Ampliació i millora d'un vehicle teledirigit

En el projecte Ampliació i millora d’un vehicle teledirigit s’ha dut a terme l’ampliació d’un prototip de vehicle ràdio controlat fent servir dues plaques Arduino Duemilanove. Una es situa en el comandament i l’altra en el vehicle i controlen el comportament dels dos dispositius. Es transmet la informació necessària entre elles a través de dos mòduls XBee que posteriorment se’ls hi incorpora. Les plaques fetes servir en el prototip inicial eren unes SARD-13192 de Freescale i el primer que es fa en aquest sentit és una revisió del codi font utilitzat i l’adaptació a les plaques Arduino. Un acceleròmetre ADXL335 que s’incorpora a una de les plaques permet que el prototip es pugui controlar segons la posició del comandament. A més, un cop finalitzat el nou prototip és capaç de desplaçar-se endavant i endarrere, girar aturat i en moviment, i a diferents velocitats que es representen en tot moment en uns LEDs. També guarda l’últim circuit efectuat que es pot reproduir a voluntat de l’usuari, i emmagatzema les dades del recorregut de tota una sessió per exportar a l’ordinador. Per últim s’han dut a terme les proves necessàries per constatar que totes les millores s’han implementat amb èxit.

Agents mòbils i DTN: disseny i implementació d'un protocol d'encaminament en l'entorn PROSES

En aquest projecte s’ha treballat en l’entorn PROSES, on aeroports i avions de l’espai aeri són mules de transport sobre una xarxa DTN. L’objectiu principal és estudiar i simular dos escenaris concrets: l’enviament de notícies des de les torres de control als avions, i l’enviament de canvis de rutes de vol dels avions a un aeroport en qüestió. S’ha simulat el comportament de dos protocols d’encaminament diferents sobre els escenaris creats. Per a realitzar les proves s’ha utilitzat el simulador The ONE, s’ha implementat un nou protocol d’encaminament, s’ha creat un Generador de Mapes i Rutes, i s’han realitzat amb èxit les simulacions.

Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (Mauremys Leprosa) a l’ein del riu Llobregat al terme d’Abrera

S'ha estudiat una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) present al curs principal del riu Llobregat, al seu pas pel municipi d'Abrera (Baix Llobregat). El tram té una longitud de 4.140 metres de recorregut sinuós, inclòs a l'EIN Riu Llobregat, amb predomini d'albaredes i pollancredes. S'ha caracteritzat el tram de riu segons el tipus de secció que presenta al llarg de l'àrea d'estudi. L'activitat de les tortugues comprèn de mitjans de febrer a mitjans de novembre, sense que s'hagi detectat una disminució a l'estiu. L'ús de l'espai no és uniforme amb una marcada preferència per trams del riu amb una certa fondària i velocitat de l'aigua alentida. S’han capturat 68 tortugues de rierol mitjançant nanses de pesca adaptades i, un cop marcades, s'han alliberat al mateix lloc. Per a cada animal es van obtenir les dades biomètriques i es va determinar el sexe. Mitjançant el mètode de captura-recaptura s'ha estimat la mida de la població en 100 ± 11 individus. La ràtio de sexes de la població és de 2:1 a favor dels mascles. La distribució de classes d'edats permet comprovar que la població està ben estructurada. No s'ha comprovat la reproducció, tot i que el nombre de femelles reproductores és elevat. La falta de captures de nounats i d’individus d'un hivern d’edat, i el baix nombre de juvenils capturats fa pensar que la taxa de reclutament és baixa. La mobilitat dels animals aigües amunt està limitada per la presència de dos assuts a l'àrea d'estudi, la qual cosa compromet la connectivitat de la població dins i fora de l'àrea d'estudi. També s'ha detectat la presència de tortuga de Florida (Trachemys scripta spp.) sense que s'hagi observat cap interacció entre ambdues espècies. Es proposen un seguit de mesures per afavorir la conservació de la tortuga de rierol.

