Estrategia educativa para la motivación profesional de los estudiantes que ingresan en la carrera de Agronomía en las facultades de Montaña del Escambray

La Universidad tiene el reto de servir a la sociedad y por ello no basta que se dedique a una labor simplemente profesionalizante. En Cuba constituye un reto para la pedagogía contemporánea la búsqueda y puesta en práctica de nuevos enfoques para incentivar la Motivación Profesional. La investigación que se presenta parte de un estudio realizado sobre las necesidades educativas de los estudiantes, que cursan la carrera de Agronomía en la Facultad Agropecuaria de Montaña del Escambray con el objetivo de proporcionarles una orientación profesional que se corresponda con las demandas que deben enfrentar. Se declara la metodología cualitativa como fundamento en la realización de este trabajo y se describe el proceso de investigación seguido. Los resultados del diagnóstico realizado llevan a la presentación de una Propuesta de Estrategia Educativa para la Motivación Profesional de los estudiantes que ingresan y se valora la misma mediante una experiencia piloto.

A study on the phylogeny and the ecology of ammonia-oxidizing bacteria using a new molecular marker based on the gene amoB

L'agricultura i la industrialització han causat un augment significatiu del nombre d'ambients rics en amoni. La presència de compostos nitrogenats redueix la qualitat de l'aigua, causant problemes de toxicitat, deteriorant el medi ambient i fins i tot afectant la salut humana. En conseqüència, la nitrificació s'ha convertit en un procés global que afecta al cicle del nitrogen a la biosfera. Els bacteris oxidadors d'amoni (AOB) són els responsables de l'oxidació de l'amoni a nitrit, i juguen un paper essencial en el cicle del nitrogen. Els primers oxidadors d'amoni foren aïllats a finals del segle XIX, però la lentitud del seu creixement i les dificultats per cultivar-los feren que fins als anys 80, amb els primers estudis emprant el gen 16SrDNA, no s'assolís un coneixement complert d'aquest grup bacterià. Actualment les bases de dades contenen multitud d'entrades amb seqüències corresponents a AOB. L'objectiu d'aquest treball era trobar, desenvolupar i avaluar eines útils i fiables per a l'estudi dels AOB en mostres ambientals. En aquest treball primer descrivim la utilització de la hibridació in situ amb fluorescència (FISH), mitjançant l'aplicació de sondes amb diana en el 16SrRNA dels AOB. La FISH ens va permetre detectar i recomptar aquest grup bacterià; no obstant, aquest mètode no permetia la detecció de noves seqüències, pel que es necessitava una nova eina. Amb aquesta intenció vam aplicar la seqüència de la sonda Nso1225 en una PCR. El fet d'amplificar específicament un fragment del 16SrDNA dels AOB va suposar el desenvolupament d'una nova eina molecular que permetia detectar la presència i diversitat d'aquests bacteris en ambients naturals. Malgrat tot, algunes seqüències pertanyents a bacteris no oxidadors d'amoni del subgrup β dels proteobacteris, eren també obtingudes amb aquesta tècnica. Així mateix, un dels inconvenients de l'ús del 16SrDNA com a marcador és la impossibilitat de detectar simultàniament els AOB que pertanyen als subgrups β i γ dels proteobacteris. El gen amoA, que codifica per la subunitat A de l'enzim amoni monooxigenasa (AMO), era aleshores àmpliament utilitzat com a marcador per a la detecció dels AOB. En aquest treball també descrivim la utilització d'aquest marcador en mostres procedents d'un reactor SBR. Aquest marcador ens va permetre identificar seqüències de AOB en la mostra, però la necessitat de detectar amoA mitjançant clonatge fa que l'ús d'aquest marcador requereixi massa temps per a la seva utilització com a eina en estudis d'ecologia microbiana amb moltes mostres. Per altra banda, alguns autors han assenyalat l'obtenció de seqüències de no AOB en utilitzar amoA en un protocol de PCR-DGGE. Amb la finalitat d'obtenir una eina ràpida i rigorosa per detectar i identificar els AOB, vam desenvolupar un joc nou d'oligonucleòtids amb diana en el gen amoB, que codifica per a la subunitat transmembrana de l'enzim AMO. Aquest gen ha demostrat ser un bon marcador molecular pels AOB, oferint, sense tenir en compte afiliacions filogenètiques, una elevada especificitat, sensibilitat i fiabilitat. En aquest treball també presentem una anàlisi de RT-PCR basada en la detecció del gen amoB per a la quantificació del gènere Nitrosococcus. El nou joc d'oligonucleòtids dissenyat permet una enumeració altament específica i sensible de tots els γ-Nitrosococcus coneguts. Finalment, vam realitzar un estudi poligènic, comparant i avaluant els marcadors amoA, amoB i 16SrDNA, i vàrem construir un arbre filogenètic combinat. Com a resultat concloem que amoB és un marcador adequat per a la detecció i identificació dels AOB en mostres ambientals, proporcionant alhora agrupacions consistents en fer inferències filogenètiques. Per altra banda, la seqüència sencera del gen 16S rDNA és indicada com a marcador en estudis amb finalitats taxonòmiques i filogenètiques en treballar amb cultius purs de AOB.

