Cricotracheal resection for adult and pediatric subglottic stenoses: Similarities and differences

Since the mid-1970s thoracic surgeons have used cricotracheal resection (CTR) in the adult population. Similar positive results have from then on been reported by different investigators using this technique. In contrast, otolaryngologists have typically used an anterior midline approach to the larynx and trachea for their laryngotracheal reconstructions (LTRs), both in adults and children. The fear of injury to the recurrent laryngeal nerve (RLN), the risk of a dehiscence of the anastomosis, and the interference with normal growth of the larynx in the pediatric age group were the main reasons put forward for not using a CTR for the cure of subglottic stenosis. In this article, we describe the similarities and differences in CTRs performed for adult and pediatric cases. The high rate (>90%) of success for severe pediatric SGS using CTR compares most favorably with LTR, which is still used in most otolaryngology departments. The reasons lie in the full resection of the stenosis and the restoration of a steady cartilaginous framework of the larynx and trachea with full mucosal lining on both sides of the anastomosis. Furthermore, CTR can be associated with a Rethi procedure for the cure of combined posterior glottic and subglottic stenoses. Good results from series of two different centers suggest that CTR will become the treatment of choice for pediatric severe SGS, as is presently the case in the adult population.

Triiodothyronine has diverse and multiple stimulating effects on expression of the major myelin protein genes.

If the importance of triiodothyronine (T3) on brain development including myelinogenesis has long been recognized, its mechanism of action at the gene level is still not fully elucidated. We studied the effect of T3 on the expression of myelin protein genes in aggregating brain cell cultures. T3 increases the concentrations of mRNA transcribed from the following four myelin protein genes: myelin basic protein (Mbp), myelin-associated glycoprotein (Mag), proteolipid protein (Plp), and 2',3'-cyclic nucleotide 3'-phosphodiesterase (Cnp). T3 is not only a triggering signal for oligodendrocyte differentiation, but it has continuous stimulatory effects on myelin gene expression. Transcription in isolated nuclei experiments shows that T3 increases Mag and Cnp transcription rates. After inhibiting transcription with actinomycin D, we measured the half-lives of specific mRNAs. Our results show that T3 increases the stability of mRNA for myelin basic protein, and probably proteolipid protein. In vitro translation followed by myelin basic protein-specific immunoprecipitation showed a direct stimulatory effect of T3 on myelin basic protein mRNA translation. Moreover, this stimulation was higher when the mRNA was already stabilized in culture, indicating that stabilization is achieved through mRNA structural modifications. These results demonstrate the diverse and multiple mechanisms of T3 stimulation of myelin protein genes.

Recursos web per a la classificació

En el número (BiD, núm. 5, desembre 2000) vàrem començar un repàs acurat i per temes de les eines bàsiques de treball per al bibliotecari. Aquest segon recull pretén, selectivament, donar a conèixer alguns treballs (associacions, publicacions, guies, recursos temàtics) lligats amb la classificació i, per extensió, a la indexació. Parlem de classificacions numèriques i alfanumèriques, deixant de banda les llistes d'encapçalament i tesaurus que formaran part d'una nova selecció posterior. Insisteixo que es tracta d'un recull selectiu i no pas exhaustiu (al marge de la selecció de recursos per a les classificacions clàssiques, és a dir, CDU, LCC, Bliss o DDC, les classificacionsgenerades per a especialitats concretes han trobat a Internet una magnífica via de distribució, molt especialment relacionades amb les disciplines cientificotècniques, les ciències de la salut, la literatura grisa i la informàtica i les noves tecnologies del coneixement). Es tracta, en la majoria dels casos, i pel que fa a les classificacions generalistes clàssiques, de guies elaborades per les mateixes biblioteques, de manera més o menys detallada, gairebé com a eines de formació d'usuaris. Un altre grup inclou les classificacions completes, pensades per al maneig del bibliotecari o l'usuari interessat en el món de la classificació i la indexació. Un capítol a part i que per raons òbvies s'ha desenvolupat notòriament aquests darrers anys, són les classificacions com a eina de disposició lògica (generalment jeràrquica)dels recursos localitzables a Internet (sovint adaptacions de la Dewey i molt especialment l'LLC), i, en alguns casos, classificacions pròpies i molt simplificades que parteixen dels principis bàsics de tota classificació: àmbits temàtics i de procedència, i, per als recursos electrònics, tipologia i accessibilitat. La selecció inclou, quan s'ha considerat oportú, uns petits comentaris de contingut i, entre cometes, la traducció d'algunes parts de la presentació del recurs o de comentaris realitzats sobre aquell pels mateixos autors. Per una qüestió simplement d'utilitat, no s'han inclòs referències d'algunes de les classificacions anomenades històriques, és a dir: Classification de Brunet (1810), Baconian Classification (1605), etc. (tot i que es troba informació disponible en xarxa). No s'ha inclòs un apartat exclusiu per a la classificació expansiva perquè es considera que el sistema inventat per Charles A. Cutter (1891) va ser la base i encara ho és de la Library of Congress Classification (especialment pel que fa als "Cutter Numbers").

La construcción del estado nacional italiano

The author takes the comment of the recent book of the French historian Gilles Pécout, Il lungo Risorgimento. La nascita dell'Italia contemporanea (1770-1922), as a pretext to make a revision of the historiography and the main arguments of the source of contemporary Italy. He analyses just the political and cultural process of the Risorgimento, as well as the nationalization of the Italian society after the country became independent.

La construcción del estado nacional italiano

The author takes the comment of the recent book of the French historian Gilles Pécout, Il lungo Risorgimento. La nascita dell'Italia contemporanea (1770-1922), as a pretext to make a revision of the historiography and the main arguments of the source of contemporary Italy. He analyses just the political and cultural process of the Risorgimento, as well as the nationalization of the Italian society after the country became independent.