999 resultados para Ética e metafísica na obra de I. Kant
Resumo:
Tras la formulacin del concepto “persona” en la antigüedad y su culminacin en cuanto a significado en la tradicin cristiana, se apunta en este trabajo cómo el subjetivismo característico de la modernidad ha ido modificando y degradando el contenido del concepto “persona” hasta llegar a nuestros días prácticamente reducido a nada y habiendo perdido su fundamento ontológico.
Resumo:
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i Logisim en col•laboraci amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Laboratori de Càlcul de la Facultat de Informàtica de Barcelona (LCFIB), porten a terme la migraci de la guia de carrers dels municipis de l’AMB al format de cartografia mundial lliure de OpenStreetMap (OSM), creant un servidor de dades geoespacials propi que contindrà els mateixos components i eines que l’estructura original de OSM, permetent l’edici, sincronitzaci i actualitzaci d’aquestes dades per part de diferents usuaris dels ajuntaments.
Resumo:
L’objectiu del projecte és la creaci d’una proposta de servei d’Internet que proporcioni mapes temàtics per a la visualitzaci i consulta de dades estadístiques territorials dels estudis i enquestes de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) en un entorn HTML. A més es fa servir el programari lliure de codi obert MapServer CGI per representar la informaci geogràfica del servidor de mapes, així com també la programaci amb codi HTML i les llibreries de codi JavaScript, OpenLayers + ExtJS i MapFish (que fa possible una interfície molt més agradable i entenedora connectant la part client i la part servidor).
Resumo:
El present projecte ha consistit en la creaci del SIA, Sistema d’Informaci d’Anivellacions. Un SIG integrat que ha estat creat per emmagatzemar, gestionar i consultar les dades d’anivellaci topogràfica i GPS. El projecte ha comportat tres grans fases: en primer terme s’ha creat una BBDD en Oracle i, posteriorment, amb la finalitat de facilitar la inserci de dades, es crea una aplicaci que permet la ràpida inclusi a la BBDD de les noves mesures que arribin a l’IGC. Finalment, es crea un visualitzador amb tecnologia ESRI, més concretament la nova API de Flex que ESRI ha desenvolupat.
Resumo:
Anàlisi comparativa del text diluvi de Berosos de Babilònia en relaci amb d’altres textos de tradici oriental i grecollatina que recullen aquest mateix episodi. En aquest marc, Berosos representa el vèrtex d’uni a partir del qual es produeix una inflexi en les narracions del Gran Diluvi i, per tant, esdevé el fil de continuïtat entre ambdues tradicions
Resumo:
El present treball pretén aportar una definici del “màrqueting de valors” distingint-lo d'altres tipus de màrqueting que es podrien prestar a confusi: el màrqueting comercial, el màrqueting social, el màrqueting amb causa, i el màrqueting no lucratiu. Posteriorment ens endinsem en la filosofia postmoderna amb els corrents relativistas i nihilistas sobre la pèrdua dels valors tradicionals per a demostrar que, encara remanent en la nostra societat les visi del relativisme moral, no significa que hagi un relativisme ètic, legitimant així la nomenclatura de “màrqueting de valors”. En un segon capítol, s'analitzen vuit casos de projectes reals en països en vies de desenvolupament com exemples de màrqueting de valors. Acarem la viabilitat de la nostra proposta de definici de màrqueting de valors amb cadascun dels exemples, arribant a la conclusi que la definici és viable i defineix un tipus de màrqueting particular.
Resumo:
Aquest treball és una primera aproximaci al magmàtic món del teatre societari barceloní de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma d’estat de la qüesti general, i després, en forma d’anàlisi de dos casos concrets, el CADCI i l’Ateneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepci, el paper del públic o la importància del teatre com a eina política i de transmissi generacional del coneixement. Tot això en el context d’uns anys de crisi del món teatral, en general, i del teatre català, en particular.
Resumo:
Los mapas de vegetacin son a menudo utilizados como proxis de una estratificacin de hábitats para generar distribuciones geográficas contínuas de organismos a partir de datos discretos mediante modelos multi-variantes. Sin embargo, los mapas de vegetacin suelen ser poco apropiados para ser directamente aplicados a este fin, pues sus categorías no se concibieron con la intencin de corresponder a tipos de hábitat. En este artículo presentamos y aplicamos el método de Agrupamiento por Doble Criterio para generalizar un mapa de vegetacin extraordinariamente detallado (350 clases) del Parque Natural del Montseny (Cataluña) en categorías que mantienen la coherencia tanto desde el punto de vista estructural (a través de una matriz de disimilaridad espectral calculada mediante una imágen del satélite SPOT-5) como en términos de vegetacin (gracias a una matriz de disimilaridad calculada mediante propiedades de vegetacin deducidas de la leyenda jerárquica del mapa). El método simplifica de 114 a 18 clases el 67% del área de estudio. Añadiendo otras agregaciones más triviales basadas exclusivamente en criterios de cubierta de suelo, el 73% del área de estudio pasa de 167 a 25 categorías. Como valor añadido, el método identifica el 10% de los polígonos originales como anómalos (a partir de comparar las propiedades espectrales de cada polígono con el resto de los de su clases), lo que implica cambios en la cubierta entre las fechas del soporte utilizado para generar el mapa original y la imagen de satélite, o errores en la produccin de éste.
