. Hypertension was defined using sex-specific, age-specific and height-specific observation-points. Body mass index (BMI) and waist were positively related with systolic blood pressure (SBP) and diastolic blood pressure (DBP) and heart rate in both sexes, whereas the relationships with BF were less consistent. Stepwise linear regression analysis showed that BMI was positively related with SBP and DBP in both sexes, whereas BF was negatively related with SBP in both sexes and with heart rate in boys only; finally, waist was positively related with SBP in boys and heart rate in girls. Age and heart rate-adjusted values of SBP and DBP increased with BMI: for SBP, 117+/-1, 123+/-1 and 124+/-1 mmHg in normal, overweight and obese boys, respectively; corresponding values for girls were 111+/-1, 114+/-1 and 116+/-2 mmHg (mean+/-SE, P<0.001). Overweight and obese boys had an odds ratio for being hypertensive of 2.26 (95% confidence interval: 1.79-2.86) and 3.36 (2.32-4.87), respectively; corresponding values for girls were 1.58 (confidence interval 1.25-1.99) and 2.31 (1.53-3.50). BMI, not BF or waist, is consistently and independently related to BP levels in children; overweight and obesity considerably increase the risk of hypertension.

Evolution des transferts interhospitaliers au départ d'un centre hospitalier universitaire suisse [Trends in interhospital transfers from a Swiss university hospital center].

OBJECTIVE: Research on interhospital transfers provides a basis for describing and quantifying patient flow and its evolution over time, offering an insight into hospital organization and management and hospital overcrowding. The purpose of this study was to conduct a qualitative and quantitative analysis of patient flow and to examine trends over an eight-year period. METHODS: A retrospective descriptive study of interhospital transfers was conducted between 2003 and 2011 based on an analysis of demographic, medical and operational characteristics. Ambulance transfers and transfers requiring physician assistance were analyzed separately. RESULTS: The number of interhospital transfers increased significantly over the study period,from 4,026 in 2003 to 6,481 in 2011 (+60.9%). The number of ambulance transfers increased by almost 300% (616 in 2003 compared to 2,460 in 2011). Most of the transfers (98%) were to hospitals located less than 75 km from the university hospital (median: 24 km, 5-44). In 2011, 24% of all transfers were to psychiatric institutions. 26% of all transfer cases were direct transfers from the emergency department. An increasing number of transfers required physician assistance. 18% of these patients required ventilatory support, whole 9.8% required vasoactive drugs. 11.6% of these transfers were due to hospital overcrowding. Conclusion: The study shows that there has been a significant increase in interhospital transfers. This increase is related to hospital overcrowding and to the network-based systems governing patient care strategies.