Postmortem computed tomography angiography vs. conventional autopsy: advantages and inconveniences of each method.

PURPOSE: Postmortem computed tomography angiography (PMCTA) was introduced into forensic investigations a few years ago. It provides reliable images that can be consulted at any time. Conventional autopsy remains the reference standard for defining the cause of death, but provides only limited possibility of a second examination. This study compares these two procedures and discusses findings that can be detected exclusively using each method. MATERIALS AND METHODS: This retrospective study compared radiological reports from PMCTA to reports from conventional autopsy for 50 forensic autopsy cases. Reported findings from autopsy and PMCTA were extracted and compared to each other. PMCTA was performed using a modified heart-lung machine and the oily contrast agent Angiofil® (Fumedica AG, Muri, Switzerland). RESULTS: PMCTA and conventional autopsy would have drawn similar conclusions regarding causes of death. Nearly 60 % of all findings were visualized with both techniques. PMCTA demonstrates a higher sensitivity for identifying skeletal and vascular lesions. However, vascular occlusions due to postmortem blood clots could be falsely assumed to be vascular lesions. In contrast, conventional autopsy does not detect all bone fractures or the exact source of bleeding. Conventional autopsy provides important information about organ morphology and remains the only way to diagnose a vital vascular occlusion with certitude. CONCLUSION: Overall, PMCTA and conventional autopsy provide comparable findings. However, each technique presents advantages and disadvantages for detecting specific findings. To correctly interpret findings and clearly define the indications for PMCTA, these differences must be understood.

Quantitative ultrasound of the heel and fracture risk assessment: an updated meta-analysis.

Meta-analysis of prospective studies shows that quantitative ultrasound of the heel using validated devices predicts risk of different types of fracture with similar performance across different devices and in elderly men and women. These predictions are independent of the risk estimates from hip DXA measures.Introduction Clinical utilisation of heel quantitative ultrasound (QUS) depends on its power to predict clinical fractures. This is particularly important in settings that have no access to DXA-derived bone density measurements. We aimed to assess the predictive power of heel QUS for fractures using a meta-analysis approach.Methods We conducted an inverse variance random effects meta-analysis of prospective studies with heel QUS measures at baseline and fracture outcomes in their follow-up. Relative risks (RR) per standard deviation (SD) of different QUS parameters (broadband ultrasound attenuation [BUA], speed of sound [SOS], stiffness index [SI], and quantitative ultrasound index [QUI]) for various fracture outcomes (hip, vertebral, any clinical, any osteoporotic and major osteoporotic fractures) were reported based on study questions.Results Twenty-one studies including 55,164 women and 13,742 men were included in the meta-analysis with a total follow-up of 279,124 person-years. All four QUS parameters were associated with risk of different fracture. For instance, RR of hip fracture for 1 SD decrease of BUA was 1.69 (95% CI 1.43-2.00), SOS was 1.96 (95% CI 1.64-2.34), SI was 2.26 (95%CI 1.71-2.99) and QUI was 1.99 (95% CI 1.49-2.67). There was marked heterogeneity among studies on hip and any clinical fractures but no evidence of publication bias amongst them. Validated devices from different manufacturers predicted fracture risks with similar performance (meta-regression p values > 0.05 for difference of devices). QUS measures predicted fracture with a similar performance in men and women. Meta-analysis of studies with QUS measures adjusted for hip BMD showed a significant and independent association with fracture risk (RR/SD for BUA = 1.34 [95%CI 1.22-1.49]).Conclusions This study confirms that heel QUS, using validated devices, predicts risk of different fracture outcomes in elderly men and women. Further research is needed for more widespread utilisation of the heel QUS in clinical settings across the world.

