The Energy metabolism of China and India between 1971-2010: studying the bifurcation

This paper presents a comparison of the changes in the energetic metabolic pattern of China and India, the two most populated countries in the world, with two economies undergoing an important economic transition. The comparison of the changes in the energetic metabolic pattern has the scope to characterize and explain a bifurcation in their evolutionary path in the recent years, using the Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) approach. The analysis shows an impressive transformation of China’s energy metabolism determined by the joining of the WTO in 2001. Since then, China became the largest factory of the world with a generalized capitalization of all sectors ―especially the industrial sector― boosting economic labor productivity as well as total energy consumption. India, on the contrary, lags behind when considering these factors. Looking at changes in the household sector (energy metabolism associated with final consumption) in the case of China, the energetic metabolic rate (EMR) soared in the last decade, also thanks to a reduced growth of population, whereas in India it remained stagnant for the last 40 years. This analysis indicates a big challenge for India for the next decade. In the light of the data analyzed both countries will continue to require strong injections of technical capital requiring a continuous increase in their total energy consumption. When considering the size of these economies it is easy to guess that this may induce a dramatic increase in the price of energy, an event that at the moment will penalize much more the chance of a quick economic development of India.

Oportunidades de negocio para empresas españolas en Brasil, India y China

Brasil, Índia i Xina són algunes de les economies anomenades a ser potències mundials en els propers anys. Són països que estan experimentant un creixement *inigualable per altres nacions i que posseeixen molts recursos naturals, amplis territoris i una recent classe mitjana que demanda nous productes i serveis. Aquest fet, en un panorama de crisi global com l'actual, convida voler invertir immediatament en aquests països. Com a conseqüència de les grans extensions territorials, les àrees de negoci han de ser detectades de forma efectiva com a factor clau per augmentar les possibilitats d'èxit empresarial, juntament amb la bona pràctica dels protocols i normes esteses a Brasil, Índia i Xina. L'estudi de les formes d'establiment més adequades a l'empresa de l'inversor en potència i l'estudi dels sectors més competitius en cada economia són també aspectes determinants, entre molts altres que es desenvolupen en aquest treball. Brasil, Índia i Xina són nacions molt complexes, amb característiques semblants i unes altres totalment diferents. Moltes d'elles seran analitzades en aquest treball per tal proporcionar una resposta ferma a la pregunta de molts inversors: Existeixen realment oportunitats empresarials en països com Brasil, Xina o Índia?

La situación de las mujeres en el mercado laboral en Cataluña y Bélgica

Actualment el paper que desenvolupen dones i homes en el mercat laboral i les seves oportunitats son diferenciades per ambdós, motiu pel qual en las últimes dècades s’ha posat un gran accent en l’elaboració i l’anàlisi d’estadístiques per sexes. Aquest treball es una guia que ens mostra la situació de les dones en el mercat laboral a Catalunya i Bèlgica. D’aquesta forma, cerquem conèixer en quin mercat laboral seria més fàcil trobar un adequat treball per una dona, en aspectes com la taxa d’atur, la jornada laboral, el sector i el salari. Per realitzar aquest treball ens plantegem analitzar la següent hipòtesi: “La situació de la dona en el mercat laboral a Bèlgica, en referència a la taxa d’atur, la jornada laboral, l’elecció del sector y del salari, es millor que en el mercat laboral a Catalunya. Per resoldre aquesta hipòtesis, estudiarem la taxa d’activitat, la taxa d’ocupació i la taxa d’atur a Catalunya i Bèlgica. Aquestes taxes ens permeten quantificar clarament les diferencies existents en el mercat laboral entre homes i dones. A més, realitzarem un anàlisis per conèixer la jornada que predomina a Catalunya i Bèlgica per sexes. Una manifestació de la desigualtat laboral es la distribució dels treballadors en les diverses branques d’activitat i ocupació. Per això, ens hem proposat identificar la distribució dels treballadors per sexe en els diversos sectors econòmics. D’aquesta manera, podrem conèixer la feminització dels sectors. Finalment analitzarem els salaris per sexes, tant a Catalunya com a Bèlgica. Així mateix, podrem esbrinar en quin mercat laboral, si a Catalunya o a Bèlgica, els salaris són més alts. Al mateix temps que realitzem una comparació entre el guany real d’un treballador i el salari mínim interprofessional.

