Selective abrogation of major histocompatibility complex class II expression on extrahematopoietic cells in mice lacking promoter IV of the class II transactivator gene.

MHC class II (MHCII) molecules play a pivotal role in the induction and regulation of immune responses. The transcriptional coactivator class II transactivator (CIITA) controls MHCII expression. The CIITA gene is regulated by three independent promoters (pI, pIII, pIV). We have generated pIV knockout mice. These mice exhibit selective abrogation of interferon (IFN)-gamma-induced MHCII expression on a wide variety of non-bone marrow-derived cells, including endothelia, epithelia, astrocytes, and fibroblasts. Constitutive MHCII expression on cortical thymic epithelial cells, and thus positive selection of CD4(+) T cells, is also abolished. In contrast, constitutive and inducible MHCII expression is unaffected on professional antigen-presenting cells, including B cells, dendritic cells, and IFN-gamma-activated cells of the macrophage lineage. pIV(-/-) mice have thus allowed precise definition of CIITA pIV usage in vivo. Moreover, they represent a unique animal model for studying the significance and contribution of MHCII-mediated antigen presentation by nonprofessional antigen-presenting cells in health and disease.

Vaccination in murine schistosomiasis with adult worm derived antigens - II. Protective and immune response in inbred mice

Previous work in our laboratory, mainly foccused the prospects of achieving resistance against Schistosoma mansoni infection with adult worm-derived antigens in the form of a soluble extract (SE). This extract obtained by incubation of living adult schistosomes in saline, contains a large number of distinct molecules and was actually shown to be a significantly protective in different outbred animals models such as Swiss mice and rabbits. It thus appeared worthwile to investigate the potencial protective activity of SE in different inbred strains of mice, known to be highly susceptible to the infection. Herein we present data showing that DBA/2 mice, once immunized with SE acquire significant levels of resistance to a S. mansoni cercarial challenge. In addition, preliminary studies on the immune system of immunized animals reveled that, injection of SE caused no general inbalance of B or T cell responses.

Premsa satírica de la II República a Catalunya: El Be Negre

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El tema d’aquest treball de recerca és la premsa satírica a Catalunya durant la Segona República, centrat en l’anàlisi del setmanari 'El Be Negre’, i, a través d’aquesta publicació, l’objectiu és conèixer i veure com va tractar la premsa satírica determinats esdeveniments d’aquest període. La motivació de la recerca ve donada per l’interés en el periodisme i la història. El treball es divideix en dues grans parts; la primera d’aproximació al marc històric, i la segona, d’anàlisi de la revista. La primera part, consta d’un resum històric del període de la Segona República tan a nivell espanyol com català, d’un breu resum de les principals publicacions de l’època, tan diaris catalans com castellans i d’ideologies molt diverses, d’una breu història de la premsa satírica de Catalunya, des de mitjan segle XIX fins a la II República, i, finalment, una extensa documentació sobre el Be Negre (origen i influencies, redactors i ninotaires, seccions, funcionament, relació del setmanari amb diferents forces polítiques i sindicals). La segona part del treball, el cos central, es basa en l’anàlisi de la revista el Be Negre, a partir dels seus articles i acudits, que tracten alguns dels esdeveniments més rellevants de la Segona República.

Mini-review: Specificity and expression of CIITA, the master regulator of MHC class II genes.

The class II transactivator (CIITA) has been referred to as the "master control factor" for the expression of MHC class II (MHCII) genes. As our knowledge on the specificity and function of CIITA grows, it is becoming increasingly evident that this sobriquet is entirely justified. First, despite extensive investigations, the major target genes of CIITA remain those implicated in the presentation of antigenic peptides by MHCII molecules. Although other putative target genes have been reported, the contribution of CIITA to their expression remains indirect, controversial or comparatively minor relative to its decisive role as a regulator of MHCII and related genes. Second, the most important parameter dictating MHCII expression is by far the expression pattern of the gene encoding CIITA (MHC2TA). The vast majority of signals that activate or repress MHCII expression under physiological and pathological situations converge on one or more of the three alternative promoters that drive transcription of the MHC2TA gene. In short, with respect to its specificity and its exquisitely controlled pattern of expression, CIITA is by a long stretch the single most important transcription factor for the regulation of genes required for MHCII-restricted antigen-presentation.

Taxonomic studies of the subgenus Helcocyrtomyia: II. series Vexator (Diptera, Psychodidae, Phlebotominae)

Continuing to review the subgenus Helcocyrtomyia (Diptera, Psychodidae, Phlebotomiane) some specimens of sandflies from the vexator series were examined. Taxonomic remarks, geographic distribution and drawings of those species are presented.