Anatomic shoulder arthroplasty: consequences of humeral head malposition

Purpose Third generation anatomic total shoulder prostheses offer a wide range of adaptability (size, thickness, retroversion and offset of the humeral head, cervico-diaphyseal angle) in order to reproduce anatomy and biomechanics of the shoulder as normal as possible. The large variability of the implants may also induce malposition. Our goal was to analyse the consequences of a humeral head malposition, which is one of the most frequent placement errors. Material and Methods A 3D finite element model of the glenohumeral joint, including the rotator cuff muscles and the deltoid, was used with the Aequalis anatomic prosthesis. Active abduction was simulated. Three humeral head placements were compared : anatomic positioning (A), 5 mm inferior positioning (B), 5 mm superior positioning (C). The effect of humeral head malposition was evaluated through the following quantities : the range of motion free of impingements, the glenohumeral contact pattern, and the stress within the polyethylene and the cement. Results Inferior positioning (B) of the humeral head produced a superior impingement before 90° of abduction, an inferior eccentric contact point on the glenoid, and 165% increase of cement stress. Superior positioning (C) of the humeral head produced a postero-superior eccentric contact point on the glenoid, 300% increase of glenohumeral contact pressure, 450% increase of polyethylene stress, and 207% increase of cement stress. Conclusion Malposition of the humeral head of anatomic prostheses induces biomechanical consequences that may preclude the glenoid survival. Particular attention must be paid to reproduce the humeral anatomy as normal as possible.

Trabecular Bone Score Helps Classifying Women At Riskof Fracture Prospectively In The Ofely Study

Objectives: Trabecular Bone Score (TBS, Med-Imaps, France) is an index of bone microarchitecture calculated from antero-posterior spine DXA scan and reported to be associated with fracture in prior case-control studies and in a large prospective study with the Prodigy DXA device. Our aim was to assess the ability of TBS to predict incident fracture and improve the classification of fracture prospectively in the OFELY study.Materials/Methods: TBS was assessed in 564 postmenopausal women (66±8 years old) from the OFELY cohort, who had a spine DXA scan (QDR 4500A, Hologic, USA) between year 2000 and 2001. During a mean follow up of 7.8±1.3 years, 94 women sustained a fragility fracture.Results: At the time of baseline DXA scan, women with incident fracture were significantly older (70±9 vs. 65± 8 years), had a lower spine BMD (T-score: −1.9±1.2 vs. −1.3±1.3, p<0.001) and spine TBS (−3.1%, p<0.001) than women without incident fracture. After adjustment for age, BMI and the presence of prevalent fracture, the magnitude of fracture prediction was similar for spine BMD (OR=1.42 [1.11;1.82] per SD decrease [95% CI]) and TBS (OR=1.34 [1.04;1.74]) but the combination of TBS and spine BMD did not improve fracture prediction. Spine BMD and TBS were both correlated with age (respectively r=−0.17 and −0.49, p<0.001) and correlated together with 39% of TBS explained by spine BMD (r=0.63, p<0.001). When using the WHO classification, 38% of the fractures occurred in osteoporotic (fracture rate=29%), 47% in osteopenic (fracture rate=16%) and 15% in women with T-score >−1 (fracture rate=9%). By classifying our population in tertiles of TBS, we found that 47% of the fractures occurred in the lowest tertile of TBS (fracture rate=23%) and 39% of the fracture that occurred in osteopenic women were in the lowest tertile of TBS.Conclusions: Spine BMD and TBS predicted fractures equally well. The addition of TBS to spine BMD added only limited information on fracture risk prediction in our cohort when considering the all range of BMD. Nevertheless combining the osteopenic T-score and the lowest TBS helped defining a subset of osteopenic women at higher risk of fracture.Disclosure of Interest: None declared.

Condicions per a la consolidació de la pau a Costa d'Ivori. Relatoria del seminari Abidjan, Setembre 2010

Aquesta relatoria correspon al seminari internacional “Conditions pour la consolidation de la Paix en Côte d’Ivoire” coorganitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau, el Centre de Recherche et Action pour la Paix (CERAP), l’Université de Bouaké, i la missió del PNUD a Costa d’Ivori, que es va realitzar a Abidjan entre el 27 i el 29 de setembre de 2010. La situació al país en el moment de la realització del seminari era difícil davant la celebració d’eleccions presidencials pocs mesos després. A la relatoria es recullen diferents aspectes sociopolítics que indicaven les greus fractures a les que s’enfrontava el país, així s’analitzen les qüestions relatives a la propietat de la terra, els problemes relacionats amb la nacionalitat i ciutadania ivoriana, les possibilitats de reorganització de l’estat i la situació del jovent, majoritari a la població ivoriana. Malauradament, les dificultats prèvies a les eleccions és van agreujar amb un resultat ajustat i la proclamació dels dos candidats com a guanyadors. Aquest desafortunat escenari ha fet encara més valuosa la present relatoria.