Análisis y evaluación de la vulnerabilidad de la población de La Fortuna de San Carlos a la actividad volcànica del Volcán Arenal, Costa Rica.

El Volcán Arenal es un joven estratovolcán (7ka) localizado en el noroeste de Costa Rica. Inicio su presente ciclo eruptivo el 29 de Julio de 1968 con una gran explosión lateral que mató alrededor de 90 personas. En el momento inicial de la erupción los alrededores del volcán estaban ocupados principalmente por fincas ganaderas. Hoy día, 40 años después de constante actividad volcánica las tierras dedicadas a la ganadería en los alrededores del volcán han retrocedido como principal actividad económica para dar paso a la creciente infraestructura turística. La población de La Fortuna, la ciudad más cercana al volcán (5 km) ha crecido aceleradamente como producto del desarrollo del turismo y la cercanía al volcán. Considerando los peligros volcánicos presentes, las tendencias de crecimiento de la población, y la extensión de la actividad turística, se propone una zonificación de los usos del suelo en La Fortuna de San Carlos y alrededores del Volcán Arenal. El estudio de percepción del riesgo en la población fue implementado en La Fortuna y alrededores con posee una población de aproximadamente 12000 personas. La población fue dividida en dos segmentos para el análisis. Lo primero fue una muestra (N=32) de la población directamente involucrada en la actividad turística (dueños de hotel, empleados, dueños de restaurante, operadora de tour, etc). La segunda (N=40) fue una muestra de la población residente en la ciudad de La Fortuna y alrededores, relacionados o no con las actividades turísticas. Se diseño una entrevista para cada segmento investigado. Así se investigó la percepción del riesgo de la población directamente beneficiada por el turismo atreves de la actividad volcánica y la población residente. El Volcán Arenal es visto de dos formas diferentes por la población que vive en la zona de La Fortuna. Por un lado, la población que vive directamente de la actividad turística, mencionan que el volcán es la razón del acelerado crecimiento económico en el lugar durante la última década. Además, para este grupo el Arenal es la fuente de cientos de empleos y la fuerza que ha transformado a La Fortuna de un poblado rural a una prospera ciudad con una inusual oferta de servicios para los turistas y residentes. Por otra parte, los residentes que no dependen directamente de la actividad turística creen que el volcán es el más importante peligro natural en la zona, sin embargo han aprendido a convivir con él.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

