1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
L'objectiu del projecte ha estat la millora de la qualitat docent de l'assignatura Estructura de Computadors I, impartida a la Facultat d'Informtica de Barcelona (UPC) dins els estudis d'Enginyeria Informtica, Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes i Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti. S'ha treballat en quatre lnies d'actuaci: (i) aplicaci de tcniques d'aprenentatge actiu a les classes; (ii) aplicaci de tcniques d'aprenentage cooperatiu no presencials; (iii) implantaci de noves TIC i adaptaci de les ja emprades per tal d'habilitar mecanismes d'autoavaluaci i de realimentaci de la informaci referent a l'avaluaci; i (iv) difusi de les experincies derivades de les diferents actuacions. Referent a les dues primeres mesures s'avalua l'impacte de metodologies docents que afavoreixen l'aprenentatge actiu tant de forma presencial com no presencial, obtenint-se clares millores en el rendiment respecte a altres metodologies utilitzades anteriorment enfocades a la realitzaci de classes del tipus magistral, en qu nicament es posa a l'abast dels alumnes la documentaci de l'assignatura per a qu puguin treballar de forma responsable. Les noves metodologies fan especial mfasi en el treball en grup a classe i la compartici de les experincies fora de classe a travs de frums de participació. La mesura que ha requerit ms esfor en aquest projecte s la tercera, amb el desenvolupament d'un entorn d'interfcie web orientat a la correcci automtica de programes escrits en llenguatge assemblador. Aquest entorn permet l'autoavaluaci per part dels alumnes dels exercicis realitzats a l'assignatura, amb obtenci d'informaci detallada sobre les errades comeses. El treball realitzat dins d'aquest projecte s'ha publicat en congressos rellevants en l'rea docent tant a nivell estatal com internacional. El codi font de l'entorn esmentat anteriorment es posa a disposici pblica a travs d'un enlla a la web.
Resumo:
El projecte sha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competncies professionals, caracterstiques de la titulaci en diferents universitats i tasses dxit avaluacions dels estudiants; b) anlisi i reflexi sobre la informaci recollida; c) realitzaci duna enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a ttol experimental, shan introdut durant aquest perode, en la docncia i d) formulaci duna proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pblica la fitxa corresponent a la titulaci i per tant els seus criteris i indicacions ja shan incls en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, sobserva: dificultat per configurar lensenyament atesa la seva dualitat individu aliment, lexistncia dun cert grau de discrepncia quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels mbits professionals, en funci de lrea de treball. Daltra banda, i ja concretament en relaci amb la matria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), sobserva una evident inadequaci de la distribuci de la matria en assignatures en el vigent pla destudis, tant pel que fa a la seva ubicaci temporal com dalguns dels seus continguts. Quan a lapartat d), es proposen els segents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temtics (qumica i bioqumica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control daliments, integraci i descriptiva daliments). Amb aquests blocs, shaurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir daltres mduls. Es proposen competncies a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i tamb, el disseny dactivitats de treball individual o en grup. Quant a les prctiques, shan de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat daliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulaci.
Resumo:
El Grup Consolidat dInnovaci Docent de Mineralogia i ptica cristallina de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat un CD interactiu que simula el funcionament dun microscopi petrogrfic, per tal de facilitar a lalumne un material dautoaprenentatge, ha de servir per a reforar els coneixements dels minerals formadors de roques en lmina prima. Aquest material te tres entrades diferents, en catal, castell i angls. Cada mineral t una fitxa general amb les seves propietats ptiques i una complementaria amb les caracterstiques cristallogrfiques, camp destabilitat, diagrames de fases i caracterstiques morfolgiques del mineral a observar, les quals marquen els trets determinatius daquell mineral per tal de facilitar el seu reconeixement. Per tal de complementar les dades shan introdut links directes amb la planes web: webmineral i mindat on hi ha les corresponents estructures i morfologies interactives de cadascun dels minerals que apareixen en el programa. En laplicaci informtica hi ha 169 filmacions corresponents a 43 dels principals minerals que formen les roques, una filmaci correspon a la imatge noms amb el polaritzador, i l'altre a la imatge amb el polaritzador ms l'analitzador. Cadascuna d'aquestes imatges es presenta amb un gir de 360; es pot aturar i desprs continuar girant, simulant el que veurem al microscopi. D'aquesta manera es pot determinar el pleocroisme, la presncia de macles, el color d'interferncia i l'angle d'extinci.. Sha intentat sempre que hi hagus diferents exemples dun mateix mineral en diverses paragnesis. Tamb s'incorpora una fitxa que l'usuari pot omplir amb les caracterstiques texturals i ptiques del mineral agrupades segons les observacions que es fan, b amb el polaritzador, amb el polaritzador i l'analitzador o b amb les condicions especfiques per veure la figura d'interferncia i el signe ptic. Aquesta fitxa, un cop plena, es pot imprimir. En tot moment hi ha un men dajuda on lusuari pot remetre i fer la consulta adient per poder continuar.
