1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Aquest treball t com a principal objectiu analitzar levoluci del sl urb als pobles de la Vall dneu, dins lmbit del Parc Natural de lAlt Pirineu. La Vall dneu, situada en el Pirineu axial catal, est formda pels municipis de lAlt neu, Espot, Esterri dneu i La Guingueta dneu, i amb un total de 24 poblacions, totes elles per sota la cota de 1500 m. A mitjans del segle passat, el conjunt de pobles de la Vall mostraven una homogenetat envers la seva grandaria i distribuci, on lalada no era un factor determinant. En les darreres dcades, la Vall dneu ha experimentat un creixement demogrfic i econmic, basat en el sector serveis (estacions desqu, turisme rural, esports daventura, etc.). Aquest gir econmic ha desencadenat un creixmenet de les poblacions, accentuat en els ltims anys. Aquest no ha estat homogeni, sin que sha focalitzat en determinades zones segons el perode. Aix, en els darrers anys, aquest creixement sha centrat en els pobles propers a les pistes desqu i segons les previsions del PTPAPiA per lany 2026, la tendncia seguir sent la mateixa.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura de Campus Esport, Olimpisme i Societat del curs 1995/96 i tracta de l'evoluci de la programaci esportiva a la Televisi de Catalunya des de la seva creaci, aix com dels orgens i histria del Canal 33.
Resumo:
Pete Johnston fa un reps del qu poden representar els desenvolupaments recents en el camp de la formaci electrnica per als professionals que es fan crrec dels recursos d'informaci requerits com a suport a l'ensenyament i l'aprenentatge.
Resumo:
Aquest article analitza la situaci dels dipsits institucionals als EUA mitjanant una enquesta realitzada per la CNI a les seves institucions acadmiques. Amb aquesta enquesta s'obtingu informaci sobre el grau d'implementaci dels dipsits i la seva extensi, aix com del tipus de materials. A ms, va servir per conixer l'opini de les institucions sobre els dipsits, i va quedar pals que la major part de les que no en posseeixen, tenen previst posar-ne un en funcionament, tot i que els preocupi el cost de manteniment. L'article tamb tracta la responsabilitat administrativa dels dipsits, les poltiques que els gestionen, la possibilitat de compartir dipsits entre institucions i la procedncia dels materials que contenen.
Resumo:
Aquest informe, encarregat per la unitat de programes RLG (Research Libraries Group) de l'OCLC com a part del seu programa Shared Print Collections, examina el context i l'estat actual dels dipsits d'emmagatzematge bibliotecari. S'analitzen els dissenys de dipsits d'emmagatzematge i l'abast del seu s; el context que dna suport al desenvolupament i s de dipsits d'emmagatzematge externs; les tendncies clau pel que fa a arxius de revistes compartits, a serveis d'exemplar ltim i d'exemplar nic, a l'"emmagatzematge virtual", a la digitalitzaci massiva, i a la tecnologia d'escaneig local i d'impressi sota demanda; i t en consideraci el futur de les colleccions impreses de les biblioteques, aix com el desenvolupament potencial d'una xarxa distribuda de dipsits de documents impresos.
Resumo:
Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va crear una nova lnia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta va nixer amb la finalitat de contractar informaci electrnica interdisciplinar per a la comunitat universitria i investigadora dels membres del Consorci. Gaireb al mateix temps, aquesta lnia de treball es va ampliar amb la vessant de la informaci prpia generada per aquesta comunitat i es va comenar a treballar amb la definici i implementaci dels dipsits electrnics cooperatius. Aquests ltims seran l'objecte d'estudi. S'analitza la seva evoluci, el seu estat actual, l'estratgia per aconseguir la inclusi de documents (poltiques institucionals, comits cientfics, etc.), el seu continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el seu contingut (estndards utilitzats, drets d'autor, preservaci, etc.). Per ltim es reflexiona sobre les avantatges, extretes de la prpia experincia, d'aquests dipsits electrnics cooperatius.
Resumo:
Aquest treball es va realitzar per a lassignatura Campus Olimpisme, Esport i Societat durant el curs 1996-97. En ell es proporcionen els principis de la instituci Special Olympics, i es descriu lorganitzaci de la cinquena edici dels Jocs Special Olympics de Catalunya que van tenir lloc a Reus, el 1996.
Resumo:
Lestudi es centra en el fenmen de les promocions dins del sector de la premsa impresa i la seva repercussi en el negoci editorial des de la doble perspectiva dun diari de pagament i un altre gratut, prenent com a model lactivitat promocional d' El Peridico de Catalunya (2003- 2008) i d' ADN (2006- 2008).
Resumo:
En aquest treball es relaciona laprenentatge de la Msica amb ladquisici de les competncies bsiques. La hiptesi del treball s que la msica afavoreix lassimilaci de competncies, i que amb lactivitat musical no noms ens formem com a persones i aprenem msica, sin que tamb adquirim competncies. s per aix que lestudi es centra en la comparaci de resultats obtinguts en les proves de Competncies bsiques a Primria dels alumnes de lespecialitat de Msica del CEPSA Oriol Martorell de Barcelona amb els resultats globals de Catalunya i amb els globals del Centre.
