992 resultados para Patrimoni cultural -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Vilafant
Resumo:
The recent death of the art historian motives this approach to his works. Gombrich studies connected art with many other fields of human knowledge. In this article the author focused the Gombrich conception of the relationship between art and cultural history.
Resumo:
Aquesta tesi doctoral centra l'atenció en la participació dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agraris del primer terç del segle XX, com una de les expressions de la reorganització dels interessos agraris després de la crisi del final del segle XIX. S'estructura en dues parts diferenciades segons l'àmbit d'anàlisi. La primera aborda la participació dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, se centra fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrícoles i destaca el protagonisme de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre en l'organització dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Vallès Oriental com a banc de proves de la primera, i com que és un àmbit més reduït, permet ser més exhaustius en la descripció del moviment associatiu, identificar els seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econòmics i socials que es van produir durant el primer terç del segle XX.
Resumo:
En aquest llibre el doctor Calbet i Camarasa ofereix una història de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears el seu orígen encara com a "Societat Mèdica el Laboratori" al segle XIX fins l'època més actual. Recull ell títols i autors dels discursos de totes les sessions inaugurals i inclou també un annex amb transcricpions de documents originals.
Resumo:
L'article analitza la situació en el mercat laboral dels treballadors immigrants en els sectors del servei domèstic, la construcció i l'hostaleria a Catalunya, i posa l'èmfasi en el seu nivell de qualificació i en les necessitats de formació que se'n deriven. Des de mitjan anys noranta fins a final de 2007, el cicle expansiu de l'economia catalana va requerir mà d'obra estrangera per tal de sostenir un creixement molt intensiu en ocupació. Les dificultats del sistema educatiu en proveir la mà d'obra qualificada que requeria el sistema productiu i l'escassa exigència de qualificació de les empreses dels sectors més intensius en treball han generat un alentiment en el procés de consolidació del model qualificat de gestió de la mà d'obra. Aquesta situació pot ser superada amb un gran acord social i econòmic que impulsi la formació de la població activa i una major exigència de qualificació per part del sistema productiu.
Resumo:
L'actual crisi econòmica, del model de producció i les greus conseqüències que està tenint en el teixit industrial, productiu, econòmic, de consum, de diferents sectors, així com la pèrdua de competitivitat i el descens de la nostra productivitat com quasi la més baixa d'Europa, ens porta a cercar solucions i alternatives en la gestió empresarial i a la direcció de les organitzacions públiques i privades,com un dels factors estratègics que podrien ajudar a col·laborar a la sortida de la crisi.
Resumo:
L'anàlisi del festeig com activitat social en les societats prehistòriques i protohistòriques, així com el seu paper en les relacions de poder, ha estat un dels temes recurrents en la literatura arqueològica generada en els darrers vint anys i referent a zones i períodes extremadament diversos. A la Mediterrània occidental i l"Europa central han estat particularment influents els treballs de M. Dietler, autor que, a partir d"un important volum de documentació etnogràfica, va proposar una tipologia de banquets en contextos socials de diferents naturaleses que és susceptible d"explicar aspectes rellevants de la documentació arqueològica coneguda de la Protohistòria a la costa mediterrània de la Península Ibèrica i la Gàl·lia entre altres, el volum i naturalesa canviants dels materials d"importació , tal com s"ha mostrat en diversos treballs més o menys recents (Dietler, 1990, 1996, 1999). Per als autors d"aquest treball, les idees elaborades per Dietler continuen essent plenament vàlides i conserven tot el seu potencial heurístic i explicatiu, per la qual cosa val la pena recordar-les breument.
Resumo:
El present treball es proposa l'estudi fonnal de I'habitat construtt amb materials duradors a Catalunya durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, i se centra en l'aninisi dels materials i tecniques de construcció emprats, així com en l' estructura de la casa (planta, dimensions, superfície). Els elements definidors d'aquests habitacles en els períodes estudiats consisteixen en l'ús sistematic de la pedra i la terra com a materials de construcció i la disposició d'habitacions de planta rectangular compartint parets mitgeres, amb poca compartimentació interna i pocs agenc¡:aments al seu interior (llar, forn, banquetes). Les dimensions maximes d'aquestes habitacions no superen, per nonna general, els 20 metres quadrats. La unifonnitat d'aquestes construccions, unida a la poca compartimentació de l'espai, suggereix que ens trobem davant una arquitectura poc especialitzada, que podria correspondre a una societat amb una organització socio-política poc complexa.
Resumo:
En aquest artiele proposem una tipologia de la casa protohistorica a Catalunya, a partir de les dades proporcionades pels assentaments excavats en els darrers anys, i la comparem amb les dades existents per a les zones del Llenguadoc i País Valencia. Previament, hem cregut necessari d'establir una terminologia adequada aplicable a I'estudi deIs espais construits, especialment domestics. La intenció d'aquestes propostes (terminologica i tipologica) és doble: per una part, posar en evidencia la diversitat de tipus estructurals, per tal de plantejar-ne les causes; d'altra part, facilitar la descripció de l' arquitectura domestica en treballs posteriors.
Resumo:
L'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.