Sedimentos marinos superficiales en la bahía del Callao, Perú. 1997

Durante El Niño 1997, se estudiaron los sedimentos marinos superficiales de la bahía del Callao (11°50’S a 12°06’S), en 68 estaciones de muestreo situadas al interior de la bahía, incluyendo Ventanilla. Se situaron 35 estaciones complementarias entre las desembocaduras de los ríos Rímac y Chillón donde se concentran las descargas de desechos industriales, urbanos y de actividad portuaria. Se realizaron tres transectos, frente a: playa Ventanilla, al colector Comas y a Chucuito-La Punta. Frente a la playa Márquez se encuentra textura areno arcillosa y hacia el norte predomina el fango; frente a Oquendo las texturas son fango y arena arcillosa. Sedimentos de grano fino, con textura limo arcillosa y arcillo limosa existen en el fondo marino de zonas más profundas y alejadas de la costa; pero también están cerca de la costa, al sur y suroeste de la zona de operaciones portuarias, frente a Chucuito y La Punta. Texturas de arena se registraron al norte del río Chillón (La Pampilla y Ventanilla), en los alrededores del banco Camotal y frente a La Punta. En las áreas más profundas y abrigadas de la bahía, los sedimentos con granulometría muy fina presentan valores negativos de asimetría, característicos de ambientes de sedimentación. En sectores donde existen sedimentos de grano más grueso ocurren procesos de transporte (tipo y forma de ondulaciones) y erosión, apreciables en imágenes del fondo, y en el análisis de parámetros estadísticos. Los altos contenidos de materia orgánica se encuentran asociados a sedimentos de grano fino en ambientes de sedimentación principalmente, está condicionado por la tasa de aporte y origen (antrópico, marino o continental) y por las condiciones de escaso oxígeno que favorecen su preservación. Los más bajos contenidos orgánicos frente a la zona costera de Ventanilla, están asociadas a sedimentos con predominancia de fracciones de arena y origen terrígeno y mayor oxigenación.

R+D+I

Concurs d’idees per a l'ordenació dels Sectors Can Banús i Castell de Mogoda

Sovereign debt markets in turbulent times: Creditor discrimination and crowding-out effects

In 2007, countries in the Euro periphery were enjoying stable growth, low deficits, and lowspreads. Then the financial crisis erupted and pushed them into deep recessions, raising theirdeficits and debt levels. By 2010, they were facing severe debt problems. Spreads increased and,surprisingly, so did the share of the debt held by domestic creditors. Credit was reallocatedfrom the private to the public sectors, reducing investment and deepening the recessions evenfurther. To account for these facts, we propose a simple model of sovereign risk in which debtcan be traded in secondary markets. The model has two key ingredients: creditor discriminationand crowding-out effects. Creditor discrimination arises because, in turbulent times, sovereigndebt offers a higher expected return to domestic creditors than to foreign ones. This providesincentives for domestic purchases of debt. Crowding-out effects arise because private borrowingis limited by financial frictions. This implies that domestic debt purchases displace productiveinvestment. The model shows that these purchases reduce growth and welfare, and may lead toself-fulfilling crises. It also shows how crowding-out effects can be transmitted to other countriesin the Eurozone, and how they may be addressed by policies at the European level.

Evaluación poblacional de Lessonia trabeculata Villouta y Santelices, 1986 en San Juan de Marcona, Marzo 2010

IMARPE, en marzo del 2010 realizó la evaluación poblacional de la macroalga Lessonia trabeculata en 2 sectores de San Juan de Marcona: Carro Caído (sector 1) y San Nicolás (sector 4). El diámetro mayor del rizoide (DMR) se registró en el sector 1 (59,1%), en el sector 4 solo el 30,3% presentó tamaño >20 cm (tamaño mínimo de extracción). En el sector 1 se estimó la biomasa en 38.070 t y en el sector 4 fue 3.279 t; en base a la biomasa se proyectó un rendimiento de 4.166 t para el año 2010. Se consideró evitar la extracción en la estación de otoño.

Do Agglomeration Economies Reduce the Sensitivity of Firm Location to Tax Differentials?

