Les communautés bulu contre la plantation industrielle HEVECAM au Cameroun

In 1975 the Kribi region (Southern Cameroon) became host of the rubber plantation HEVECAM, the third largest employer in Cameroon. The establishment of the plantation has been preceded by the expropriation of customary land and by the destruction of the rainforest used by local populations. As a result, conflicts – mostly latent – pitting neighbouring Bulu communities against the plantation have occurred, especially during the last few years. Drawing on fieldwork data as well as on anthropological, economic and historical materials, I try to explore a new way of looking at such environmental conflicts by arguing that they reflect the struggle between two distinct institutional logics with different impacts on the environment, i.e. the logic of property versus the one of possession. In short, the logic of possession corresponds to a multi-functional community-based forest management, while the logic of property gave birth to the commercial monoculture model, the highest stage of the transformation of an ecosystem in order to match the requirements of property. It is argued that the conflict between the logic of possession and the logic of property is at the heart of many cases of “environmentalisms of the poor” that arise in reaction to “development”.

Peer-Practual: una tutoria entre iguals interprofessional als estudis de magisteri i psicopedagogia

Es presenten els resultats d’un projecte d’innovació didàctica consistent en la realització conjunta de pràctiques professionals entre estudiants de Magisteri d’educació Infantil i Educació Primària, i estudiants de Psicopedagogia. Aquests estudiants van treballar en parelles i van realitzar un conjunt d’activitats, pròpies de les seves futures funcions professionals, amb el suport del company. Concretament la pràctica va consistir en la planificació, desenvolupament i avaluació d’una unitat didàctica sobre un tema curricular. Mentre l’estudiant de Magisteri preparava els materials i activitats corresponents, la seva parella, l’estudiant de Psicopedagogia, l’assessorava en cada una de les fases d’instauració. Per afavorir aquesta dinàmica, els estudiants van comptar en diferents suports i instruments: - Els tutors de la universitat, corresponents a cadascun dels estudis implicats, - Una plataforma Moodle específicament organitzada per tal que els estudiants poguessin analitzar tot el procés conjuntament. En aquest espai podien utilitzar des de recursos per a la programació de la unitat, eines per realitzar un diari personal, un calendari d’activitats conjuntes o esquemes gràfics, fins a altres per editar vídeos gravats de les sessions de classe i per afavorir la seva comunicació. El projecte pretenia contribuir a millorar, tant algunes competències professionals relatives ambdós tipus d’estudiants, com modificar determinades concepcions i actituds entre mestres i psicopedagogs. Els resultats mostren que ambdós objectius van esser assolits amb escreix i que, a més d’aprendre determinades competències professionals, certs prejudicis i actituds sobre les dificultats i interès de treballar am altre, es van eliminar de manera contundent.

Innovo-E : sistema d'auoavaluació i desenvolupament de competències

Aquest projecte realitza una exploració de la utilització de l’aplicatiu Cycloid, que és una eina d’autoavaluació de les competències transversals d’un gestor de projectes. La premisa bàsica és que els estudiants poden ser considerats com a gestors del seu projecte formatiu i/o professional, tal com es demostra amb el bon funcionament de l’autoavaluació en una àmplia varietat d’estudiants de la Universitat de Girona. El model de competències Cycloid permet autoavaluar 30 competències transversals utilitzant una escala de 120 afirmacions, que es responen amb escales lingüístiques borroses (fuzzy). A part d’avaluar el nivell actual de competències, també s’avalua el nivell desitjat i la diferència entre ells, que és la tensió creativa. Les 30 competències es resumeixen en sis grups de competències: 1) coneixement d’un mateix, 2) autocontrol, 3) capacitat cognitiva, 4) automotivació, 5) empatia, 6) habilitats socials. Finalment, els sis grups s’agreguen en 2 grups principals: competències personals i competències socials. Aquest informe presenta el model de competències Cycloid i una mostra de resultats concrets de la seva aplicació a estudiants de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Girona. L’informe també situa l’avaluació de competències dins el marc de canvi actual i en particular dins el marc de competències de la Universitat de Girona. També s’explora i es discuteix la utilitat del coneixement que aquestes avaluacions poden generar per a la millora de la qualitat de la formació i la docència.