Substance use among sportive adolescents in the French-speaking part of Switzerland

CONTEXTE: Pour diverses raisons, les adultes et en particulier les parents croient que la pratique sportive à l'adolescence est un facteur de protection contre les comportements à risque tels que la consommation de substances. Les preuves présentes à l'intérieur de la littérature ne sont toutefois pas concluantes à ce sujet. Le principal objectif de notre étude était donc de comparer la prévalence de la consommation de substances psychoactives (licites et illicites) et de substances ergogéniques et dopantes entre les jeunes de Suisse Romande pratiquant un sport et ceux n'en pratiquant pas.METHODES: À l'aide de plusieurs méthodes de recrutement, des adolescents sportifs et non sportifs âgés de 16 à 20 ans furent invités à répondre à un questionnaire anonyme en ligne sur leur consommation de substances. Les substances psychoactives étudiées furent principalement le tabac, l'alcool, et le cannabis. Le dopage a été limité à la volonté d'améliorer les performances tout en utilisant des produits interdits selon l'Agence Mondiale Antidopage (liste 2009). Plusieurs produits légaux liés à la pratique sportive ont également été étudiés. Sur une période de 10 mois, un total de 1303 questionnaires ont été complétés. De l'échantillon final pondéré, les réponses de 1247 sujets éligibles ont été analysées.RESULTATS ET CONCLUSIONS: Dans l'ensemble, l'effet protecteur d'une pratique sportive contre l'utilisation de substances psychoactives semble dépendre de la substance à l'étude.Les jeunes non-sportifs sont plus susceptibles de fumer que les sportifs, et, parmi ces derniers, ceux évoluant dans un contexte de loisir sont plus susceptibles de fumer que ceux en pratique compétitive. Au contraire, aucune différence concernant l'abus d'alcool n'a été observée entre les adolescents sportifs et non-sportifs, indiquant que la pratique sportive ne représente pas une protection contre l'abus d'alcool. Bien que les jeunes non-sportifs soient deux fois plus susceptibles d'être utilisateurs actuels de cannabis, un jeune sportif sur neuf en a néanmoins consommé dans le dernier mois.Les trois quarts des jeunes sportifs interrogés indiquent utiliser activement des produits pour améliorer leurs performances, confirmant la tendance actuellement perçue. Parmi les substances utilisées pour améliorer les performances sportives, les produits contenant de la caféine, les boissons sportives et les suppléments alimentaires sont les trois plus souvent signalés.Peu de jeunes sportifs en Suisse Romande semblent utiliser des substances bannies par l'Agence Mondiale Antidopage, le cannabis étant celui le plus fréquemment cité.Parmi les jeunes sportifs, ceux en pratique compétitive semblent plus susceptibles d'utiliser des produits pour améliorer leurs performances que ceux évoluant dans un contexte de loisir. En outre, Un lien entre les substances psychoactives et celles prises pour améliorer les performances sportives semblent exister: tous les jeunes sportifs signalant soit fumer, avoir abusé de l'alcool récemment ou consommer actuellement du cannabis ont démontré une consommation plus élevée de produits dopants. L'usage du cannabis comme un moyen d'améliorer les performances sportives semble assez fréquent chez les consommateurs récréatifs de cette substance.Les jeunes sportifs évoluant au niveau international ont montré des taux plus bas d'abus d'alcool et de cannabis.

Biodistribution Study of the Anaesthetic Sodium Phenobarbital Labelled with Technetium-99m in Swiss Mice Infected with Schistosoma mansoni Sambon, 1907

Technetium-99m (99mTc) is a radionuclide that has negligible enviromnental impact, is easily available, inexpensive and can be used as a radioactive tracer in biological experiences. In order to know the mode of action of sodium phenobarbital in moving adult Schistosoma mansoni worms from mesenteric veins to the liver, we labelled sodium phenobarbital (PBBT) with 99mTc and a biodistribution study in infected and non-infected Swiss mice was performed. The PBBT was incubated with stannous chloride used as reducing agent and with 99mTc, as sodium pertechnetate. The radioactivity labelling (%) was determined by paper ascending chromatography perfomed with acetone (solvent). The 99mTc-PBBT was administered by intraperitoneal route to Swiss mice infected eight weeks before. The animals were perfused after diferent periods of time (0,1,2,3,4 hr) when blood, spleen, liver, portal vein, mesenteric veins, stomach, kidneys and adult worms were isolated. The radioactivity present in these samples was counted in a well counter and the percentage was determined. The radioactivity was mainly taken up by the blood, kidney, liver and spleen. No radioactivity was found on the adult worms. We concluded that the worm shift was due to an action on the host of the sodium phenobarbital

