Salmonella epidural abscess in sickle cell disease: failure of the nonsurgical treatment.

In patients suffering from sickle cell disease (SCD), bone is a preferred site of infection. We report the case of a five-year-and-eight-month-old black African boy with homozygous-SS disease who developed a cranial epidural abscess. This intracranial infectious complication originated from a Salmonella enteritidis osteitis of the frontal bone. Antibiotic treatment alone did not control the disease, so surgery was necessary to remove the necrotic bone and to evacuate the epidural pus. The numerous factors interfering with normal healing of a septic focus in sickle cell anemia, particularly in this previously undescribed intracranial complication, emphasize the need for a primary and early surgical treatment in similar situations.

Diseño de prótesis alternativas para resolver la inestabilidad del ligament escafolunar

El ligamento escafolunar es uno de los ligamentos que se halla intraarticular, entre el escafoides y el semilunar. Su función más importante es evitar que ambos huesos se separen cuando se cierra firmemente el puño, en la prono-supinación de la mano sobre el eje del antebrazo y durante la flexo-extensión de la muñeca. La indicación terapéutica para reparar la inestabilidad consiste en la cirugía de reconstrucción, mediante la transferencia de tendones, la fusión de las articulaciones o la reformación de los huesos. Actualmente existen dos métodos quirúrgicos para la reparación del ligamento.Para evitar la cirugía abierta, con el presente proyecto se pretende encontrar una solución que permita, a través de una cirugía con artroscopia, solucionar el problema mediante la implantación de una prótesis

Further delineation of the facial 13q14 deletion syndrome in 13 retinoblastoma patients.

Thirteen years ago, Motegi and colleagues (J Med Genet 1987;24:696-697) summarized the specific facial phenotype of six Japanese retinoblastoma patients with interstitial 13q14 deletions. Among a series of 228 propositi with retinoblastoma referred to the Lausanne Retinoblastoma Clinic for treatment and genetic counseling between 1986 and 1997, 13 (5.7%) were diagnosed with a cytogenetic de-novo 13q14 deletion. We confirm the presence of the reported facial phenotype in our population of Caucasian patients and describe additional clinical traits, thus extending the facial phenotype associated with the 13q14 deletion. Del(13q14) comprises, among others, cranial anomalies, frontal bossing, deeply grooved and long philtrum, depressed and broad nasal bridge, bulbous tip of the nose, thick lower lip, thin upper lip, broad cheeks, and large ears and lobules. Recognition of this particular facial appearance was instrumental in the genetic diagnosis of 13q deletions and in the presymptomatic diagnosis of retinoblastoma in a significant number of our cases. Identification of this phenotype in a retinoblastoma patient allows for efficient diagnosis of recurrence in his progeny and/or sibship, while its ignorance will compromise genetic counseling due to the possible difficulties in detecting large deletions by standard molecular mutation analysis. Recognition of this syndrome in newborns without known familial risk for retinoblastoma is even more important as it is a clear warning sign that indicates immediate ophthalmic examination.

Neoangiogênese de retalhos cutâneos em ratos tratados com óleo de copaíba

O objetivo deste trabalho foi avaliar morfometricamente a neoangiogênese de retalhos cutâneos subdérmicos em ratos tratados com óleo de copaíba (Copaifera langsdorffii) em pomada a 10%. O delineamento experimental foi inteiramente casualizado, composto por três recursos farmacológicos. Foram utilizadas dez repetições para cada recurso, e cada animal foi considerado uma unidade experimental. Trinta ratos Wistar foram submetidos à elevação do retalho cutâneo dorsal subdérmico e distribuídos em três grupos: grupo controle absoluto, no qual os animais não receberam nenhum tratamento; grupo controle, no qual os animais receberam tratamento tópico diário com pomada com apenas veículo (glicerina e vaselina); e grupo tratado, no qual os animais foram tratados diariamente com óleo de copaíba em pomada a 10%. Os ratos foram tratados e observados por oito dias após o ato operatório. No oitavo dia de pós-operatório, realizou-se a análise macroscópica do retalho e foram coletados fragmentos das porções cranial, média e caudal do retalho cutâneo para análise histopatológica. A análise morfométrica mostrou diferença significativa para o número de novos vasos sanguíneos nas partes média e caudal do retalho cutâneo no grupo tratado. O óleo de copaíba mostra-se eficiente no aumento da neoangiogênese em retalhos cutâneos subdérmicos de ratos.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Combined approaches in large vestibular schwannomas: surgical and radiosurgical perspective

