Social capital and the equilibrium number of entrepreneurs

Social capital is viewed either as a proprietary asset that serves private interests, including those of entrepreneurs, or as a collective asset that supports trust-based transactions saving on transaction costs both in markets and within the boundaries of firms, and benefiting society as a whole. This paper explains the relative specialization between entrepreneurs and market-governed exchanges as a result of the interaction between social capital that lowers transaction costs, and the scale economies of ability in managerial jobs (Lucas 1978). The main hypothesis formulated in the paper is that higher social capital will benefit the hierarchy relatively more than the market as a governance mechanism, and therefore in economies with higher social capital, the equilibrium number of entrepreneurs will be lower and their average span of control larger than in economies with lower social capital. The empirical evidence, with data from the Spanish Autonomous Communities, is consistent with this prediction.

An alternative socio-ecological strategy? International Trade Unions' engagement with climate change

In the context of a global ecological crisis, it is an important move when trade unions turn to environmentalism. Yet, the form that this environmentalism takes is often overlooked. This is especially the case with international trade unions. Based on an empirical study of international trade unions' engagement with the climate change issue, this article argues that international trade unions follow three different (and partially conflicting) strategies. I label these strategies as 'deliberative', 'collaborative growth' and 'socialist', and I examine each in turn. I argue that such analysis is important if we want to identify the potential for transforming the social relations of production that are at the root of the current climate crisis, and for identifying an alternative socio-ecological strategy.

Anàlisi de la comunicació família-escola-serveis socio-educatius com a eina per a millorar l'èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d'actuació

L’èxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de l’ensenyament obligatori passa per l’entesa de les seves famílies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi l’entorn social en que estan immersos. Per entendre’s uns i altres els cal establir vies de comunicació eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anàlisi de la Comunicació Família-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qüestió al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en l’èxit escolar: famílies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines són les vies de comunicació que fan servir i quina la seva eficàcia; 3.Què pensen les famílies, què necessiten a què es poden o volen comprometre’s respecte a l’escola i a l’educació dels seus fills i filles; 4.Què pensa el professorat de la comunicació amb les famílies, què necessiten com a professionals i a què pot o vol comprometre’s; 5.Quins són aquells factors que poden influir de forma més rellevant en la millora de les possibilitats d’èxit de tot l’alumnat fent, en darrer lloc, noves propostes d’intervenció en particular per ajudar a solventar les necessitats específiques de l’alumnat procedent d’altres cultures que s’escolaritzen a Catalunya.

Girona, capital jurisdiccional de la Catalunya convulsa dels anys 1630

El treball té per marc precís els anys 1635-37. El seu objecteés la transferència de Barcelona a Girona de la plana major deles institucions virregnals de Catalunya (la Reial Audiència, laBatllia General, l’ofici del mestre racional...) i el seu personal.

Social capital and cognitive attainment

We review the different meanings that researchers have given to theconcept of social capital, differentiate four types – bridging, bonding,linking, and overheads –, and discuss their different functions as public,club, and common goods.For each form of social capital we distinguish its productivity (acollective characteristic) from the factors that account for individual’sdifferential access to its returns, and propose alternative ways formeasuring each.We show the utility of our theoretical and measuring approach byanalyzing the impact of the each form of social capital on 15 year-oldstudents’ cognitive attainment across OECD countries, using 2006 PISAdata.The results show that students’ cognitive attainments are a direct functionof the richness or productivity of each form of social capital and ofstudents’ degree of access to each.

Capital cities of federations. On the way to analysing the normative base of their asymmetrical status

Federal Capitals often have special statutes. Compared with member states, they often enjoy a lower degree of self-government and a lesser share in the governing of the federation. Why do actors choose such devices, and how can they be justified in a liberal democracy? Surprisingly, the burgeoning literature on asymmetric federalism (to which our research group has contributed significantly) has overlooked this important feature of a de iure asymmetry, perhaps because political theory up to now has concentrated on cases of multicultural and plurinational federations. However, comparative literature is also rare. This paper is the first step to filling in this gap by comparing some federal capitals. The Federal District model (Washington) is compared to capitals organized as member-states (Berlin and Brussels), and capitals that are cities belonging to a single member state (Ottawa in Ontario). The different features of de iure asymmetry will thereby be highlighted. Some light will be shed on the possible motives, reasons and justifications for the choice of each respective status. The paper opens the door to further research on such status questions by analysing public and parliamentary debates, for example. It paves the way for more thorough research. Sicne the author has been awarded a grant by the Institut d’Estudis Autonòmics, this research will be carried out soon.