Resumo:
La validaci de mtodes s un dels pilars fonamentals de lassegurament de la qualitat en els laboratoris danlisi, tal i com queda reflectit en la norma ISO/IEC 17025. s, per tant, un aspecte que cal abordar en els plans destudis dels presents i dels futurs graus en Qumica. Existeix molta bibliografia relativa a la validaci de mtodes, per molt sovint aquesta sutilitza poc, degut a la dificultat manifesta de processar tota la informaci disponible i aplicar-la al laboratori i als problemes concrets. Una altra de les limitacions en aquest camps s la manca de programaris adaptats a les necessitats del laboratori. Moltes de les rutines estadstiques que es fan servir en la validaci de mtodes sn adaptacions fetes amb Microsoft Excel o venen incorporades en paquets estadstics gegants, amb un alt grau de complexitat. s per aquest motiu que lobjectiu del projecte ha estat generar un programari per la validaci de mtodes i lassegurament de la qualitat dels resultats analtics, que incorpors nicament les rutines necessries. Especficament, el programari incorpora les funcions estadstiques necessries per a verificar lexactitud i avaluar la precisi dun mtode analtic. El llenguatge de programaci triat ha estat el Java en la seva versi 6. La part de creaci del programari ha constat de les segents etapes: recollida de requisits, anlisi dels requisits, disseny del programari en mduls, programaci d les funcions del programa i de la interfcie grfica, creaci de tests dintegraci i prova amb usuaris reals, i, finalment, la posada en funcionament del programari (creaci de linstallador i distribuci del programari).
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia ms creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formaci, autonomia i rendiment acadmic, en els aspectes relacionats amb la Farmcia Clnica i Farmacoterpia i l'Atenci Farmacutica, i que consistir en una primera aproximaci a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital sn WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinmic de fcil retroalimentaci i en constant actualitzaci. Mitjanant la utilitzaci d'aquest material docent es treballen aspectes com l's de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distncia, aprenentatge seqencial, treball en grup, participació activa i responsabilitat de l'alumne en el procs d'ensenyament aprenentatge i l'aproximaci del mateix a la realitat professional entre altres, i tot aix encaminat a promoure l'adaptaci dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els ttols del qual sn Sistemes Personalitzats de Dosificaci, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al pacient, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al professional sanitari, Dispensaci activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensaci activa en Hipertensin arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducci, Tasca, Procs, Recursos, Avaluaci, Conclusi, Guia Didctica i Crdits. Les WQs estan allotjades en la pgina web de la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia, i a elles s'accedeix a travs de l'adrea web http://www.ub.s/farcli/wp0.htm
Resumo:
OdACAV s un banc electrnic dobjectes daprenentatge (OdA) que te com a finalitat principal servir als docents de les assignatures troncals dels Estudis de Comunicaci Audiovisual (CAV) de la UB (obert tamb a altres universitats catalanes) implicats o que es vulguin implicar en la innovaci docent i pretn facilitar i potenciar la documentaci per a la investigaci i la recerca a lentorn del paper innovador dels OdA digitals; aix com la patrimonialitzaci dels mateixos. Qu s i que no s un OdA de CAV? s tot all que serveix en un procs d'ensinistrament, d'aprenentatge, de formaci - que en els cas que ens ocupa, es tradueix en una collecci d'imatges fixes, en un hipertext, en una hipermdia, un vdeo, etc.-, i la missi dels quals s suscitar linters i l'aprofitament en el transvasament dels continguts de les assignatures dels estudis actuals (de la Llicenciatura) i futurs (del Grau) de Comunicaci Audiovisual. El projecte sorgeix com a necessitat orgnica de la mateixa naturalesa de l'ensenyament de Comunicaci Audiovisual, on en el pla dels continguts els exemples, els referents, els models no sn encara prou desenvolupats i costa molt disposar d'OdAs suficientment competents. Les fonts documentals del cinema, de la televisi i dels mitjans en general sn la base sobre la que shan bastit els OdA de la base de dades del web http://www.lmi.ub.es/repositori/ amb lesperana que resultin adequats a la innovaci en els Estudis de Comunicaci Audiovisual. s, doncs, un repositori de condici cooperativa, dinmic i flexible; amb esperit blog/wiki, els objectius del qual sn: la creaci d'un sistema de dipositaci dels OdA; l'establiment d'un sistema de recuperaci dels mateixos; la implantaci de fluxos d'entrada i sortida; la consolidaci d'un observatori d'investigaci i de recerca sobre la innovaci dels OdA en els entorns i els sistemes educatius actuals; larticulaci de possibles accions patrimonials al voltant de la creaci i preservaci daquests.