Purpose: The management of vestibular schwanommas (VS) is challenging, with microsurgery remaining the main treatment option. Planned subtotal resection is now being increasingly considered to reduce the risk of neurological deficits following complete resection. The residual part of the tumor can then be treated with Gamma Knife surgery (GKS) to achieve long-term growth control. Methods: This case series of 11 patients documents early results with planned subtotal resection followed by GKS in Lausanne University Hospital, between July 2010 and March 2012. We analyzed clinical symptoms and signs for all cases, as well as MRI and audiograms. Results: Mean age in this series was 50.3 years (range 24.1-73.4). Two patients (18.2%) had a stereotactic fractionated radiotherapy, which had failed to ensure tumor control, before the microsurgical intervention. The lesions were solid in 9 cases (81.8%), and mixed (solid and cystic) in 2 patients (18.2%). Presurgical tumor volume was of a mean of 18.5 cm3 (range 9.7-34.9 cm3). The mean duration between microsurgery and GKS was 10.5 months (range 4-22.8). The mean tumor volume at the time of GKS treatment was 4.9 cm3 (range 0.5- 12.8). A mean number of 20.7 isocenters was used (range 8-31). Nine patients received 12 Gy and 2 patients with 11 Gy at the periphery (at the 50% prescription isodose). We did not have any major complications in our series. Postoperative status showed no facial nerve deficits. Four patients with useful pre-operative hearing underwent surgery aiming to preserve the cochlear nerve function. Of these patients, the patient who had Gardner-Robertson (GR) class 1 before surgery, remained in GR class 1. Two patients improved after surgery, one changing from GR 5 to GR 3 and the other with slight improvement, remaining in the same GR 3 class. Mean follow-up after surgery was 15.4 months (range 4-31.2). One patient, who presented with secondary trigeminal neuralgia before surgery, had transitory facial hypoesthesia following surgery. No other neurological deficits were encountered. Following GKS, the patients had a mean follow-up of 5.33 months (range 1-13). No new neurological deficits were encountered. Conclusions: Our data suggest that planned subtotal resection followed by GKS has an excellent clinical outcome with respect to preservation of cranial nerves, and other neurological functions, and a good possibility of recovery of many of the pre-operative cranial nerve dysfunctions

Clival chordoma with an atypical presentation: a case report.

INTRODUCTION: Clival chordomas present with headache, commonly VI cranial nerve palsy or sometimes with lower cranial nerve involvement. Very rarely, they present with cerebrospinal fluid rhinorrhoea due to an underlying chordoma-induced skull base erosion. CASE PRESENTATION: A 60-year old Caucasian woman presented with meningitis secondary to cerebrospinal fluid rhinorrhoea. At first, radiological imaging did not reveal a tumoral condition, though intraoperative exploration and tissue histology revealed a chordoma which eroded her clivus and had a transdural extension. CONCLUSION: Patients who present with meningitis and cerebrospinal fluid rhinorrhoea could have an underlying erosive lesion which can sometimes be missed on initial radiological examination. Surgical exploration allows collecting suspicious tissue for histological diagnosis which is important for the actual treatment. A revision endoscopic excision of a clival chordoma is challenging and has been highlighted in this report.

Acúmulo e efeitos fitotóxicos do flúor em folhas de boldo-gambá e capim-cidreira utilizadas para chás