Resumo:
L'extensi de l'aplicaci de les tecnologies digitals a les comunicacions acadmiques ha estat tal que ha alterat el model de servei que les biblioteques acadmiques havien estat oferint durant el darrer segle. Tenint en compte el creixement explosiu del contingut digital en el web, avui en dia no est gaire clar el que hauria de ser una biblioteca acadmica. Aquest article s un intent de proporcionar a les biblioteques acadmiques una estratgia per el que queda del primer quart de segle XXI. El model t cinc elements: 1) completar el pas de les colleccions en paper a les colleccions en format electrnic; 2) retirar colleccions patrimonials ("legacy")impreses; 3) redistribuir l'espai de la biblioteca; 4) modificar lorientaci dels instruments, els recursos i els coneixements tcnics de la biblioteca i la informaci; 5) traslladar el focus de les colleccions de l'adquisici de fons a la gesti del contingut. Es tindran en compte cadascun dels elements de l'estratgia i les seves interaccions. Es d'esperar que el resultat proporcioni un mapa til per les biblioteques acadmiques i els campus als quals donen servei.
Resumo:
Aquest treball pretn acostar-se a la situaci lingstica real de la Catalunya davui. En la nostre anlisi saborda el bilingisme com a caracterstica individual i collectiva i com a tret lingstic que defineix Catalunya. A partir duna contextualitzaci histrica en el camp de la lingstica catalana, es presenta la problemtica actual de convivncia entre catal i castell per, ms tard, utilitzar els mitjans de comunicaci com a eina per acostar-se, entendre i treure conclusions al voltant de la situaci lingstica de Catalunya. Lobjectiu de lestudi s aportar noves dades als treballs recents elaborats sobre la qesti lingstica de Catalunya amb la finalitat de reforar o contradir les conclusions dels mateixos. Per tal dassolir aquest objectiu, sanalitza quantitativament el percentatge de catal i castell dels quatre grans diaris gratuts de Catalunya (20 Minutos, Metro, Qu i ADN) tenint en compte que tots ells opten pel bilingisme en els seus blocs locals. Amb tot, determinarem que aquests rotatius sn un reflex de la situaci lingstica que es viu avui a Catalunya. Com podrem observar, les dades que ens faciliten els diaris sn fora ms alarmants que les conclusions a qu arriben daltres estudis realitzats fins al moment. Segons els diaris bilinges, ls del catal entre la poblaci de Catalunya ha disminut en els darrers anys i, per tant, les poltiques de normalitzaci lingstica han tingut uns efectes decebedors en lautntica essncia duna societat: la seva poblaci. La necessitat de reconduir el procs de normalitzaci lingstica i innovar en poltiques de preservaci de la llengua ha de ser, doncs, una prioritat en un futur proper. Tanmateix, laportaci de dades exactes, fiables i independents dinterpretacions interessades s el primer pas cap a lobjectiu de preservaci de qualsevol llengua minoritria. De la mateixa manera, els nous mtodes destudi i ls deines alternatives al nostre abast, com poden ser els mitjans de comunicaci, ens ha de servir per aproximar-nos a la realitat. Aquest treball, doncs, va adreat a totes les persones interessades en lactual debat lingstic de Catalunya que, darrerament, ocupa part de lactualitat dels diaris. Ms enll daix, pot cridar latenci a qui vulgui fer-se una idea del model de bilingisme que es dna a casa nostra i el futur que aquest els depara tant al catal com al castell. Fins i tot, pot aportar dades tils per aquell que se senti atret pels mitjans de comunicaci i pel mirall que aquests poden significar per a les societats modernes.
Resumo:
Al present article shan sintetitzat els resultats principals del projecte. Savalua la biomassa forestal disponible al Parc Natural de lAlt Pirineu, a partir dun conjunt de mtodes destimaci que pretenen veure la diferncia de biomassa disponible segons una srie de restriccions que es tenen en compte en cada cas. Lestudi t com a objectiu principal lestimaci de la biomassa forestal aprofitable que s susceptible de ser utilitzada per a labastament de la demanda denergia calorfica pels habitatges de la zona. Sha realitzat per a tres mbits destudi diferents: Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP), Vall de Cards i el municipi dEsterri de Cards. Per a cadascun dells sha analitzat la demanda total denergia calorfica dels habitatges, aix com les seves emissions en Kg de CO2 i lenergia obtinguda a partir de la biomassa disponible. Finalment, com a escenari daprofitament, sha proposat fer una substituci daquells habitatges que utilitzen gasoil per la biomassa, amb la finalitat de comprovar les reduccions en emissions de CO2 i en els costos econmics que tindrien lloc.
