1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
El present document s la memria descriptiva dels treballs realitzats per la Laura Vergos Pascual durant el projecte final del Mster en Tecnologies de la Informaci Geogrfica, 12a edici, durant el transcurs del conveni de collabraci entre el Departament de Geografia i el SIGTE (Servei dInformaci Geogrfica i Teledetecci). Shi exposen la seqncia de tasques realitzades durant el desenvolupament duna aplicaci web basada en software lliure per a la gesti dincidncies de les Vies Verdes de Girona. Processos: construcci de la base de dades, disseny i anlisi de requeriments de laplicaci, soluci de programaci, resultats
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of Sussex, Gran Bretanya, entre mar i juliol del 2008. Lestada ha estat centrada en obtenir fonts documentals primries, per avanar en el projecte dinvestigaci sobre la transferncia de tecnologia entre Catalunya i Anglaterra durant la Segona Revoluci Industrial. Aix ha estat possible grcies a la consulta de les patents britniques (Business & Intellectual Property Centre at the British Library). Aix mateix, lobtenci dels recursos documentals especialitzats de diverses biblioteques de referncia situades al campus de la University of Sussex (Keith Pavitt Libray (SPRU), Library of Sussex, British Library of Development Studies) i a Ruddignton Framework Knitters Library a Nottingham han estat fonamentals, tal i com es pot veure en la relaci detallada que es presenta.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la Westflische Wilhelms-Universitt, Alemania, entre julio y septiembre del 2007. En este trabajo, se estudia la situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX (con especial atencin a Catalua). En su desarrollo, se abordan tres cuestiones. La situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX. La legislacin hipotecaria espaola en el siglo XIX. En especial, se ha puesto de relieve su incapacidad para movilizar la riqueza inmueble, que slo se solucion con una completa reforma hipotecaria y registral. El sistema de crdito territorial que, ideado por el desconocido abogado cataln Joaqun Borrell y Vil, debe considerarse como el verdadero primer paso jurdico hacia el futuro desarrollo de las instituciones de crdito hipotecario en Espaa, aunque fue ignorado por el Gobierno y los agentes econmicos.
Resumo:
El treball que es presenta t per a objecte lanlisi de les principals disposicions de carcter processal que sincorporen al Projecte de llei del Llibre II del Codi Civil de Catalunya. Shi desenvolupa el rgim jurdic que shi proposa per tamb sha tractat didentificar les possibles llacunes existents, aix com les contradiccions o defectes. Amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat del Projecte shan elaborat una srie desmenes que recullen les propostes realitzades en el treball.
Resumo:
Es cerca lefecte dels informes pels equips psicosocials de Catalunya en les mesures judicials adoptades. Els resultats obtinguts mostren un elevat impacte dels informes del SATAF en les decisions judicials. La intervenci dels prits esdev un recurs rellevant en lavaluaci dels actuals sistemes familiars.
Resumo:
El llibre IV reconeix sols la possibilitat de nullitat. La crisi convivencial posterior al testament comporta la ineficcia. La manca originria o sobrevinguda dhereu t conseqncies diferenciades. Lhereu contractual i lintestat poden detreure la falcdia.
Resumo:
Es proposa que el legislador catal reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent s o considerant els models de regulaci uniforme que sest proposant en el context de la revisi de lacquis comunitari. s aquesta mateixa regulaci comunitria la que avala una configuraci del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara b, aquesta configuraci no hauria de privar al legislador catal de loportunitat de considerar altres possibilitats: aix, la darticular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien ms duna les tcniques que faciliten la reflexi abans de latorgament del contracte, en comptes de permetre-la desprs. Convertida en mecanisme post-contractual, haur danar acompanyada de les disposicions que estableixin el rgim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqncies de leventual prdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits dexercici de la facultat i la liquidaci de la situaci possessria, en el seu cas. Els comentaris i suggerncies que es proposen a lestudi es formulen a propsit dels preceptes que, relatius al desistiment, sincorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sis del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)
Resumo:
El treball de recerca t com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a travs de l'obra cinematogrfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigaci s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendncies del documental i els models de realisme proposats des de la Rssia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigaci. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogrfica sobre cinema documental i cinema sovitic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anlisi acurat de les diverses pellcules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rssia, un perode en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, aix com el crtic de cinema Andrei Xemijakin. Tamb va ser fonamental l'assistncia a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del des aniversari del Mster en Teoria i Prctica de Documental Creatiu de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tot i que es poden traar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les prctiques contempornies en l'mbit de la no-ficci, com pot ser l'experincia de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de carcter assagstic d'Alexander Sokurov, aix com la tendncia observacional i el pas al cinema de ficci de Segei Dvortsevoi, o l's de la tecnologia digital en les ltimes pellcules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autntic llegat en el cinema sovitic. Una herncia que comena amb el cinema de Dziga Vertov pioner del documental artstic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian cineasta armeni i un dels mxims representatnts del documental potic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicaci en el congrs internacional IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicaci s'ha redactat en format article i est pendent de publicaci.
Resumo:
Treball que s fruit d'una investigaci qualitativa sobre uns joves que, per motius diversos, es fan voluntaris de les agrupacions de defensa forestal de la comarca d'Osona i dediquen part del seu temps a protegir la natura de l'amenaa del foc i posen en joc la seva integritat fsica. s l'estudi del comproms d'uns joves amb el territori.
Resumo:
El mn dels mitjans de comunicaci experimenta una gran transformaci a causa de la introducci de les noves tecnologies de la comunicaci i internet. Aix obliga a replantejar els plantejaments terics del circuit de la cultura, on la divisi de funcionalitats entre els productes, els productors i els consumidors est molt ms desdibuixada i barrejada. En aquest context l'estudi del fenomen del podcast, a partir del cas de Catalunya Rdio, ens ajuda a veure com ha canviat aquest circuit al mn de la cultura radiofnica.
Resumo:
Recerca sobre usos i actituds lingstiques a Catalunya en el marc del bilingisme catal-castell. S'analitza la relaci entre la conscincia idiomtica de la poblaci i l's social de la llengua, per mitj de 100 enquestes virtuals contestades per individus d'entre 25 i 55 anys amb estudis de nivell universitari.
Resumo:
La recerca es fonamenta en el Pla de Poltiques de Dones pel perode 2008/2011 de la Generalitat de Catalunya. En aquest treball de recerca i a partir d'aquest Pla s pretn conformar una geografia del que han estat les poltiques de dones, els seus resultats, si han estat efectives i la prospecci de quins poden ser els segents passos o fites tant a curt, mitj i llarg termini. Aix mateix, es far una especial menci al tema de la violncia masclista fent, en primer lloc, una aproximaci interdisciplinar, per centrar-nos en el que pretn el Pla dins d'aquesta greu problemtica tot procurant extreure unes conclusions.
Resumo:
Aquest treball se centra en la utilitzaci i aplicaci de les tecnologies dels Sistemes d'Informaci Geogrfica; en concret es realitza una prctica sobre el traat del riu Llobregat a l'poca romana.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest treball s construir un sistema d'informaci geogrfica (SIG) que permeti l'anlisi de la relaci del llit del riu Llobregat amb la ubicaci dels jacimentsarqueolgics i les vies de transport del Baix Llobregat a l'poca romana.
Resumo:
S'ha estudiat la conca del riu i la seva desembocadura durant l'poca romana; seguidament s'ha creat una consulta interactiva amb informaci associada d'alguns dels jaciments; i finalment s'ha introduit un model digital de terreny, a partir del qual s'han analitzat les conques de drenatge del riu i s'han realitzat vistes en tres dimensions de tota la zona.