Resumo:
El projecte ha perms finanar el suport tcnic necessari per a poder desenvolupar materials informatitzats corresponents a activitats terico-prctiques de lassignatura troncal de la llicenciatura de Psicologia (actualment tamb en el Grau) Percepci i Atenci. Els materials desenvolupats corresponen a diferents punts del programa de lassignatura i sn els segents: demostraci de la tcnica dombrejat per lanlisi de latenci focalitzada; parpelleig atencional en sries de presentacions rpides dinformaci visual (RSVP); canvis encoberts de latenci i el mecanisme dinhibici de retorn; efectes dels filtrats sobre la percepci de la parla i la msica; illusions auditives i els principis dorganitzaci de la informaci sonora complexa; la percepci categrica dels sons de la parla i la naturalesa continua del processament lxic (paradigma dobertura successiva o gating). Per totes aquelles activitats amb continguts de llenguatge, shan desenvolupat dues versions equivalents, catalana i castellana, per permetre que els estudiants fessin la prctica en la seva llengua dominant. A la primera fase del projecte, al llarg del curs 2006-07, es van preparar els materials i la programaci de les diferents prctiques i es van poder identificar alguns problemes que es van solucionar posteriorment. En el curs 2007-08 totes les activitats de prctiques ja es van fer accessibles als estudiants (Plataforma Moodle, Campus Virtual) i la valoraci sobre el seu funcionament, feta pels estudiants mitjanant qestionaris, va ser satisfactria en ms dun 95% dels casos (els nics problemes detectats estaven relacionats amb les caracterstiques dels ordinadors del usuaris i del navegador utilitzat per accedir als materials). La valoraci de les activitats per part dels estudiants va ser globalment positiva i, en el seu s continuat al llarg dels cursos 2008-09 i 2009-10, sha observat una participació creixent (accs voluntari a les activitats) i un aprofitament millor de la informaci presentada, que es tradueix en millores en les puntuacions obtingudes en les avaluacions de l'assignatura.
Resumo:
Els objectius estan orientats cap a lassoliment dels criteris de qualitat i la seva adaptaci a les caracterstiques de la titulaci. s a dir, en quina mesura les diferents activitats docents permeten assolir les competncies definides en la titulaci. En aquest sentit, a continuaci es relacionen els objectius plantejats: 1. Fer el seguiment de la docncia de les dues assignatures destudi del projecte. 2. Construir un protocol dassegurament de la qualitat docent, en el marc de la titulaci, que permeti el seguiment i laplicaci a la totalitat de la titulaci. 3. Establir els processos de control i assegurament de la qualitat docent segons els criteris daprenentatge de Bolonya. 4. Aquests objectius hauran de ser desenvolupats durant la docncia de les matries objecte destudi. Els procediments que es presenten en aquest treball se centren en lavaluaci experimental de dos indicadors centrals en cada una de les assignatures de la prova. Els resultats aconseguits en aquest projecte dintre de la Prova Pilot de la titulaci de Publicitat i Relacions Pbliques ens porten cap a dues direccions. Primerament, les primeres proves i els indicis obtinguts fins al moment permeten determinar que laplicaci de la metodologia Bolonya demostra tenir una major potncia docent en una de les assignatures analitzades Introducci a la creativitat publicitria, i que, a ms, identifica el carcter destudiants que ms rendiment daprenentatge en treuen. En laltra assignatura, els resultats encara no sn concloents, tot i que sendevina que mant el ritme de bons resultats que ja es mostraven dinici. En segon lloc, els resultats analitzats permeten pensar que ls de la metodologia Bolonya no implica cap detriment docent i a ms a ms, permet treballar de manera millor les matries. La present recerca, doncs, quantifica en quin grau sestableix la progressi daprenentatge amb les activitats docents en la nova metodologia Bolonya expressat en aquest valor de potncia docent.
