Reconstitution paléo-écologique et contexte magnéto-stratigraphique de la forêt fossile de l'île Bylot (Nunavut)

Ce projet porte sur la reconstitution paléo-écologique d'un environnement forestier fossile retrouvé sur un plateau au sud-ouest de l'île Bylot. Il a comme objectifs 1) de préciser la chrono-stratigraphie du site; 2) d’établir une liste et une succession des différents taxons polliniques retrouvés dans les différentes unités stratigraphiques du site; 3) d’estimer leur âge et 4) d’en inférer des conditions climatiques (température et précipitations). Plusieurs coupes stratigraphiques ont été excavées puis échantillonnées afin de réaliser des analyses stratigraphiques, paléomagnétiques et polliniques. Un GPS différentiel fut également utilisé afin de caractériser à petite et grande échelle les unités stratigraphiques associées aux unités organiques fossiles. Les résultats des analyses granulométriques indiquent la séquence de dépôt suivante au sein d’une dépression dans la roche en place (schiste tertiaire) : 1) un diamicton glaciaire local ; 2) un sédiment limoneux d’origine glacio-lacustre ; 3) une unité organique tourbeuse; 4) une unité de type alluvial ; 5) un sédiment fluvio-glaciaire et 6) un diamicton glaciaire d’origine allochtone. Les analyses polliniques suggèrent une végétation similaire à celle présente près de la limite des arbres actuelle, environ 2000 km plus au sud. Les conditions climatiques plus humides et plus chaudes permettaient notamment la croissance du pin (Pinus type strobus et banksiana), de l’épinette (Picea cf. mariana), de l’aulne (type crispa et incana) et du mélèze (Larix, indifférencié). Enfin, les études paléomagnétiques et la présence d’espèces éteintes suggèrent un âge pour les dépôts organiques fossiles situé entre 2,14 et 2,15 Ma ou entre 2,581 et 3,040 Ma.

Coral Reef Ecosystem of Lakshadweep Archipelago –A Biogeochemical Facsimile

The present study focuses on the biochemical aspects of six islands belonging to Lakshadweep Archipelago – namely Kavaratti, Kadamath, Kiltan, Androth, Agathy and Minicoy. Lakshadweep, which is an area biologically significant due to isolation from the major coastline, remains as one of the least studied areas in Indian Ocean. The work, processed out the distributional pattern of trace metals among the biotic (corols, sea weeds and sea grass) and abiotic component (sediments) of ecosystem. An effort is made to picturise the spatial distribution pattern of different forms of nitrogen and phosphorus in the various sedimentary environments of the study area. Studies on the biogeochemical and nutrient aspects of the concerned study area scanty. In Lakshadweep, the local life is very dependent on reefs and its resources. The important stress which produce a threatening effort on the existence for coral reefs are anthropogenic-namely-organic and inorganic pollution from sewage, agricultural and industrial waters, sediment damage from excessive land cleaning, and over exploitation particularly through destructive fishing methods. In addition these one other more localized or less service anthropogenic stress: pollution by oil and other hydrocarbons, complex organic molecular and heavy metal pollution, and destructive engineering practices.

Comparative Studies on the Abundance of Zooplankton in the Surrounding Sea & Lagoons in the Lakshadweep

Composition and distribution of various groups and species of zooplankton at Kavaratti, Agatti and Suhelipar atolls of the Lakshadweep group of islands are reported . Higher biomass and diversity occur in the sea surrounding atolls compared to lagoons . Copepoda forms the dominant component of zooplankton . Zooplankton washed across the reef into the lagoon may be serving as food to the reef community . No fauna endemic to lagoons are encountered.

Coastal and ground water pollution in Kavaratti island, Lakshadweep sea

The tiniest Union territory of India, Lakshadweep, is an archipelago, with an area of 32 Sq. km. consisting of 12 atolls, three reefs and five submerged banks, lies between 8° and 12°30'N latitudes and 71° and 74" E longitudes. It is one of the most important and critical territories of India from economic and defence point of view. Specialised environment having typical geological set up, Lakshadweep is ecologically sensitive to even slight climatic or anthropogenic interference. Pollution of coastal seas, over exploitation and contamination of the fresh water sources are thus become great concerns to the existence of the island. Typical geological set up and interference cause threat to the ecology of the fragile environment and resources of the island as well as its resources. Marine pollution and ground water contamination are concerns in this regard. Even though attentions were made to assess the physico—chemical and bacteriological status of the marine and groundwater systems separately, an integrated approach has not been evolved. The present study with its broad objectives is attempted for an integrated assessment of microbiological, physicochemical and biological characteristics of the surrounding seawater and microbiological and physico—chemical characteristics of the ground water in Kavaratti island. The entire study has been organised in 4 chapters

