1000 resultados para Periódicos brasileiros História
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crtica i comentari dels recursos seleccionats.
Resumo:
La prctica consisteix a crear una pgina web monogrfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagora (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagora, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la histria amb la llegenda de Bernat de Ribagora.
Resumo:
El repte que es planteja als museus en el nou milleni s molt important. Han de ser capaos no noms de mantenir un pblic fidel sin tamb de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'accs a la informaci. I el cam per aconseguir-ho passa per l'explotaci de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.
Resumo:
s una anlisi sobre el problema del coneixement als segles XVII (racionalisme) i XVIII (empirisme) i la seva influncia en l'epistemologia contempornia. En concret, es comparen les teories del coneixement de Ren Descartes i de David Hume, es demostra la seva vigncia al segle XXI i es proposa una aplicaci extrafilosfica al seu pensament.
Resumo:
Aquest treball vol aprofundir en els aspectos relacionats amb la seguretat per poder obtenir un producte segur. La utilitzaci de la criptografia ens ajudar en aquestes tasques
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Histria de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
Breu itinerari per la histria del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre perodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turstica de la ciutat (1850 1900); el perode artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indstria turstica i la consolidaci de l'ideal romntic; seguidament, el perode fordista (1950- 1980) s la fase de transformaci radical del turisme i implica una concentraci de la demanda en el litoral; i, finalment, el perode postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauraci de la democrcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turstics al Barri Vell
Resumo:
Sobre la modificaci de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII
Resumo:
L' any 1992, aprofitant les Olimpades de Barcelona, s l'any en qu a Taltell hi tenen tamb lloc diferents esdeveniments com la inauguraci del nou Museu de Prehistria de Taltell i la realilzaci d'un cicle de conferncies sobre la histria de Catalunya
Resumo:
Reps de la trajectria professional com a editor, comenant com a editor de caire socialista i acabant collaborant amb la dictadura de Primo de Rivera. Es fa especial menci al seu paper com a editor de Josep Pla i a la seva editorial, Ediciones Alfa
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
Treball destinat a totes les persones interessades en la histria de leducaci i la prctica quotidiana del mtode Freinet. El centre dinters s una publicaci sobre experincies de mestres durant la Segona Repblica Espanyola. Les sis experincies sn el fruit de les entrevistes que en Fernando Jimnez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest perode
Resumo:
Estudi sobre els elements que han portat a considerar l'obra de teatre 'Primera histria d'Esther' de Salvador Espriu un homenatge a la llengua catalana.
Resumo:
Aproximaci diagnstica quantitativa-qualitativa per conixer els termes sobre Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci ms usats per dos diaris en la seva versi en lnia i estudiar com sn concebuts i expressats en el discurs meditic. En els mitjans la majoria dels termes tecnolgics usats tenen una significaci discordant causa de la concepci imprecisa d'Internet per Web, concepci que no obeeix a una sinonmia sin al generalitzat enteniment d'Internet com a mitj de comunicaci i no com a infraestructura, noci que reprn i legitima l's merament instrumental de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci a la societat.
Resumo:
O surgimento das tecnologias digitais permitiu o desenvolvimento de meios de contato inditos entre empresas e consumidores, as chamadas novas mdias. Capazes de reconfigurar indstrias como a fonogrfica e a do cinema, as novas mdias tm tambm impacto considervel na indstria da publicidade. O subsdio cruzado entre anunciantes, veculos de massa e consumidores, consolidado ao longo do sculo XX, se v fragilizado com a popularizao de aparelhos como Digital Video Recorders (DVRs), tablets, consoles de videogames e telefones celulares, dispositivos que transferem aos consumidores o poder de regular sua exposio publicidade. Nesse novo ambiente, mdias tradicionais e novas mdias competem pela preferncia de consumidores e pela verba dos anunciantes. Apesar da necessidade dos anunciantes de aferir e rentabilizar campanhas publicitrias, verificou-se que o investimento em veculos tradicionais vem crescendo, enquanto a audincia entregue diminui. Num panorama de mudanas, no presente estudo procura-se identificar que fatores influenciam o processo de compra de mdias por parte dos anunciantes, observando a percepo deles sobre mdias emergentes e tradicionais, seus benefcios e desafios. Para tanto, foi realizada uma pesquisa exploratria, utilizando uma abordagem qualitativa. Entre junho e julho de 2009, foram realizadas entrevistas em profundidade com os profissionais responsveis pelas campanhas publicitrias de 15 empresas anunciantes de grande porte, atuantes em diversas indstrias. Ao analisar os dados colhidos em campo luz da literatura estudada sobre o tema, a pesquisa identificou trs fatores com forte influncia sobre a definio do mix de mdias dos entrevistados: o uso de mtricas inadequadas s mdias emergentes, a dependncia dos anunciantes com as agncias de publicidade e os veculos de massa e os prprios processos internos dos anunciantes.
