Personal relations and their effect on behavior in an organizational setting: an experimental study

We study how personal relations affect performance in organizations. In the experimental game we use a manager has to assign different degrees of decision power to two employees. These two employees then have to make distributive decisions which affect themselves and the manager. Our focus is on the effects on managers' assignment of decision power and on employees' distributive decisions of one of the employees and the manager knowing each other personally. Our evidence shows that managers tend to favor employees that they personally know and that these employees tend, more than other employees, to favor the manager in their distributive decisions. However, this behavior does not affect the performance of the employees that do not know the manager. All these effects are independent of whether the employees that know the manager are more or less productive than those who do not know the manager. The results shed light on discrimination and nepotism and its consequences for the performance of family firms and other organizations.

La fundamentación de los códigos de conducta de la Administración Pública

L’entorn administratiu d’aquests últims anys ha evidenciat la proliferació dels codis de conducta de l’Administració pública, un instrument procedent de l’experiència anglosaxona, especialment de la nord-americana, que en el present està en apogeu a l’Estat espanyol. La realitat ha exigit el desenvolupament d’un mecanisme extrínsec capaç de procurar la comprensió de determinats estàndards ètic-institucionals, així com d’orientar l’actuació d’uns empleats públics que, amb caràcter general, es troben lluny d’encarnar aquella que podríem considerar característica del mite de l’administrador ben educat. Així, sorgeix la voluntat ferma de recórrer a una figura que alguns han qualificat d’organitzativa, la finalitat de la qual rau en cobrir aquelles àrees de l’activitat administrativa que presenten una situació especialment sensible, responent a la necessitat d’una reforma administrativa multidireccional que afronti els nous reptes. El fenomen actual dels codis ètics no ha romàs immune a la influència d’uns determinats corrents de pensament, que no només han definit els fonaments específics dels mateixos –subjacents en la formulació dels principis que incorporen−, sinó també la base del marc ètic-públic en el qual els codis es troben immersos. Els codis de conducta dels funcionaris públics anglosaxons estan arrelats, principalment, en les ètiques fundacionals (teleològica utilitarista i deontològica kantiana) i, de manera indirecta, en aquells preceptes jurídics que en el seu moment varen acollir els principis ètic-públics fundacionals, conformant el que avui denominem ètica institucional, inserida en un marc jurídic-positiu. Per aquest motiu podem afirmar la naturalesa híbrida dels codis de conducta, majoritàriament ètica però no exclusiva que, atenent als principis constitucionals, encapçalarà el diàleg entre la tradicional disjuntiva Ètica-Dret. La necessitat d’elaboració i d’implantació dels codis de conducta al servei del bé dels ciutadans ha conduït, sense més ni més, a la recepció del model nord-americà a l’Estat espanyol, desproveïda de qualsevol element distintiu entre ambdues cultures. D’aquesta manera, l’Administració pública espanyola ha incorporat uns codis ètics de fonamentació únicament fundacional, sense ni tan sols procurar un marc d’aplicació conforme a les exigències públiques del nostre Estat. En desavinença a aquest fet, proposem un model en el que, prescindint –i fins i tot assumint− d’una irreversible formulació fundacional dels codis, l’aplicació d’aquestes figures assenti la base en l’ètica de les virtuts. Les normes i els deures definits en els codis de conducta dels empleats públics no poden esdevenir realitats morals primàries, sinó que han d’estar en funció de la vida segons la virtut. Aquesta concepció ètica dirigeix l’home fins a un nivell de reflexió que li permet indagar racionalment sobre el bé veritable de la vida humana, obrint camí a la perfecció d’una conducta que, en última instància, li proporcionarà l’autèntica llibertat d’acord amb les seves pròpies conviccions.

La Adaptación de la asignatura historia económica mundial en el Espacio Europeo de Educación Superior: objetivos y primeros resultados en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la UAB

El crédito ECTS (European Credit Transfert System) no es solamente un instrumento de transferencia que facilita el reconocimiento de los títulos en toda la UE y la movilidad de estudiantes y profesores, sino un nuevo marco normativo donde los estudios de grado y postgrado se desarrollan a lo largo de un proceso acumulativo de aprendizaje. El objetivo de la reforma, una vez sentadas las bases del adiestramiento personal, es que el mencionado aprendizaje pueda continuar actuando a lo largo de toda la vida (Long Life Learning – LLL). La asignatura de Historia Económica Mundial (HEM) puede constituir una plataforma privilegiada sobre la cual aplicar los planes pilotos de transición hacia la implantación definitiva del EEES. La existencia de esta materia de estudio en los programas de las actuales titulaciones de Economía y Administración y Dirección de Empresas, destinadas a convertirse en el grado de Economía, se hace más necesaria que nunca, dado que reúne una serie de características intrínsecas que favorecen las prácticas de autoaprendizaje.

