Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil : Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro

El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%) L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%)

VEGF is required for growth and survival in neonatal mice.

We employed two independent approaches to inactivate the angiogenic protein VEGF in newborn mice: inducible, Cre-loxP- mediated gene targeting, or administration of mFlt(1-3)-IgG, a soluble VEGF receptor chimeric protein. Partial inhibition of VEGF achieved by inducible gene targeting resulted in increased mortality, stunted body growth and impaired organ development, most notably of the liver. Administration of mFlt(1-3)-IgG, which achieves a higher degree of VEGF inhibition, resulted in nearly complete growth arrest and lethality. Ultrastructural analysis documented alterations in endothelial and other cell types. Histological and biochemical changes consistent with liver and renal failure were observed. Endothelial cells isolated from the liver of mFlt(1-3)-IgG-treated neonates demonstrated an increased apoptotic index, indicating that VEGF is required not only for proliferation but also for survival of endothelial cells. However, such treatment resulted in less significant alterations as the animal matured, and the dependence on VEGF was eventually lost some time after the fourth postnatal week. Administration of mFlt(1-3)-IgG to juvenile mice failed to induce apoptosis in liver endothelial cells. Thus, VEGF is essential for growth and survival in early postnatal life. However, in the fully developed animal, VEGF is likely to be involved primarily in active angiogenesis processes such as corpus luteum development.

Development and growth of the early juveniles of the spider crab Maja squinado (Brachyura: Majoidea) in an individual culture system

The spider crab Maja squinado is an endangered Mediterranean species; therefore, culturing it successfully is essential for developing restocking programs. The survival, growth and development of post-larval stages (juvenile crabs, C1-C8) were studied using larvae obtained from adult individuals collected in the Catalan Sea. The juvenile crab stages were cultured individually from a megalopal stage using a semi-open recirculation system to obtain the precise growth data of each juvenile crab stage until C8. Development up to C8 at 20ºC lasted 154±10 days. Survival from C1 to C8 was 5.8 %. Moult increment values in cephothoracic length were similar in all the crab stages (21-35 %). Intermoult duration (9±1 in C1-C2 to 51±8 days in C7-C8) increased sharply from juvenile stage 5. Males and females can be distinguished from C4 based on sexual dimorphism in the pleopods and the presence of gonopores. The allometric growth of the pleon is sex-dependent from C4, with females showing positive allometry and males isometric growth. The juvenile growth rate was lower compared with that of the previously studied Atlantic species Maja brachydactyla.

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil : Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Les agressions en contextos tancats de Justícia Juvenil

Aquesta recerca explora el fenomen de l'agressivitat originada en entorns tancats, com ho són els centres educatius de Justícia Juvenil de Catalunya. Aquest, però, és només un dels àmbits on la major part de les eines que s'han emprat poden ser d'utilitat. És possible estendre el camp d'aplicació a altres entorns de compliment de mesures o de tractament en règim tancat. L'ús d'eines de valoració estructurades pot ser complementat amb l'obtenció sistemàtica d'informació sobre els comportaments agressius, la qual cosa permet que els equips professionals disposin de més informació útil en termes de prevenció d'incidents. No obstant això, un aspecte rellevant en la prevenció de les agressions és la relació que un individu estableix amb la resta de persones del seu entorn. En aquest cas, s'ha incorporat l'Anàlisi de Xarxes Socials per obtenir indicadors des d'una perspectiva relacional a fi d’efectuar-ne una anàlisi conjunta amb característiques personals i de risc. Els resultats obtinguts permeten valorar aquests aspectes relacionals associats a les agressions que es van produir al Centre Educatiu durant el treball de camp. A més, la utilització d'altres eines permet caracteritzar aquestes agressions com a relativament poc greus i poc freqüents. Pel que fa als resultats de les eines de valoració de risc, s'han obtingut indicis que permeten afirmar la relació d'aquestes eines amb les agressions posteriors, motiu pel qual és factible considerar-les també com a eines vàlides per a la predicció d'incidents.

