Percepcions sui iuris. Percepció de la realitat lingüística en persones amb discapacitat intel·lectual : representacions i usos

Treball que analitza, mitjançant l'entrevista, l'enquesta i l'observació, quin ús fan de la llengua les persones amb discapacitat intel·lectual i quina és la seva percepció de la realitat lingüística.

El català i els immigrants del primer món

Motius dels immigrants del primer món per a triar el català o el castellà en el moment de triar la seva opció lingüística quan arriben a Catalunya. El treball intenta respondre mitjançant l'entrevista sociològica dues hipòtesis: aquests immigrants consideren més important el castellà que no pas el català a Catalunya? Consideren que no és imprescindible aprendre català per a viure a Catalunya?

Estimating the incidence of cancers in Switzerland: 1983-1987.

Estimates have recently been made of the incidence of cancers in the countries of the European Community. Similar estimates are given for Switzerland, based on data from the six Swiss cantonal cancer registries, all of which have been operating for at least 12 years. These registries cover Basel, Geneva, Neuchatel, St Gall and Appenzell, Vaud and Zurich, which account for about 50% of the Swiss population as a whole. Two different methods were used to extrapolate from the incidences observed in the regions covered by cancer registration to the entire country. The first method is based solely on the distribution of populations according to the country's main linguistic groups, whereas the second relies on mortality data. Estimates obtained by the second approach are presented and their reliability is discussed. Comparison of the age incidence curve with that of Denmark tends to confirm the validity of the estimations. Estimated standardised rates (world population) for all sites except nonmelanomatous skin cancer are 294.3 for males and 214.2 for females. Comparisons with other European countries show that in males, lung cancer is relatively less common in Switzerland, whereas in females, breast cancer is relatively more frequent.

Mètodes empírics en lingüística cognitiva

Peer-reviewed

Gènere i bilingüisme: connectant experiències i teories. Introductory paper in Santaemilia, José, Patricia Bou, Sergio Maruenda i Gora Zaragoza International Perspectives on Gender and Language

Peer-reviewed

The Strategic Adaptation of Party Organizations to New Information and Communication Technologies : A Study of Catalan and Spanish Parties

Aquest document se centra en els casos dels dos principals partits espanyols (PP i PSOE) i catalans (PSC i CDC) en el període immediatament després de les eleccions generals espanyoles de maig de 2008, quan aquests celebraren els seus congressos. En general, es poden distingir tres tipus d'actors: en primer lloc, els ciberactivistes que tracten d'obtenir el reconeixement formal de la seva activitat en els seus partits. Així com, els líders del partit que poden intentar promoure la presència del partit en el ciberespai, però que també poden romandre indecisos perquè no és clar l'impacte electoral a la xarxa del ciberactivisme. Finalment, alguns militants tradicionals (off-line) solen ser reticents al reconeixement del ciberactivisme perquè amenaça les recompenses previstes dins del partit. Aquest article mostra com els nostres partits varen respondre al desafiament del ciberactivisme i arriba a la conclusió que la seva situació electoral, mediada per la seva ideologia, estructura organitzativa i el tipus de militància, poden ajudar-nos a comprendre el grau diferent d'institucionalització en l'organització del partit.

Le déterminisme linguistique en Russie actuelle

Résumé : Depuis la fin de la perestroïka s'est mis en place en Russie un discours identitaire qui, en linguistique, prend des formes extrêmes, reposant sur un strict déterminisme de la pensée par la langue. Les organismes de financement de la recherche scientifique soutiennent des projets qui étudient le rapport entre la grammaire russe et le « caractère national russe ». Des objets nouveaux apparaissent : « l'image linguistique russe du monde », « la personnalité linguistique », la « linguoculturologie ». Cet ensemble discursif construit dans l'imaginaire une identité collective rassurante, reposant sur l'idée que 1) tous les gens qui parlent la même langue pensent de la même façon; 2) les langues, donc les pensées collectives, sont imperméables entre elles, et donc intraduisibles. Cette tendance néo-humboldtienne dans la linguistique russe actuelle se déploie en toute méconnaissance de ses origines historiques : le Romantisme allemand dans son opposition à la philosophie des Lumières, le positivisme évolutionnisme d'Auguste Comte et la linguistique déterministe de l'Allemagne des années 1930.AbstractSince the end of perestroika, in linguistics in Russia, a new form of discourse has taken place, which stresses a very tight determinism of thought by language. The funding organizations of scientific research back up projects studying the relationship between Russiangrammar and the « Russian national character ». New objects of knowledge come to light : « the Russian linguistic image of the world », « linguistic personnality », « culturology ». This kind of discourse builds up an imaginary comforting collective identity, which relies on the principle that 1) all the people who speak the same language think the same way; 2) languages, hence collective kinds of thought, are hermetically closed to each other, and untranslatable. This neo-humboldtian trend in contemporary Russian linguistics has no knowledge of its historical origins : German Romanticism in its Anti-Enlightenment trend, evolutionnist positivism of Auguste Comte, and deterministic linguistics in Germany in the 1930s.