Desarrollo de un sistema integrado de navegación inercial: interfície IMU + FPGA

Els sistemes automatitzats que requereixen d’un control d’estabilitat o moviment es poden trobar cada cop en més àmbits. Aplicacions UAV o de posicionament global són les més comunes per aquest tipus de sistemes, degut a que necessiten d’un control de moviment molt precís. Per a dur a terme aquest procés s’utilitzen unitats de mesura inercial, que mitjançant acceleròmetres i giroscopis degudament posicionats, a més a més d’una correcció del possible error que puguin introduir aquests últims, proporcionen una acceleració i una velocitat angular de les quals es pot extreure el camí efectuat per aquestes unitats. La IMU, combinada amb un GPS i mitjançant un filtre de Kalman, proporcionen una major exactitud , a més d’un punt de partida (proporcionat per el GPS), un recorregut representable en un mapa y, en el cas de perdre la senyal GPS, poder seguir adquirint dades de la IMU. Aquestes dades poden ser recollides i processades per una FPGA, que a la vegada podem sincronitzar amb una PDA per a que l’usuari pugui veure representat el moviment del sistema. Aquest treball es centra en el funcionament de la IMU i l’adquisició de dades amb la FPGA. També introdueix el filtre de Kalman per a la correcció de l’error dels sensors.

A comparison of the inhibitory activity of selective PDE4 inhibitors on eosinophil recruitment in guinea pig skin

The elevation of intracellular cyclic AMP by phosphodiesterase (PDE)4 inhibitors in eosinophils is associated with inhibition of the activation and recruitment of these cells. We have previously shown that systemic treatment with the PDE4 inhibitor rolipram effectively inhibt eosinophil migration in guinea pig skin. In the present study we compare the oral potency and efficacy of the PDE4 inhibitors rolipram, RP 73401 and CDP 840 on allergic and PAF-induced eosinophil recruitment. Rolipram and RP 73401 were equally effective and potent when given by the oral route and much more active than the PDE4 inhibitor CDP 840. We suggest that this guinea pig model of allergic and mediator-induced eosinophil recruitment is both a sensitive and simple tool to test the efficacy and potency of PDE4 inhibitors in vivo.

Anàlisi del sistema agroecològic de Vila-seca: proposta de guia per a la descoberta del medi

S’ha elaborat una anàlisi del sistema agroecològic del municipi de Vila-seca (Tarragonès) per tal de realitzar en segon lloc, una proposta de guia per a la descoberta del medi per a infants d’entre 8 i 10 anys. A partir del treball de camp realitzat a la zona d’estudi s’han inventariat diferents elements del patrimoni socioecològic que es consideren de rellevada importància al terme. Entre ells destaquen oliveres, garrofers, avellaners, arbres singulars, masos, basses, marges de pedra seca i trones, els quals s’integren en el medi formant un veritable sistema agroecològic, fruit de la interacció entre vectors biofísics i socioeconòmics. D’altra banda, per tal de donar a conèixer aquest sistema s’ha realitzat una proposta de descoberta del medi agrícola a partir d’un itinerari d’educació ambiental per la zona estudiada, on s’engloben tots aquells elements d’especial interès en un recorregut de 2,9 quilòmetres. La guia disposa a més d’una sèrie d’activitats a realitzar a l’entorn per tal de motivar el sentiment de descoberta d’aquest sistema. D’aquesta manera, considerant les fortes pressions que aquest territori pateix per part de les infraestructures i les urbanitzacions és destriable la necessitat de conservació i l’addició dels elements inventariats al catàleg del Patrimoni del municipi.

Enteral nutrition in critically ill patients with severe hemodynamic failure after cardiopulmonary bypass.

BACKGROUND & AIMS: The study was designed to investigate and quantify nutritional support, and particularly enteral nutrition (EN), in critically ill patients with severe hemodynamic failure. METHODS: Prospective, descriptive study in a surgical intensive care unit (ICU) in a university teaching hospital: patients aged 67+/-13 yrs (mean+/-SD) admitted after cardiac surgery with extracorporeal circulation, staying 5 days in the ICU with acute cardiovascular failure. Severity of disease was assessed with SAPS II, and SOFA scores. Variables were energy delivery and balance, nutrition route, vasopressor doses, and infectious complications. Artificial feeding delivered according to ICU protocol. EN was considered from day 2-3. Energy target was set 25 kcal/kg/day to be reached stepwise over 5 days. RESULTS: Seventy out of 1114 consecutive patients were studied, aged 67+/-17 years, and staying 10+/-7 days in the ICU. Median SAPS II was 43. Nine patients died (13%). All patients had circulatory failure: 18 patients required intra-aortic balloon-pump support (IABP). Norepinephrine was required in 58 patients (83%). Forty patients required artificial nutrition. Energy delivery was very variable. There was no abdominal complication related to EN. As a mean, 1360+/-620 kcal/kg/day could be delivered enterally during the first 2 weeks, corresponding to 70+/-35% of energy target. Enteral nutrient delivery was negatively influenced by increasing dopamine and norepinephrine doses, but not by the use of IABP. CONCLUSION: EN is possible in the majority of patients with severe hemodynamic failure, but usually results in hypocaloric feeding. EN should be considered in patients with careful abdominal and energy monitoring.