MMP-9 as predictive factor for response and progression free survival in breast cancer patients treated with bevacizumab and pegylated liposomal doxorubicin. A multicenter, single-arm phase II trial (SAKK24/06). On behalf of the Swiss Group for Clinical Cancer Research (SAKK).

The benefit of bevacizumab (Bv) has been shown in different tumors including colorectal cancer, renal cancer, pulmonary non-small cell cancer and also breast cancer. However to date, there is no established test evaluating the angiogenic status of a patient and monitoring the effects of anti-angiogenic treatments. Tumor angiogenesis is the result of a balance between multiple pro- and anti¬angiogenic molecules. There is very little published clinical data exploring the impact of the anti-angiogenic therapy on the different angiogenesis-related molecules and the potential role of these molecules as prognostic or predictive factors.

El teatre a les societats particulars de Barcelona durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El CADCI i l’Ateneu Obrer del districte II

Aquest treball és una primera aproximació al magmàtic món del teatre societari barceloní de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma d’estat de la qüestió general, i després, en forma d’anàlisi de dos casos concrets, el CADCI i l’Ateneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepció, el paper del públic o la importància del teatre com a eina política i de transmissió generacional del coneixement. Tot això en el context d’uns anys de crisi del món teatral, en general, i del teatre català, en particular.

Continuous Sunitinib treatment in patients with advanced hepatocellular carcinoma: a Swiss Group for Clinical Cancer Research (SAKK) and Swiss Association for the Study of the Liver (SASL) multicenter phase II trial (SAKK 77/06).

BACKGROUND: Sunitinib (SU) is a multitargeted tyrosine kinase inhibitor with antitumor and antiangiogenic activity. The objective of this trial was to demonstrate antitumor activity of continuous SU treatment in patients with hepatocellular carcinoma (HCC). PATIENTS AND METHODS: Key eligibility criteria included unresectable or metastatic HCC, no prior systemic anticancer treatment, measurable disease, and Child-Pugh class A or mild Child-Pugh class B liver dysfunction. Patients received 37.5 mg SU daily until progression or unacceptable toxicity. The primary endpoint was progression-free survival at 12 weeks (PFS12). RESULTS: Forty-five patients were enrolled. The median age was 63 years; 89% had Child-Pugh class A disease and 47% had distant metastases. PFS12 was rated successful in 15 patients (33%; 95% confidence interval, 20%-47%). Over the whole trial period, one complete response and a 40% rate of stable disease as the best response were achieved. The median PFS duration, disease stabilization duration, time to progression, and overall survival time were 1.5, 2.9, 1.5, and 9.3 months, respectively. Grade 3 and 4 adverse events were infrequent. None of the 33 deaths were considered drug related. CONCLUSION: Continuous SU treatment with 37.5 mg daily is feasible and has moderate activity in patients with advanced HCC and mild to moderately impaired liver dysfunction. Under this trial design (>13 PFS12 successes), the therapy is considered promising. This is the first trial describing the clinical effects of continuous dosing of SU in HCC patients on a schedule that is used in an ongoing, randomized, phase III trial in comparison with the current treatment standard, sorafenib (ClinicalTrials.gov identifier, NCT00699374).

Pilotage des écoles du secondaire II en Suisse romande : quels outils de gestion pour favoriser l'amélioration continue ?

Le projet « Pilotage des écoles du secondaire II en Suisse romande : quels outils de gestion pour favoriser l'amélioration continue ? » vise à identifier les outils, méthodes et initiatives développés par les Directions de l'instruction publique et les établissements de formation pour favoriser l'amélioration continue. Dans ce cadre, le Centre suisse de formation continue des professeurs de l'enseignement secondaire (ci-après CPS) a mené une enquête auprès de 38 personnes (22 représentants des directions d'écoles, 12 représentants des Services de l'enseignement secondaire II et quatre spécialistes). Les réponses fournies par les personnes sondées sont synthétisées dans le présent rapport.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: estabilitat de la matèria orgànica

L’avaluació de la capacitat de segrest de carboni d’un sòl denudat per l’extracció de calcàries i la seva posterior restauració amb fangs de depuradora s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi de l’estabilitat de la matèria orgànica del sòl (MOS) en funció de la dosi de fangs aplicada. Els resultats d’aquest treball demostren dos fets fonamentals per a l’estudi de la capacitat de segrest de carboni, els qual són: la conservació del contingut total de MOS i l’augment de la seva estabilitat fins a nivells més alts que els de la MOS de les parcel·les de control. Aquests resultats són explicables per (i) la conservació i augment de la MOS recalcitrant, i (ii) la protecció d’una porció més o menys rellevant de la MO làbil continguda amb els fangs gràcies a l’acció simultània dels mecanismes d’estabilització de la MOS, com són: l’estabilització bioquímica (humificació), química, física, a més de la pròpia hidrofobicitat de la MOS, aquests dos últims potenciats per l’addicció del fangs de depuradora.