Survey of coral lagoons of Laksbadweep Atolls using line intercept transect (LIT) technique

The present study aims at surveying the coral lagoons of four islands viz. Kavarathi, Kalpeni, Kadmat and Agathi, which include quantitative survey of the major benthic forms using Line Intercept Transect (LIT) technique and hydrographical study of these lagoon waters The distribution of PHC in the lagoons has also been followed to understand, the effects of introduction of flat bottomed ferry boats to the islands.From a biological monitoring stand point for the assessment of manmade disturbance of the coral reefs, it IS highly essential to identify faunal assemblages which will contain 'flag-stones' specIes as indicators of such disturbances. Among the known faunal assemblages In coral reefs the most diverse groups of sensitive species belongs to bryozoan assemblage. Therefore, the most common species of bryozoans distributed along the atolls and reef flats were collected and described in this work Along with this, bryozoans associated with coral from other parts of Indian ocean have also been added so as to provide a comprehensive picture of the distribution of bryozoans in the coral reefs.

Present status of coral erosion in Lakshadweep with special reference to Minicoy

Coral Reefs are marine, biogenic, wave resistant carbonate structures, formed of the skeletal remains of hermatypic, or reef building organisms. The main reef builders are calcifying Rhodophytes, molluscs, sponges, polychaetes and Cnidarians. Among them, scleractinian corals and hydrocorallians are by far the most important contributors to the formation of reefs. Coral reefs cover approximately 600 thousand square kilometers of the earth's surface (Crossland fl a_1., 1991) which is about 2x106 square kilometres of tropical oceans.

Species diversity and community structure of ichthyofauna in the seagrass ecosystem of Minicoy Atoll, Lakshadweep, India

Present study consists the species diversity, abundance and community structure of ichthyofauna in the seagrass meadow of Minicoy Atoll, Lakshadweep Islands. Two hundred and three species of fishes were recorded during the study, from four stations in the Atoll. They belonged to 2 classes, 11orders, 43 families and 93 genera. Six species belonged to the class Chondreichthyes and 197 species to Osteichthyes. Family Pomacentridae showed maximum abundance of species (22%). Station I, having close proximity to the coral reefs, observed the maximum number of families (37) and species (129) and that with minimum number was in station II (23 families and 52 species). Bray-Curtis similarity plot showed a similarity range of 22 to 52%, seasonally. Station I showed highest Shannon-Wiener diversity index (H’log2) (4.22) during August and the lowest (2.91) during June. Stations I and III showed comparatively higher abundance and diversity of fishes. Variability in seagrass habitat structure and the interaction with coral reefs influenced the species composition and diversity of fishes in Minicoy Atoll. The findings of the present investigation can be used as baseline information for the fishery resource management of the region

Lógica en la toma de decisiones de inversión en el sector de extracción de petróleo y gas natural

Este documento se centra en la presentación de información y análisis de la misma a la hora de establecer la manera en que empresas del sector de extracción de gas natural y generación de energía a base de dicho recurso, toman decisiones en cuanto a inversión, centrándose en la lógica que usan a la hora de emprender este proceso. Esto debido a la constante necesidad de establecer procesos que permitan tomar decisiones más acertadas, incluyendo todas las herramientas posibles para tal fin. La lógica es una de estas herramientas, pues permite encadenar factores con el fin de obtener resultados positivos. Por tal razón, se hace importante conocer el uso de esta herramienta, teniendo en cuentas de qué manera y en que contextos es usada. Con el fin de tener una mayor orientación, este estudio estará centrado en un sector específico, el cual es el de la extracción de petróleo y gas natural. Lo anterior entendiendo la necesidad existente de fundamentación teórica que permita establecer de manera clara la forma apropiada de tomar decisiones en un sector tan diverso y complejo como lo es el mencionado. El contexto empresarial actual exige una visión global, no basada en la lógica lineal causal que hoy se tiene como referencia. El sector de extracción de petróleo y gas natural es un ejemplo particular en cuanto a la manera en cuanto se toman decisiones en inversión, puesto que en su mayoría son empresas de capital intensivo, las cuales mantienen un flujo elevado de recursos monetarios.