Model de Pràcticum Integrador (MPI) i ECTS : consolidació i conciliació de models

Aquest projecte es va iniciar amb la finalitat d’extendre i consolidar l’aplicació del Model de Pràcticum Integrador (MPI) a la majoria dels pràcticums de les titulacions de pedagogia, psicopedagogia i educació social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la nostra universitat. Aquest Model s’havia iniciat en els darrers anys i ja s’havia comprovat la seva l’eficiència. L’MPI es fonamenta en el convenciment que l’assoliment de les competències professionals és bàsic i que aquestes es poden desenvolupar durant el pràcticum. En aquest nou model de pràctiques, els estudiants treballen en equips interdisciplinars per projectes, els tutors/es de la facultat conformen un equip de treball amb els tutors/es dels centres, dissenyen els plans d’acollida i de seguiment, i es fan les tutories de seguiment i treball en el centre entre totes les parts implicades. Els objectius plantejats en els dos anys de durada de l’MQD2006 eren: 1)Eliminar les dificultats tecnicoadministratives de la facultat que dificulten l’ampliació i consolidació del model MPI. 2)Comunicar i prestigiar el model MPI i la xarxa de centres d’excel·lència entre els estudiants, el professorat de la facultat i els propis centres. 3)Promoure la col·laboració, l’intercanvi de coneixement i els projectes d’innovació i recerca facultat-centres posant en contacte els grups de treball de la facultat i els centres, i mostrant els seus potencials. 4)Estructurar el nou model segons el model ECTs. 5)Analitzar i aprofundir en l’aplicació del treball per competències del nou model.

La implementació dels ECTS a la titulació de Formació del Professorat : fomentant l'aprenentatge significatiu mitjançant b-learning, metodologies didàctiques innovadores i l'avaluació contínua

Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball col·laboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didàctica general i atenció a la diversitat i Organització del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experiències docents fent formació entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didàctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posició respecte a l'elaboració dels nous graus de Formació del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competències, l’EEES ens ha obligat a fer una reflexió sobre la nostra docència, l’educació superior i la formació dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientació concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores així com d’alumnes perquè s’ha implementat en els 13 grups d’alumnes de Formació del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatòries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes d’aprenentatges, els espais moodle, així mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qüestionaris i grups de discussió. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que també es destaquen en l’informe: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat d’incorporar tècniques especialistes en el disseny d’entorns virtuals d’aprenentatge en els equips docents, entre d’altres. D’altra banda amb l’elaboració dels nous plans d’estudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut l’entitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avançant d’altres maneres, per tant finalitzem un projecte, però es necessari replantejar-se un altre.

La presa de consciència de les actituds a l'educació física en la formació inicial de mestres de primària

Aquest treball és el resultat d’un procés de reflexió al voltant de les actituds dins la Formació Inicial de mestres de primària d’Educació física. Es tracta, d’una primera aproximació d’anàlisi i interpretació sobre la presa de consciència d’actituds que fan els estudiants en la pràctica de l’Educació física. Les preguntes que em plantejo en aquesta recerca són el resultat de les dues parts que configura aquest treball. La primera pregunta, es centra en el marc teòric de l’estudi, donant resposta a les relacions que s’estableixen entre l’educació física i l’educació en valors en el currículum de primària d’Educació física i en la Formació Inicial de mestres. La segona pregunta, pretén donar resposta a la proposta pràctica i així, esbrinar el paper del joc motor en el treball educatiu de les actituds en la Formació Inicial de mestres de primària. Els aspectes teòrics que estudio analitzen la relació que s’estableix entre l’Educació física i les actituds dins el marc educatiu de la Formació Inicial de mestres de primària. I serà, a partir de la proposta pràctica quan el joc motor esdevindrà element d’aproximació en la presa de consciència d’actituds En el context de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, i en l’assignatura d’Educació física i la seva Didàctica de 2n curs, els estudiants de mestres de primària d’Educació física són protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge. Tenen la possibilitat d’experimentar el paper de mestres, a partir de la posada en pràctica d’un joc motor. A partir d’aquesta pràctica, he volgut conèixer quins són els components de la pràctica que possibiliten la presa de consciència de les actituds presents a les sessions de classe per promoure l’educació en valors. Els instruments utilitzats, en la realització d’aquest treball, són un qüestionari elaborat a partir d’una selecció i justificació de continguts actitudinals, i l’observació d’una fitxa sessió després de la pràctica. El treball de recerca se situa en un paradigma interpretatiu i pràctic. Es planteja comprendre la importància que té, en les sessions de classe d’educació física, el desenvolupament de processos d’acció i de reflexió en la formació inicial dels mestres de primària i així examinar i perfeccionar futures intervencions pràctiques, tant del professorat com dels estudiants de mestre.