Influència dels tractaments mèdics i psicoterapèutics en la disminució del delicte en població addicta a drogues

En l'àmbit judicial es constata una relació entre drogoaddicció i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqüència algun programa de desintoxicació o han sol·licitat suport mèdic o psicològic. L'estudi es proposa avaluar l'associació entre la conducta il·legal i l'abús de substàncies tòxiques, així com interpretar l'eficàcia dels tractaments terapèutics en la disminució d’aquesta associació, i les repercussions de les teràpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. És un estudi observacional prospectiu d’una mostra de 100 subjectes que tenen relació amb el consum de drogues d'abús, al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de l’estudi diuen que el sexe masculí hi està representat en un 94%, la mitjana d’edat és de 25,5 anys, amb baix nivell d’estudis i sense professió qualificada. Gairebé la meitat de la mostra són estrangers i solters. Els pacients estudiats són politoxicòmans amb un consum majoritari de cocaïna (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% d’heroïna. Destaca l’alta freqüència dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de l’ús de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, però en períodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocaïna. Els pacients tractats amb psicofàrmacs són detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoteràpia o lliure de drogues. Entre la població de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violència en els fets delictius, però aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicòmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments s’han d’iniciar en els primers estadis del consum, així com potenciar l’adhesió i el seguiment. Els centres penitenciaris de justícia juvenil, les comissaries i els jutjats de guàrdia són els llocs idonis per a l’abordatge del tractament del drogodependent.

Digenea and acanthocephala of elasmobranch fishes from the southern coast of Brazil

New records for helminth species recovered from elasmobranch fishes in Brazil are established. Digenean and acanthocephalan parasites of elasmobranch fishes are reported from the southern coast of Brazil: Otodistomum veliporum (Creplin, 1837) Stafford, 1904 (Digenea: Azygiidae) in the stomach and spiral valve of Dipturus trachydermus and in the spiral valve of Squatina sp. Cystacanths and juveniles of the acanthocephalans Corynosoma australe Johnston, 1937 and Corynosoma sp., in the spiral valve of Squatina sp., Galeorhinus galeus and Hexanchus griseus and in the stomach of Squalus megalops; a juvenile of Gorgorhynchus sp., in the spiral valve of Sphyrna zygaena. Dipturus trachydermus and Squatina sp. are new host records for O. veliporum. Digeneans and acanthocephalans are reported for the first time parasitizing elasmobranch fishes in Brazil.

La reincidència en el Programa de Mediació i Reparació de menors

L’estudi actualitza la taxa de reincidència dels menors que durant l’any 2008 van finalitzar un programa de mediació o reparació (MRM) i als quals s’ha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, és a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema d’execució penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures d’execució penal a la comunitat o en el sistema penitenciari català. En total, la població estudiada ha estat de 2.022 subjectes. També s’han estudiat les poblacions d’altres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de població similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era així. Aquests tres grups de població estudiada són: 1) els menors i joves als que s’ha aplicat l’Art. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitació de l’expedient), 2) aquells als que s’ha aplicat la mesura d’amonestació i 3) els joves per als quals l’informe tècnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En l’informe es donen resultats del perfil dels infractors i de les víctimes; de les característiques del Programa de MRM; de la reincidència i les seves característiques; del perfil del jove reincident; es fa una anàlisi específica des de les perspectives de gènere i d’estrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.

Descripció i anàlisi dels factors protectors d’adolescents en la prevenció del delicte: el perfil de l’adolescent desistent i les competències emocionals associades

En els darrers anys, ha augmentat l’interès per l’estudi de la prevenció i la protecció de la delinqüència juvenil. En aquest context els conceptes vinculats són els de desistiment i resiliència. L’objectiu principal d’aquest estudi és aprofundir en el concepte de desistiment i els factors de protecció, primer en el pla teòric i després en l’àmbit empíric. L’estudi consta de dues parts: la primera descriptiu el perfil del menor desistent a la Direcció General de Justícia Juvenil, i la segona mostra enquestes en què s’avaluen les dimensions de la competència emocional en un grup d’adolescents infractors. A partir d’una mostra de 288 adolescents infractors, 86 reincidents i 202 desistents, de les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i d’alguns municipis de l’Anoia, s’analitzen les diferències sociodemogràfiques, criminològiques i de recorregut educatiu fet a la Direcció General de Justícia Juvenil. A continuació, participen de l’estudi per enquesta una mostra accidental de 101 adolescents, 45 reincidents i 56 desistents, procedents dels programes de mediació, medi obert i internament. Els adolescents desistents en el delicte obtenen puntuacions superiors als reincidents, diferències que són estadísticament significatives en la dimensió de competència social i en la puntuació total de competència emocional.