Acute hypersensitivity pneumonitis in a paint quality controller : a case report

Introduction: Isocyanates are sensitizing chemicals used in various industries such as polyurethane foam production or paint-related purposes. Acting as haptens recognized by T-lymphocytes, they can cause allergic asthma and rarely hypersensitivity pneumonitis (HP). We aim to present a case report of acute HP due to hexamethylene diisocyanate (HDI) in a paint quality controller, a profession not generally considered at a high risk for work-related Isocyanates exposure. Case report: A 30-yr-old otherwise healthy female, light smoker working as a paint quality controller developed shortness of breath, malaise, sweating and chills at workplace six hours after handling a HDI-based hardener. Upon admission to emergency department, symptoms had progressed to severe respiratory failure. HR computer tomography (HRCT) showed bilateral ground-glass attenuation without pleural effusion. Rapid clinical and radiological improvement occurred under facial oxygen supply and systemic steroid therapy. Occupational medicine investigations revealed regular handling of HDI using latex gloves without respiratory protection. Assessment at workplace showed insufficient air renewal (1.5 times per hour), inadequate local aspiration and HDI exposure at levels of 1-4.25 ppb/m3 (Swiss Occupation Exposure Limit 5 ppb/m3). Biological monitoring after identical work procedure executed by a co-worker showed HDI exposure (5.1 micrograms hexamethylene diamine/g creatinine). Resumption of work was disadvised because of the life-threatening event. Discussion: The diagnosis of occupational HP is highly supported by classical findings on imagery and typical symptoms occurring within approved latency interval, associated with rapid clinical improvement. Although neither broncho-alveolar lavage nor specific IgG diagnosis (en route) were performed during the acute episode, various blood tests managed to rule out evidence of an infection or autoimmune disease. Other causes of HP seem unlikely as the patient did not have any recurrence of symptoms since absence from work. Workplace evaluation provided significant information on HDI exposure and allowed substantial recommendations to diminish Isocyanate exposure for the 20 still healthy laboratory co-workers. Although the entryways (air or skin) and precise mechanism of toxicity remain unclear, the present case clearly shows that Isocyanates may trigger acute HP in susceptible workers in a profession not generally considered at a high risk.

Humoral Immune Response Kinetics in Philander opossum and Didelphis marsupialis Infected and Immunized by Trypanosoma cruzi Employing an Immunofluorescence Antibody Test

Philander opossum and Didelphis marsupialis considered the most ancient mammals and an evolutionary success, maintain parasitism by Trypanosoma cruzi without developing any apparent disease or important tissue lesion. In order to elucidate this well-balanced interaction, we decided to compare the humoral immune response kinetics of the two didelphids naturally and experimentally infected with T. cruzi and immunized by different schedules of parasite antigens, employing an indirect fluorescence antibody test (IFAT). Both didelphids responded with high serological titers to different immunization routes, while the earliest response occurred with the intradermic route. Serological titers of naturally infected P. opossum showed a significant individual variation, while those of D. marsupialis remained stable during the entire follow-up period. The serological titers of the experimentally infected animals varied according to the inoculated strain. Our data suggest that (1) IFAT was sensitive for follow-up of P. opossum in natural and experimental T. cruzi infections; (2) both P. opossum and D. marsupialis are able to mount an efficient humoral immune response as compared to placental mammals; (3) experimentally infected P. opossum and D. marsupialis present distinct patterns of infection, depending on the subpopulation of T. cruzi, (4) the differences observed in the humoral immune responses between P. opossum and D. marsupialis, probably, reflect distinct strategies selected by these animals during their coevolution with T. cruzi.

