Entre estadis i trinxeres. L'esport i la guerra civil a Catalunya (1936-1939)

Els treballs sobre la presència d’activitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusió o el cinematògraf. En el cas de l’esport les recerques existents són encara molt generals i descriptives. El desenvolupament d’aquest tipus d’activitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el sí d’una societat –la dels anys trenta- que ja s’havia acostumat al consum de l’esport en els anys de preguerra i que, en una situació extraordinària com aquella, el va incorporar en funció dels interessos i les necessitats pròpies del context. Tot partint de diverses recerques prèvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentació oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que l’esport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com també en la preparació bèl·lica i que jugà un paper destacat des dels punts de vista propagandístic, de solidaritat, estratègic i d’aglutinador social, semblant al d’altres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.

Civil society organisations participating in ISO TC 228 and ISO TC 229: the INTERNORM project and its future

This paper presents the first results of the INTERNORM pilot project funded by the University of Lausanne (2010 - 2014) to support the involvement of civil society organisations (CSO) in two ISO technical committees (TC), the ISO TC 228 on "tourism and related services" and the ISO TC 229 on "nanotechnologies". It analyses how a distinct participatory mechanism can influence the institutional environment of technical diplomacy in which standards are shaped. The project is an attempt to respond to the democratic deficit attested in the field of international standardisation, formally open to civil society participation, but still largely dominated by expert knowledge and market players. Many international standards have direct implications on society as a whole, but CSOs (consumers and environmental associations, trade unions) are largely under-represented in negotiation arenas. The paper draws upon international relations literature on new institutional forms in global governance and studies of participation in science and technology to address three questions: to which extent do CSOs identify participation in standardisation as worth of their mobilisation? How is the pluralisation of knowledge and expertise supporting CSO position during the deliberation? To which extent can CSO access and influence standardisation beyond their consultative role? It argues that there are significant limitations to the rise of civil society participation in such global governance mechanisms. Despite high entry costs into technical diplomacy, participation is not so much a matter of upstream engagement, or of procedure and resources only, than of opportunistic CSOs mobilization, of distinct thematic incentives and concrete outcomes to be expected in standardisation arenas or in the broader use of international standards.