Estudi per a la implantació d'un ERP en una empresa de fabricació de material per a minusvàlids

Un sistema ERP és una aplicació que ens permet fer la gestió dels processos de negoci de una forma àgil. Aquest projecte tracta sobre l’estudi per a la implantació d’un ERP en una empresa de fabricació de material per a minusvàlids. Inicialment es farà una part teòrica sobre el que són els sistemes ERP. A continuació, s’analitza el funcionament de l’empresa on es realitzarà l’estudi. Finalment, s’estudien tres solucions ERP del mercat actual i es selecciona la que millor s’adapta a les necessitats i requeriments en vistes a una possible implantació.

Estudio para la implantación de un ERP en una empresa química

Este proyecto, tiene como objetivo proporcionar los pilares de la selección e implementación de un ERP en una PYME destinada a la industria química. Se analizan todos los pasos previos necesarios para la correcta elección del sistema de gestión deseado. De cara al cliente, se realiza un estudio del funcionamiento y necesidades de la empresa, con una posterior propuesta de ERP según sus necesidades. Esta, ya aceptada, se encuentra en proceso de instalación. Personalmente, me ha ofrecido la posibilidad de entender todo el entramado de una empresa y como puede ser potenciado de una manera sencilla y efectiva mediante software.

La Fractura digital

La Brecha Digital. Según la OECD, en su 'Understanding Digital Divide' 2001, el término de Brecha Digital se refiere a las diferencias entre los individuos, hogares, empresas y áreas geográficas en los diferentes niveles socioeconómicos en relación con sus posibilidades de acceso a la información y a la comunicación (TIC) y su uso con internet para una gran variedad de actividades.

XI Jornada Tècnica de l'Arròs

La jornada tècnica de l’arròs es consolida com una plataforma per presentar els resultats dels últims assajos i projectes d’investigació que s’estan duent a terme al Delta de l’Ebre associats al cultiu. Per una altra banda, és un punt de trobada entre tècnics, empreses i arrossers que permet l’intercanvi d’experiències i opinions. Un any més, us animem a participar en aquesta jornada tècnica que abordarà una gran varietat de temes relacionats amb la sanitat vegetal, l’agronomia del cultiu i el medi ambient.

La 'S.A. de Extractos Tánicos' de Barcelona: un proyecto empresarial a través del quebracho paraguayo

[spa] Se analiza la "S. A. de Extractos Tánicos" fundada en el Pueblo Nuevo de Barcelona en el año 1909 por los hermanos Pedro Pablo, Fernando y Carlos de Corral y Tomé. El matrimonio de Pedro Pablo de Corral y Tomé con la rosarina Clara Margarita Casado Sastre nos permite reconstruir la vinculación familiar y empresarial entre la empresa barcelonesa dedicada a la importación de la "quiebra hacha" durante la primera mitad del siglo XX, y la "S. A. Carlos Casado Limitada, Compañía de Tierras", dedicada al quebracho colorado del Gran Chaco latinoamericano.

El patronatge de les noves oligarquies urbanes a l'art català dels segles XVI i XVII

Al llarg del segle XVI es produí de manera lenta i heterogènia la progressiva introducció al Principat de les formes artístiques del Renaixement italià. Tradicionalment, a Catalunya, igual que a la resta del territori europeu, havia estat la noblesa, com a estament més proper al poder reial, la principal protagonista en el procés de comitència de les obres de més envergadura, moltes d"elles plantejades amb un sentit àulic que pretenia manifestar el predomini polític i econòmic de què havia gaudit d"antuvi aquest segment de la societat. Tanmateix, amb l"arribada a casa nostra dels nous corrents artístics renaixentistes es produí una certa inflexió en aquesta tendència, i hom pot observar com, a la fi del segle XVI i, sobretot, al llarg del segle XVII, aparegueren en l"escena del mercat artístic alts funcionaris reials, magistrats i juristes que, adherits al modern corrent de pensament humanista, dugueren a terme un important exercici de promoció i finançament d"empreses arquitectòniques, escultòriques i pictòriques seguidores dels preceptes renaixentistes. El present estudi analitza en quins termes es produí aquest relleu de patrocini artístic i repassa alguns casos ben emblemàtics.

La participación en los órganos sociales de las cooperativas en España

En los estudios de las organizaciones domina la investigación relacionada con la gestión. Sin embargo,poco a poco, el análisis de la participación y la implicación activa de los socios en los órganos de gobierno de las organizaciones democráticas va creando su propio espacio de interés. Los directivos empiezan a descubrir que la implicación del socio en la sostenibilidad económica proporciona ventaja competitiva. En el caso del cooperativismo de consumo en España, es este artículo se presentan los resultados de un estudio encargado por Hispacoop al Centro de Investigación de Economía y Sociedad (cies, 2010) de la Universidad de Barcelona, siendo esta una primera aproximación al estudio de la participación del socio en el gobierno de diez cooperativas de consumo que operan en el mercado español. Palabras clave: consumo, cooperativas, gestión, gobierno organizacional, procesos de participación.