Symbolic meaning of local identity – A case study on Barcelona place brand representation

The core objective of this research process was to design an operational tool for place brand analysis. By modelling the emotional significance and the deeper-lying symbols associated to a specific place identity I expected to create a semiotic tool that could be applied, mutatis mutandis, on other similar place brands. As a field case study to develop the instrument, my choice of the research arena was Barcelona city, the capital of Catalonia Autonomous Community, Spain. Barcelona brand identity was approached in the line of the Chicago Urban Anthropology School. The research methods were designed according to the prescriptions of the urban anthropology, namely qualitative methods: in-depth interviews and discourse analysis. The final research outcome was a model summarizing a range of specific emotional values that support a place brand to position in the collective mindset and to assume a positively valued status and identity in the world order.

La Fuga de capital humà : una sortida sense retorn

Cert és que l’economia actual està sent transformada per la globalització, la integració econòmica i un increment en l’ús de les noves tecnologies. Una de les conseqüències d’aquest fenòmen és que la força de treball formada està adquirint cada vegada més mobilitat entre països industrialitzats. És precisament aquest el subjecte d’estudi del treball: la fuga de capital humà en el sector de la recerca i el desenvolupament. El nostre treball fa un recorregut per variables com la despesa en R+D, atur en el sector, personal que es dedica a investigació, entre altres. L’objectiu de les quals és arribar a extreure un rànquing de països emissors i receptors de capital humà a nivell europeu. No hem pogut obviar estudiar com ha estat l’evolució de la inversió espanyola a nivell públic i privat. Hem trobat interessant també, afegir el cas d’Estats Units, donat que és el país receptor per excel·lència.Per tenir-ne una visió més directe hem realitzat un pla d’enquestes a estudiants dedoctorats i màsters de la nostra universitat, per tal de veure, entre altres coses, si vertaderament la fuga de capital humà és una sortida sense retorn.

El Negoci de l'esquí alpí als Pirineus catalans : Anàlisi del sector i recerca de noves oportunitats empresarials

El principal objectiu d’aquest estudi és fer un anàlisi sobre l’estat del negoci de l’esquí alpí al Pirineu català. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatològic, el purament econòmic o fins i tot el social, les diverses problemàtiques de les estacions d’esquí a Catalunya.En primer lloc, l’estudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i l’augment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant també l’hipotètic impacte que causaria en les estacions d’esquí. Posteriorment, s’analitza detingudament l’estat general de les estacions d’esquí, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre d’altres aspectes. La segona gran part de l’estudi es centra en l’anàlisi concret d’una estació, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne l’evolució de clients o dies d’obertura i la situació econòmica de l’estació. A continuació, es fa un breu anàlisi del context internacional per poder comparar la situació del Pirineu català amb altres zonesdel Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusió, es presenten una sèrie d’alternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bàsicament van destinades a aconseguir una major injecció de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundàries, i les que s’han considerat inviables, que contemplaven mesures com l’ampliació de les estacions cap a cotes més altes, l’augment dels canons de neu o la contractació d’assegurances climàtiques, descartades majoritàriament per requerir una inversió excessivament elevada.

Capital, Wages, and Growth: Theory and Evidence

Returns to scale to capital and the strength of capital externalities play a key role for the empirical predictions and policy implications of different growth theories. We show that both can be identified with individual wage data and implement our approach at the city-level using US Census data on individuals in 173 cities for 1970, 1980, and 1990. Estimation takes into account fixed effects, endogeneity of capital accumulation, and measurement error. We find no evidence for human or physical capital externalities and decreasing aggregate returns to capital. Returns to scale to physical and human capital are around 80 percent. We also find strong complementarities between human capital and labor and substantial total employment externalities.