Concurso internacional para la construcción de la nueva facultad de farmacia de la Universidad de Barcelona: Artemisa

Concurso internacional para la construcción de la nueva Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona

Remodelació del Nou Camp del F.C. Barcelona

Proposta presentada per al Concurs de Remodelació del Nou Camp del Futbol Club Barcelona.

Estudi edàfic dels boscos joves de pi negre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici

Estudiem les característiques edàfiques del sòl dels boscos joves de pi negre (Pinus uncinata) de l’estatge subalpí del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici corresponents a àrees de reforestació entre els anys 1956 i 2008. Aquest estudi s’ha fet de 29 parcel•les d’aquesta zona situades sobre diferents tipus de substrat, orientació i pendent. S’ha caracteritzat el sòl a partir de l’anàlisi de textura, matèria orgànica, nitrogen total, fòsfor, sodi, potassi, magnesi, calci, capacitat d’intercanvi catiònic, acidesa del sòl, relació C/N. Els resultats confirmen que es tracta de sòls àcids amb un elevat contingut de matèria orgànica a l’horitzó superficial (0-5 cm) i majoritàriament tenen humus de tipus moder. Això fa que aquest tingui valors de nitrogen total elevats. Gràcies al pH àcid i els continguts de potassi, calci i magnesi tindrem una bona fertilitat ja que la solubilitat i assimilació dels nutrients del sòl serà bona. Tots els valors obtinguts disminueixen en profunditat i mostren una gran variabilitat entre les parcel•les estudiades.

Anàlisi quantitatiu de la paraula i de la imatge en els programes informatius de televisió. Estudi del cas de L’Informatiu de TVE a Catalunya (1983-2003)

Televisió Espanyola va començar la producció de programes a Catalunya amb la inauguració del estudis de Miramar el dia 14 de juliol de1959. El primer programa emès des d’aquest centre va ser realitzat als jardins de l’edifici i presentat per José Luis Barcelona. Era l’inici d’una història que ha superat ja el cinquantè aniversari i de la qual encara queden moltes coses per conèixer i per explicar. Tota la programació dels primers anys era en llengua castellana, fins la primera emissió de televisió en català, el 27 d'octubre de 1964. Va ser el punt de partida de molts anys de programes en català. Un dels valors que aporta TVE a Catalunya és la contribució als informatius d’àmbit estatal. És en aquesta especialitat dels programes d’informació que tant Miramar com Sant Cugat tenen una llarga experiència. Un indicador per estudiar aquest camí llarg i no sempre fàcil de les emissions de TVE des de Catalunya i en llengua catalana pot ser l’anàlisi de l’evolució dels informatius al llarg del temps. Aspectes com l’hora d’emissió, la durada, el nombre de notícies, la forma de presentar-les, els recursos utilitzats i en definitiva tot allò relacionat amb l’estructura d’aquests programes. Ens proposem descobrir els canvis que han tingut aquests informatius en català en diferents èpoques. En la mesura que sigui possible, quantificar les variacions que s’hagin produït en diversos aspectes del seu contingut i característiques . En especial els relatius al text llegit i a la imatge. Aquest treball pretén ser una primera aproximació a l’estudi de les estructures dels programes informatius diaris, que certifiqui l’existència d’una línia d’investigació que es pugui seguir en el futur.

Plantem un arbre

L’objecte de la proposta presentada en el concurs va ser desenvolupar un projecte d’hàbitat accessible per a persones amb paràlisi cerebral o discapacitat física greument afectades que resolgui les necessitats d’autonomia que han de permetre la seva emancipació.La proposta es va definir a partir d’un treball previ de comunicació amb usuaris, familiars, associacions, metges, neuròlegs i cuidadors. Aquest mètode fonamentat en el treball participatiu és la base d’un projecte de qualitat que pugui donar resposta a les necessitats dels usuaris reflectint aquestes inquietuds en els criteris adoptats al programa funcional i millorant els requisits de mínims que estableixen les normatives urbanístiques i sobretot edificatòries. Aquest mètode de treball participatiu i inclusiu és una constant clau durant tot el procés de projecte i posterior direcció de les obres.

Els plans municipals de biblioteques: contextualització i situació a Catalunya

S'analitzen les funcions de la biblioteca pública previstes en les darreres pautes internacionals sobre la biblioteca pública de l'IFLA/UNESCO. Es destaca que, per poder fer front als nous reptes, la biblioteca pública necessita treballar en una doble perspectiva: el treball en xarxa i el treball de cooperació en el territori. Es consideren els plans municipals de biblioteques com una eina que ha de vetllar per l'adequació del servei bibliotecari a l'entorn on desenvolupa els serveis i per garantir aquest treball necessari de cooperació en el territori i s'analitza la situació a Catalunya pel que fa a l'elaboració de plans municipals de biblioteques. El treball es clou amb una bibliografia temàtica.