The future of veterinarians in dairy herd health management

The future of the Veterinary Practice in Dairy Health Management has changed and will change more drastically from our point of view in the next years. The consumer’s pressure and the Media are more and more concerned about animal welfare, traceability of animal products and safety of products of animal origin. On the other hand the Farmers in Europe have to produce under strong rules (competing with other countries outside Europe), which are normally very expensive to put in practice, and the veterinarians should adapt their knowledge to the new challenges, because without their work and cooperation, dairy farming will have no future. In that sense, the old veterinary practice has to go in other ways, otherwise the Veterinarians will loose clients and the animal population in Europe will be reduced. The Dairy farmers will ask for support in other areas besides clinical: efficacy, management, welfare, profitability, nutrition, prophylaxis, economics, reproduction, environmental protection, grassland management, etc. Cattle practitioners should be able to give answers in several subjects and this sets the challenge to our profession - Veterinary preparation has to be very strong in single animal species, particularly in Dairy or beef cows. The cattle practitioner has to look beyond, but he should never forget that “the single animal” has to be looked at as one unit of the herd, which means that without a very good knowledge of the single animal he will be insufficiently prepared to solve herd problems, and the Herd is the sum of several animals. We all know that very often one single animal allows us to implement herd strategies and develop prophylactic programs. We are convinced that the veterinary profession, and in our case the Cattle Medicine should have the ability to evolve, otherwise the Veterinarian as we know him will miss the train in the next years.

Denominaciones territoriales agroalimentarias, políticas y gestión social: Argentina, Brasil y la experiencia española en el contexto europeo

This article examines the conceptual framework and the institutional context of the Geographical Indications and Social Management in Spain on the European Union space. Then, providing a comparative study, Argentina’s and Brazil’s cases are analyzed. The emphasis is on identity and territorial development, where family farming has a central role. Thereafter, public policy drawings and implementation are projected in order to strength concrete agenda and measures elaboration based on Spanish and European experiences’. In both the Argentinean and Brazilian cases, the conclusions point to the need of an adjustment on public policies to better situate and implement actions and objectives. In Brazil the disclosure, financing and strengthening of the Geographical Indications should be bounded to the Programa Territórios da Cidadania, linked to the Ministério do Desenvolvimento Agrário, which is the place of the family farming strengthening policies. In Argentina, with the same logic, the actions should be situated on the Programa Nacional de Apoyo al Desarrollo de los Territórios.

Risk of Agricultural Practices and Habitat Change to Farmland Birds

Many common bird species have declined as a result of agricultural intensification and this could be mitigated by organic farming. We paired sites for habitat and geographical location on organic and nonorganic farms in Ontario, Canada to test a priori predictions of effects on birds overall, 9 guilds and 22 species in relation to candidate models for farming practices (13 variables), local habitat features (12 variables), or habitat features that influence susceptibility to predation. We found that: (1) Overall bird abundance, but not richness, was significantly (p < 0.05) higher on organic sites (mean 43.1 individuals per site) than nonorganic sites (35.8 individuals per site). Significantly more species of birds were observed for five guilds, including primary grassland birds, on organic vs. nonorganic sites. No guild had higher richness or abundance on nonorganic farms; (2) Farming practice models were the best (ΔAIC < 4) for abundance of birds overall, primary grassland bird richness, sallier aerial insectivore richness and abundance, and abundance of ground nesters; (3) Habitat models were the best for overall richness, Neotropical migrant abundance, richness and abundance of Ontario-USA-Mexico (short-distance) migrants and resident richness; (4) Predation models were the best for richness of secondary grassland birds and ground feeders; (5) A combination of variables from the model types were best for richness or abundance overall, 13 of 18 guilds (richness and abundance) and 16 of 22 species analyzed. Five of 10 farming practice variables (including herbicide use, organic farm type) and 9 of 13 habitat variables (including hedgerow length, proportion of hay) were significant in best models. Risk modeling indicated that herbicide use could decrease primary grassland birds by one species (35% decline from 3.4 to 2.3 species) per site. Organic farming could benefit species of conservation concern by 49% (an increase from 7.6 to 11.4 grassland birds). An addition of 63 m of hedgerow could increase abundance and richness of short distance migrants by 50% (3.0 to 4.8 and 1.3 to 2.0, respectively). Increasing the proportion of hay on nonorganic farms to 50% could increase abundance of primary grassland bird by 40% (6.7 to 9.4). Our results provide support for alternative farmland designs and agricultural management systems that could enhance select bird species in farmland.