Recent theoretical work in economic geography has shown that agglomeration forces can mitigate 'race-to-the-bottom' tax competition, by partly or fully offsetting firms' sensitivity to tax differentials. We test this proposition using data on firm births across Swiss municipalities. We find that corporate taxes deter firm births less in more spatially concentrated sectors. Firms in sectors with an agglomeration intensity in the top quintile are less than half as responsive to differences in corporate tax burdens as firms in sectors with an agglomeration intensity in the bottom quintile. Hence, agglomeration economies do appear to attenuate the impact of tax differentials on firms' location choices.

Xarxa digital multimèdia de pantalles i kioscs interactius

Internet s’ha alçat en poc temps com el mitjà més utilitzat pels turistes per a planificar, organitzar i comprar un viatge, és per això que es proposa donar les mateixes facilitats en el destí. La Publicitat Dinàmica o “Digital Signage” és un nou servei de comunicació que consisteix en un conjunt de tecnologies i aplicacions informàtiques que permeten emetre missatges multimèdia i comunicar-se així d’una manera innovadora amb el públic objectiu de cada empresa, si s’afegeix un sistema independent, multimèdia i interactiu que pot utilitzar-se per a proporcionar informació i/o permetre la realització de transaccions es potencia al màxim el servei. D’aquesta manera es proposa crear una Xarxa Digital Multimèdia de Kioscs Interactius recolzats amb una pantalla de plasma per a la tecnologia Digital Signage. La ubicació escollida estratègicament és en un dels punts de major afluència turística, tal com l’entrada dels hotels. Així es tracta de crear circuits tancats en àrees geogràfiques on es troben els principals nuclis turístics de Mallorca. La possibilitat d’accedir a segments de població altament interessants per al producte o servei es multiplica al ser una manera fàcil, eficaç i altament suggestiva de promocionar el què es pretén. Un avantatge és la simplicitat de la infraestructura tecnològica que es necessita, el dispositiu mitjançant el qual es visualitzaran els missatges serà una pantalla de plasma convencional, i un terminal de punt de venda instal.lat en un lloc de pas. Cada mòdul està connectat a la xarxa ADSL mitjançant un servidor local a Internet. La connexió a la xarxa és imprescindible per a que el manteniment i actualització dels continguts es puguin efectuar remotament. L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar la viabilitat de la implantació de la xarxa, mitjançant la realització d’un estudi de mercat on s’analitzen els grups claus per a la implantació: els hotelers, la indústria turística i el Govern Balear. S’identifiquen els beneficis que aportarà al nou servei i les repercussions que tendrà la seva instal.lació. Entre els resultats més destacats d’aquest estudi cal remarcar l’acceptació que ha tengut la idea entre els hotelers entrevistats i la resposta positiva de la indústria turística. Es reconeix: una millora de la imatge del sector, l’ús com a eina de promoció turística pel Govern, i la contribució a la sostenibilitat econòmica pel fet que augmenta la competitivitat de les empreses i això millora la qualitat del servei.

Implantació d'un sistema de gestió integrada: ISO 9001:00, ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07, en un centre d'estètica i perruqueria

En aquests últims anys, són moltes les empreses que han optat per la utilització de sistemes de gestió normalitzats, per a garantir la rendibilitat i fiabilitat dels resultats de la implantació del sistema de gestió en qüestió. A la dècada dels 90 va ser quan la implantació de sistemes de gestió va començar a ser important en la majoria de sectors econòmics. L’evolució en els sistemes de gestió a trets generals va iniciar-se primerament en l’àmbit de la qualitat, seguidament en la gestió ambiental i en última instància en la prevenció de riscos laborals. Aquests tres tipus de sistemes de gestió, en els últims anys s’han anat integrant, de manera que s’han reduït els recursos i els esforços emprats en la gestió, millorant significativament l’eficàcia i l’eficiència d’aquests sistemes. L’objectiu principal que persegueix aquest projecte, és definir un sistema de gestió que permeti a l’empresa conduir les seves activitats de forma simplificada i ordenada, i que alhora faciliti la informació necessària per a corregir i millorar les activitats. Un altre objectiu que pretén aconseguir aquest projecte, és el de dissenyar un SGI que aprofiti les sinèrgies generades en els diferents àmbits de la pròpia empresa i fomenti les interaccions entre els diferents nivells de l’organització. En conseqüència, millorarà de forma important els fluxos d’informació dins de l’empresa minimitzant els esforços i la pèrdua d’informació. El mètode escollit per a la implantació del SGI, ha estat la Gestió per Processos, la qual es basa en la definició i seguiment dels processos de l’empresa, partint de les necessitats del client i acabant quan aquestes estan satisfetes. En conclusió, a la finalització del present projecte s’obtindrà un SGI, amb tots els processos de l’empresa definits i implantats, que doni compliment a les normes UNEEN-ISO 9001:00, UNE-EN-ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07. Aquest SGI, que s’ha realitzat des d’un punt de vista documental i teòric, suposarà una millora de l’eficàcia operativa dels processos i una important millora competitiva de l’empresa.