Resumo:
El projecte Statmedia 3 ha consolidat definitivament la proposta de les assignatures Bioestadstica de Biologia, Anlisi de dades de Cincies Ambientals i dEstadstica Matemtica de la Diplomatura renovant una part del material creat amb Statmedia 2. Shan incls a ms Matemtiques dAmbientals i Introducci a la Probabilitat del Grau dEstadstica. Lanterior MQD abastava noms prctiques mentre que aquest projecte permet una oferta diversa dactivitats individualitzades. La individualitzaci consisteix en que cada estudiant rep una proposta de cas personalitzada amb dades diferents. Les activitats poden ser programades presencialment o no, per la clau de lxit de lactivitat s que lalumne obtingui reconeixement del seu treball en lavaluaci continuada. La valoraci que fan als alumnes de Statmedia s molt bo, i observem que es produeix una millora en els resultats acadmics. Statmedia 3 ha implicat un important esfor en la vessant informtica del projecte, la barreja de tecnologies que utilitzem son punteres: Ajax, servlets i applets Java... Hem posat a punt un assistent on-line per dissenyar documents i planificar activitats que facilita la tasca dels professors. La nostre participació en primera lnea del procs de convergncia a lEEES ens ha perms anticipar alguns canvis, i sha tradut en que el claustre del Departament dEstadstica assums que Statmedia s una metodologia essencial dels seus plans docents. El projecte continua en un quart projecte MQD consecutiu, on desplegarem la nova tecnologia implementada. Lobjectiu principal ser dotar a les assignatures dels 7 graus on participa el departament dactivitats individualitzades en forma de casos prctics, problemes i proves diverses. La collecci de material emmagatzemada en la nostra biblioteca, forjada desprs de quasi deu anys de treball continuat, juntament amb lexperincia acumulada de com utilitzar Statmedia de la forma ms eficient han comenat a ser explotades en els nous graus aquest mateix curs 2009-2010.
Resumo:
Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball collaboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didctica general i atenci a la diversitat i Organitzaci del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experincies docents fent formaci entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posici respecte a l'elaboraci dels nous graus de Formaci del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competncies, lEEES ens ha obligat a fer una reflexi sobre la nostra docncia, leducaci superior i la formaci dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientaci concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores aix com dalumnes perqu sha implementat en els 13 grups dalumnes de Formaci del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes daprenentatges, els espais moodle, aix mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qestionaris i grups de discussi. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que tamb es destaquen en linforme: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat dincorporar tcniques especialistes en el disseny dentorns virtuals daprenentatge en els equips docents, entre daltres. Daltra banda amb lelaboraci dels nous plans destudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut lentitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avanant daltres maneres, per tant finalitzem un projecte, per es necessari replantejar-se un altre.
Resumo:
En el perode 2006-2008, l'equip investigador de l'Observatori sobre la Didctica de les Arts (ODAS) s'ha concentrat en la innovaci i la investigaci en el camp de la didctica aplicada als estudis universitaris de les arts. Des del punt de vista propi de la investigaci-acci, la finalitat ha estat la de plantejar i explorar una revisi integral de l'organitzaci del treball a peu d'aula que fos extensible a d'altres assignatures i matries. Aix, prenent com a eix l'aprenentatge dels estudiants, les accions escomeses es fonamentaren en sis premisses: integraci de sessions de treball i activitats d'aprenentatge, diversitat d'escenaris, recursos i materials didctics, equilibri entre coneixements i habilitats especfiques i transversals, modularitat de les parts constitutives de la innovaci proposada, aplicabilitat a d'altres assignatures i matries i progressi en la seva posada en marxa. I sobre aquestes bases, hom va establir cinc lnies de treball: l'organitzaci del treball a l'aula i del treball guiat de l'estudiant en diferents tipus de sessions, l'organitzaci del treball autnom de l'alumne des dels pressupsits d'una avaluaci continuada, la incorporaci de les TIC com autntics recursos d'ensenyament-aprenentatge, la collaboraci amb d'altres unitats de la Universitat de Barcelona que tinguessin entre els seus objectius l'impuls de l'aprenentatge, i el seguiment del procs d'implantaci de la iniciativa didctica i l'anlisi regular dels seus resultats. Pel que fa a aquest darrer punt, en aquest primer perode, hom ha prioritzat l'estudi de les dades quantitatives i quasi-quantitatives derivades del judici dels alumnes que participaren en la nova proposta didctica. En conseqncia, la investigaci va acomplir una primera funci diagnstica de la innovaci docent duta a terme, i es va enquadrar en la categoria dels estudis descriptius transversals a travs d'enquestes amb mostres probabilstiques.
