Ongoing and future developments at the Universal Protein Resource.

The primary mission of Universal Protein Resource (UniProt) is to support biological research by maintaining a stable, comprehensive, fully classified, richly and accurately annotated protein sequence knowledgebase, with extensive cross-references and querying interfaces freely accessible to the scientific community. UniProt is produced by the UniProt Consortium which consists of groups from the European Bioinformatics Institute (EBI), the Swiss Institute of Bioinformatics (SIB) and the Protein Information Resource (PIR). UniProt is comprised of four major components, each optimized for different uses: the UniProt Archive, the UniProt Knowledgebase, the UniProt Reference Clusters and the UniProt Metagenomic and Environmental Sequence Database. UniProt is updated and distributed every 4 weeks and can be accessed online for searches or download at http://www.uniprot.org.

Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

Community Action In Iowa Annual Report, 2000

Iowa Division of Community Action Agencies Annual Report

Community Action In Iowa Annual Report, 2001

Iowa Division of Community Action Agencies Annual Report

El reto del paisaje urbano en China, del Mall Comercial al espacio público

Las categorías del espacio introvertido y extrovertido definen por excelencia la estructura espacial, que ordena el ámbito de lo privado y lo público en la ciudad. La dualidad del espacio abierto y cerrado, vinculado a la estructura espacial de la ciudad clásica China, quedaba ordenado, justificado y vinculado mediante una estructura espacial muy definida. Sin embargo en el modelo de ciudad contemporánea, aflora la cuestión de la integración de estas categorías espaciales y su articulación dentro de una estructura urbana heterogénea y fuertemente alterada. ¿Cuáles serán los factores de cambio de la transición de un espacio comunitario introvertido a un espacio cívico abierto? Este proceso es un proceso que debe discurrir a un doble nivel espacial y político. Debe discurrir en paralelo a la transición de las categorías espaciales que ordenan identitariamente el ámbito urbano y la progresiva transición socio-cultural y política de una sociedad que debe gradualmente identificar y adoptar como propias las instituciones de gobierno local y su escenario, la ciudad.

Community Action In Iowa Annual Report, 2002

Iowa Division of Community Action Agencies Annual Report

Community Action In Iowa Annual Report, 1999

Iowa Division of Community Action Agencies Annual Report

Probationers in Iowa’s Community-Based Residential Facilities, 2002

The Iowa Department of Corrections (DOC) was established pursuant to the Iowa Code, and is responsible for the control, treatment and rehabilitation of offenders committed under law.

Iowa Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund Outcomes Report and FY 2002 Juvenile Justice Youth Development Program Summary, 2002

This document contains two related, but separate reports. The Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund Outcomes Report is a summary of outcomes from services and activities funded through the Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund in FY2001. The Juvenile Justice Youth Development Program Summary describes Iowa communities current prevention and sanction programs supported with funding from the Division of Criminal and Juvenile Justice Planning (CJJP) during FY2002.

Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund Outcomes Report and FY 2002 Juvenile Justice Youth Development Program Summary, 2002

This document contains two related, but separate reports. The Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund Outcomes Report is a summary of outcomes from services and activities funded through the Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund in FY 2001. The Juvenile Justice Youth Development Program Summary describes Iowa communities’ current prevention and sanction programs supported with funding from the Division of Criminal and Juvenile Justice Planning (CJJP) during FY 2002.

Iowa Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund, 2000

The Division of Criminal & Juvenile Justice Planning, as a part of its duties to administer Iowa’s Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund, compiled the information contained in this report. Persons involved in the preparation of this report include Eric Sage, Sonya Wendell, and Richard Moore. Much of the report’s descriptions of community projects was adapted from narrative information contained in the applications and progress reports of agencies and units of government throughout the state that are participating in the Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund.

Iowa Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund Outcomes Report, 2000

The following Outcome Reports are derived from the Iowa Juvenile Crime Prevention Community Grant Fund 1999-2000 Report compiled by the Division of Criminal and Juvenile Justice Planning, Department of Human Rights. The report includes background information on the Community Grant Fund and more detailed information on the individual community programs (community collaboration, program overview, contact information, and budget).

Iowa Community Empowerment Newsletter, August 2004, Vol. 6, no. 4

Monthly newsletter for the Iowa Department of Public Health

Iowa Community Empowerment Newsletter, June 2004, Vol. 5, no. 3

Monthly newsletter for the Iowa Department of Public Health

Hours worked - Productivity puzzle: identification in fractional integration settings

A recent finding of the structural VAR literature is that the response of hours worked to a technology shock depends on the assumption on the order of integration of the hours. In this work we relax this assumption, allowing for fractional integration and long memory in the process for hours and productivity. We find that the sign and magnitude of the estimated impulse responses of hours to a positive technology shock depend crucially on the assumptions applied to identify them. Responses estimated with short-run identification are positive and statistically significant in all datasets analyzed. Long-run identification results in negative often not statistically significant responses. We check validity of these assumptions with the Sims (1989) procedure, concluding that both types of assumptions are appropriate to recover the impulse responses of hours in a fractionally integrated VAR. However, the application of longrun identification results in a substantial increase of the sampling uncertainty. JEL Classification numbers: C22, E32. Keywords: technology shock, fractional integration, hours worked, structural VAR, identification