La biblioteca personal: integrant la biblioteca en la societat en xarxa

El text presenta el "model danès" d'organització d'un sistema bibliotecari únic i coherent com a mitjà per asegurar l'accés universal, personalitzat i quotidià a la informació en tota mena de suports i també la reinterpretació del paper de les biblioteques i dels bibliotecaris en la societat de la informació. La base del model és una llei-marc, combinada amb l'actuació de la Danish Nacional Library Authority (DNLA), que encoratgen la cooperació en tots els àmbits, el desenvolupament professional i la creació de nous serveis, entre els quals destaquen els que es presenten a través del portal nacional de les biblioteques daneses (bibliotek.dk), incloent-hi el cataleg col·lectiu i d'altres com ara la referència electrònica i els portals temàtics.

Scheduled service versus personal transportation: the role of distance

This paper analyzes both theoretically and empirically the relationship between distance and frequency of scheduled transportation services. We study the interaction between a monopoly firm providing high-speed scheduled service and personal trans- portation (i.e., car). Most interestingly, the carrier chooses to increase frequency of service on longer routes when competing with personal transportation because provid- ing a higher frequency (at extra cost) it can also charge higher fares that can boost its profits. However, when driving is not a relevant option, frequency of service de- creases for longer flights consistently with prior studies. An empirical application of our analysis to the European airline industry con?rms the predictions of our theoretical model.

Personal Indebtedness, Spatial Effects and Crime

There is a long and detailed history of attempts to understand what causes crime. One of the most prominent strands of this literature has sought to better understand the relationship between economic conditions and crime. Following Becker (1968), the economic argument is that in an attempt to maintain consumption in the face of unemployment, people may resort to sources of illicit income. In a similar manner, we might expect ex–ante, that increases in the level of personal indebtedness would be likely to provide similar incentives to engage in criminality. In this paper we seek to understand the spatial pattern of property and theft crimes using a range of socioeconomic variables, including data on the level of personal indebtedness.

Violència contra les dones: anàlisi de la situació psicològica personal i interpersonal d'un grup de dones maltractades

Aquest projecte és la continuació d'un estudi pilot finançat per l'Institut Català de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandària de la mostra -avaluant les característiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepció de la relació de parella-, fins que el 2003 -i gràcies a l'ajut del Departament de Benestar i Família-, dins la Fundació Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistència pública especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situació psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element novedós l'avaluació dels estils d'enfrontament que les dones fan servir després de l'experiència abusiva viscuda. Els instruments utilitzats són l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptació de l’Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa et al., 1994). Es recull informació d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen més alterades són l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes són coherents amb les actituds defensives i les estratègies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clínic, i segons l’experiència assistencial, es conclou amb la importància de realitzar entrevistes exploratòries acurades ja que això facilita la indicació terapèutica més adient i la focalització de l'ajuda.

Personal Indebtedness, Spatial Effects and Crime

There is a long and detailed history of attempts to understand what causes crime. One of the most prominent strands of this literature has sought to better understand the relationship between economic conditions and crime. Following Becker (1968), the economic argument is that in an attempt to maintain consumption in the face of unemployment, people may resort to sources of illicit income. In a similar manner, we might expect ex–ante, that increases in the level of personal indebtedness would be likely to provide similar incentives to engage in criminality. In this paper we seek to understand the spatial pattern of property and theft crimes using a range of socioeconomic variables, including data on the level of personal indebtedness.

Scheduled Service Versus Personal Transportation: The Role of Distance

This paper presents a theoretical and empirical analysis of the relationship be- tween frequency of scheduled transportation services and their substitutability with personal transportation (using distance as a proxy). We study the interaction between a monopoly firm providing a high-speed scheduled service and private transportation (i.e., car). Interestingly, the carrier chooses to increase the frequency of service on longer routes when competing with personal transportation because by providing higher frequency (at extra cost) it can also charge higher fares which can boost its profits. However, in line with the results of earlier studies, frequency decreases for longer flights when driving is not a viable option. An empirical application of our analysis to the European airline industry confirms the predictions of our theoretical model. Keywords: short-haul routes; long-haul routes; flight frequency; distance JEL Classification Numbers: L13; L2; L93

Personal indebtedness, community characteristics and theft crimes

Becker (1968) and Stigler (1970) provide the germinal works for an economic analysis of crime, and their approach has been utilised to consider the response of crime rates to a range of economic, criminal and socioeconomic factors. Until recently however this did not extend to a consideration of the role of personal indebtedness in explaining the observed pattern of crime. This paper uses the Becker (1968) and Stigler (1970) framework, and extends to a fuller consideration of the relationship between economic hardship and theft crimes in an urban setting. The increase in personal debt in the past decade has been significant, which combined with the recent global recession, has led to a spike in personal insolvencies. In the context of the recent recession it is important to understand how increases in personal indebtedness may spillover into increases in social problems like crime. This paper uses data available at the neighbourhood level for London, UK on county court judgments (CCJ's) granted against residents in that neighbourhood, this is our measure of personal indebtedness, and examines the relationship between a range of community characteristics (economic, socio-economic, etc), including the number of CCJ's granted against residents, and the observed pattern of theft crimes for three successive years using spatial econometric methods. Our results confirm that theft crimes in London follow a spatial process, that personal indebtedness is positively associated with theft crimes in London, and that the covariates we have chosen are important in explaining the spatial variation in theft crimes. We identify a number of interesting results, for instance that there is variation in the impact of covariates across crime types, and that the covariates which are important in explaining the pattern of each crime type are largely stable across the three periods considered in this analysis.