Anàlisi i abordatge de l’assetjament entre iguals mitjançant l’ús de les noves tecnologies

L’estudi analitza la modalitat d’assetjament entre iguals mitjançant la utilització de les TIC, un fenomen emergent en el marc de la justícia juvenil a Catalunya. S’han revisat 185 expedients de menors dels que la Fiscalia de Menors ha oficiat per requerir la intervenció de l’equip tècnic. Els principals resultats obtinguts ens mostren una incidència baixa (10,9%), però l’ús generalitzat d’aquests dispositius tecnològics exposen els menors a uns riscos elevats i l’impacte en les víctimes, properes en el seu entorn, suposa una afectació emocional i psicosocial greu. Alhora, hem vist la relació d’aquest tipus de comportaments amb altres formes de violència exercida pels mateixos protagonistes. Les conductes del victimari, nascut a Catalunya en un 73% dels casos, es donen majoritàriament en grup i en els primers anys de l’adolescència mitjana. Es troba una relació entre el tipus d’assetjament tradicional tipificat fins ara com a delictes contra la integritat i la llibertat personal protagonitzats per nois (58,9%) i la durada del delicte, inferior a un mes. Les víctimes són noies en major proporció (56%), però, a la vegada, prenen rellevància en l’autoria d’aquest tipus d’accions en relació amb la incidència que tenen altres actuacions delictives que protagonitzen. És reveladora la força de les xarxes socials en aquests tipus de fets i la necessitat de prevenció, de protecció i d’educació en les competències d’aquest ús d’aplicacions i dispositius en l’espai virtual. Es proposa que la intervenció dels professionals de justícia juvenil consisteixi en la conscienciació, la responsabilització d’aquestes conductes, tot adequant continguts dels programes tècnics i evitant, sempre que sigui possible, l’entrada al circuit judicial.

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Ultrastructural alterations in adult Schistosoma mansoni caused by artemether

Progress has been made over the last decade with the development and clinical use of artemether as an agent against major human schistosome parasites. The tegument has been identified as a key target of artemether, implying detailed studies on ultrastructural damage induced by this compound. We performed a temporal examination, employing a transmission electron microscope to assess the pattern and extent of ultrastructural alterations in adult Schistosoma mansoni harboured in mice treated with a single dose of 400 mg/kg artemether. Eight hours post-treatment, damage to the tegument and subtegumental structures was seen. Tegumental alterations reached a peak 3 days after treatment and were characterized by swelling, fusion of distal cytoplasma, focal lysis of the tegumental matrix and vacuolisation. Tubercles and sensory organelles frequently degenerated or collapsed. Typical features of subtegumental alterations, including muscle fibres, syncytium and parenchyma tissues, were focal or extensive lysis, vacuolisation and degeneration of mitochondria. Severe alterations were also observed in gut epithelial cells and vitelline cells of female worms. Our findings of artemether-induced ultrastructural alterations in adult S. mansoni confirm previous results obtained with juvenile S. mansoni and S. japonicum of different ages.

Reduced physical activity level and cardiorespiratory fitness in children with chronic diseases.

We aimed to compare physical activity level and cardiorespiratory fitness in children with different chronic diseases, such as type 1 diabetes mellitus (T1DM), obesity (OB) and juvenile idiopathic arthritis (JIA), with healthy controls (HC). We performed a cross-sectional study including 209 children: OB: n = 45, T1DM: n = 48, JIA: n = 31, and HC: n = 85. Physical activity level was assessed by accelerometer and cardiorespiratory fitness by a treadmill test. ANOVA, linear regressions and Pearson correlations were used. Children with chronic diseases had reduced total daily physical activity counts (T1DM 497 +/- 54 cpm, p = 0.003; JIA 518 +/- 28, p < 0.001, OB 590 +/- 25, p = 0.003) and cardiorespiratory fitness (JIA 39.3 +/- 1.7, p = 0.001, OB 41.7 +/- 1.2, p = 0.020) compared to HC (668 +/- 35 cpm; 45.3 +/- 0.9 ml kg(-1) min(-1), respectively). Only 60.4% of HC, 51.6% of OB, 38.1% of JIA and 38.5% of T1DM children met the recommended daily 60 min of moderate-to-vigorous physical activity. Low cardiorespiratory fitness was associated with female gender and low daily PA. Children with chronic diseases had reduced physical activity and cardiorespiratory fitness. As the benefits of PA on health have been well demonstrated during growth, it should be encouraged in those children to prevent a reduction of cardiorespiratory fitness and the development of comorbidities.

