Ictiofauna de fons rocosos litorals

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació

La recollida sistemàtica de dades per obtenir sèries temporals llargues de determinades variables que ens donin informació de com evoluciona un determinat ecosistema, una comunitat o una espècie, el que es coneix com a monitorització, resulta de gran interès quan es pretén esbrinar si un espai natural protegit segueix unatendència, a llarg termini, cap a la conservació dels seus valors naturals. Aquesta informació permet orientar la gestió de l’espai natural si es detecten tendències no desitjables, de manera que es puguin corregir abans que siguin irreversibles, el que es coneix com a gestió adaptativa de l’espai natural. La monitorització és especialment necessària en espais naturals on la pressió humana és molt forta, perquè permet veure fins a quin punt la pressió humana repercuteix de manera negativa sobre l’ecosistema i així facilita adaptar els mecanismes de gestió per evitar o, si més no, minimitzar aquest impacte negatiu.La major dificultat en la implementació d’un programa de monitorització està en el fet de seleccionar quines variables recollim de manera sistemàtica. Tenir informació a llarg termini sobre les abundàncies de la majorpart de les espècies que formen una comunitat, la variació en la mida dels individus i les diferents interaccionsque tenen lloc entre espècies, i entre elles i l’entorn, seria de gran valor per poder analitzar les tendències d’aquesta comunitat, però un seguiment d’aquests tipus tindria costos molt elevats. D’altra banda, fer seguiment de variables de fàcil recol·lecció pot ser molt assequible, però potser no ens doni suficient informacióde com està evolucionant el conjunt. Convé, doncs, seleccionar algunes variables, espècies o comunitats que puguin funcionar com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat; tambéés oportú seleccionar algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals tingui especial interès. Aquest seguiment ha d’anar sempre acompanyat de treballs més detallats, que permetin validar si l’elecció de les variables indicadores és l’adequada i que els resultats de la monitorització són robusts. Una monitorització d’aquest tipus s’ha anat portant a terme aquestes darreres dècades al fons marí de les illes Medes, com també al litoral del Montgrí, amb la finalitat d’estudiar els possibles canvis com a resultat de la protecció d’aquest espai natural i d’analitzar els possibles efectes de l’excessiva freqüentació. Tambés’ha desenvolupat un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals, que han contribuït al coneixement del funcionament ecològic d’aquest espai natural tan conegut i admirat. En aquesta nova monografia de la col·lecció Recerca i Territori, impulsada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, es recullen les principals conclusions de tots aquests estudis de seguiment que s’han anatrealitzant al fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí. L’ànim de les monografies de la col·leccióRecerca i Territori és, d’una banda, aprofundir en el coneixement del funcionament dels espais naturals i, del’altra, ajudar a la presa de decisions per part dels responsables de la gestió d’aquests espais. Una gestióinformada resulta indispensable per a la conservació de zones protegides amb una alta freqüentació, com ésel cas del fons marí de les illes Medes.

L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes: comunitats algals i poblacions de garotes

Les algues són els organismes que dominen la majoria de paisatges submarins bentònics. De fet, les algues són presents a totes les comunitats bentòniques del nostre litoral, des de la superfície del mar finsa fondàries que poden superar els 100 metres. Tot i que agrupem les algues en un gran grup genèric, es tracta en realitat d’un conjunt molt heterogeni, amb una gran quantitat d’espècies que tenen característiques molt diferents entre elles, amb requeriments fisiològics i resposta a les condicions ambientals tambédiferents i que condicionen la seva distribució. Així, cada espècie s’ha adaptat a viure en un ambient amb unes condicions determinades d’il·luminació, hidrodinamisme i disponibilitat de nutrients, tipus desubstrat o temperatura (Ollivier, 1929; Feldmann, 1937; Péres i Picard, 1964; Riedl, 1966; Ros et al., 1985). Com a resultat d’aquesta sèrie de factors ambientals, que segueixen essencialment un gradient batimètric, podem observar una marcada zonació, de forma que cada espècie o comunitat només és present enun rang de profunditats determinat. D’aquesta forma, en el litoral marí trobem un paisatge organitzat en bandes horitzontals; aquestes bandes poden assimilar-se a diferents tipus de comunitats.

Description of a rare isopod crustacean, Arcturella poorei sp. nov. (Isopoda: Valvifera: Arcturidae), from the Atlantic seaboard of Cadiz (Iberian Peninsula)

This paper describes a new species of arcturidean isopod, Arcturella poorei, from the Atlantic seaboard of Cadiz (Spain). A diagnosis and description of the species is presented, and a comparison with other species of the genus from the area.