Resumo:
Aquest estudi presenta la situaci actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organitzaci desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gesti: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funci d'entreteniment, són propostes que consideren la internalitzaci a les ciutats de la producci de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participaci i autogesti d'acord a la complexitat del context local, d'integraci social a través de noves formes de relaci i de creaci, d'educaci ambiental i de transmissi i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organitzaci realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.
Resumo:
In this paper we construct a data set on EU cohesion aid to Spain during the planning period 2000-06. The data are disaggregated by region, year and function and attempt to approximate the timing of actual executed expenditure on assisted projects.
Resumo:
L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalizada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el quart del mateix tipus i en aquest cas segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2005 i els segueix fins el 31 de desembre de 2008, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execuci penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la poblaci de joves desinternats de centres, que per l’any 2005 foren 183 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2005 (N=1.102), s’ha fet una mostra de 529 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,1; p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten a un manteniment en la taxa de reincidència aquest darrer any, desprès d’un descens perllongat al llarg dels tres anys anteriors. S’ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007 i al 23,0% el 2008. En canvi en internament la fluctuaci de la taxa no dona diferències significatives tot i que al 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006, va baixar al 56,2% l’any 2007, i ha tornat a pujar al 62,3% l’any 2008. L’estudi permet comparar de forma seriada ja quatre anys d’evoluci de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).
Resumo:
L'objectiu principal de l'estudi ha estat conèixer els marcs cognitius i institucionals que tenen les polítiques penitenciries de Dinamarca, França, Regne Unit i Gal·les i Canadà. Es comparen els discursos presents de fonts directes i indirectes que donen fonamentaci semàntica a cada una de les accions polítiques reals d'aquests països. En aquest sentit, es parteix del paradigma que la acci és una comunicaci, un discurs que produeix el sistema, que s'orienta significativament al voltant dels marcs cognitius de construcci autoreferencial. Aquests marcs s'agrupen per a la seva presentaci en 4 nivells de categories conceptuals: a) fonaments político-filosòfics de la organitzaci social del país en qüesti b) fonaments político-semàntics en la seva forma d'Estat; c) fonaments político-filosòfics en la forma del seu dret penal i el seu sistema penitenciari d) fonaments político-filosòfics de la seva execuci penitenciria. Es tracta, doncs, d'analitzar el sentit mateix del càstig i de les formes que adopta. Amb tot això, es presenten arguments suficients que estableixen el valor diferencial de cada política penitenciria, malgrat els esforços d'homogeneïtzaci que s'han volgut fer en el procés anomenat d'europeïtzaci. En segon lloc es presenta una comparaci dels quatre casos, en funci de les categories establertes i una reflexi crítica respecte les maneres que s’està duent a terme el debat sobre la europeïtzaci de les polítiques penitenciries. Amb tot això, es mostra com el anomenat vocable "reinserci social", es desdibuixa i es posa en dubte en funci de la singularitat de cada política, i ressaltat per la tendència de la europeïtzaci de les polítiques penitenciries.
Resumo:
Aquest treball d'investigaci fa una anàlisi de les possibilitats de l’escala EuropASI. Aquest instrument, adaptaci europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents àrees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produïts per un tractament. També s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versi presó i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciries. En aquesta investigaci s'ha fet una revisi dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Després d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferències significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI és capaç de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherència interna en relaci amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquitric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues són les que aporten major informaci en el global de l'escala. La inclusi de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informaci especifica que complementa la resta de les escales. Al treball també s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicaci i amb la recomanaci que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formaci, així com algunes propostes relacionades amb l'escala.
Resumo:
La violència domèstica constitueix un fenomen que preocupa tant la nostra societat com els professionals que hi treballen. Els programes de tractament psicològic són una eina més per prevenir la repetici de la conducta violenta dels agressors domèstics. Intervenir en aquestes persones és imprescindible, ja que una bona part de les víctimes retornen amb el seu agressor i, si no és el cas, l'agressor pot repetir el mateix patró conductual de violència amb una nova parella. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'eficàcia del programa de tractament d'agressors domèstics que s'ha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el període 2007-2008. D'altra banda, un segon objectiu d'aquesta investigaci és comprovar si les variables criminològiques rellevants a la investigaci internacional poden tenir alguna influència o modular l'eficàcia del programa de tractament. Per a la consecuci d'aquests objectius s'han avaluat diverses variables psicològiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivaci terapèutica, etc.), les quals conformen els ingredients terapèutics que integren la intervenci psicològica. Tanmateix, s'han recollit tota una sèrie de variables criminològiques dels subjectes que s'han inclòs en les anàlisis estadístiques posteriors. El disseny de la investigaci consisteix en una comparaci intrasubjectes de les mesures psicològiques abans i després del tractament (comparaci pre i posttractament). Aquest estudi constitueix la continuaci d'una investigaci anterior en l'àmbit del tractament dels agressors domèstics iniciada al Centre Penitenciari Quatre Camins l'any 2006. Les principals conclusions d'aquest estudi són que el programa de tractament amb agressors domèstics rep un suport parcial de les dades empíriques obtingudes i que les variables criminològiques no semblen tenir influència en els resultats positius de la intervenci psicològica.