In vivo measurement of tissue oxygenation by time-resolved luminescence spectroscopy: advantageous properties of dichlorotris(1, 10-phenanthroline)-ruthenium(II) hydrate.

Measuring tissue oxygenation in vivo is of interest in fundamental biological as well as medical applications. One minimally invasive approach to assess the oxygen partial pressure in tissue (pO2) is to measure the oxygen-dependent luminescence lifetime of molecular probes. The relation between tissue pO2 and the probes' luminescence lifetime is governed by the Stern-Volmer equation. Unfortunately, virtually all oxygen-sensitive probes based on this principle induce some degree of phototoxicity. For that reason, we studied the oxygen sensitivity and phototoxicity of dichlorotris(1, 10-phenanthroline)-ruthenium(II) hydrate [Ru(Phen)] using a dedicated optical fiber-based, time-resolved spectrometer in the chicken embryo chorioallantoic membrane. We demonstrated that, after intravenous injection, Ru(Phen)'s luminescence lifetime presents an easily detectable pO2 dependence at a low drug dose (1 mg∕kg) and low fluence (120 mJ∕cm2 at 470 nm). The phototoxic threshold was found to be at 10 J∕cm2 with the same wavelength and drug dose, i.e., about two orders of magnitude larger than the fluence necessary to perform a pO2 measurement. Finally, an illustrative application of this pO2 measurement approach in a hypoxic tumor environment is presented.

Existence of a sex pheromone in Triatoma infestans (Hemiptera: Reduvidae): II. Electrophysiological correlates

The stimulus provided by a copulating pair of Triatoma infestans significantly affects the electrical activity of the nervous system of Triatoma infestans. Electrophysiological recordings were perfomed on stationary adult males presented with stimuli of an air current carrying odors from males, females, non-copulating pairs and mating pairs. The electrophysiological response was characterized by the low frequency occurrence of biphasic compound impulses. A significant increase in the frequency of the impulses occurred in stationary males when exposed to air currents of mating pairs, when compared to that evoked by a clean air stream. Analysis of the time course of the assays, showed that the electrophisiological activity during the copula was higher than prior to or after copula. The electrophysiological evidence presented here strongly supports the existence of pheromone(s) released by one or both sexes during mating and which is perceived by male chemoreceptors located on the antennae.

Dinàmica de sistemes mesoscòpics amb correlacions quàntiques mitjançant la formulació de de Broglie-Bohm

Per a determinar la dinàmica espai-temporal completa d’un sistema quàntic tridimensional de N partícules cal integrar l’equació d’Schrödinger en 3N dimensions. La capacitat dels ordinadors actuals permet fer-ho com a molt en 3 dimensions. Amb l’objectiu de disminuir el temps de càlcul necessari per a integrar l’equació d’Schrödinger multidimensional, es realitzen usualment una sèrie d’aproximacions, com l’aproximació de Born–Oppenheimer o la de camp mig. En general, el preu que es paga en realitzar aquestes aproximacions és la pèrdua de les correlacions quàntiques (o entrellaçament). Per tant, és necessari desenvolupar mètodes numèrics que permetin integrar i estudiar la dinàmica de sistemes mesoscòpics (sistemes d’entre tres i unes deu partícules) i en els que es tinguin en compte, encara que sigui de forma aproximada, les correlacions quàntiques entre partícules. Recentment, en el context de la propagació d’electrons per efecte túnel en materials semiconductors, X. Oriols ha desenvolupat un nou mètode [Phys. Rev. Lett. 98, 066803 (2007)] per al tractament de les correlacions quàntiques en sistemes mesoscòpics. Aquesta nova proposta es fonamenta en la formulació de la mecànica quàntica de de Broglie– Bohm. Així, volem fer notar que l’enfoc del problema que realitza X. Oriols i que pretenem aquí seguir no es realitza a fi de comptar amb una eina interpretativa, sinó per a obtenir una eina de càlcul numèric amb la que integrar de manera més eficient l’equació d’Schrödinger corresponent a sistemes quàntics de poques partícules. En el marc del present projecte de tesi doctoral es pretén estendre els algorismes desenvolupats per X. Oriols a sistemes quàntics constituïts tant per fermions com per bosons, i aplicar aquests algorismes a diferents sistemes quàntics mesoscòpics on les correlacions quàntiques juguen un paper important. De forma específica, els problemes a estudiar són els següents: (i) Fotoionització de l’àtom d’heli i de l’àtom de liti mitjançant un làser intens. (ii) Estudi de la relació entre la formulació de X. Oriols amb la aproximació de Born–Oppenheimer. (iii) Estudi de les correlacions quàntiques en sistemes bi- i tripartits en l’espai de configuració de les partícules mitjançant la formulació de de Broglie–Bohm.