Anàlisi dels fluxos d'aigua, energia i mobilitat a cinc nuclis turístics de Menorca

Menorca és una illa del Mediterrani occidental i una important destinació turística. El turisme estival és un pilar de l’economia de l’illa i té implicacions en tots els aspectes d’aquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turístics costaners dedicats a una única activitat (l’allotjament de turistes). En aquest projecte s’estudien els consums i els potencials de captació d’aigua i energia de cinc nuclis turístics menorquins i alguns dels seus establiments turístics i se n’avalua el potencial d’autosuficiència. També es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energètic de la mobilitat i les emissions de CO2 que se’n deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes d’Informació Geogràfica. Els resultats mostren que el consum hídric per persona és molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elèctric per persona és més homogeni que el d’aigua (entre 5 i 10 kWh·persona-1·dia-1 a nivell de nucli turístic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes d’anada i tornada a l’illa amb avió o vaixell representen més del 80% del cost energètic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% més de distància en desplaçaments a l’interior de l’illa que els d’altres nacionalitats. L’aprofitament d’aigües pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hídriques de la majoria d’allotjaments turístics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hídriques totals dels nuclis turístics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captació d’energia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum d’energia elèctrica en els nuclis turístics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turístics.

Utilització de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya

Internet és, probablement, la via de comunicació que menys temps ha necessitat per fer-se imprescindible en les nostres vides, una eina en constant evolució que ens permet aprendre i comunicar-nos a qualsevol hora. A més, Internet ha permès al periodisme créixer més enllà de les fronteres del paper i la tinta. Gràcies al ciberespai, el periodisme tradicional ha anat evolucionant i ha donat lloc al periodisme digital o ciberperiodisme, permetent així el naixement de nous mitjans de comunicació amb unes característiques, un llenguatge i uns gèneres periodístics propis. El present Treball de Fi de Carrera consisteix en l’anàlisi empírica i la posterior interpretació d’un dels principals símptomes de maduresa del periodisme digital: la utilització dels recursos hipertextuals. D’aquesta manera i durant un mes, s’han analitzat quatre diaris digitals pure player, dos catalans (www.vilaweb.cat i www.e-noticies.cat) i dos espanyols (www.elplural.com i www.elconfidencial.com), amb l’objectiu de determinar la utilització i l’evolució de l’ús de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya. A través de totes les dades obtingudes gràcies a l’anàlisi realitzada es podrà conèixer quin tipus d’enllaç és el més utilitzat, quins mitjans són els que utilitzen més la hipertextualitat o quina és la mitjana d’enllaços per notícia, entre d’altres aspectes. A més, tota la informació resultant permetrà validar o refutar les hipòtesis plantejades durant la elaboració d’aquest treball.