Siluro-Devonian graptolite stratigraphy of the Catalonian Coastal Ranges

Two facies characterize the Silurian and lower Devonian of the Catalonian Coastal Ranges, namely euxinic and pelagic carbonate facies. The first, is represented by black shales in which the atavus, acinaces, cyphus, triangulatus, convolutus, ?sedgwickii, ellesae and tumescens zones have been recognized. The graptolite succesion is far from complete on present evidence, but this is probably due to unfavorable environmental (taphonomic) conditions. This facies is similar to that prevailing throughout the Iberian massif and most of western Europe. The pelagic carbonate facies is peculiar to the Pridoli and lower Devonian and corresponds to the facies type prevailing in the Western Mediterranean Area. It is characterized by the nodular texture of limestones and marls, with all gradations between nodular limestones, marls and slates. Massive nodular limestone, occur in the lower part of the sequence (La Creu Formation) while the alternation of limestones, marls and slates charaterizes the upper part (Olorda Formation). Orthoconic cephalopds, crinoids, conodonts and tentaculites are the most common fossils present; graptolites occur in some shale horizons in the lower part of the Olorda Formation. These graptolites give strong indications of the uniformis and hercynicus zones (Lochkovian). The uppermost part of the sequence has not provided any graptolite fauna, but according their dacrioconarid fauna it corresponds probably to the Pragian.

Paleozoic stratigraphy of the Central and Northern part of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain)

The Paleozoic stratigraphic succession in the Catalonian Coastal Ranges spans the interval from Cambrian(?) to Carboniferous, with only one break, separating the pre-Carboniferous part of the sequence from the Carboniferous. The oldest rocks exposed form a sequence of schists, fine grained sandstones, gneisses (laminar pre-Hercynian intrusions), marbles, orto- and para-amphibolites and calcsilicate rocks. comparison with other localities iuggests an Early Cambrian age (or perhaps in part older). Upwards the sequence becomes more monotonous andconsists only of schists (or slates where themetamorphic grade is lower) and thin fine-grained sandstone layers (Cambrian-Ordovician). Still higher in the sequence, an altemation of greywackes and slates is found, with interlayered mud-supported conglomerates at its lower part and acid volcanic rocks which occur throughout the whole sequence. This part of the sequence has provided the oldest faunas known in the Catalonian Coastal Ranges, which indicate the Caradoc. Finally, in its uppermost part, the Ordovician sequence contains some thin limestone layers that contain Ashgill faunas. The Silurian, from Llandovery to Lower Ludlow, consists of black graptolitic shales with dolerite sills, whilst the upper Ludlow, Pridolian and Devonian consist of nodular limestones and marls withpelagic and hemipelagic faunas. The youngest Devonian faunas found correspond in general to the Emsian. The existence of a gap at this point of the sequence suggests the possibility that part of the Devonian could have been eroded. The Carboniferous is characterized by a thick culm sequence (Visean to Westphalian?), resting on thin chert and limestone layers (Tournaisian and Visean). A comparison with neighbouring areas shows a similarity regarding succession and facies with other Paleozoic massifs around the Western Mediterranean.

The Hercynian structure of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain)

In the Catalonian Coastal Ranges, Paleozoic sedimentary and meta-sedimentary rocks crop out in severa1 areas, intruded by late tectonic Hercynian granitoids and separated by Mesozoic and Tertiary cover sediments. Large structures are often difficult to recognize, although a general east-west trend can be observed on the geological map. Deformation was accompanied by the development of cleavages and regional metamorphism. Green-schist facies rocks are prominent throughout the Ranges, while amphibolite facies are restricted to small areas. In low-grade areas, the main deformation phase generated south-facing folds with an axial plane cleavage (slaty cleavage in metapelitic rocks). The intersection lineation (Ss/Sl) and the axes of minor folds trend cast-west, as do all mapable structures. Late deformations generated coarse crenulations, small chevrons and kink-bands, all intersecting the slaty cleavage at high angles. In medium- to high-grade areas no major folds have been observed. In these areas, the main foliation is a schistosity and is often folded, giving centimetric to decimetric, nearly isoclinal intrafolial folds. In schists, these folds aremuchmore common than inother lithologies, and can be associated with a crenulation cleavage. All these planar structures in high-grade rocks are roughly parallel. The late Hercynian deformational events, which gave rise to the crenulations and small chevrons, also produced large (often kilometric) open folds which fold the slaty cleavage and schistosity. As aconsequence, alternating belts with opposite dip (north and south) of the main foliation were formed. With respect to the Hercynian orogenic belt, the Paleozoic outcrops of the Catalonian Coastal Ranges are located within the northern branch of the Ibero-Armorican arc, and have a relatively frontal position within the belt. The Carboniferous of the Priorat-Prades area, together with other outcrops in the Castellón Province, the Montalbán massif (Iberian Chain) and the Cantabrian zone (specially the Pisuerga-Carrión Province) probably form part of a wide area of foreland Carboniferous deposition placed at the core of the arc.