Las cuevas prehistóricas de Serinyà (Pla de l’Estany, Girona)

The Reclau Caves, which form part of the Serinyà Prehistoric Caves Park (Pla de l’Estany, Girona), are shelters formed by waterfall travertines which have been in turn affected by karstification phenomena. Though relatively small, these cavities were big enough to held human occupation. Its evolution has seen the falling of blocks and infilling of terrigenous materials. Thus, the caves were completely filled and had most of their original roofs fallen. The first excavations of these caves were made in the mid 1940s and they continued, albeit with some interruptions, until present times. The caves were occupied by humans since the late Middle Pleistocene until the Holocene. Hence, the main occupation periods can be attributed to the Middle Paleolithic and Upper Paleolithic cultures. Given the existence of these sites, the project of an archeological park was started and its first phase opened to the public in the summer of 1997. The creation of this park has led to the protection of the three main caves of the site (Arbreda, Mollet and Reclau Viver Caves). The caves have also been adapted and singposted to open them to the public. Other facilities of the park include a reception building and an activity area. The caves can be visited in guided tours which include the projection of a film, the visit to the permanent exhibition room, the three main caves and the participation in some prehistoric-related activities

Unitats litològiques d'interès per a la producció d'àrids a l'àrea del curs mitjà del riu Fluvià (la Garrotxa)

Pleistocene and Quaternary sediments adjacent to the medium course of the Fluvià river are a source of aggregate in the Garrotxa. Four lithological units can be used directly, or with a minimal processing as coarse aggregate. They have been mapped in detail at the 1:5.000 escale. The stratigraphic analysis have made possible the four units to be ordered in relation to their suitibility for usage as aggregate. From high to low relative quality they are: the basaltic flow, fluviatile deposits, plio-quaternary conglomerates, and glacis deposits

Investigación geofísica de los paleovalles pleistocenos del NE de Cataluña: el ejemplo de la Riera de Tossa (Costa Brava meridional)

The geometry of Riera de Tossa (Costa Brava, Catalonia) Pleistocene paleovalley has been studied by two geophysical prospecting methods: vertical electric sounding (VES-DC) and seismic refraction. The results show the existence of a sudden slope change of the thalweg that permits to differentiate two sections where erosion processes operated in unequal intensity. Based on geological and geomorphological available data, it can be inferred that this slope rupture is caused by the litological control imposed by the alineation of resistant materials, which limited the headward erosion extend of the creek during the Upper Pleistocene

Estudi dels carotenoides en espècies marrons de bacteris verds del sofre: diversitat, eco-fisiologia i regulació