"Vinci Cosmetics" Fabricación y comercialización de productos cosméticos

Contexto: La idea principal es la creación de una empresa para la fabricación y comercialización de productos cosméticos de alta gama. A pesar del contexto de crisis económica en el que estamos envueltos estos últimos años y del que no parece que acabamos de salir, el sector de la cosmética está resistiendo la situación de forma envidiable. De la crisis, como dicen los economistas, “se saldrá y se volverá, todo es cíclico” y viendo la fortaleza que éste sector está mostrando unido a la necesidad de que nuestra economía abandone sectores muy deteriorados y sin una previsión positiva de futuro, la cosmética se postula con un futuro prometedor dentro del contexto económico español y europeo. “Vinci Cosmetics” es el nombre inicialmente pensado para que la nueva compañía inicie su andadura. Nombre con tintes latinos de la lejana época del imperio romano como homenaje a la rica herencia histórica de la ciudad del autor del proyecto - Tarragona. La cultura por cuidarse y sentirse bien, muy arraigada en la mentalidad latina y mediterránea, es un factor cultural clave para el desarrollo y futura evolución de esta industria. El slogan de la empresa, “Dieta Mediterránea para tu piel”, clarifica en buena medida la idea a desarrollar y los objetivos pretendidos por la estrategia empresarial. Objetivos: El objetivo esencial del TFC es elaborar un estudio detallado para la creación de una empresa de fabricación y comercialización de productos cosméticos de alta gama que abarque el management y la gestión por procesos de la empresa, la función de marketing, el tipo de operaciones y procesos a realizar, la gestión del factor humano y el presupuesto necesario para cubrir este ambicioso proyecto. En detalle, un completo plan de empresa que marque las directrices de la organización industrial que se pretende crear compuesto a su vez por cinco planes: plan de gerencia, plan de marketing, plan de operaciones, plan de recursos humanos y plan económico – financiero. Procedimientos: El proyecto tiene un alto componente de estudio de mercados y de marketing pero pretende también abarcar el management, los procesos de operación, el factor humano y el aspecto económico y financiero de las inversiones y presupuesto necesario. El estudio inicial centrará su esfuerzo en un análisis del mercado de la península ibérica, y, en función del avance y del progreso esperado por la empresa, la compañía podría extender su campo de acción a Europa aunque no antes de un medio plazo. “Vinci Cosmetics” ha adoptado referenciales de sistemas de gestión integrados en toda la organización. Así tenemos principalmente, por un lado, la norma internacional ISO 9001:2008 y, por otro, el Modelo EFQM de Excelencia en la gestión; ambos plasmados a partir de un enfoque basado en procesos que nos garantiza el control continuo y la gestión excelente. Conclusiones: Tras evaluar la situación actual del mercado de la cosmética, las previsiones futuras de éste y las necesidades que una organización industrial necesita, se puede crear - con plenas garantías de éxito como organización empresarial y desde el punto de vista económico - una empresa de cosméticos de alta gama para cubrir las necesidades de una parte de mercado que lo requiere.

La Salut als diaris digitals, una qüestió de salut digital: les notícies de salut en els diaris digitals en llengua catalana: exploració i assaig metodològic per a l'anàlisi descriptiva

En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situació actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.

