Antibody-mediated status epilepticus: a retrospective multicenter survey.

Background: In recent years, an increasing number of auto-antibodies (AB) have been detected in the CSF and serum of patients with new onset epilepsy. Some of these patients develop convulsive or nonconvulsive status epilepticus (AB-SE), necessitating intensive medical care and administration of multiple antiepileptic and immunomodulatory treatments of uncertain effectiveness. Objectives: In this retrospective multicenter survey we aimed to determine the spectrum of gravity, the duration and the prognosis of the disorder. In addition, we sought to identify the antibodies associated with this condition, as well as determine whether there is a most effective treatment regime. Methods: 12 European Neurology University Clinics, with extensive experience in the treatment of SE patients, were sent a detailed questionnaire regarding symptoms and treatment of AB-SE patients. Seven centers responded positively, providing a total of 13 patients above the age of 16. Results: AB-SE affects mainly women (12/13, 92%) with a variable age at onset (17-69 years, median: 25 years). The duration of the disease is also variable (10 days to 12 years, median: 2 months). Only the 3 oldest patients died (55-69 years). Most patients were diagnosed with anti NMDAR encephalitis (8/13) and had oligoclonal bands in the CSF (9/13). No specific treatment regimen (antiepileptic, immunomodulatory) was found to be clearly superior. Most of the surviving 10 patients (77%) recovered completely or nearly so within 2 years of index poststatus. Conclusion: AB-SE is a severe but potentially reversible condition. Long duration does not seem to imply fatal outcome; however, age older than 50 years at time of onset appears to be a risk factor for death. There was no evidence for an optimal antiepileptic or immunomodulatory treatment. A prospective multicenter study is warranted in order to stratify the optimal treatment algorithm, determine clear risk factors of unfavorable outcome and long-term prognosis.

Captant la recerca : interconnexió entre el repositori institucional (Dipòsit Digital UB) i el Gestor de RECerca (GREC)

Un dels objectius del repositori institucional de la Universitat de Barcelona, el Dipòsit Digital (DD), és difondre en obert els resultats de la recerca dels investigadors de la universitat, principalment els publicats en revistes científiques. Per fer-ho possible es necessari treballar conjuntament amb les aplicacions ja existents a la UB i especialment amb el gestor de la recerca, GREC. &br& &br& En aquesta comunicació es presenta el projecte d'interconnexió entre el DD i el GREC. La finalitat és que qualsevol investigador de la UB introdueixi, una única vegada, les dades referents a qualsevol publicació resultant de la seva recerca, incloent-hi el document corresponent, i que aquesta informació i aquest material estigui a l'abast de tothom des del repositori.

I si deixem de parlar de preservació digital? Variacions sobre un tema de David Rosenthal, amb un poutpourri final amb la CDLib Orchestra

La preservació digital de la que parla la nostra literatura professional està plena de mites que pensem que s'han d'anar tombant un darrera l'altre, en aquesta presentació us els mencionarem.

Survey of the irp2 gene among Yersinia pestis strains isolated during several plague outbreaks in northeast Brazil

The irp2 gene codes for a 190 kDa protein (HMWP2) synthesidez when highly pathogenic Yersinia are grown under conditions of iron starvation. In this work, the presence of irp2 in strains of Y. pestis isolated from different hosts during several plague outbreaks in the foci of Northeast Brazil wasstudied. For this purpose, 53 strains were spotted onto nylon filters and their DNA was hybridized with the A13 probe which is a 1 kb fragment of the irp2 coding sequence. All strains except two hybridized with the probe. However, when the initial stock culture of these two strains were analyzed, they both proved to bepositive with the A13 probe, indicating that the locus was lost after subculturein vitro but was always present in vivo. To examine the degree of conservation of the chromosomal fragment carrying irp2 among Brazilian strains, the hybridization profiles of 15 strains from different outbreaks, different hosts and different foci were compared. The hybridization profiles of these strains were all identical when their DNA was digested with either EcoRI, EcorRV or AvaII, indicatingthat the restriction sites surrounding the irp2 locus are very well conserved among Northeast Brazilian strains of Y. pestis. Altogether, these results suggest that the irp2 chromosomal region should be of prime importance for the bacteria during their multiplication in the host.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.

Projecte pilot d’anàlisi de la coordinació entre la Guia de Carrers digital de l’AMB i el Mapa de Carrers d’OpenStreetMap (OSM)

La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i Logisim en col•laboració amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Laboratori de Càlcul de la Facultat de Informàtica de Barcelona (LCFIB), porten a terme la migració de la guia de carrers dels municipis de l’AMB al format de cartografia mundial lliure de OpenStreetMap (OSM), creant un servidor de dades geoespacials propi que contindrà els mateixos components i eines que l’estructura original de OSM, permetent l’edició, sincronització i actualització d’aquestes dades per part de diferents usuaris dels ajuntaments.

Ocio digital y la creación de espacios de ocio heterotópicos: El desafío de la creación del significado

Estudio que describe las maneras en que 30 entrevistados realizan actividades de ocio digital. Se analizaron aspectos relacionados con las dinámicas de uso y alcances de la experiencia de ocio y se aportan evidencias de que las actividades de ocio digitales se fusionan y desarrollan en simultaneidad y con los significados de los contextos los informantes separan o diferencian las actividades. Se comenta sobre las implicaciones del ocio digital en la dimensión social de los informantes en dos aspectos: los aportes del ocio digital para el desarrollo de habilidades y conocimientos y como una vía de socialización e interacción.

Infrastructures and productivity: an updated survey

The relationship between infrastructures and productivity has been the subject of an ongoing debate during the last two decades. The available empirical evidence is inconclusive and its interpretation is complicated by econometric problems that have not been fully solved. This paper surveys the relevant literature, focusing on studies that estimate aggregate production functions or growth regressions, and extracts some tentative conclusions. On the whole, my reading of the evidence is that there are sufficient indications that public infrastructure investment contributes significantly to productivity growth, at least for countries where a saturation point has not been reached. The returns to such investment are probably quite high in early stages, when infrastructures are scarce and basic networks have not been completed, but fall sharply thereafter. Hence, appropriate infrastructure provision is probably a key input for development policy, even if it does not hold the key to rapid productivity growth in advanced countries where transportation and communications needs are already adequately served.