Jordi Rubió i Balaguer, una visió personal

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball ha tingut dos objectius principals: conèixer la figura de Jordi Rubió i Balaguer,erudit català polifacètic (bibliotecari, professor, historiador de la literatura catalana i de la cultura en general), i escriure sobre el que va aconseguir per després donar-lo a conèixer a tothom. Un dels punts més interessants del treball ha estat donar una nova visió sobre la seva figura, explicant el context i l’època en què visqué i enregistrant les converses entre l’autor i la seva àvia, filla de J.Rubió, en què recorda anècdotes i impressions del passat. Aquestes gravacions i les cartes trobades a l’Arxiu Rubió són inèdites i exclusives d'aquest treball. Al principi, s’hi explica la família de J.R.B i els seus precedents, seguit de la formació acadèmica i la maduració a Barcelona, Madrid i Hamburg. Després d’això, es parla del context polític i l’obra cultural dels anys de la Mancomunitat (1914-1925), com també d’algunes institucions com la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries i les Biblioteques Populars, que dirigí. Abans de parlar de la seva vida personal, es fa referència a la situació cultural de Catalunya durant els anys 1925-1939. Tot això, per entendre la vida d’aquest home extraordinari que treballà tenaçment i amb vocació de servei al país durant tota la seva vida, si bé el 1939 va ser desposseït dels seus càrrecs per la dictadura franquista. Aquest treball se centra en el període anterior a 1939, durant el qual Rubió va dur una activitat frenètica.

Some personal views on the control of schistosomiasis mansoni

Our views are based, on a recent study of a district of Uniao dos Palmares (Alagoas). Although being a very compact community (32 city blocks holding two thousand families), transmission is very uneven, the geometric mean egg counts in the various blocks ranging between extremes of 96 and 1920. (Results do not correlate with the availability of domestic water supply). We thus are led to conclude that: (a) transmission is primarily peridomestic, resulting from pollution of open ditches and other collections of water; (b) control of transmission can be done on a selective basis, requiring quite medest investments. Given the inefficacy of population-based chemotherapy, when used alone, the author insists that this alternative cannot any longer be overlooked. He also regrets the emphasis placed upon vaccine development; allegations that this would, at any rate, prevent severe morbidity can be dismissed, since-whatever the cause-morbidity due to schistosomiasis has been rapidly declining in Northeast Brazil.

The impact of past direct-personal traumatic events on 12-month outcome in first episode psychotic mania: trauma and early psychotic mania.

OBJECTIVE: Past traumatic events have been associated with poorer clinical outcomes in people with bipolar disorder. However, the impact of these events in the early stages of the illness remains unclear. The aim of this study was to investigate whether prior traumatic events were related to poorer outcomes 12 months following a first episode of psychotic mania. METHODS: Traumatic events were retrospectively evaluated from patient files in a sample of 65 participants who had experienced first episode psychotic mania. Participants were aged between 15 and 28 years and were treated at a specialised early psychosis service. Clinical outcomes were measured by a variety of symptomatic and functioning scales at the 12-month time-point. RESULTS: Direct-personal traumatic experiences prior to the onset of psychotic mania were reported by 48% of the sample. Participants with past direct-personal trauma had significantly higher symptoms of mania (p=0.02), depression (p=0.03) and psychopathology (p=0.01) 12 months following their first episode compared to participants without past direct-personal trauma, with medium to large effects observed. After adjusting for baseline scores, differences in global functioning (as measured by the Global Assessment of Functioning scale) were non-significant (p=0.05); however, participants with past direct-personal trauma had significantly poorer social and occupational functioning (p=0.04) at the 12-month assessment with medium effect. CONCLUSIONS: Past direct-personal trauma may predict poorer symptomatic and functional outcomes after first episode psychotic mania. Limitations include that the findings represent individuals treated at a specialist early intervention centre for youth and the retrospective assessment of traumatic events may have been underestimated.

Personal experience with diagnostic and therapeutic aspects of human Leishmania (Viannia) braziliensis in Três Braços

Diagnostic and therapeutic aspects of human infection with Leishmania (Viannia) braziliensis found in the littoral forest of the state of Bahia are reviewed. There is pressing need for alternative cheap oral drug therapy.