Modeling the Stream Water Nitrate Dynamics in 60,000-km(2) European Catchment, the Garonne, Southwest France

The spatial and temporal dynamics in the stream water NO3-N concentrations in a major European river-system, the Garonne (62,700 km(2)), are described and related to variations in climate, land management, and effluent point-sources using multivariate statistics. Building on this, the Hydrologiska Byrans Vattenbalansavdelning (HBV) rainfall-runoff model and the Integrated Catchment Model of Nitrogen (INCA-N) are applied to simulate the observed flow and N dynamics. This is done to help us to understand which factors and processes control the flow and N dynamics in different climate zones and to assess the relative inputs from diffuse and point sources across the catchment. This is the first application of the linked HBV and INCA-N models to a major European river system commensurate with the largest basins to be managed tinder the Water Framework Directive. The simulations suggest that in the lowlands, seasonal patterns in the stream water NO3-N concentrations emerge and are dominated by diffuse agricultural inputs, with an estimated 75% of the river load in the lowlands derived from arable farming. The results confirm earlier European catchment studies. Namely, current semi-distrubuted catchment-scale dynamic models, which integrate variations in land cover, climate, and a simple representation of the terrestrial and in-stream N cycle, are able to simulate seasonal NO3-N patterns at large spatial (> 300 km(2)) and temporal (>= monthly) scales using available national datasets.

Spatial and temporal scale issues in determining biomass burning regimes in Bolivia and Peru

ATSR-2 active fire data from 1996 to 2000, TRMM VIRS fire counts from 1998 to 2000 and burn scars derived from SPOT VEGETATION ( the Global Burnt Area 2000 product) were mapped for Peru and Bolivia to analyse the spatial distribution of burning and its intra- and inter-annual variability. The fire season in the region mainly occurs between May and October; though some variation was found between the six broad habitat types analysed: desert, grassland, savanna, dry forest, moist forest and yungas (the forested valleys on the eastern slope of the Andes). Increased levels of burning were generally recorded in ATSR-2 and TRMM VIRS fire data in response to the 1997/1998 El Nino, but in some areas the El Nino effect was masked by the more marked influences of socio-economic change on land use and land cover. There were differences between the three global datasets: ATSR-2 under-recorded fires in ecosystems with low net primary productivities. This was because fires are set during the day in this region and, when fuel loads are low, burn out before the ATSR-2 overpass in the region which is between 02.45 h and 03.30 h. TRMM VIRS was able to detect these fires because its overpasses cover the entire diurnal range on a monthly basis. The GBA2000 product has significant errors of commission (particularly areas of shadow in the well-dissected eastern Andes) and omission (in the agricultural zone around Santa Cruz, Bolivia and in north-west Peru). Particular attention was paid to biomass burning in high-altitude grasslands, where fire is an important pastoral management technique. Fires and burn scars from Landsat Thematic Mapper (TM) and Enhanced Thematic Mapper (ETM) data for a range of years between 1987 and 2000 were mapped for areas around Parque Nacional Rio Abiseo (Peru) and Parque Nacional Carrasco (Bolivia). Burn scars mapped in the grasslands of these two areas indicate far more burning had taken place than either the fires or the burn scars derived from global datasets. Mean scar sizes are smaller and have a smaller range in size between years the in the study area in Peru (6.6-7.1 ha) than Bolivia (16.9-162.5 ha). Trends in biomass burning in the two highland areas can be explained in terms of the changing socio-economic environments and impacts of conservation. The mismatch between the spatial scale of biomass burning in the high-altitude grasslands and the sensors used to derive global fire products means that an entire component of the fire regime in the region studied is omitted, despite its importance in the farming systems on the Andes.