El present treball es centra en l'estudi a diferents nivells dels carotenoides de les espècies marrons de Bacteris Verds del Sofre (GSB, de l'anglès Green Sulfur Bacteria). L'objectiu global ha estat el d'esbrinar quina és la funció d'aquests pigments dins l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes i aprofundir en el coneixement de la seva estructura i interaccions amb els altres pigments de l'aparell fotosintètic. En primer lloc es va dissenyar un nou mètode de cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC) per analitzar de manera més ràpida i precisa els carotenoides de diferents soques de GSB (Capítol 3). Aquest mètode es basa en una purificació prèvia dels extractes pigmentaris amb columnes d'alúmina per eliminar les bacterioclorofil·les (BCls). Això va permetre analitzar amb una elevada resolució i en tan sols 45 min de carrera cromatogràfica els diferents carotenoides i els seus precursors, així com les configuracions trans i cis dels seus isòmers. El segon mètode utilitzat va consistir en una modificació del mètode de Borrego i Garcia-Gil (1994) i va permetre la separació precisa de tot tipus de pigments, procedents tant de cultius purs com de mostres de caràcter complex. Un exemple concret foren uns paleosediments de la zona lacustre de Banyoles. En aquests sediments (0,7-1,5 milions d'anys d'antiguitat) es van detectar, entre d'altres pigments, carotenoides específics de les espècies marrons de GSB, la qual cosa va permetre confirmar la presència d'aquests bacteris a la zona lacustre de Banyoles ja des del Pleistocè inferior. En aquest primer capítol també es van analitzar els carotenoides de Chlorobium (Chl.) phaeobacteroides CL1401 mitjançant cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS/MS), amb l'objectiu de confirmar la seva identificació i el seu pes molecular. A més, també es va avaluar l'efecte de la temperatura, la llum i diferents agents oxidants i reductors en la composició quantitativa i qualitativa dels carotenoides i les BCls d'aquesta espècie. Això va permetre confirmar el caràcter fotosensible de les BCls i que els isòmers trans/cis dels diferents carotenoides no són artefactes produïts durant la manipulació de les mostres, sinó que són constitutius de l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes. El Capítol 4 inclou els experiments de fisiologia duts a terme amb algunes espècies de GSB, a partir dels quals es va intentar esbrinar la dinàmica de síntesi dels diferents pigments de l'aparell fotosintètic (BCl antena, BCl a i carotenoides) durant el creixement d'aquestes espècies. Aquestes investigacions van permetre monitoritzar també els canvis en el nombre de centres de reacció (CR) durant el procés d'adaptació lumínica. La determinació experimental del nombre de CR es va realitzar a partir de la quantificació de la BCl663, l'acceptor primari en la cadena de transport d'electrons dels GSB. L'estimació del nombre de CR/clorosoma es va realitzar tant a partir de dades estequiomètriques i biomètriques presents a la bibliografia, com a partir de les dades experimentals obtingudes en el present treball. El bon ajust obtingut entre les diferents estimacions va donar solidesa al valor estequiomètric calculat, que fou, com a promig, d'uns 70 CR per clorosoma. En aquest capítol de fisiologia també es van estudiar les variacions en les relacions trans/cis pels principals carotenoides de les espècies marrons de GSB. Aquestes es van determinar a partir de cultius purs de laboratori i de poblacions naturals de GSB. Pel que fa als valors trobats en cultius de laboratori no es van observar diferències destacades entre el valor calculat a alta intensitat de llum i el calculat a baixa intensitat, essent en ambdós casos proper a 2. En els clorosomes aïllats de diferents soques marrons aquest quocient prengué un valor similar tant pels isòmers de l'isorenieratè (Isr) com pels del -isorenieratè (-Isr). En poblacions naturals de Chl. phaeobacteroides aquesta relació va ser també de 2 isòmers trans per cada isòmer cis, mantenint-se constant tant en fondària com al llarg del temps. Finalment, en el Capítol 5 es presenta un marcador molecular que permet la identificació específica d'espècies marrons de GSB. Malgrat que inicialment aquest marcador fou dissenyat a partir d'un gen implicat en la síntesi de carotenoides (crtY, el qual codifica per a una licopè ciclasa) la seqüència final a partir de la qual s'han aconseguit els encebadors selectius està relacionada amb la família de proteïnes de les Policètid-ceto-sintases (PKT). Tot i així, l'eina dissenyada pot ser de gran utilitat per a la discriminació d'espècies marrons de GSB respecte les verdes en poblacions mixtes com les que es troben en ambients naturals i obre la porta a futurs experiments d'ecologia microbiana utilitzant tècniques com la PCR en temps real, que permetria la monitorització selectiva de les poblacions d'espècies marrons de GSB en ecosistemes naturals.

Filogeografia de la truita comuna (Salmo trutta) basada en la diversitat molecular del DNA mitocondrial