O objetivo deste trabalho foi avaliar o potencial de acúmulo de fluoreto em folhas de boldo-gambá (Plectranthus neochilus) e capim-cidreira (Cymbopogon citratus), determinar o percentual de liberação do poluente por meio da infusão e caracterizar, visual e microscopicamente, os danos foliares causados pelo poluente. Mudas das duas espécies foram submetidas a nevoeiro simulado com fluoreto de potássio. O acúmulo de fluoreto na matéria seca foi mensurado com eletrodo específico em folhas lavadas e não lavadas, infundidas e não infundidas. O percentual de flúor disponibilizado nos chás foi superior para capim-cidreira, embora essa espécie apresente acúmulo de flúor menor que o boldo-gambá. Não foram observados sintomas visuais nas folhas das espécies estudadas, mas ao microscópio eletrônico de varredura, constatou-se a alteração da turgidez das células epidérmicas, ruptura da cutícula e deformação de estômatos e tricomas. O elevado teor de fluoreto nas folhas de C. citratus e P. neochilus e a ausência de sintomas visuais evidenciam que as espécies são tolerantes ao poluente. A lavagem das folhas em água é ineficiente para a remoção do flúor. O acúmulo e a liberação diferenciais de flúor estão relacionados às características morfoanatômicas das espécies analisadas.

TLR3 deficiency in patients with herpes simplex encephalitis.

Some Toll and Toll-like receptors (TLRs) provide immunity to experimental infections in animal models, but their contribution to host defense in natural ecosystems is unknown. We report a dominant-negative TLR3 allele in otherwise healthy children with herpes simplex virus 1 (HSV-1) encephalitis. TLR3 is expressed in the central nervous system (CNS), where it is required to control HSV-1, which spreads from the epithelium to the CNS via cranial nerves. TLR3 is also expressed in epithelial and dendritic cells, which apparently use TLR3-independent pathways to prevent further dissemination of HSV-1 and to provide resistance to other pathogens in TLR3-deficient patients. Human TLR3 appears to be redundant in host defense to most microbes but is vital for natural immunity to HSV-1 in the CNS, which suggests that neurotropic viruses have contributed to the evolutionary maintenance of TLR3.

Redefining dropping out in online higher education: a case study from the UOC

In recent years, studies into the reasons for dropping out of higher education (including online education) have been undertaken with greater regularity, parallel to the rise in the relative weight of this type of education, compared with brick-and-mortar education. However, the work invested in characterising the students who drop out of education, compared with those who do not, appears not to have had the same relevance as that invested in the analysis of the causes. The definition of dropping out is very sensitive to the context. In this article, we reach a purely empirical definition of student dropping out, based on the probability of not continuing a specific academic programme following several consecutive semesters of "theoretical break". Dropping out should be properly defined before analysing its causes, as well as comparing the drop-out rates between the different online programmes, or between online and on-campus ones. Our results show that there are significant differences among programmes, depending on their theoretical extension, but not their domain of knowledge.

Traitement des plagiocéphalies postérieures d'origine positionnelle [Treatment of posterior positional plagiocephaly]

In 1992, the American academy of paediatrics has recommended that infants be placed on their backs to sleep, because prone sleeping has been correlated with sudden infant death syndrome. Following this article, medical paediatric community has documented an exponential increase in the diagnosis of posterior cranial deformities, which were considered as the consequence of unrelieved pressure onto the occiput during infant sleep. These last 15 years, management of posterior positional plagiocephaly has evolved but is still not standardized; it varies according to local specificities, and medical or parental preferences. Treatment of deformational plagiocephaly includes preventive counseling, repositioning adjustments and exercises, physiotherapy, osteopathy, treatment by dynamic cranial orthosis. On extremely rare occasions, corrective surgery is proposed. This article aims at reviewing the epidemiologic, diagnostic, and various therapeutic options of posterior positional plagiocephaly.

Systematic surgical closure of patent foramen ovale in selected patients with cerebrovascular events due to paradoxical embolism. Early results of a preliminary study.

OBJECTIVE: To define therapeutic strategy for management of patients with ischemic stroke due to a high probability of paradoxical embolism through a Patent Foramen Ovale (PFO). METHODS: Since 1988 all consecutive patients with cerebrovascular events and PFO from the Stroke Registry of our population-based primary-care center are prospectively studied and followed. Since 1992, among 118 patients with cryptogenic embolic brain infarct or transient ischemic attack (TIA) and PFO, 32 consecutive patients younger than 60 years who presented at least two of the following criteria were admitted for surgery: history of Valsalva strain before stroke (11); multiple clinical events (13); multiple infarcts on brain Magnetic Resonance Imaging (MRI) (15); atrial septal aneurysm (ASA) (16); large right-to-left shunt (> 50 microbubbles) (12). RESULTS: Operative time 135' +/- 33'. CPB time 34' +/- 14'. Aortic crossclamping time 16' +/- 6'. Post-operative bleeding 485 +/- 170 ml. No homologous blood transfusion required. No neurological, cardiac or renal complications. All patients were followed-up corresponding to a cumulative time of 601 patient-months. This revealed no recurrent vascular events nor silent new brain lesions on brain MRI. Systematic simultaneous contrast Trans Esophageal Echocardiography (TEE)-Trans Cranial Doppler showed a small residual interatrial shunt in two patients. CONCLUSION: Surgical closure of a patent foramen ovale can be accomplished with very low morbidity and reduce efficiently the risk of stroke recurrence. It seems to be the option of choice in selected patients with a higher (> 1.5%/year) risk of stroke recurrence.