A life less ordinary: The ritualization of the domestic sphere in later prehistoric Europe

This article, which is based on the fourteenth McDonald Lecture, considers two tensions in contemporary archaeology. one is between interpretations of specific structures, monuments and deposits as the result of either 'ritual' 'practical' activities in the past, and the other is between an archaeology that focuses on subsistence and adaptation and one that emphasizes cognition, meaning, and agency. It suggests that these tensions arise from an inadequate conception of ritual itself. Drawing on recent studies of ritualization, it suggests that it might be more helpful to consider how aspects of domestic life took on special qualities in later prehistoric Europe. The discussion is based mainly on Neolithic enclosures and other monuments, Bronze Age and Iron Age settlement sites and the Viereckschanzen of central Europe. it may have implications for field archaeology as well as social archaeology, and also for those who study the formation of the archaeological record.

New evidence for the antiquity of the intestinal parasite Trichuris (whipworm) in Europe

The whipworm, Trichuris trichiura L., is one of the most common human intestinal parasites worldwide, yet little is known of its origin and global spread. Archaeological records for this nematode have all been of Neolithic or later date, suggesting a possible association between the spread of pastoral farming and human acquisition of whipworm. This paper reports the discovery of eggs of the genus Trichuris in late Mesolithic deposits from south Wales, indicating that whipworm was present in Europe before the arrival of agriculture. This raises the possibility that human infection by Trichuris arose through contact with wild animals in parts of the landscape frequented by both human and animal groups.

Response of organically managed grassland to available phosphorus and potassium in the soil and supplementary fertilization: field trials using grass-clover leys cut for silage

Effective use and recycling of manures together with occasional and judicious use of supplementary fertilizing materials forms the basis for management of phosphorus (P) and potassium (K) within organic farming systems. Replicated field trials were established at three sites across the UK to compare the supply of P and K to grass-clover swards cut for silage from a range of fertilizing materials, and to assess the usefulness of routine soil tests for P and K in organic farming systems. None of the fertilizing materials (farmyard manure, rock phosphate, Kali vinasse, volcanic tuff) significantly increased silage yields, nor was P offtake increased. However, farmyard manure and Kali vinasse proved effective sources of K to grass and clover in the short to medium term. Available P (measured as Olsen-P) showed no clear relationship with crop P offtake in these trials. In contrast, available K (measured by ammonium nitrate extraction) proved a useful measurement to predict K availability to crops and support K management decisions.

Health Benefits of Organic Food: effects of the environment

Public concern over impacts of chemicals in plant and animal production on health and the environment has led to increased demand for organic produce, which is usually promoted and often perceived as containing fewer contaminants, more nutrients, and being positive for the environment. These benefits are difficult to quantify, and potential environmental impacts on such benefits have not been widely studied. This book addresses these key points, examining factors such as the role of certain nutrients in prevention and promotion of chronic disease, potential health benefits of bioactive compounds in plants, the prevalence of food-borne pesticides and pathogens and how both local and global environmental factors may affect any differences between organic and conventionally produced food. This book is an essential resource for researchers and students in human health and nutrition, environmental science, agriculture and organic farming. Main Contents 1. Organic farming and food systems: definitions and key characteristics. 2. The health benefits of n-3 fatty acids and their concentrations in organic and conventional animal-derived foods. 3. Environmental impacts on n-3 content of foods from ruminant animals. 4. Health benefits and selenium content of organic vs conventional foods. 5. Environmental impacts concerning the selenium content of foods. 6. Contaminants in organic and conventional food: the missing link between contaminant levels and health effects. 7. Mycotoxins in organic and conventional foods and effects of the environment. 8. Human pathogens in organic and conventional foods and effects of the environment. 9. What does consumer science tell us about organic foods? 10. The beneficial effects of dietary flavonoids: sources, bioavailability and biological functions. 11. Environmental regulation of flavonoid biosynthesis. 12. Nitrates in the human diet. 13. Impacts of environment and management on nitrate in vegetables and water. 14. Effects of the environment on the nutritional quality and safety of organically produced foods: Round-up and summary.