Les anàlisis realitzades en cent deu poblacions de truita comuna (Salmo trutta) que abarquen el seu rang natural de distribució indiquen que el patró filogenètic es relaciona amb les tres grans vessants on es troba distribuïda l'espècie: ponto-càspia, atlàntica i mediterrània. Aquesta diferenciació estaria associada a l'aïllament de les vessants durant el Quaternari. L'origen de l'espècie es relaciona amb la vessant ponto-càspia, d'acord amb els models biogeogràfics que postulen l'origen asiàtic de la ictiofauna europea. S'ha detectat també un segon nivell de divergència dins de cada vessant que dóna com a resultat l'existència de sis llinatges evolutius: Atlàntic i Duero a la vessant atlàntica, els llinatges Adriàtic, Mediterrani i Marmoratus als rius mediterranis, i el llinatge Danubi a la zona ponto-càspia. Les glaciacions del Pleistocè han modificat profundament el rang de distribució de la truita comuna, especialment a la vessant atlàntica, on s'han proposat quatre grans refugis glacials: a l'est de la capa de gel, a Europa central, a l'entorn del canal de la Mànega i a l'entorn del golf de Biscaia; tot i que només els tres primers haurien participat en la recolonització del nord d'Europa al final de l'última glaciació. El quart refugi, que inclou el sud de França i el Cantàbric hauria estat l'origen de l'expansió cap al sud durant el Pleistocè Superior d'un grup de poblacions distribuïdes actualment a la vessant atlàntica ibèrica, i també hauria servit de base per a l'expansió cap al nord d'altres grups de truita durant interglacials anteriors. A la vessant atlàntica de la peninsula Ibèrica, l'estructura poblacional es troba associada a la xarxa hidrogràfica i es determinen fins a cinc unitats poblacionals: les truites dels rius Cantàbrics, les del Miño, les del Duero, les del Tajo i les del Guadalquivir. Les poblacions del Guadalquivir pertanyerien a un grup d'influència mediterrània. Els marcadors d'al·lozims i de DNA mitocondrial es troben fortament correlacionats en aquesta vessant, on apunten cap als mateixos grups de poblacions. Per contra, els rius de la vessant mediterrània haurien estat colonitzats pels llinatges Adriàtic i Mediterrani i s'hauria produït una intensa intergradació secundària entre aquests llinatges durant els períodes glacials a partir de l'expansió de les poblacions retingudes a les capçaleres durant els interglacials. Els grups de hibridació, l'aïllament i la deriva en el període interglacial fa que els grups de poblacions identificats pels marcadors d'al·lozims i de DNA mitocondrial no coincideixin.

The Palaeolithic Rivers of Southwest Britain

The Palaeolithic Rivers of Southwest Britain (PRoSWeB) project synthesises the archaeological evidence for the Lower and Middle Palaeolithic occupation of south-west Britain (c. 500,000 - 40,000 BP), with a principal focus upon the archaeological and geological potential of the region's Middle Pleistocene fluvial environments. South-west Britain was defined as the region west of the headwaters of the Rivers Frome and Piddle and south-west of the River Avon.

An ichnofabric approach to the depositional interpretation of the intensely burrowed Bateig Limestone, Miocene, SE Spain

The foraminiferal-rich pelagic Bateig Limestone forms several varieties of the important building stones quarried at Bateig Hill in southeastern Spain. Three principal ichnofabrics (Bichordites, mottled-Palaeophycus and mottled-Ophiomorpha) are recognized, which are present in at least two (possibly up to four) repeated successions (cycles). Each succession begins with an erosional event. The Bichordites ichnofabric represents a new type of facies, formed as thin turbidity/grain flow, stratiform units derived from sediment slips off a fault into deep water. Each slipped unit became almost completely bioturbated by infaunal echinoids, colonizing by lateral migration. Because of the thinness of the units, successive colonizations tended to truncate the underlying burrows giving rise to a pseudo-stratification. As the Bichordites ichnofabric accumulated on the fault apron, thus reducing the effective height of the fault scarp, the substrate gradually came under the influence of currents traversing the shelf. This led to a change in hydraulic regime, and to the mottled-Palaeophycus and mottled-Ophiomorpha ichnofabrics in sediment deposited under bed load transport, and associated with laminar and cross-stratified beds and local muddy intervals. Reactivation of the fault triggered erosion and channeling and a return to grain flow sedimentation, and to the Bichordites ichnofabric of the succeeding cycle. The highest unit of the Bateig Limestone is formed entirely of cross-stratified calcarenites with occasional Ophiomorpha (Ophiomorpha-primary lamination ichnofabric) and is similar to many shallow marine facies but they still bear a significant content of pelagic foraminifera. The sedimentary setting bears resemblance with that described for the Pleistocene Monte Torre Paleostrait and the modem Strait of Messina (Italy), where the narrow morphology of the depositional area enhanced tidal currents and allowed for high-energy sandy deposition in relatively deep areas. More data on the Miocene paleogeography of the Bateig area should provide further testing for this hypothesis. The ichnofacies and stacking of the Bateig Limestone differ from the classic Seilacherian model in that they reflect changes in hydraulic process and are associated with faulting and subsidence and changes in sediment supply. Recognition of the unusual ichnofabrics and their relationships provides a clear indication of the overall dynamic setting. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.