Comparación en el tratamiento de las fracturas de ángulo mandibular mediante osteosíntesis con una miniplaca versus dos miniplacas

En el present treball hem realitzat un estudi retrospectiu de les fractures d´angle mandibular aïllades tractades mitjançant osteosíntesis amb miniplaques en el Servei de Cirurgia Oral i Màxil•lofacial durant els últims 10 anys. L’objectiu de l’estudi és comparar els resultats funcionals obtinguts i les complicacions sorgides entre els pacients tractats amb una miniplaca i aquells tractats amb dues miniplaques , amb la finalitat de determinar si existeixen diferències en quant al resultat amb alguna de les tècniques.

Enclavado endomedular tibial: ¿Logra la vía de abordaje suprapatelar la misma reducción radiológica?

El tractament definitiu de les fractures tibials motiva diversos punts de controvèrsia. La via d'abordatge suprapatelar en posició de semiextensió, per al enclavat endomedul.lar tibial anterógrad, es va dissenyar amb l'objectiu principal d'evitar complicacions de l'abordatge tradicional trans o paratendó rotulià, com són la reducció de les fractures diafisàries proximals tibials i reduir el dolor anterior de genoll. Aquest nou abordatge quirúrgic, descrit al 2009, a més ha d'oferir uns resultats postoperatoris radiològics iguals o millors a la via d'abordatge tradicional. En aquest treball, s'ha descrit l'alineació radiològica postoperatòria, d'una sèrie de pacients afectes de fractura diafisaria tibial, tractats mitjançant abordatge suprapatelar i enclavat endomedul.lar a l'Hospital Vall d'Hebron.

Descripción socioambiental y análisis de las fuentes de agua de la microcuenca La Jabonera (Estelí, Nicaragua)

El objetivo principal de este proyecto es la caracterización de la microcuenca la Jabonera (Estelí, Nicaragua) enfatizando el agua como factor clave que conecta todos los elementos que interaccionan en la microcuenca y que, además delimita el área de estudio. El trabajo de campo ha consistido básicamente en la georeferenciación de los puntos de interés, la realización de encuestas a la población y la evaluación de las fuentes de agua y del agua del río mediante análisis fisicoquímicos. En el procesamiento de la información se ha elaborado cartografía temática mediante la herramienta SIG que ha servido de soporte para la interpretación de los resultados. Las características morfométricas y biofísicas favorecen que el agua precipitada se pierda rápidamente por escorrentía superficial con una tendencia moderada a crecidas e inundaciones. El agua infiltrada circula rápidamente por fracturas del material geológico con tiempos de tránsito cortos, y además, el área de recarga de los nacientes es local por lo que las fuentes son especialmente vulnerables a períodos de sequía y a la contaminación en su entorno cercano. El estudio de usos del suelo junto con la realización de análisis del agua ha permitido determinar que los agroquímicos son la principal fuente potencial de contaminación del agua en la microcuenca. Los resultados obtenidos muestran la necesidad de llevar a cabo una gestión integrada del territorio que garantice un desarrollo socioambiental sostenible.

Tratamiento quirúrgico de las fracturas de acetábulo: resultados clínicos y radiológicos a corto y medio plazo

L’estudi de les fractures desplaçades de l’acetàbul han evolucionat en els últims 40 anys, degut sobretot als treballs inicials de Judet i Letournel. El tractament mitjan la reducció oberta i la fixació interna és el més acceptat actualment en els casos de lesions desplaçades. L’objectiu d’aquest estudi és presentar els resultats clínics i radiològics obtinguts en el tractament quirúrgic de 23 pacients amb fractura desplaçada d’acetàbul, i discernir quines variables poden influir de forma directa en la qualitat de la reducció oberta i el resultat funcional final.

Estudio descriptivo sobre fracturas supracondíleas y supraintercondíleas de húmero del adulto tratadas mediante reducción abierta y fijación interna con placas

Estudi descriptiu de 28 fractures supracondílees o supraintercondílees d’húmer tractades mitjançant una reducció oberta i fixació interna amb plaques amb disposició a 90º, segons la técnica clàssica de la AO (Associació de l’Osteosíntesi) amb un seguiment mig de 12 mesos. Es realitza una avaluació clínica (sexe, edat, mecanisme lesional, via d’accés, opcions terapèutiques utilitzades, complicacions, seqüeles i evolució postoperatòria), radiològica i funcional dels resultats obtinguts amb aquest tractament.