Procedural Meaning Explicatures in the Development of New Subordination Strategies in Romance

The sociocultural changes that led to the genesis of Romance languages widened the gap between oral and written patterns, which display different discoursive and linguistic devices. In early documents, discoursive implicatures connecting propositions were not generally codified, so that the reader should furnish the correctinterpretation according to his own perception of real facts; which can still be attested in current oral utterances. Once Romance languages had undergone several levelling processes which concluded in the first standardizations, implicatures became explicatures and were syntactically codified by means of univocal new complexconjunctions. As a consequence of the emergence of these new subordination strategies, a freer distribution of the information conveyed by the utterances is allowed. The success of complex structural patterns ran alongside of the genesis of new narrative genres and the generalization of a learned rhetoric. Both facts are a spontaneous effect of new approaches to the act of reading. Ancient texts were written to be read to a wide audience, whereas those printed by the end of the XV th century were conceived to be read quietly, in a low voice, by a private reader. The goal of this paper is twofold, since we will show that: a) The development of new complex conjunctions through the history of Romance languages accommodates to four structural patterns that range from parataxis tohypotaxis. b) This development is a reflex of the well known grammaticalization path from discourse to syntax that implies the codification of discoursive strategies (Givón 2 1979, Sperber and Wilson 1986, Carston 1988, Grice 1989, Bach 1994, Blackemore 2002, among others]

K.O. Apel: transcendentalisme i praxi de la veritat.

L'objectiu d'aquest treball és explicar i fer la crítica de la Teoria de la Veritat recentment defensada per Apel. En primer lloc, el consens i pragmàtica de la Teoria de la Veritat d'Apel es presenta en relació amb el projecte de la Teoria Crítica de la Societat de Habermas i el problema dels fonaments en el raonament ètic. En segon lloc, la seva versió idealitzada i transcendental de la Veritat que invoca la noció de convergència en una comunitat ideal d'investigadors lliures és analitzada. Finalment, les entranyes de l'esperit wingensteinià i després de l'últim anàlisi de Putnam, s’ha intentat fer una avaluació crítica. El resultat de tot això serà una més modesta concepció de la Veritat com a tan sols una qualitat de la praxi lingüística humana, però no la seva primera pedra

After Satan : Essays in Honour of Neil Forsyth

This volume is the result of a collective desire to pay homage to Neil Forsyth, whose work has significantly contributed to scholarship on Satan. This volume is "after" Satan in more ways than one, tracing the afterlife of both the satanic figure in literature and of Neil Forsyth's contribution to the field, particularly in his major books The Old Enemy: Satan and the Combat Myth (Princeton University Press, 1987, revised 1990) and The Satanic Epic (Princeton University Press, 2003). The essays in this volume draw on Forsyth's work as a focus for their analyses of literary encounters with evil or with the Devil himself, reflecting the richness and variety of contemporary approaches to the age-old question of how to represent evil. All the contributors acknowledge Neil Forsyth's influence in the study of both the Satan-figure and Milton's Paradise Lost. But beyond simply paying homage to Neil Forsyth, the articles collected here trace the lineage of the Satan figure through literary history, showing how evil can function as a necessary other against which a community may define itself. They chart the demonised other through biblical history and medieval chronicle, Shakespeare and Milton, to nineteenth-century fiction and the contemporary novel. Many of the contributors find that literary evil is mediated through the lens of the Satan of Paradise Lost, and their articles address the notion, raised by Neil Forsyth in The Satanic Epic, that the literary Devil-figures under consideration are particularly interested in linguistic ambivalence and the twisted texture of literary works themselves. The multiple responses to evil and the continuous reinvention of the devil figure through the centuries all reaffirm the textual presence of the Devil, his changing forms necessarily inscribed in the shifting history of western literary culture. These essays are a tribute to the work of Neil Forsyth, whose scholarship has illuminated and guided the study of the Devil in English and other literatures.

