Epigrafía anfórica de Mas Castellar-Pontós: ánforas grecoitálicas y masaliotas

El trabajo que a continuación presentamos no es más que una breve noticia sobre un conjunto de inscripciones impresas sobre ánforas grecoitálicas y masaliotas aparecidas en las excavaciones del yacimiento de Mas Castellar de Pontós.

"Epigrafía anfórica de Mas Castellar-Pontós (segunda parte)"

El trabajo que a continuación presentamos es una breve noticia que completa la publicación, iniciada en esta misma revista (García S��nchez 1997), del corpus de inscripciones impresas sobre ánforas halladas en las sucesivas campañas de excavación del yacimiento de Mas Castellar de Pontós (Alt Emporda, Girona), dirigidas por la Dra. Enriqueta Pons i Brun.

Nieto, Xavier y Santos, Marta, 2009, El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç. Monografies del CASC, 7, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona, Barcelona 2009, 469 p.

Por s�� s��lo el hallazgo y excavación de un barco griego tardoarcaico en la costa norte de Mallorca ya constituiría una singularidad arqueológica digna de comentario; si además la aventura se materializa, como es el caso, en un excelente libro monográfico, el suceso se convierte en una fuente histórica de primer orden, que reporta un notorio avance en la comprensión del comercio empórico foceo occidental. Aunque se disponían de algunos trabajos preliminares, la presente obra culmina los esfuerzos de Xavier Nieto y Marta Santos, autores principales, pero también de treinta y cinco colaboradores que firman estudios especializados ¿tipológicos, epigráficos y analíticos�� de muy variada metodología y extensión.

Aportaciones al conocimiento de la Antigua Blandae. Estudio de una habitación romana

En este trabajo estudiamos los materiales correspondientes a una habitación excavada durante la segunda campaña efectuada a lo largo de los meses de septiembre y octubre de 1972 en el yacimiento de «Els Padrets�� (Blanes, Girona)1 bajo la dirección de la Dra. Ana María Muñoz Amilibia/ quien presentó los primeros resultados de esta excavación en el Symposium celebrado en la ciudad de Badalona en mayo de 19733 bajo el patrocinio del Instituto de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de Barcelona.

El armamento de hierro de Capsech (Olot, Gerona)

En el Museo Municipal de O1ot se hallan agrupadas en una misma vitrina armas de hierro de diversas épocas y procedencias.! El lote principal lo forman los materiales de la necrópolis de incineración de Capsech, situada en el Pla de Gibrella, Vall de Vianya, a unos 24 Km. al norte de la ciudad de Olot. Este yacimiento fue hallado en la segunda mitad del siglo XIX y no se han realizado, desde entonces, excavaciones en este lugar.

Arquitectura domèstica al Bronze Final i Primera Edat del Ferro a Catalunya: habitacions construïdes amb materials duradors: estat de la qüestió

El present treball es proposa l'estudi fonnal de I'habitat construtt amb materials duradors a Catalunya durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, i se centra en l'aninisi dels materials i tecniques de construcció emprats, així com en l' estructura de la casa (planta, dimensions, superfície). Els elements definidors d'aquests habitacles en els períodes estudiats consisteixen en l'ús sistematic de la pedra i la terra com a materials de construcció i la disposició d'habitacions de planta rectangular compartint parets mitgeres, amb poca compartimentació interna i pocs agenc¡:aments al seu interior (llar, forn, banquetes). Les dimensions maximes d'aquestes habitacions no superen, per nonna general, els 20 metres quadrats. La unifonnitat d'aquestes construccions, unida a la poca compartimentació de l'espai, suggereix que ens trobem davant una arquitectura poc especialitzada, que podria correspondre a una societat amb una organització socio-política poc complexa.

L'estudi de la casa protohistòrica a Catalunya i àrees adjacents: proposta tipològica i terminològica

En aquest artiele proposem una tipologia de la casa protohistorica a Catalunya, a partir de les dades proporcionades pels assentaments excavats en els darrers anys, i la comparem amb les dades existents per a les zones del Llenguadoc i País Valencia. Previament, hem cregut necessari d'establir una terminologia adequada aplicable a I'estudi deIs espais construits, especialment domestics. La intenció d'aquestes propostes (terminologica i tipologica) és doble: per una part, posar en evidencia la diversitat de tipus estructurals, per tal de plantejar-ne les causes; d'altra part, facilitar la descripció de l' arquitectura domestica en treballs posteriors.