Aspirin vs anticoagulation in carotid artery dissection: a study of 298 patients

BACKGROUND: No randomized study has yet compared efficacy and safety of aspirin and anticoagulants in patients with spontaneous dissection of the cervical carotid artery (sICAD). METHODS: Prospectively collected data from 298 consecutive patients with sICAD (56% men; mean age 46 +/- 10 years) treated with anticoagulants alone (n = 202) or aspirin alone (n = 96) were retrospectively analyzed. Admission diagnosis was ischemic stroke in 165, TIA in 37, retinal ischemia in 8, and local symptoms and signs (headache, neck pain, Horner syndrome, cranial nerve palsy) in 80 patients, while 8 patients were asymptomatic. Clinical follow-up was obtained after 3 months by neurologic examination (97% of patients) or structured telephone interview. Outcome measures were 1) new cerebral ischemic events, defined as ischemic stroke, TIA, or retinal ischemia, 2) symptomatic intracranial hemorrhage, and 3) major extracranial bleeding. RESULTS: During follow-up, ischemic events were rare (ischemic stroke, 0.3%; TIA, 3.4%; retinal ischemia, 1%); their frequency did not significantly differ between patients treated with anticoagulants (5.9%) and those treated with aspirin (2.1%). The same was true for hemorrhagic adverse events (anticoagulants, 2%; aspirin, 1%). New ischemic events were significantly more frequent in patients with ischemic events at onset (6.2%) than in patients with local symptoms or asymptomatic patients (1.1%). CONCLUSIONS: Within the limitations of a nonrandomized study, our data suggest that frequency of new cerebral and retinal ischemic events in patients with spontaneous dissection of the cervical carotid artery is low and probably independent of the type of antithrombotic treatment (aspirin or anticoagulants).

Freud, un clàssic del pensament contemporani : commemoració del 150 aniversari del naixement

La pèrdua dels grans relats i les grans utopies pròpia de la crisi de la modernitat, no és necessàriament una gran pèrdua. El món desfonamentat i per segona vegada desencantat, també representa l’ampliació de l’àmbit d’allò que es pot saber, d’allò que es pot comprendre. Quan s’apaguen els llums de la raó il·lustrada i l’ésser humà és abocat a l’abisme del sense-sentit; emergeix la paraula com a forma i no com substància, apareix la possibilitat de nomenar l’innominable. Aquesta és la gran revolució del pensament en el segle XX, que no hauria estat possible sense l’obra de Sigmund Freud i la seva teoria psicoanalítica. El pensament de Freud no és un relat més de la modernitat sinó justament un dels que fan possible la ruptura, el que desemmascara el ser humà com a essència o substància, per descobrir un subjecte escindit capaç de construir i reconstruir el seu relat identitari.

Raeder's paratrigeminal syndrome due to spontaneous dissection of the cervical and petrous internal carotid artery.

The combination of pain, ipsilateral oculosympathetic defect (ptosis and miosis), and ipsilateral trigeminal dysfunction constitutes Raeder's syndrome. We describe a patient with an acute presentation of Raeder's syndrome due to spontaneous internal carotid artery dissection. True trigeminal dysfunction due to carotid dissection is rare, and the potential mechanisms for its involvement are reviewed in this paper. Finally, we remind clinicians to consider dissection in the differential diagnosis of Raeder's syndrome because of its potential for ischemic cerebral neurologic sequelae and suggest early cranial and neck imaging in the evaluation of such patients.