A dhfr-ts- Leishmania major Knockout Mutant Cross-protects against Leishmania amazonensis

E10-5A3 is a dhfr-ts- Leishmania major double knockout auxotrophic shown previously to induce substantial protection against virulent L. major infection in both genetically susceptible and resistant mice. We investigated the capacity of dhfr-ts- to protect against heterologous infection by L. amazonensis. The degree of protection was evaluated by immunization of BALB/c or C57BL/6 mice with E10-5A3, followed by L. amazonensis challenge. Whether immunized by subcutaneous (SC) or intravenous (IV) inoculation, susceptible and resistant mice displayed a partial degree of protection against challenge with virulent L. amazonensis. SC-immunized BALB/c mice developed lesions 40 to 65% smaller than non immunized mice, while IV immunization led to protection ranging from 40 to 75% in four out of six experiments compared to non immunized animals. The resistant C57BL/6 mice displayed comparable degrees of protection, 57% by SC and 49% by IV immunization. Results are encouraging as it has been previously difficult to obtain protection by SC vaccination against Leishmania, the preferred route for human immunization.

Estrangers a les presons catalanes

L’augment del nombre de persones estrangeres que s’ha produït al llarg dels darrers anys va comportar que l’any 2008 la Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari (DGRRP a partir d’ara) plantegés al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la necessitat de conèixer més en profunditat aquesta població i les seves característiques i necessitats específiques. Diversos interrogants concrets formaven part d’aquella demanda inicial i van quedar explícitament recollits en els objectius de la recerca que presentarem tot seguit. Un tema destacat va ser des del principi la constatació de les dificultats d’integració social de les persones estrangeres empresonades un cop acomplerta la pena, en el marc del complex context legal que regula l’estrangeria al nostre país. La finalitat d’aquesta recerca és donar un coneixement ampli i global de la realitat dels estrangers als centres penitenciaris catalans i de les seves possibilitats de futur, apuntant recomanacions que puguin ajudar la DGRRP a intervenir amb més eficàcia en aquest tema de gran actualitat i complexitat.

Extranjeros en las prisiones catalanas

El estudio recoge los perfiles de los extranjeros que se encuentran en las prisiones catalanas, cual ha sido su trayectoria migratoria hasta el momento actual, qué expectativas tienen respecto a su futuro, así como sus opiniones en relación a su situación en prisión y el trato que recibe por parte de las autoridades penitenciarias. También se analiza pormenorizadamente su situación administrativa y de regularización. El estudio termina con 29 recomendaciones para la mejora de todos los ámbitos de la intervención penitenciaria.

Le Sûtra des contemplations du Buddha Vie-Infinie : Essai d'interprétation textuelle et iconographique

Le "Sūtra des contemplations de Vie-Infinie" a joué un rôle déterminant dans l'histoire de la Terre pure, cette tradition qui occupe jusqu'à nos jours une place majeure dans le bouddhisme de l'Extrême-Orient. Typique de l'idéal du Grand Véhicule, ce texte fournit une méthode complexe pour visualiser le Buddha Amida et son royaume en cette vie-ci, ainsi qu'une pratique plus accessible : la récitation du nom de ce buddha (nembutsu) pour aller naître auprès de lui dès la vie prochaine. Inconnu des sources indiennes mais traduit en chinois au début du Ve siècle de notre ère, ce sūtra est depuis une cinquantaine d'annés l'objet d'un débat sur son origine véritable. Cependant, il occupe une position clef entre les traductions chinoises archaïques du "Grand Sūtra de l'agencement de la Sukhāvatī" (IIIe s.) et la floraison de l'école de la Terre pure à l'ère des Tang (VIIe s.). En outre, le "Sūtra des contemplations" se distingue comme l'une des sources importantes de l'art bouddhique sino-japonais, depuis l'Asie centrale jusqu'au Japon médiéval. Ses représentations sur les grandes fresques et bannières peintes des VIIIe et IXe siècles, découvertes dans les grottes de Dunhuang, témoignent d'un long développement iconographique, dont les étapes antérieures peuvent être retracées par l'archéologie. Le double intérêt philologique et iconographique de ce texte en fait donc un jalon déterminant dans l'enquête tentant de cerner le processus de l'acclimatation en sol chinois de cette tradition venue de l'Inde via la Route de la soie. Pour la première fois, la présente étude traite de ces deux dimensions conjointement, en fournissant une introduction détaillée et une traduction commentée du texte, doublée d'une analyse fouillée de son évolution artistique en Chine jusqu'à sa représentation classique au Japon, le « Mandala de Taima ».