Producción cerámica en Catalunya en la Edad del Bronce: el ejemplo de la cueva de Les Pixarelles

La cerámica aparecida en la cueva de Les Pixarelles proporciona un conjunto ideal para estudiar la evolución de las producciones cerámicas desde la fase final del Neolítico hasta el Bronce final en Catalunya. El estudio diacrónico de las cerámicas se ha basado en la combinación del estudio tipológico y estilístico y en un estudio petrográfico que ha permitido caracterizar diversas fábricas. Las diferencias observadas responden a la utilización de diversas materias primas y a la utilización de diferentes técnicas de preparación de pasta que revelan una interesante complejidad para la producción cerámica de la zona.

Estudi dels materials dipositats en el Museu d"Arqueologia de Catalunya del jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) es localitza a la riba esquerra del riu Ebre, sobre una formac ió rocallosa de relleus molt abruptes, només accessible per I' extrem septentrional, on es va construir un fossat i una muralla de doble parament que s'adossa a una torre quadranguiar. Sens dubte, la se va posició és immillorable per tal d'exercir el control del pas pel riu.

Ressenya de PEYTAVÍ DEIXONA, Joan, 'Catalans i occcitans a la Catalunya moderna (Comtats del Rosselló i Cerdanya s. XVI-XVII). Barcelona, Omnium Cultural, 2005

Amb aquests dos gruixuts volums Joan Peytaví fa un regal inestimable als filòlegs, particularment als estudiosos de l"onomàstica i la llengua catalanes, als historiadors i estudiosos de la història de la població i, en general, a la cultura catalana i, especialment, a la de la Catalunya del Nord.

Bibliotecas brasileiras vistas pelos viajantes no s��culo XIX

Desde o seu descobrimento, o Brasil foi alvo da curiosidade estrangeira. A partir dos primeiros s��culos da colonização, o país começou a receber viajantes cujo número aumentou consideravelmente com a abertura dos portos em 1808. Após o retorno aos países de origem, muitos publicaram seus relatos de viagens, que atraíram levas de leitores. O conjunto dessas obras, conhecido como "literatura de viagens", constitui rica fonte para o estudo de diferentes aspectos da história do Brasil. Este artigo traz uma compilação das informações deixadas por viajantes sobre bibliotecas brasileiras. Sem pretender cobrir todos os autores, foram examinados os relatos mais conhecidos abrangendo o período do s��culo XIX. Não se buscou fazer uma análise desses dados nem a sua verificação, mas apresentar o panorama das bibliotecas percorridas pelos visitantes e a forma como foram vistas por eles no período citado.

Prospección geoquímica de flúor en las aguas superficiales del macizo Montseny (Barcelona y Girona)

En el Macizo Montseny-Guilleries se conocen antiguas explotaciones de fluorita y fluorita-baritina (Osor, Tagamanent, Espinelves, Sant Marcal, etc). Es por el1o que se ha utilizado el método de prospección geoquímica de flúor en aguas superficiales para detectar posibles zonas de interés hasta ahora desconocidas.

Convergència Democràtica de Catalunya: un partit de gent i nacionalista en l'etapa de fer govern

Convergència Democratica de Catalunya (CDC) és un partit que, des del punteng de vista ideològic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que allò que el defineix, tant des d' una òptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme. Els orígens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-los en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament polític, l'aplicació del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de "fer país", la de "fer política", la de "fer partit" (aquestes tres explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que I'autor anomena "fer govern". I pel que fa al concepte de nació que defensa CDC, s'hi pot percebre la influència de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideològic, sinó un nacionalisme entès com una ètica i, a més, globalitzador, ès a dir, sense exclusions previes i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC més que un partit és un moviment, però I'autor s'inclina per qualificar CDC com un catch-allparty o partit arreplegador o, com el mateix Jordi Pujol diu, un "partit de gent".

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (Segles XIV i XV)

Aquest article és un resum de la tesi doctoral titulada Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV), on s'ha analitzat el funcionament real de la servitud catalana medieval. Així doncs, el seu objectiu ha estat estudiar tots els mals usos i tots els homenatges servils aplicats i rebuts per una sola senyoria, els remences de la qual van participar activament en les dues guerres que van emprendre contra els seus senyors a final del segle XV. La senyoria escollida, l'Almoina del Pa de la Seu de Girona, és, sense cap mena de dubte, representativa del que succeïa en la diòcesi gironina. El fet que s'hagin conservat la majoria dels llibres de comptes dels seus pabordes ha permès estudiar el funcionament real i l'evolució dels pagaments derivats de la servitud en una sola senyoria i durant més de cent anys.

Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a Espanya

L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterístiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixententre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i pera la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegsi bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres��� i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió deles dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesd’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.