Green Collar Jobs Initiative Committee, January 8, 2010

A team representing Iowa Workforce Development, the Office of Energy Independence, the Department of Natural Resources, the Department of Public Safety, the Iowa Utilities Board, the Department of Economic Development and Iowa Community Colleges reviewed many reports on green jobs published by states, associations and private research companies with the purpose of determining whether the number of “green collar” jobs in Iowa’s economy can be quantified. The team found that there was no standard on definition, identifying jobs or occupations, or level of inclusion for counting green collar jobs. All reports were tailored to their own audiences, without regard to the ability to measure their results against findings made by other states or organizations. Green collar jobs can be found in construction, manufacturing, installation, maintenance, agriculture and many other sectors of the economy. While some of the green collar jobs are in new occupations and industries, most are existing jobs that demand new green collar skills.

Factors promoting the exposure to bioaerosols among crop workers

Introduction. Agricultural workers are among the professional groups most at risk of developing acute or chronic respiratory problems. Despite this fact, the etiology of these occupational diseases is poorly known, even in important sectors of agriculture such as the crops sector. Cereals can be colonized by a large number of fungal species throughout the plants' growth, but also during grain storage. Some of these fungi deliver toxins that can have a serious impact on human health when they are ingested via wheat products. Although International and European legislation on contaminants in food, including mycotoxins, include measures to ensure protection of public health by setting down the maximum levels for certain contaminants, the risks associated with the inhalation of such molecules during grain handling remains poorly documented. Goal of study. This project's objective was to characterize worker exposure to pathogenic, irritative or allergenic microorganisms and to identify the abiotic or biotic factors that reduce the growth of these microorganisms in crops. Indeed, the proliferation of microorganisms on wheat is dependent on temperature, rainfall and human disturbance (e.g. usage of tillage, addition of fungicides). A change in the concentration of these microorganisms in the substrate will directly result in a change in the concentration of aerosolized particles of the same microorganisms. Therefore, the exposure of worker to bioaérosols will also change. The Vaud region of Switzerland is a perfect region for conduct such a project as weather conditions vary and agricultural land management programs are divers at a small geographic scale. Methods. Bioaerosols and wheat dust have been sampled during wheat harvesting of summer 2010 at 100 sites uniformly distributed in the Vaud region that are representative of the different agriculture practices. Personal exposure has been evaluated for different wheat related activities: harvesting, grain unload, baling straw, the cleaning of harvesters and silos. Aerosols have been sampled at a rate of 2L/min between 15 min to 4 hours (t) on a 5m PVC filter for estimating the total dust inhaled, on gelatine filter for the identification and quantification of molds, and on a 0.45um polycarbonate filter for endotoxin quantification. Altitude, temperature and annual average rainfall were considered for each site. The physical and chemical characteristics of soils were determined using the methods in effect at Sol Council (Nyon). Total dust has been quantified following NIOSH 0500 method. Reactive endotoxine activity has been determined with Limulus Amebocyte Lysate Assay. All molds have been identified by the pyrosequencing of ITS2 amplicons generated from bioaerosol or wheat dust genomic DNA. Results & Conclusions. Our results confirm the previous quantitative data on the worker exposure to wheat dust. In addition, they show that crop workers are systematically exposed to complex mixtures of allergens, irritants or cytotoxic components. The novelty of our study is the systematic detection of molds such as Fusarium - that is a mycotoxins producer - in the bioaerosols. The results are interpreted by taking in account the agriculture practice, the Phosphorus : Carbon : Nitrogen ratio of the soil, the altitude and the average of rainy days per year.

Implications of diagnosis related groups (DRGs) for the management of hospitals.

Although tremendous advances have been made in the diagnosis and treatment of patients, hospital administrative systems have progressed relatively slowly. The types of information available to managers in industrial sectors are not available in the health sector. For this reason, many phenomena, such as the variations of average costs and lengths of stay between different hospitals, have remained poorly explained.The DRG system defines groups of patients that consume relatively homogeneous quantities of hospital resources. On the basis, it is possible to standardize average lengths of stay and average hospital costs in terms of the differences in case mix treated. Thus DRGs can serve as an explanation of variations in these factors between different hospitals, and also (but not only) for prospective reimbursement schems. As in a number of other European countries, a project has been set up in Switzerland to examine the possibilities of using DRGs in hospital management, planning and financing.