Talde-identifikazioa, barne-taldearekiko faboritismoa eta hautemandako homogeneotasun-maila testuinguru soziopolitiko desberdinetan garatzen ari diren haur eta nerabeengan

Aquest treball presenta una investigació que explora la construcció social de la identitat nacional en 922 nens de 6, 9, 12 i 15 anys d’edat que creixen en diferents contextos socio-polítics i lingüístics. Els resultats mostren diferències en el favoritisme en grups en funció de la identificació subjectiva, però no en percepció d’homogeneïtzació, que no canvia en tots els contextos socio-polítics

Militarism and Melodrama: The Cultural Work of Combat Death

This essay examines the role of melodrama in the American war film, focusing on three post-WWII examples. The main argument centers on the natural alliance between melodrama and militarism based on a shared intolerance for the notion of death as meaningless and in vain. Both melodrama and military ideology employ elaborate rhetorical and narrative strategies to enfold deaths into larger systems of meaning, such as the nation, or in more personal terms, as a rite of passage. One of the most common narrative devices present in the military melodrama is the death that converts survivors to the values of the virtuous victim. The essay examines the shared conventions and different strategies of the following three films: Sands of Iwo Jima (1949), Platoon (1986), and Top Gun (1986).

The interactional space in CLIL (Content and Language Integrated Learning) and EFL (English as a Foreign Language) classrooms

Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.

Desencuentros comunicativos dentro y fuera del aula L2 para inmigrantes adultos

In the past few years, the studies on communicative troubles emerging in intercultural communication highlight cultural differences. Some disciplines have created training guides where those differences are made explicit so that in the case of international communication misunderstandings are avoided. Examples can be found in non-verbal communication protocols for health services and in the business world. In this regard the field of second-language teaching is beginning to include the socio-pragmatic features of language in the teaching materials. For this reason, this dissertation attempts to describe the communicative conflicts that arise in conversation between immigrants and natives in the city of Barcelona. Thanks to the theoretical and methodological tools provided by Conversation Analysis and Discourse Analysis, we can ethnographically analyze the interviews held with the informants, and the interactions they had with Barcelonan people, by taking into account the linguistic and paralinguistic features which are salient in the interaction (Gumperz y Roberts, 1991; Gumperz, 1992; Hérédia, 1996 y Trognon y Saint-Dizier, 1999). For this purpose, we first examine the causes that produce the conflict as well as the consequences that derive from it. Second, we describe the strategies that the speakers use in the negotiation of the meaning that generated the misunderstanding. Although it is obvious that the nature of the conversations, the personal characteristics of the participants and the context of the conversations have a noticeable influence on the participants’ communicative attitudes (Hinnenkamp, 1987; Codó, 2003; van Dijk, 2003 y Bertrán, 2009), there are somemisunderstandings that none of the interlocutors are able to detect or solve. The results show that not all of the misunderstandings that emerge in intercultural communication have a negative effect and, therefore, its usage in the L2 teaching classroom is essential for acquiring socio-cultural and intercultural competence (Miquel, 1997; Oliveras, 2000 y Miquel y Sans 2004).

La construction de l'identité de soi dans la famille.

Cet article présente une réflexion sur le développement de l'identité de soi chez l'enfant. Nous étudions pour cela le développement de l'autobiographie, la façon dont l'enfant apprend à raconter qui « il » est. Les narrations autobiographiques apparaissent tôt dans le développement dans une forme linguistique même rudimentaire, et sont produites notamment lorsque l'enfant a vécu une expérience émotionnellement chargée. La narration autobiographique permet d'intégrer le divers de l'expérience en un tout cohérent, selon la perspective du narrateur, et de donner sens aux événements vécus en les organisant en fonction d'un agent, d'une action, d'un temps et d'un lieu. La sélection des événements à raconter et la valeur à leur donner résultent d'un apprentissage social, réalisé en premier lieu dans la famille, qui va à long terme modéliser la façon dont l'enfant se raconte. Des exemples d'interactions narratives mère-enfant illustrant cet apprentissage sont présentés. A contrario, le conflit familial peut menacer cette intégration ; différentes formes de conflit et leurs conséquences possibles sur le développement de l'autobiographie sont évoquées. This paper presents a reflection about the development of the self in children, through the study of autobiographical narratives - i.e. the way the child tells who "she/he" is. Children produce narratives early in the development, even in a simple linguistic form. Narratives are first triggered when the child has lived an emotional event. The function of narratives is to integrate the various aspects of the lived event in a coherent whole. It organizes the events according to an agent, an action, a time and a place. The child learns in the interaction with significant others what events are to be told and which is the value to give to them. This social learning will in the long run shape the way the child tells who she/he is. We illustrate this process through examples of narrative interactions between mothers and children. Finally, the way conflicts in the family might disturb this learning process is discussed, as well as the consequences they might have on the development of the self.