Análisis del ciclo de vida de sistemas de tratamiento de aguas residuales: influencia de los materiales utilizados

En este proyecto se tiene como objetivo comparar una EDAR específica con otras tres, desde el punto de vista ambiental, y establecer diferentes alternativas. En particular, se ha evaluado la mejor alternativa en la obtención de energía eléctrica para la propia utilización de la planta de tratamiento de aguas residuales, a partir del biogás generado en el digestor en la línea de lodos. En este tipo de instalaciones, entre las alternativas tanto en su uso actual como en fase de desarrollo, el motor de cogeneración de electricidad y el calor es el más utilizado para obtener simultáneamente la electricidad necesaria para las instalaciones y el calor necesario para mantener el digestor de lodos a la temperatura de trabajo (36ºC aproximadamente). Las otras alternativas evaluadas en este estudio son las pilas de biogás de membrana electrolítica polimérica (en inglés Polymeric Electrolyte Membrane, PEM) y las pilas de óxidos sólidos (en inglés Solid Oxide Fuel Cells, SOFC) con una turbina de gas (sistema híbrido SOFC-GT). Por otro lado, se estudian las características de los materiales que componen los dispositivos MEC (microbial electrolysis cell) y las pilas PEM y SOFC, así como las ventajas e inconvenientes de usar estas nuevas tecnologías en el tratamiento de aguas residuales, así como la evaluación del impacto ambiental de la EDAR objeto de estudio, que se ha llevado a cabo utilizando el análisis de ciclo de vida (ACV). El ACV es una herramienta que permite comparar diferentes procesos o productos que tengan la misma función, y así evaluar la alternativa que conlleve una mejora en el medio ambiental. La metodología de ACV pretende evaluar en detalle el ciclo de vida completo de un producto o proceso. Un ACV se suele definir de tipo "cradle to grave" o "desde la cuna hasta la tumba" o bien de tipo "gate to gate", o "de puerta a puerta". En el primer caso el estudio analiza el ciclo de vida completo del sistema, dese el origen hasta el final, mientras que en el segundo caso el ACV no tiene en cuenta su disposición final (vertedero, reciclaje, etc.). Un estudio de ACV del primer tipo conlleva hacer un estudio muy detallado, que en la práctica puede resultar muy largo y laborioso por la dificultad de encontrar todos los datos necesarios. Por ello, muchos estudios de ACV que se encuentran en la literatura suelen ser del tipo "gate to gate". Además, hay que esablecer las fronteras del sistema a estudiar, ya que hay procesos que tienen muy poca contribución a las categorías de impacto ambiental. En una EDAR los principales procesos considerados en el ACV llevado a cabo son el consumo de productos químicos, de electricidad, la producción de lodos y su utilización como composta, el biogás y su utilización para producir electricidad, los residuos sólidos y las distintas emisiones al medio producidas por el propio funcionamiento de la EDAR. Las operaciones relacionadas indirectamente como el transporte de los lodos, de productos químicos, de los residuos sólidos y la infraestructura con una vida media de 30 años no influyen significativamente en los resultados, por ejemplo el transporte de los lodos con un camión a 30km contribuyen en menos de 1% en todas las categorías de impacto. De acuerdo con las normativas ISO series 14040 que regulan las pautas de un ACV, se establece una unidad funcional apropiada, o sea habitante equivalente, ya que es la más apropiada por tener en cuenta la carga contaminante en el agua a tratar, parámetro imprescindible para comparar EDARs. Redefiniendo las fronteras, se realiza un ACV del depósito del biogás sin tener en cuenta el resto de la instalación y se toma como unidad funcional m3 de biogás, en el caso concreto de obtener biogás mediante un dispositivo MEC, que maximiza la cantidad de hidrógeno en detrimento de la cantidad de metano contenido en el biogás, observándose que la contribución de un biogás con un alto contenido en hidrógeno y, por tanto bajo en metano, produce una mejora ambiental. Las categorías de impacto ambiental que tienen contribución son el calentamiento global y la oxidación fotoquímica; el dispositivo MEC hace quela contribución a estas categorías de impacto sea de un orden de magnitud inferior con respecto al biogás generado en un digestor. Además, si se produce la combustión del biogás, la única categoría de impacto que tiene contribución es la de calentamiento global; para una dispositivo MEC la contribución sigue siendo un orden de magnitud inferior con respecto al biogás de un digestor de lodos.