Morbi-mortalidad en fracturas de húmero proximal tratadas quirúrgicamente

L’objectiu es valorar si els pacients afectats de fractura d’húmer proximal tractats quirúrgicament tenen menys morbi-mortalitat a mig termini que els que presenten una fractura de fèmur proximal tractada quirúrgicament. Observem una menor mortalitat en les fractures d’húmer proximal amb un 14.43% respecte al 36% de les fractures de maluc als 8 anys de seguiment. El 79.5% dels pacients amb fractures d’húmer continuen essent independents per a les activitats de la vida diària. Un 26% han tingut fractures posteriors a la fractura d’húmer i un 11.3% ja estaven diagnosticats d’osteoporosis amb anterioritat.

Resultados de la artroplastia de cadera tras fracaso de la osteosíntesis en fracturas pertrocantéreas

La osteosíntesis mediante tornillo dinámico de cadera (DHS) está ampliamente aceptada como tratamiento de las fracturas intertrocantéreas del fémur proximal. El fracaso de este tipo de osteosíntesis suele deberse a la protrusión superior del tornillo (cut out) produciéndose una alteración de la función articular y dolor en el miembro afecto. La extracción de la cabeza y el fragmento de cuello femoral y la sustitución por una artroplastia de cadera resulta un procedimiento de rescate que en pacientes mayores proporciona una deambulación precoz y mejoría de sus molestias.

Revisión de resultados en el tratamiento de las fracturas distales de radio

Es presenta un estudi de l’avaluació dels resultats en el tractament de les fractures distals de radi durant el període de temps 2008-2010 a l’Hospital Sant Joan de Reus. A partir del estudi radiogràfic i biomecànic de les fractures i mitjançant la classificació de Fernández s’avalua el tractament realitzat, en termes de funcionalitat i resultat radiogràfic posterior. Els tractament utilitzats van ser: la reducció tancada i immobilització amb guix antebraquiopalmar (ABP), la reducció tancada i fixació percutánia amb agulles de Kirchner, la reducció oberta per abordatge palmar i fixació amb placa volar DVR (Distal Volar Radius). Els resultat s’avaluen amb l’escala de valoració de Gartland modificada. Fent una revisió actualitzada de la literatura i l’evidencia que existeix pel tractament de cada tipus de fractura.

Treatment of large bone defects with the Ilizarov technique.

Between 1985 and 1990 we treated 11 large segmental bone defects (average 6.7 cm) in ten patients with the Ilizarov technique. Open fractures, type III according to Gustilo, represented the largest group (8 of 11 cases). The average delay before the Ilizarov technique was initiated was 8.9 months. The external fixator was usually maintained for 1 year. Bone regeneration was obtained in every case. Consolidation was not fulfilled with this technique in three cases. The complications observed were one refracture, four leg-length discrepancies (average 1.5 cm), and five axial deformities exceeding 5 degrees. No pin-track infection was observed. In our limited series of four type IIIC open fractures treated by the Ilizarov technique, no patients required amputation. The Ilizarov technique is particularly useful in the treatment of large bone defects, without major complications, especially if there is an adequate initial debridement.

An unusual natural history of a L5-S1 spondylolisthesis presenting with a sacral insufficiency fracture.

Sacral insufficiency fractures have been described in association with conditions leading to osteoporosis. No association with spondylolisthesis has been described to date. A 60-year-old patient with known lumbosacral isthmic spondylolisthesis presented with exacerbation of symptoms initially thought to be linked to her known spinal pathology. Plain radiography, computer tomography, MRI and bone scan confirmed the presence of a recent sacral insufficiency fracture with anterior angulation. Conservative treatment resulted in improvement of symptoms after 6 months. Care should be taken when considering older patients for more aggressive treatment if they present with exacerbation of back pain and sciatica in the presence of a pre-existing spondylolisthesis. A suspicion of insufficiency fracture should be raised if risk factors exist and further investigations ordered in particular if plain radiography is normal. Lumbosacral fusion might be inappropriate in this setting.