Informe sobre les X Jornades d'Arxivística de Catalunya: "Els arxivers com (ens) comuniquem?" (Terrassa, 19, 20 i 21 de maig de 2005)

Com ja és costum des de fa vint anys (1985-2005), pel maig l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) convoca els seus associats i la comunitat arxivística en general a les Jornades d'Arxivística de Catalunya. Enguany han estat les desenes i amb el títol "Els arxivers com (ens) comuniquem?" s'han dut a terme els dies 19, 20 i 21 de maig a la ciutat de Terrassa. L'objectiu de les X Jornades ha estat doble: en primer lloc, s'ha volgut reflexionar sobre les estratègies de què disposen els arxivers per fer difusió de la seva activitat professional ("com comuniquem") i a continuació s'ha produït el debat sobre la comunicació intraprofessional dels arxivers ("com ens comuniquem").

Informe sobre l'XI Congrés d'Arxivística de Catalunya: "Innovació i desenvolupament professional" (la Seu d'Urgell, 10, 11 i 12 de maig de 2007)

Els dies 10, 11 i 12 de maig de 2007 l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) ha celebrat a la Seu d'Urgell les jornades dels arxivers catalans. Enguany, però, no han estat les "onzenes jornades" sinó que l'organització les ha convertides en "congrés", l'onzè, tot i ser el primer que rep aquesta denominació. Amb el títol "Innovació i desenvolupament professional", l'organització ha plantejat la reunió professional amb un extens objectiu: "conèixer, debatre i intercanviar experiències i continguts entorn de: la implantació de les ISO, la formació professional de l'arxiu, el desenvolupament professional davant de les tecnologies de la informació, els estàndards internacionals per intercanviar informació i el paper del servei d'arxiu com a centre per a la difusió i recuperació de la memòria del país".

BIB21. Cap a un nou model de biblioteques al servei de les universitats públiques de Catalunya

Els canvis que s'estan produint a les universitats provocats per l'adaptació dels estudis a l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que ha de fer-se realitat l'any 2010, representen també un gran repte per a les biblioteques universitàries, que estan treballant per adaptar els seus recursos i serveis a les noves exigències de l'educació superior. Les biblioteques han establert models organitzatius i de col·laboració que, en un entorn marcat per l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i pel fenomen de l'èxit de cercadors com Google, han de permetre superar amb èxit reptes com ara el suport al desenvolupament dels nous plans d'estudi dissenyats per competències tot potenciant i introduint la formació dels usuaris en l'adquisició d'habilitats informacionals; el disseny de sistemes d'informació robustos que donin suport a la producció científica i acadèmica dels investigadors i dels professors i li aportin valor, mitjançant dipòsits oberts d'informació i de documentació; la personalització dels serveis o l'adaptació dels espais a un model educatiu centrat en l'aprenentatge actiu de l'estudiant. Aquest article resumeix les principals actuacions i reptes de futur que recull amb detall l'informe encarregat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) als directors de les biblioteques, en el marc de l'elaboració del futur llibre blanc de les universitats.

Els serveis de catalogació i processament físic comercials a Catalunya. Primera part: proveïdors

Estudi comparatiu dels serveis externs de catalogació i processament físic oferts pels proveïdors de material bibliogràfic a les biblioteques catalanes. Es fa un breu repàs al desenvolupament històric de la catalogació comercial i als elements considerats com a positiu i negatius d'aquesta pràctica. S¿analitzen els serveis oferts per onze de les més importants companyies proveïdores d'arreu del món. En l'àmbit català s'estudien nou companyies que, en aquests moments, estan oferint la catalogació i el processament físic com a valor afegit dels documents lliurats al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i a les biblioteques membres del Consorci de BibliotequesUniversitàries de Catalunya. Per últim, s'ofereix un directori d'empreses, així com el formulari emprat per a realitzar l'enquesta a les companyies proveïdores de l'àmbit català.

Balanç de 12 anys d'accions formatives al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1986-1997)

Es fa un resum cronològic de les diverses activitats formatives que ha dut a terme el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya en el període 1986-1997. S'hi presenten i comenten dades d'ordre quantitatiu referides als aspectes inherents a aquesta activitat: tipologies d'accions formatives, temàtiques, horaris, durades, procedència del professorat, alumnes, etc.

L'edició óptica a Catalunya

Es descriu la situació de l'edició òptica a Catalunya a partir de l'anàlisi de la producció editorial apareguda fins ara al mercat. En concret, es fa referència a la publicació de títols per anys, els editors, l'idioma de publicació, i el lloc d'edició, entre altres aspectes. També s'exposen quins són els principals problemes que afecten el sector així com les oportunitats i avantatges que pot comportar per als editors utilitzar els suports òptics.