Resumo:
Aquest projecte mostra com les connexions dels usuaris d'una xarxa social suposen un risc afegit per a la privacitat dels usuaris que hi formen part. Aquestes connexions ofereixen informaci suficient per a poder dur a terme processos d'agregaci d'informaci entre diferents xarxes socials, permetent a un atacant millorar el seu coneixement inicial sobre les xarxes. El projecte s un recorregut per totes les fases necessries per dur a terme aquest procs, des de la recollida de la informaci fins a l'agregaci de les dades obtingudes.
Resumo:
Menorca s una illa del Mediterrani occidental i una important destinaci turstica. El turisme estival s un pilar de leconomia de lilla i t implicacions en tots els aspectes daquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turstics costaners dedicats a una nica activitat (lallotjament de turistes). En aquest projecte sestudien els consums i els potencials de captaci daigua i energia de cinc nuclis turstics menorquins i alguns dels seus establiments turstics i se navalua el potencial dautosuficincia. Tamb es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energtic de la mobilitat i les emissions de CO2 que sen deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes dInformaci Geogrfica. Els resultats mostren que el consum hdric per persona s molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elctric per persona s ms homogeni que el daigua (entre 5 i 10 kWhpersona-1dia-1 a nivell de nucli turstic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes danada i tornada a lilla amb avi o vaixell representen ms del 80% del cost energtic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% ms de distncia en desplaaments a linterior de lilla que els daltres nacionalitats. Laprofitament daiges pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hdriques de la majoria dallotjaments turstics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hdriques totals dels nuclis turstics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captaci denergia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum denergia elctrica en els nuclis turstics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turstics.
Resumo:
Linters per obtenir nous compostos eficaos en el tractament de la MA ha conduit a la sntesi duna nova famlia dIAChE de lloc duni dual (lloc cataltic i perifric). Shan determinat les IC50 de les formes racmiques, dextrgires i levgires dels heterodmers Hup7TCl i Hup7TH per lAChE humana recombinant i la BChE humana, mostrant totes elles una alta afinitat pels dos enzims. Parallelament, sha estudiat lefecte daquests compostos en lagregaci amiloidognica de la PrP106-126 induda per AChE bovina, i tots ells han inhibit de forma significativa aquest procs. Finalment, shan realitzat experiments de neuroprotecci amb els mateixos frmacs davant de privaci srica en cllules SH-SY5Y, obtenint-se un augment de la viabilitat cellular en el cas del compost racmic ()Hup7TCl.
Resumo:
Estudi doctrinal i jurisprudencial sobre la naturalesa i el tractament del fenomen del patrocini en el seu vessant jurdic. Per aix, tamb, s'aprofundeix en la cessi del dret a la prpia imatge des de la perspectiva civil i Constitucional, igualment es realitza una aproximaci al seu tractament fiscal. El dret a la prpia imatge, s un dret fonamental en el marc de la protecci constitucional de la vida privada i recollit en el article 18 de la CE. Si b la Llei Orgnica 1/1982, de 5 de maig de Protecci Civil del Dret a l'Honor, la Intimitat i la Imatge, pretn concretar la regulaci dels referits drets constitucionals, el cert s que la seva configuraci gens pacfica- s bsicament jurisprudencial. En el present estudi es sost que el dret a la prpia imatge presenta un doble vessant, d'una banda, com a dret personalssim, manifestaci del dret a la intimitat i, daltra, com a dret autnom de contingut patrimonial. La possibilitat de tractar aquest dret de forma autnoma permet sotmetre-ho al trfic comercial i, per tant, la possibilitat que un tercer exerciti dret daquestes caracterstiques. Aquest fet, permet es pugui parlar de la cessi dels drets de la personalitat com a font de finanament pblic i privat. El contracte de patrocini s el negoci jurdic ms significatiu i ms rentable en seu de cessi dels drets d'imatge. Habitualment, un empresari, amb la finalitat d'augmentar la notorietat dels seus signes distintius, lliura una quantitat de diners o bns i serveis a l'organitzador o participant en algun tipus d'activitat perqu aquest realitzi una publicitat dels productes o l'activitat de l'empresari. Com qualsevol negoci jurdic bilateral, presenta tot un seguit de drets i obligacions recproques que es desenvolupen al llarg del present estudi. D'altra banda, la cessi dels drets d'imatge vinculada a l'esport, en la mesura que constitueix una activitat d'inters general, el foment del qual constitueix un imperatiu constitucional i, d'altra banda, genera quantitats econmiques importants; presenta tot un seguit de peculiaritats tributries, com ara, incentius fiscals: exempcions i, tamb, obligacions fiscals per a ambdues parts.