Enriched basaltic andesites from mid-crustal fractional crystallization, recharge, and assimilation (Pilavo Volcano, Western Cordillera of Ecuador)

The origin of andesite is an important issue in petrology because andesite is the main eruptive product at convergent margins, corresponds to the average crustal composition and is often associated with major Cu-Au mineralization. In this study we present petrographic, mineralogical, geochemical and isotopic data for basaltic andesites of the latest Pleistocene Pilavo volcano, one of the most frontal volcanoes of the Ecuadorian Quaternary arc, situated upon thick (30-50 km) mafic crust composed of accreted Cretaceous oceanic plateau rocks and overlying mafic to intermediate Late Cretaceous-Late Tertiary magmatic arcs. The Pilavo rocks are basaltic andesites (54-57 center dot 5 wt % SiO(2)) with a tholeiitic affinity as opposed to the typical calc-alkaline high-silica andesites and dacites (SiO(2) 59-66 wt %) of other frontal arc volcanoes of Ecuador (e.g. Pichincha, Pululahua). They have much higher incompatible element contents (e.g. Sr 650-1350 ppm, Ba 650-1800 ppm, Zr 100-225 ppm, Th 5-25 ppm, La 15-65 ppm) and Th/La ratios (0 center dot 28-0 center dot 36) than Pichincha and Pululahua, and more primitive Sr ((87)Sr/(86)Sr similar to 0 center dot 7038-0 center dot 7039) and Nd (epsilon(Nd) similar to +5 center dot 5 to +6 center dot 1) isotopic signatures. Pilavo andesites have geochemical affinities with modern and recent high-MgO andesites (e.g. low-silica adakites, Setouchi sanukites) and, especially, with Archean sanukitoids, for both of which incompatible element enrichments are believed to result from interactions of slab melts with peridotitic mantle. Petrographic, mineral chemistry, bulk-rock geochemical and isotopic data indicate that the Pilavo magmatic rocks have evolved through three main stages: (1) generation of a basaltic magma in the mantle wedge region by flux melting induced by slab-derived fluids (aqueous, supercritical or melts); (2) high-pressure differentiation of the basaltic melt (at the mantle-crust boundary or at lower crustal levels) through sustained fractionation of olivine and clinopyroxene, leading to hydrous, high-alumina basaltic andesite melts with a tholeiitic affinity, enriched in incompatible elements and strongly impoverished in Ni and Cr; (3) establishment of one or more mid-crustal magma storage reservoirs in which the magmas evolved through dominant amphibole and clinopyroxene (but no plagioclase) fractionation accompanied by assimilation of the modified plutonic roots of the arc and recharge by incoming batches of more primitive magma from depth. The latter process has resulted in strongly increasing incompatible element concentrations in the Pilavo basaltic andesites, coupled with slightly increasing crustal isotopic signatures and a shift towards a more calc-alkaline affinity. Our data show that, although ultimately originating from the slab, incompatible element abundances in arc andesites with primitive isotopic signatures can be significantly enhanced by intra-crustal processes within a thick juvenile mafic crust, thus providing an additional process for the generation of enriched andesites.

Quantifying network properties in multi-electrode recordings: spatiotemporal characterization and inter-trial variation of evoked gamma oscillations in mouse somatosensory cortex in vitro.

Linking the structural connectivity of brain circuits to their cooperative dynamics and emergent functions is a central aim of neuroscience research. Graph theory has recently been applied to study the structure-function relationship of networks, where dynamical similarity of different nodes has been turned into a "static" functional connection. However, the capability of the brain to adapt, learn and process external stimuli requires a constant dynamical functional rewiring between circuitries and cell assemblies. Hence, we must capture the changes of network functional connectivity over time. Multi-electrode array data present a unique challenge within this framework. We study the dynamics of gamma oscillations in acute slices of the somatosensory cortex from juvenile mice recorded by planar multi-electrode arrays. Bursts of gamma oscillatory activity lasting a few hundred milliseconds could be initiated only by brief trains of electrical stimulations applied at the deepest cortical layers and simultaneously delivered at multiple locations. Local field potentials were used to study the spatio-temporal properties and the instantaneous synchronization profile of the gamma oscillatory activity, combined with current source density (CSD) analysis. Pair-wise differences in the oscillation phase were used to determine the presence of instantaneous synchronization between the different sites of the circuitry during the oscillatory period. Despite variation in the duration of the oscillatory response over successive trials, they showed a constant average power, suggesting that the rate of expenditure of energy during the gamma bursts is consistent across repeated stimulations. Within each gamma burst, the functional connectivity map reflected the columnar organization of the neocortex. Over successive trials, an apparently random rearrangement of the functional connectivity was observed, with a more stable columnar than horizontal organization. This work reveals new features of evoked gamma oscillations in developing cortex.