1000 resultados para Presión venosa central
Resumo:
Report on a Special Investigation of the Central Point Coordination for Calhoun and Pocahontas Counties.
Resumo:
Estudo transversal com coleta prospectiva de dados, que objetivouidentificar o posicionamento inicial da ponta do cateter central de inserção periférica (PICC) e verificar a prevalência de sucesso de sua inserção em neonatos. Os dados foram coletados no berçário anexo à maternidade do Hospital das Clínicas da Faculdade de Medicina da Universidade de São Paulo, entre março e setembro de 2006. Dos 37 neonatos submetidos à inserção do cateter PICC, a taxa de sucesso no procedimento foi de 72,3% (27 neonatos); destes, quatro (14,8%) estavam com as pontas dos cateteres alojadas nas veias axilar ou inominada; outros três (11,1%), alojadas em veia jugular. Estes cateteres foram removidos por desvio de trajeto. 13 (48,2%) estavam com as pontas alojadas em átrio direito, cujos cateteres foram tracionados para reposicionamento da ponta para a veia cava superior.
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada al Institut de Génétique Moléculaire de Montpellier, França, entre 2010 i 2012. En aquest projecte s’ha avaluat les avantatges dels vectors adenovirals canins tipus 2 (CAV2) com a vectors de transferència gènica al sistema nerviós central (SNC) en un model primat no-humà i en un model caní del síndrome de Sly (mucopolisacaridosis tipus 7, MPS VII), malaltia monogènica que cursa amb neurodegeneració. En una primera part del projecte s’ha avaluat la biodistribució, l’eficàcia i la durada de l’expressió del transgen en un model primat no humà, (Microcebus murinus). Com ha vector s’ha utilitzat un CAV2 de primera generació que expressa la proteïna verda fluorescent (CAVGFP). Els resultats aportats en aquesta memòria demostren que en primats no humans, com en d’altres espècies testades anteriorment per l’equip de l’EJ Kremer, la injecció intracerebral de CAV2 resulta en una extensa transducció del SNC, siguent les neurones i els precursors neuronals les cèl•lules preferencialment transduïdes. Els vectors canins, servint-se de vesícules intracel•lulars són transportats, majoritàriament, des de les sinapsis cap al soma neuronal, aquest transport intracel•lular permet una extensa transducció del SNC a partir d’una única injecció intracerebral dels vectors virals. En una segona part d’aquest projecte s’ha avaluat l’ús terapèutic dels CAV2. S’ha injectat un vector helper-dependent que expressa el gen la b-glucuronidasa i el gen de la proteïna verda fluorescent (HD-RIGIE), en el SNC del model caní del síndrome de Sly (MPS VII). La biodistribució i la eficàcia terapèutica han estat avaluades. Els nivells d’activitat enzimàtica en animals malalts injectats amb el vector terapèutic va arribar a valors similars als dels animals no afectes. A més a més s’ha observat una reducció en la quantitat dels GAGs acumulats en les cèl•lules dels animals malalts tractats amb el vector terapèutic, demostrant la potencialitat terapèutica dels CAV2 per a malalties que afecten al SNC. Els resultats aportats en aquest treball ens permeten dir que els CAV2 són unes bones eines terapèutiques per al tractament de malalties que afecten al SNC.
Resumo:
Other Audit Reports - Central Iowa Juvenile Detention Center
Resumo:
Other Audit Reports - 28E Organizations
Resumo:
L’ insuficiència venosa crònica fa referència a un conjunt de quadres clínics que venen determinats fisiopatològicament per la hipertensió venosa. La seva elevada prevalença (33% de la població mundial) així com els elevats costos derivats de la mateixa en termes de discapacitat i absentisme laboral fan necessaris estudis per determinar quines son les millors estratègies de tractament. Noves tecnologies mínimament invasives que utilitzen l’ ablació de varius mitjançant accessos percutanis s’ha introduït en el tractament entre les que destaca la tècnica de la radiofreqüència. Aquestes tècniques redueixen la morbiditat postoperatòria i faciliten una ràpida recuperació funcional millorant la satisfacció del pacient en termes de qualitat de vida.
Resumo:
A new subdivision of the pre-Jurassic Pelagonian Units in central Evia island is proposed these units are represented by syn- and post rift sequences, separated by a volcano-sedimentary episode. The syn-rift sequences comprise Permian siliciclastic sediments in Verrucano tectofacies, (Ano Mavropoulon Formation) and a small carbonate platform (Zigos Limestones) developed from the Permian to the Middle Anisian. The Ano Mavropoulon Fro, is subdivided into three members: the lower member (Permian s.l.) lying on the basement and characterised by medium-coarse elastic terrigenous sedimentation the middle member (Late Permian) Koprises limestones, made up of shallow-water limestones; the upper member (Latest Permian-Early Triassic) comprising elastic terrigenous and minor reworked carbonate sediments. A regional unconformity (earliest Triassic) separates the Zigos Lm. from the top of the Ano Mavropoulon Fm. The peritidal carbonates belonging to the Zigos Lm, have been subdivided into three lithofacies ranging in age from Spathian to Pelsonian (late Early Triassic to Middle Anisian). The volcanic episode is well constrained in all the Pelagonian domain. In central Evia, it has been dated from Middle Anisian to Early Carnian. The sub-alkaline to alkaline basalts comprised in the volcano-sedimentary sequence (Volcano-sedimentary Complex) have a within-plate affinity. The volcanism occurs between the syn-rift and post-rift stages, and it is probably not linked to the passive margin evolution proper. The post-rift sequences are represented by the onset of the Pelagonian platform aggradation (''Pantokrator'' Carnian to Middle-Late? Jurassic) The northern passive margin sequence of Pelagonia (palaeogeographic sense) is interpreted as related to the Maliak ocean opening during the Early Mesozoic.
Resumo:
State Audit Reports - DHS Institutions
Resumo:
City Audit Report
Resumo:
[Traditions. Asie. Inde. Pakistan. Province du Sind. Haidarābād]
Resumo:
[Traditions. Asie. Inde. Chhattisgarh. Raipur]
Resumo:
[Traditions. Asie. Inde. Madhya Pradesh]
Resumo:
Background In a previous study, the European Organisation for Research and Treatment of Cancer (EORTC) reported a scoring system to predict survival of patients with low-grade gliomas (LGGs). A major issue in the diagnosis of brain tumors is the lack of agreement among pathologists. New models in patients with LGGs diagnosed by central pathology review are needed. Methods Data from 339 EORTC patients with LGGs diagnosed by central pathology review were used to develop new prognostic models for progression-free survival (PFS) and overall survival (OS). Data from 450 patients with centrally diagnosed LGGs recruited into 2 large studies conducted by North American cooperative groups were used to validate the models. Results Both PFS and OS were negatively influenced by the presence of baseline neurological deficits, a shorter time since first symptoms (<30 wk), an astrocytic tumor type, and tumors larger than 5 cm in diameter. Early irradiation improved PFS but not OS. Three risk groups have been identified (low, intermediate, and high) and validated. Conclusions We have developed new prognostic models in a more homogeneous LGG population diagnosed by central pathology review. This population better fits with modern practice, where patients are enrolled in clinical trials based on central or panel pathology review. We could validate the models in a large, external, and independent dataset. The models can divide LGG patients into 3 risk groups and provide reliable individual survival predictions. Inclusion of other clinical and molecular factors might still improve models' predictions.