Audit firm tenure and qualified opinions: New evidence from Spain

The 2010 Green Paper on Audit Policy by the European Commission has explicitly questioned the sufficiency of audit rotation rules established by European Union Members to guarantee auditor independence. In addition, the Paper clearly states that more research is needed regarding the effects of long audit tenures on independence. In this article, we have replicated the research by Ruiz-Barbadillo, Gómez-Aguilar, and Biedma (2005) about the effects of audit firm tenure on independence with more updated data. However, unlike them, we have performed panel data estimations instead of pooled regression. Our approach allows for a better control of individual unobserved heterogeneity, thus reducing potential problems caused by omitted variable bias. While Ruiz-Barbadillo et al. reported an unexpected positive effect of tenure on the likelihood of audit qualifications, we do not show any significant effect of tenure on the opinion of the audit report. Our results are robust to various sensitivity analyses.

The Role of Firm Size in Training Provision Decisions: evidence from Spain

The level of training provided by small firms to their employees is below that provided by their larger counterparts. The provision of firm-related training is believed to be associated to certain characteristics of the firm. In this paper we argue that small firms provide fewer training opportunities as they are less likely to be associated with these characteristics than large firms. The suitability of estimating training decisions as a double-decision process is examined here: first, a firm has to decide whether to provide training or not and, second, having decided to do so, the amount of training to provide. The differences in training provision between small and large firms are decomposed in order to analyse the individual contribution of these characteristics to explaining the gap. The results show that small firms face greater obstacles in accessing training and that the main reasons for that are related to their technological activity and the geographical scope of the market in which they operate.

Decomposing differences in total factor productivity across firm size

This paper investigates the extent to which the gap in total factor productivity between small and large firms is due to differences in the endowment of factors determining productivity and to the returns associated with these factors. We place particular emphasis on the contribution of differences in the propensity to innovate and in the use of skilled labor across firms of different size. Empirical evidence from a representative sample of Spanish manufacturing firms corroborates that both differences in endowments and returns to innovation and skilled labor significantly contribute to the productivity gap between small and large firms. In addition, it is observed that the contribution of innovation to this gap is caused only by differences in quantity, while differences in returns have no effect; in the case of human capital, however, most of the effect can be attributed to increasing differences in returns between small and large firms.

Do innovation and human capital explain the productivity gap between small and large firms?

Empirical evidence is compelling that large firms are more productive than small firms. The hypothesis in this paper is that the productivity differences between small and large firms are associated with two of the main determinants of a firm’s performance: the human and technological capital that firms incorporate. We suggest that the contribution of these factors in explaining the productivity-size gap might not only be due to the fact that large firms make a more extensive use of them, but also because large firms obtain higher returns from their investment in human and technological capital. The evidence we obtain for a comprehensive sample of Spanish manufacturing firms (1990-2002) supports this hypothesis, which has important implications for the effectiveness of policies designed to improve productivity in SMEs by stimulating innovation and the use of more skilled workers.

Innovació oberta per sortir de la crisi econòmica

L'increment del nombre de llocs de treball no pot estar només associat a fer-ne aparèixer de nous basant-nos en les noves empreses derivades dels resultats de la recerca. Crear petites empreses basades en productes de les TIC o de disseny de molècules, per citar-ne dos jaciments típics, està molt bé, però des de qualsevol punt de vista, no permetria una disminució substancial del nombre de desocupats. Amb prou feines servirien per donar sortida als joves que surten d'escoles i universitats, més ben formats que una gran proporció dels desocupats

Dinamitzar sectors d'alt valor afegit evitarà crisis

Segons dades de Biocat, Catalunya té el 21% de les empreses del sector biotecnològic espanyol que mouen més de 15.000 milions d'euros i ocupen més de 22.000 persones. A final del 2011, en el sector hi constaven 1.156 empreses i entitats, incloent-hi centres de recerca. De les 481 empreses, un 84% són d'origen català. Una part important són d'R+D+I i d'àmbit en què les universitats i centres de recerca catalans estan més ben situats en els rànquings internacionals

Per què França lidera la recerca científica pública?

A la llista Top 100 Global Innovators 2011 trobem 40 companyies dels Estats Units, 27 del Japó, 11 de França, 6 de Suècia, 4 d'Alemanya, 4 de Corea del Sud, 4 dels Països Baixos, 3 de Suïssa i 1 de Liechtenstein. Els Estats Units lideren la llista, hi ha més empreses asiàtiques que europees i cap de la Xina, que és líder en quantitat de patents però no en influència i qualitat