La cartografia de la flora del Montseny en reticle UTM d'1 km. de costat: plantejament i primers resultats

El present treball és un primer escrit sobre la cartografia corològica de les plantes vasculars en el massis del Montseny (Serralada Pre-litoral), en el qual exposem el plantejament del projecte i oferim uns primers résultats. Hi incloem també un mapa per espècie prenent com a unitat espacial el quadrat d'1 km de costat del reticle UTM. La presència de 1'espècie a cada quadrat és indicada en très graus d'abundància: espècie présent o rara, espècie fréquent i espècie abundant. L'àrea estudiada comprèn 513 quadrats d'1 km de costat, que pertanyen a 12 quadrats de 10 km de costat de la zona 31T del reticle UTM: DG 33, DG 43, DG 53, DG 63, DG 32, DG k2, DG 52, DG 62, DG 3 1 , DG kl, DG 51 i DG 6 l . Com a primera aportaciô presentem 10 mapes amb la distribució de Quercus ilex, Fagus sylvatica, Abies alba, Taxus baccata, Betula pendula, Cistus laurifolius, Cardamine heptaphylla, Ramonda myconii i Equisetum hyemale.

Relación precio-calidad de los destinos turísticos españoles de sol y playa

The aim of this article is to estímate price-quality relatíon of Spain resorts from ‘sun and beach’ segment. This study uses initially observed prices, but after obtains net pnces -estimated-, discounting services and characteristics prices. Methodologically, this article is based in hedonic methods, often used in economic analysis. Results show important differences between ‘prices observed’ and ‘adjusted prices’ by services and characteristics. Empirical results obtained in this article should be useful for taking decisions from public and prívate agents

Influence on present-day coastal dynamics and evolution of a relict subaqueous delta lobe: Sol de Riu lobe, Ebro Delta. Continental Shelf Research, 74: 94-104. doi:10.1016/j.csr.2013.11.021

We used high-resolution swath-bathymetry data to characterise the morphology of the abandoned subaqueous Sol de Riu delta lobe in the Ebro Delta, Western Mediterranean Sea. This study aims to assess the influence of an abandoned delta lobe on present-day coastal dynamics in a micro-tidal environment. Detailed mapping of the relict Sol de Riu lobe also showed a set of bedforms interpreted as footprints of human activities: seasonal V-shaped depressions on the middle shoreface due to boat anchoring and old trawling marks between 16 and 18 m water depth. Estimations of the mobility of bottom sediment showed that the shallowest shoreface (i.e. less than 7 m depth) is the most dynamic part of the relict lobe, while the middle shoreface experienced significant morphological changes since the lobe was abandoned. The deepest shoreface (i.e. water depth in excess of 15 m), which corresponds to the front of the lobe, is defined by a very small potential for morphological change. Simulations showed that while the relict lobe does not significantly affect the typical short period waves (Tp ≈4 s) in the study area, it does interfere with the most energetic wave conditions (Tp ≥ 7 s) acting as a shoal leading to the concentration of wave energy along the shoreline northwest of the lobe. The consequence of such modification of the high-energy wave propagation pattern by the relict lobe is an alteration of the wave-induced littoral sediment dynamics with respect to a situation without the lobe.

Seleção de variáveis em modelos matemáticos dos parâmetros de cultivo do camarão marinho Litopenaeus vannamei

O objetivo deste trabalho foi selecionar as variáveis de manejo do camarão marinho Litopenaeus vannamei que mais influenciaram nas variáveis-respostas ao cultivo (produção, produtividade, peso final e taxa de sobrevivência), em modelos matemáticos. O banco de dados foi composto por 83 cultivos, realizados no período de 2003 a 2005, obtidos de uma fazenda comercial localizada no litoral sul de Pernambuco. Para estimar os parâmetros dos modelos, utilizou-se a técnica dos mínimos quadrados. A seleção das variáveis foi realizada com o processo "backward elimination" associado ao método de transformação de Box e Cox. A adequação das equações e os pressupostos de normalidade e homocedasticidade, para os erros, foram analisadas com base na análise de variância e análise de resíduo. É possível relacionar essas variáveis e estabelecer predições com as equações.

Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

Diversidade genética de Xylella fastidiosa em regiões produtoras de citros na Bahia

O objetivo deste trabalho foi avaliar, por meio de marcadores SSR, a diversidade genética de Xylella fastidiosa no Estado da Bahia. Foram estudadas duas das principais regiões produtoras de citros no Estado, o Litoral Norte e o Recôncavo Sul. Para fins comparativos, utilizaram-se dez amostras provenientes do Estado de São Paulo. Foram empregados os seguintes iniciadores: ASSR20, OSSR9, OSSR17, CSSR4, CSSR12 e CSSR20, dos quais os quatro últimos permitiram identificar 22 loci polimórficos. As populações de X. fastidiosa presentes em citros no Estado da Bahia apresentam elevada diversidade genética, com base nos marcadores SSR, com pools gênicos distintos e agrupamento geográfico. No Litoral Norte, as populações do isolado apresentam maior diversidade genética do que as da região do Recôncavo Sul da Bahia.